Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Priorat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Priorat. Mostrar tots els missatges

20180701

[1854] Lo Priorat a peu de l'Espinàs (iii)

1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs,
«Destino», núm. 1060, 30 de novembre (BdC). 

La millor vista de la comarca des del Balcó del Priorat, un faralló a la Serra Major, al qual s'hi accedeix amb un botet a través d'una roca encaixada entre el cingle i el faralló. Una altra cosa és accedir pel grau dels barrots dalt la serra des de la Morera.  
Lo Balcó del Priorat.
1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs,
«Destino», núm. 1060, 30 de novembre (BdC). 

L'elogi del paisatge prioratenc, augmentat per l'aventura o risc de pèrdua pels camins i caminets que s'entrecreuen d'un terme a l'altre. L'ascensió de l'autor a la Serra Major: «subiendo sin descanso, en la soledad batida por el viento, llego a descubrir qué encarna la roca del Montsant: el miedo». Descripció de la Morera de Montsant, «que conserva su rusticidad sin anacronismos».
1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs,
«Destino», núm. 1060, 30 de novembre (BdC). 

Siurana, ja despoblada gairebé, i ja conquerida de la turistada.  

1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs,
«Destino», núm. 1060, 30 de novembre (BdC). 

La Figuera, emplaçada en un turó des d'on hom pot guaitar a set províncies. Només en recordo, de jove, el vi negre que en bevíem a casa, portat amb botes de fusta, d'aquelles on s'hi havia de cremar metxes de sofre. A l'estiu, ben fresc, i sovint amb graciosa, perquè si no, no hauries pogut ni trobar el llit per fer-hi la migdiada. Per cert, aqui es va inventar això del vi negre a temperatura ambient (com avui, que el termòmetre marca 35 i pujant), el podríem acusar de terrorista gastronòmic?
1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs,
«Destino», núm. 1060, 30 de novembre (BdC). 

Les eines de la verema de final dels 50, amb carro de tracció animal i portadores manuals. 
1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs,
«Destino», núm. 1060, 30 de novembre (BdC). 

El poble de Siurana tenia només cinc o sis famílies permanents. L'autor és captivat per l'espectacular vista, amb el riu Siurana als peus del cingle... quan encara no hi havia el pantà fet.


20180629

[1853] Lo Priorat a peu de l'Espinàs (ii)

1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs,
«Destino», núm. 1059, 23 de novembre (BdC). 

L'Espinàs contemplant la verema, amb les panistres forrades, i les dones amb gran roberiada i mocador al cap. 
1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs,
«Destino», núm. 1059, 23 de novembre (BdC). 

Lligats a la terra, els vells han romàs al Priorat. Els joves, emigrats. En serà possible el retorn? Podem fer de la Catalunya republicana una societat territorialment reequilibrada? 
1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs,
«Destino», núm. 1059, 23 de novembre (BdC). 

La falta de preu de la producció agrícola, la dificultat dels conreus entre feixes, el despoblament, les dolentes comunicacions a l'època van fer impossible el pas a una agricultura més modernitzada o industrialitzada. Aquell problema, però, amb el pas dels decennis, n'ha esdevingut la sort: ara aquells conreus són més buscats que mai, la producció de vi és d'alt valor afegit, les comunicacions faciliten l'arribada de la turistada. Només cal que aquest valor afegit es reinverteixi a la comarca, cosa que no està gens clara: els propietaris només hi són de pas. 
1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs,
«Destino», núm. 1059, 23 de novembre (BdC). 

L'Espinàs contemplant la verema, amb les panistres forrades, i les dones amb gran roberiada i mocador al cap. 
1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs,
«Destino», núm. 1059, 23 de novembre (BdC). 

Una paradeta: la carabassa amb aigua frescal per a elles; probablement, ells, la bota. 
1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs,
«Destino», núm. 1059, 23 de novembre (BdC). 

El Mas de Sant Marcell, amb la recollida de l'avellana... a mà! Un sarpat i al cove. La importància callada de les dones en un món de pagesos ha sigut ingent al llargs dels segles.
1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs,
«Destino», núm. 1059, 23 de novembre (BdC). 

El viatger és vist com un explorador: tal era el sentiment de llunyania i abandó de la població. Escriu l'autor que per a la nit del dissabte al Priorat, dos possibilitats: cafè o barberia. Els vells a jugar a cartes, i els joves a afaitar-se, per general. Sempre, la conversa afinada.

La producció del vi ja s'havia transformat gràcies als cellers cooperatius. Només a Margalef encara piaven. A les cooperatives, el tractament del vi els feia aclarir-lo perquè si no, els hauria sortit de fins a 25 graus!


1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs,
«Destino», núm. 1059, 23 de novembre (BdC). 

La plaça de Cabassers amb els porxos.
1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs,
«Destino», núm. 1059, 23 de novembre (BdC). 

Les masies abandonades d'aleshores. Algunes s'han salvat com a hostals rurals, però la resta ja jauen esfondrades. 
1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs,
«Destino», núm. 1059, 23 de novembre (BdC).
El procés de producció del vi sempre crida l'atenció als profans. La moralina final de l'article: «debe recomendarse el Priorato a quien crea en la conveniencia de vivir por unos días en un país desconocido sin trampa ni cartón, es decir, sin reverencias ni sutilezas». Ara, la turistada ho va canviant tot, però si hom busca, segur que troba. 
[1852] Lo Priorat a peu de l'Espinàs (i)

20180626

[1852] Lo Priorat a peu de l'Espinàs (i)

1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs,
«Destino», núm. 1058, 16 de novembre (BdC). 

El caprici de l'Espinàs, que amb 30 anyets rodà per aquells móns de Déu del Priorat de mitjan segle XX, abans que el 'progrés' ho canviés tot, o gairebé. L'autor xarrant amb les dones.
1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs,
«Destino», núm. 1058, 16 de novembre (BdC). 

«El Priorato existe, aunque la mayoría de los barceloneses no sepamos exactamente donde se halla ni como es». Una declaració d'intencions per a la trilogia publicada al novembre d'aquell any. L'autor dona  resposta a la pregunta «¿Qué es el Priorato?», a través de tres eixos: l'històric, el geogràfic i el vinícola.
1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs,
«Destino», núm. 1058, 16 de novembre (BdC). 

Una somereta per anar al tros amb les sàrries posades, paixent en una feixa de vinyes.
1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs,
«Destino», núm. 1058, 16 de novembre (BdC). 

Els pobles del Priorat comarcal, més nombrosos que els del Priorat religiós sotmès al prior de la Cartoixa d'Scala Dei. Els rius Montsant i Ciurana al voltant de la Serra de Montsant vertebren una comarca molt amuntanyada.
1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs,
«Destino», núm. 1058, 16 de novembre (BdC). 

Les portadores de verema, transportades en carro cap al celler. Llavors, sense guarderies als pobles, els nens petits havien d'acompanyar els pares al tros tot el sant dia, i ajudar en allò que poguessin segons l'edat. Bàsicament, no emprenyar gaire fins que, de sobte, un any ja eres bo per ajupir-te a collir com tots els altres.
1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs,
«Destino», núm. 1058, 16 de novembre (BdC). 
La sorpresa dels prioratencs per la visita i l'interès d'un camaco, vull dir, caminant, era notòria. Confirma l'autor que encara a final dels 50, el Priorat era un país de músics, i en destaca la qualitat de l'orquestra de Gratallops. La por, que el temps ha confirmat: «No sé si el cine acabará con esta afición; es posible, porque en las poblaciones más importantes, que cuentan con cierta frecuencia con este espectáculo, la música y el baile han quedado reservados para las fiestas importantes».

Segons el caminaire, els camins del Priorat són ingrats per a la petjada, però esplèndids als ulls.  Les descobertes paisatgístiques són meravelloses, augmentades per la quietud de la marxa. En canvi, el terreny pissarrós, de llicorella, n'era un turment per als peus. A més a més, l'olor del vi acompanya el viatger, tant a les vinyes com als pobles, en passar pel costat dels cellers.

L'anècdota de Capçanes: només entrar al celler, l'oferta irresistible, sense estranyar-se de l'entrada d'un estrany, d'un porró de vi negre de 16 graus... i mig!
1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs,
«Destino», núm. 1058, 16 de novembre (BdC). 

El raïm s'havia de pitjar dins la portadora, perquè n'hi cabés més i aprofitar el viatge. No ho hauria dit mai, perquè els grans de raïm, bé que es devien aixafar, oi?
1957. «El Priorato: 100 kilómetros a pié», Josep M. Espinàs,
«Destino», núm. 1058, 16 de novembre (BdC). 

Un carrer empedrat a la Bisbal de Falset, amb un pagès que se'n torna a la vinya, a fer un altre viatge amb les portadores. 

20140425

[702] Priorat, paisatge endins

1968.  Albarca, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Albarca està situada al Montsant, allí on el llom poderós de la muntanya... n'és com una mena d'inici... La disposició del paisatge, amb els seus penya-segats i l'aspror retorta d'aquella geologia primitiva que caracteritzen el Montsant... donen més al·licients a l'excursionisme i el turisme tafaner que no a l'agricultura».
1968.  Albarca, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
Escrivia ja Vallverdú fa gairebé cinquanta anys: «..la mitja dotzena d'habitants del poble són avui dia una premonició del destí que semblantment hauran d'afrontar moltes d'aquestes petites poblacions desavinents i encinglerades: el despoblament, l'atuïment, l'abandó i la ruïna...» 
1968.  Albarca, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
Detall del campanar per sobre de les velles cases, majorment abandonades.
1968.  Ulldemolins, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
El Montsant emergeix de la plana: «Ulldemolins estès com una borrassa damunt la inacabable esglaonada que fan els bancals», en una imatge presa des dels darrers contraforts de la Serra de la Llena.
1968.  Ulldemolins, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
Detall d'Ulldemolins entre les feixes de terra fetes d'espones de pedra.
1968.  Ulldemolins, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
En primer terme, a la vall, una enorme granja, una de les poques salvacions econòmiques de les terres de secà, ni que hagi sigut a costa de la contaminació de nitrats.
1968.  Scala Dei, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Tres-cents metres de llarg i un centenar d'ample ocupava tota l'edificació, horts, cementiri, i cel·les conventuals i de domèstics... Heus ací el que resta de la monumental, potent realitat monàstica de Scala Dei, el priorat que donà nom  a la comarca. Això, un arc, poc més».
1968.  Scala-Dei, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Venuda a un conjunt de particulars, hom pot pensar que acabarà sent enderrocada i reduïda a terra de conreu». Una premonició que aquest cop, per fortuna nostra, no es féu del tot realitat.
1968.  Falset, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
Vista des de la barana de la riera «on els geranis ocupen el balcó de baix i, ensota, uns cércols de bóta fan companyia a un gerro inefable del de palanganer, tot penjat en un clau a la paret...»
1968.  Falset, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«...la dona estén un pantalon negre... mentre un termòmetre en un balcó dóna puntual referència de la situació... Al fons, la pinya de cases velles i el castell enrunat, no cal dir-ho».
1968.  Falset, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«La plaça de les Quarteres... té un aire senyorial, tota urbanitzada, una mica borbònica. Els porxos la voregen, i al capdamunt hi ha el fanal de cinc braços que... sembla arrencat d'un pas de Setmana Santa...»
1968.  Falset, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«...l'edifici al fons són les cases consistorials, de sòlida arquitectura renaixentista, una mica neoclassicitzant. Tot Falset té aquest aire enriquit, sense que hi manqui... un parell d'edificis gòtics de la més pura traça urbana...»
1968.  La Vilella Baixa, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Nomenclàtor expeditiu, en la llengua, això sí, imposada pel dictador espanyol de torn».
1968.  La Vilella Baixa, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Les cases són a dos o tres nivells, perquè, com la geografia insinua, el poble, a mida que va apinyant-se entorn de l'església de raríssim campanar, té els carrers més costeruts...»
1968.  La Vilella Baixa, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
Esplèndid detall de la vall amb el pont antic sobre el riu Montsant.
1968.  La Vilella Baixa, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«La gent feia la impressió de fugir d'osques, de mantenir-se en una escassa comunicativitat. La Vilella es despobla, i en cinquanta anys ha perdut més de la meitat dels seus habitants. I el vi hi és bo... Sembla com si la Vilella hagués topat amb el seu destí com el vianant que topa amb el carrer que no passa».
1968.  Sant Salvador, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
L'ermita a tocar de la roca: «llur emplaçament era sempre arriscat; situades a vegades en indrets de dificilíssim accés, en altres en llocs tan esquerps i allunyats que calia tenir una vocació meravellosament forta per habitar-hi».
1968.  Sant Salvador, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Els grans lloms pedregosos, els conglomerats, adopten formes capricioses que en la imaginació del poble eren presagis de malvestats. La soledat dels ermitans, estiu i hivern, els perills que corrien, el bandolerisme que hi contribuïa... Encara avui les restes de les ermites del Montsant ens impressionen amb un inexpressable, insidiós alè de superstició». 
1968.  Gratallops, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Una silueta molt característica dels pobles del Priorat és que pràcticament no tenen ravals estesos ni hàbitat dispers pels afores. Més ben dit, quan s'acaben les cases comencen els afores, purament i simple. Així és com, de petits, ens agradava de dibuixar els pobles: una pinya de cases, i uns camps més enllà». És una llàstima, però la bombolla immobiliària de començament del segle XXI ha acabat amb aquesta visió idíl·lica dels pobles arreu del país. 
1968.  Gratallops, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Mireu Gratallops, dalt del tossal, amb les teulades aplanades... el poble que encara conserva banda municipal, el poble dels carrers encodinats amb palets de riera de colors diversos, i on hem tastat un vi que ni el murri d'Ulisses als seus millors moments no begué».
1968.  Gratallops, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«L'ametller florit del primer terme... entre jovençà i revellit, ens recorda que la primavera mediterrània l'ha triat per capdavanter. Més avall la figuera retorç les blanques nerviacions de la brancada i, al coster de la dreta, les vinyes, com minúsculs arbrets, fam el mort... Adoneu-vos de la pesantor plomosa de la terra llicorellada... enyorarem -i tant- la concreta duresa, la indissimulada afirmació d'aquests pobles de l'interior, exemple de supervivència, realitat lluitadora, afirmació sostinguda, vida girada endintre, pedra i arell».

20140424

[701] Priorat, terra de llicorella

1968.  Ulldemolins, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Ens movem per un terreny ondulat, però amb una ondulació que sembla viva, com si respirés. Els tossals tenen una rodonesa inflada, i fins i tot diríeu que els han aplicat llevat i ara fan la puja...»
1968.  Ulldemolins, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
Afegeix l'escriptor lleidatà en arribant al Priorat: «...ja s'insinuen la vinya i la llicorella. La terra grisa, amb un xic de rugositat detonant, exclusiva, on no creixeria gran cosa més, permet de fer uns vins de molt de grau, orgull de la terra».
1968.  Ulldemolins, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Aquesta terra és la llicorella. La similitud amb la pell aspra i reticulada d'un paquiderm o potser d'un monstre prediluvià és evident... Ens hem de descobrir davant la tenacitat dels homes que han afaiçonat aquests terrenys penjats, que, on han pogut, ni que fos mínimament, aprofitar tres-cents metres de terra hi han plantat vinya i han esperat la resta del cel...»
1968.  Ulldemolins, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Ni casa ni cabana, un pi ara i adés, un matoll carrascós i una argelaga trenquen la grisa, inflada presència del llom de llicorella... que al Priorat anomenen llacorella... prové del celta likka: pedra».
1968. Margalef, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
Un curiós balcó de la casa a la roca. «La pedra, la geologia pesant, campa com vol en aquesta comarca retorta i accidentada».
1968.  Margalef, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
El topònim d'origen àrab voldria dir prat de Khalef. «Els noms àrabs són abundosos al Priorat, on els moros s'establiren, i que fou un dels darrers reductes d'on pogueren ésser expel·lits».
1968.  Margalef, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«D'un moment a l'altre ens fa l'efecte que el lleó de la font farà una bufadeta, l'aixeta s'estirarà com un espanta-sogres i la velleta rebrà un esglai». Aquelles padrines d'abans, sempre de negre, desdentegades, mocador al cap, negre també, amb unes sabatotes aborrellades que tan servien per anar a la font com a l'hort. Quan érem petits ens semblava que tenien almenys cent cinquanta anys... Sentencia el narrador: «Les fonts s'acabaran, com s'estan acabant els abeuradors, substituïts per les estacions de gasolina».
...
1968.  Margalef, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Margalef és un poble amb molta perdra, situat vora uns cingles de tradició pietosa, damunt del riu Montsant, en el congost entre el Montsant i la Serra de la Llena. Aquests rius, el Montsant i el Siurana, són deliciosos, muntanyencs, atorrentats a estones, i descorren majorment damunt llits pedregosos que formen peixeres monumentals, atès el volem del corrent».
1968.  Margalef, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«La pollegana, o arada de forcat, molt simple, és emprada per al conreu de superfícies on no calgui una llaurada profunda... El pagès ha arribat en un extrem del solquet i gira la rella. La mula, pèl lluent, bona pota, resignadament ha fet el tomb; el pagès ara aferma la rella per recomençar. La terra és grisa, i el sol arrenca una somorta lluentor als terrossos, on s'aplanen les arrels de l'herba, capgirades i exposades al seu gran enemic assecador».
1968.  Margalef, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
Detall de la comunió entre llaurador i animal: «Mula i home s'entenen amb pocs mots. Abans de sortir de casa, l'home ha fet el gotet d'aiguardent i la mula ha rosegat un grapat de garrofes». I afegeix: «El pagès sol ésser un home que es cuida molt els lloms... Per això es faixen, s'han faixat sempre. Però és molt freqüent, al camp, que, a més a més, hom completi aquest cinyell amb l'escalforeta d'uns calçotets empelfats, de trinxa alta...»
1968.  Siurana, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
Segons Coromines, derivat d'un VILLA SEVERIANA, del nom propi SEVERUS. Per tant, de correcta grafia amb s- inicial, enlloc de la ultracorrecció Ciurana. Josep Carner dedicà 
un sonet a l'aspra i ardida vila:
Allà dalt és Siurana, aspra i ardida,
ben arrapada a la salvatge altura,
coronada d'espais, d'abims cenyida,
tota daurada i negra de vellura. 

Dels carrerons sota la volta dura,
l'aire té una quietud esfereïda:
sols enllà, vora el cingle, una exquisida
prada es va alçant vers l'esglesieta obscura.

Des de Siurana es veuen soledats;
ella és una impassible sobirana,
dominant els voltors i els espadats.

I prega i jura, i amenaça a estones;
i només pot finar l'aspra Siurana
desfeta en rocs per carregar les fones.
1968.  Siurana, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
 «El romànic del temple, que té una bella filigrana en relleu al timpà, és d'una sobrietat i una contundència abastadores al primer cop d'ull. I el petit cementiri... té tota la netedat i discreció que demanen els indrets pietosos, on l'amor o la mort fan estada...»
1968.  Cornudella, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«...és possiblement el poble més representatiu dels que s'arrengleren al peu del Montsant pel cantó meridional... i Cornudella conserva, marcida, una elegància antiga, de sòlida tradició, de senyoriu i estabilitat».
1968.  Cornudella, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
Les torres bessones de l'església marquen la silueta de la vila. En primer terme, un tros d'ametllers, amb un muntet de fem preparat, que «amoixarà l'aspror de la terra».
1968.  La Vilella Baixa, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Qui no sàpiga copsar la bellesa aspra, sana, primitiva, d'aquest paisatge alhora humà i tel·lúric, no cal que s'entretingui més a mirar».
1968.  La Vilella Baixa, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
Les feixes de conreu s'esgraonen al peu d'una estridència del Montsant. La majestuositat de la roca no pogué atemorir la perseverança pagesa, que convertí les roques en pedres per construir-ne les espones i marges.
1968.  La Vilella Baixa, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
Més per avall, el terreny s'ondula. Ja no calen espones. Però la vinya i l'ametller tenen sempre una cosa per compartir: l'espera pacient de l'aigua de la pluja.