Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tortosa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tortosa. Mostrar tots els missatges

20250610

[2671] De Tortosa i la ribera de l'Ebre, 1902 (ii)


 

1902 ca. Lo riu Ebre, Tortosa (lo Baix Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).

1902. Lo Delta de l'Ebre, la Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1, pàg. 945-952 (HDH).
Magnífica fotografia del raval de Ferreries, l'eixample de la ciutat a l'altre costat del riu. Hi veiem lo final de la línia de ferrocarril que anava fins a Roquetes. 
Dada interessant sobre los regs de la dreta el riu, que no varen regar-se fins al 1857, quan s'hi inaugurà lo canal d'Amposta. Al temps d'aquest article, los de l'esquerra encara eren incultes: se reguen d'ençà 1912. Una altra curiositat: mates i matolls, jonqueres i altres plantes hi eren tan espesses i abundants que durant la guerra dels 7 anys (la primera carlinada), lo general Cabrera hi amagava los batallons de soldats! 
Al cap de quinze o vint anys de la inauguració del rec de la destra de la riba ebrenca, l'arròs ja s'havia apoderat dels camps de conreu, relegant altres cultius tradicionals fins aleshores com la barrella, que se cremava per fer-ne sosa (usada en la fabricació de sabó o de vidre), o la recollida de la regalèssia. Així mateix, la presència d'aus als estanys del delta arribaven a tapar lo sol quan algun carruatge travessava lo pontet de l'Encanyissada. 
L'autor havia passat cap al 1872 uns dies al mas del tio Topo, d'edat ja avançada. Cada dia sortia a caçar amb l'escopeta les aus per a la cassola del dinar, sense errar mai un tret. Només hagués faltat, amb tanta abundància d'elements voladors...

1902 ca. Ferreries, Tortosa (lo Montsià).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
1902 ca. La Sénia (lo Montsià).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).

1902 ca. Pagès amb la pollegana.
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Pollegana, polligana o arada.

1902. Lo Delta de l'Ebre, la Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1,  (HDH).
En començant lo darrer quart del segle XIX, ni a la Cava ni a l'Enveja (Sant Jaume de) no hi havia cap casa: tot eren barraques, algunes de principals amb dos pisos i tot. La teulada sobresortia prou per albergar-hi la cuina a l'exterior. Al 1902, les barraques ja havien desaparegut, reemplaçades per cases d'un blanc enlluernador. Els caveros, que era la denominació dels habitants d'aquelles dos partides, vestien calça curta, i sense barret. Majorment, sempre amb l'escopeta amb la mà, perquè eren caçadors més que no pas llauradors. Passats dos o tres dècades, s'havien convertit en petits propietaris (o colons) arrossers. Als petits poblets, fins i tot disposaven de cafès i alguna tenda de queviures o roba.

1902. Lo Delta de l'Ebre, la Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1,  (HDH).
L'autor se sorprèn dels joves de 12 a 14 anys, asseguts a les taules dels cafès dels pobles del Delta a fer la partideta com a homes. De fet, ja hi treballaven, com a homes a aquella edat. Una altra curiositat que xoca de debò al visitant: que los caveros se coneixien les petjades al fang los uns dels altres, però és que eren una collada de gent, més de tres mil habitants a la Cava de començament de segle XX. 
L'afició als bous era (i és) proverbial en aquestes comarques. Només a Tortosa hi havia plaça construïda, a la resta de pobles se feia amb carruatges, que feien la funció de les barreres. Lo costum de córrer lo bou per los carrers del poble abans de torejar-lo havia ja minvat o desaparegut. 
Els límits del Delta ebrenc, septentrional i meridional, eren (i són) els termes dels caleros de l'Ametlla i lo terme de la Sénia, respectivament. En aquesta darrera població, s'hi feia fabricació de paper.

L'autor inicia el recorregut aigües amunt de Tortosa (capítol II) tot passant per davant les Torres de Prior i del Corder (o Despuig, propietat al segle XVI d'en Cristòfor, autor dels Col·loquis tortosins). Encara avui conservades i catalogades. La imatge de la pàgina és per a tres tortosines vestides de l'època. 

1902 ca. Gents de l'Ebre.
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).

1902. Lo Delta de l'Ebre, la Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1,  (HDH).
Aigües avall de Tortosa, les torres de la Carrova i la de Campredó vigilaven l'entrada al port tortosí. Lo fet que se sol dir de la cadena de ferro que de torre a torre impedia el pas als vaixells dels pirates algerians en segles anteriors, no és admès per l'autor. Encara, al marge sinistre del riu, sis torres més lo resseguien: les de Pinyol, de Virgili, del Pastor, de la Granadella, de Camarles i de la Marededeu de l'Aldea.
L'autor comença lo recorregut riu amunt: masos de Bítem, la finca d'en Gassol, Aldover (pas Alcover), Xerta i Tivenys, a tocar de la Serra de Cardó. A Xerta tenien obrador de torrons, a Tivenys los pagesos encara vestien calçons i brusa blava, faixa i mocador lligat al cap. Hi havia bòbila per a la fabricació de teules i totxos. Sembla que era freqüent d'emigrar a França la mitat de l'any per fer-hi aquest mateix ofici. 

1902 ca. Ermita de Cardó (lo Baix Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Detalls de les ermites de la Columna i de la del Borboll (o Gorgoll).

1902. Lo Balneari de Cardó, la Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1,  (HDH).
La imatge de la pàgina és per als masos de Bítem, cinc quilòmetres amunt de Tortosa.
Lo text hi descriu lo balneari de Cardó. Als encontorns, molts pins i xiprers foren talats pels nous propietaris després de la desamortització del convent, que passà a establiment termal. Malgrat això, la ponderació de la bellesa del lloc i la recomanació de visita als excursionistes són presents al text de l'autor. S'hi comenten la cascada del Carme, d'entre 50 a 60 m d'alçada, i les diverses coves formades per l'aigua. 


1902. Lo Balneari de Cardó, la Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1,  (HDH).
La fàbrica de farina dels germans González, o farinera de Tivenys, ja molt deixada a començament de segle. Era emplaçada prop de l'assut, i quan s'inaugurà lo canal de l'esquerra, hi passava pel costat mateix. Al 1902, només existia lo canal destre, i, abans d'aquest, los vaixells havien de remuntar l'assut per mitjà d'una operació costosa i perillosa, que se feia amb un cable lligat a l'embarcació i a força de braços per rodar un torn d'aspes. Si lo cable es trencava, l'embarcació solia trontollar. L'autor ho havia comprovat en el seu temps, perquè hi havia barques que no volien pagar los drets de pas per la resclosa del canal, que costaven 4 pta. de l'època.

1902 ca. Xerta (lo Baix Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Detall de l'assut i de la resclosa de Xerta.
1902 ca. Xerta (lo Baix Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
L'aventura de l'autor amb la barca del Roig de Flix: la perícia extrema del patró va salvar-los del naufragi. Però lo salt del port a contracorrent comportava mullar-se de cap a peus. La resclosa de Xerta, a l'altre costat mateix de riu, davant per davant de l'antiga Farinera, permetia de salvar los tres metres i mig de desnivell sense aquests ensurts.  

1902 ca. Lo camí de sirga (lo Baix Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Quan lo vent no afavoreix les veles per remuntar lo riu, calia fer-ho per mitjà de sirga, estirada per mules des dels laterals. Fins a Xerta era així, però d'allà per amunt, l'operació era feta amb força humana. Calia u o dos hòmens per estirar una muleta (embarcació petita), però de quatre a vuit, segons la càrrega, per als llaguts (dits llaüts en la llengua dialectal). Les posicions dels quatre homes a la sirga tenien nom: daliner, nus d'ase, tercer i saguer. Era feina molt pesant, comparable a la dels penats. Quan no podien trencar el corrent i eren arrossegats, segons l'autor, calia tapar-se les orelles per no sentir la inacabable tirallonga de blasfèmies que els sortien de la boca. Tot plegat, inspiraria una de les més meravelloses novel·les de la nostra llengua, Camí de Sirga, de Jesús Moncada, moltes dècades després.
Comenta també la pesca de la saboga, peix que remuntava el riu per desovar-hi. Eren molt abundants just al peu de l'assut, a Xerta i Tivenys. 



[2670] De Tortosa i la ribera de l'Ebre, 1902 (i)
 
Quinalafem.blogspot.com
Posted by
Labels: , ,

20250606

[2670] De Tortosa i la ribera de l'Ebre, 1902 (i)

 

1902. La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1,pàg. 825-832 (HDH).
Lo descobriment de la ribera de l'Ebre catalana, en un temps de poques i males comunicacions terrestres. L'autor arribà al 1862 per primer cop a Tortosa embotit en una diligència amb 21 passatgers, fa l'entrada pel pont de barques i, passat l'arc del Romeu, pot finalment baixar a estirar les cames i menjar alguna cosa. L'estil amè d'en Cels Gomis (1841-1915), folklorista, enginyer i republicà empedreït, en fa molt entretinguda la lectura, malgrat lo text en castellà, propi d'aquells temps de diglòssia i dificultats per a la nostra llengua.

1882. Tortosa (lo Baix Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Tortosa, 1882, abans de l'enderroc de les muralles.

1902. La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1 (HDH).
D'acord amb la seua vena folklorista, ens conta la llegenda del robatori de la relíquia de la Santa Cinta i com lo lladre no pogué passar de mitat del pont. Tants segles de dictadura religiosa catòlica, n'han creat tantíssimes arreu dels nostres països i d'Europa, de contalles pietoses. Hi hagué una plaqueta al pont de barques que la recordava.

1888. Tortosa (lo Baix Ebre), la Ribera de l'Ebre (foto Masdeu).
«Hojas Selectas», núm. 1 (HDH).
Vista general de Tortosa, amb lo pont de barques en primer terme, des del marge de Ferreries. Lo palau episcopal era lo gran edifici que hi havia davant mateix del pont. Se suposa que l'edifici remetia a fonaments romans i tot. Al seu costat, cap a la dreta, l'antiga casa senyorial de Villoria, a on posà al 1585 lo mateix rei Felip II. 


1888. Tortosa (lo Baix Ebre), 
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Lo palau episcopal, i la catedral al darrere, sempre tapada a la vista fins fa pocs anys.

1888. Tortosa (lo Baix Ebre), 
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
L'estació de ferrocarril de Tortosa a Roquetes (1885) en primer terme, a l'angle destre. 

1888 ca. Tortosa (lo Baix Ebre), 
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
La vista de perfill del pont de barques tortosí ens en mostra les particularitats.


1902. La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1 (HDH).
L'aspecte vetust de la ciutat vella contrastava amb los nous eixamples, com lo del Temple i Ferreries. Al 1869, ja hi havia tren, que travessava l'Ebre amb un magne pont de ferro, però amb greus inconvenients: «és una veritable ignomínia per als qui el projectaren i per als qui en permeteren la construcció, ja que és tan estret que els que el travessen dalt del tren no poden ni guaitar per les finestretes sense perill de restar decapitats». Calia que a les estacions s'avisés d'aquest fet. Quina gràcia, oi?

1901. Tortosa (lo Baix Ebre), 
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Lo pont de barques se cremà al juliol de 1892, i al seu lloc se'n feu un de ferro, dit vulgarment de pago. L'Estat n'aixecà un altre entre aquest i el del ferrocarril, però només s'adequà per a vianant, perquè no s'hi feren los terraplens per a l'accés dels carruatges i només disposava d'una escala de fusta per accedir-hi.

1901. Tortosa (lo Baix Ebre), 
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Lo pont de l'Estat va passar a ser lo pont principal de la ciutat. Lo del ferrocarril s'ha reconvertit en traçat de via verda.

1902. La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1 (HDH).
Lo 17 de maig de 1869, aprofitant l'avinentesa de la inauguració del pont, s'hi signà lo Pacte federal de Tortosa, de part de representants de partits republicans de tots los territoris de l'antiga Corona catalanoaragonesa. L'autor repassa també l'estat de l'horta tortosina, amb recs d'arrel aràbiga. 

1888 ca. Tortosa (lo Baix Ebre), 
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Les barraques tortosines, amb lo llagut a vora la porta de casa.

1902 ca. Tortosa (lo Baix Ebre), 
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
L'antiga font de l'Àngel tortosina.

1902. La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1 (HDH).
Aigua i fem, miracles fan, diu la dita dels pagesos ebrencs. Segle XIX endins, encara vestien a l'antiga; en començant lo XX, ja no n'hi quedava cap amb les peces de roba tradicionals. També havia desaparegut lo monyo de picaporte de les dones pageses, un recollit amb ret afegida que facilitava lo treball i evitava lo cabell deixat anar, cosa mal vista i pecadora segons los xamans (catòlics) d'aquells temps. Després vingueren monyos d'ensaïmada, també desapareguts amb la nova centúria.

1902 ca. La Ràpita (lo Montsià).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Una plaça de bous tradicional, feta de carruatges i tartanes. Fixeu-vos amb l'expectació: ple fins dalt als terrats.

1902. La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1 (HDH).
No hi podia faltar referència al general carlí, Cabrera, tortosí de naixement, i al qual, de jovenet seminarista, havien conegut los pares de l'autor.

1902. La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1 (HDH).
Les estrelletes de l'ermita tortosina de Mitan-camí. 
Molt interessant la nota dialectològica sobre la consonantització del diftong  —ue > —ve: claveta, bovet, povet... a tota la part baixa de la ribera ebrenca. 
Remembra l'autor unes conferències del geòleg valencià Josep Jaoquim Landerer en aquells temps dinovescos a la ciutat tortosina que hagueren de suspendre's per la desaprovació de la catòlica audiència, «una gente que se empeñaba en cerrar los ojos a la luz de la Ciencia», frase que de passada ens descobreix lo pensament d'en Cels Gomis.  

1902 ca. La Ràpita (lo Montsià).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
La imatge de la pàgina és per al balneari d'en Porcar, llavors recentment renovat. 
També hi fa esment de la gelada immensa del 1829, que arribà a congelar lo vi de les botes i, és clar, tot lo riu Ebre, cobert d'una capa de glaç de tal gruixària que alguns hi pararen taula per berenar, que documentaren notarialment.

1902 ca. Tortosa (lo Baix Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Les obres dels pilans del pont de l'Estat.
1902. La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1 (HDH).
Lo Delta de l'Ebre, d'Ampolla (barri del Perelló en aquells temps) per avall. L'Ebre encara tenia dos goles, origen de l'illa de Buda o de la bova, a on hi hagué lo famós far o Gegant de Ferro, com en deia la veu popular. En aquells anys, los sediments eren abundants: encara no s'havia fet cap dels embassaments que en tallarien l'afluència al llarg del segle XX.

1902. La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1 (HDH).

1902 ca. Tortosa (lo Baix Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Lo pas de la barcassa o pont volant: s'establí al 1892 i funcionà fins al 1906. Era l'alternativa barata al pas de peatge del pont de la Cinta, i mentre no arribaren les escales del pont de l'Estat.


[2672] De Tortosa i la ribera de l'Ebre, 1902 (iii)


[2521] De l'illa de Buda als Balcans (o de la bova i la balca a l'ofici de cadirer)
 


Posted by
Labels: , , ,

20241210

[2630] Per la història (dibuixada) de Catalunya (ii)

 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
L'escut nacional quadribarrat.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Sant Pau del Camp, BCN. Romànic i feudalisme a la naixent nació catalana.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Sant Cugat del Vallès.

1898.«Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Sant Benet de Bages.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Ripoll, portalada del monestir.

1898. «Història (dibuixada) de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Detall de la portalada, una mena de bíblia pètria.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Sant Pere de Galligants de Girona.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Assassinada a mans d'un dels fillastres, Almodis fou la tercera muller de Ramon Berenguer I, amb qui, segons les cròniques del moment, s'hi casà després de fugir plegats per un arravatament amorós. De pel·lícula, que ja tindríem si fóssim conscients que volem un país normal. Una dona a qui no calien padrins (enciclopèdia). Podem veure'n el sepulcre a la catedral barcelonina.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Assassinat del Cap d'estopa, Ramon Berenguer II, fill d'Almodis. També acoltellat per ordre del seu bessó Berenguer Ramon II, amb qui compartien el govern del puixant comtat barceloní. El fill pòstum del malaurat comte fou reconegut com a hereu (Ramon Berenguer III), però sempre sota la tutela del seu oncle homicida. 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Lo Comtat d'Empúries, amb capital a Castelló. Un dels vuit comtats fundacionals de la nació catalana.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Sant Pere de Roda, comtat d'Empúries.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Ramon Berenguer III, lo net d'Almodis, fill de l'occit fill bessó de la comtessa. 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
L'assalt a la Suda de Tortosa, al 1151, per completar la Catalunya Nova.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Catedral de Tarragona.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Lo campanar de la catedral tarragonina.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Poblet, monestir reial. 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Detall del cenobi pobletà.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Vistes del monestir de Santes Creus.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Al·legoria de la reconquesta, amb los alarbs en retirada.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Romànic de Sant Martí Sarroca, al Penedès.


 [2629] Per la història (dibuixada) de Catalunya (i)


Quinalafem.blogspot.com

Posted by
Labels: , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)