Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Martí. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Martí. Mostrar tots els missatges

20221227

[2432] Plànol de la ciutat de Lleida, 1805 (ii)

 


1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El carrer Major, autèntic nervi secular de la ciutat vella. El convent dels Agustins (7) tapava la sortida del carrer Cavallers al riu: en una ciutat emmurallada, això no calia. Més tard, a mitjans d'aquell segle, el convent fora el primer gran teatre modern de la ciutat. Amunt del carrer Cavallers, el convent de Sant Domènec, el Roser (8). Davant de l'antic Hospital de Santa Maria, del qual en veiem el forat quadrat del claustre, la Catedral Nova (Z), l'antic convent mercedari (6), el de Santa Clara (5) i els i les Carmelites descalços (4) i descalces (3).

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El cap oest de la ciutat antiga, amb la Porta de Sant Antoni i el convent adjacent (Y). D'allà i fins a l'església de Sant Llorenç (2) passant pel convent dels Agustins (X), pràcticament tot eren horts i jardins, majorment episcopals. Un petit torrentó acompanyava la muralla des de Boters per avall. 

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Fora muralla, a la zona de l'actual escorxador, una bassa recollia l'aigua de la Mariola i un molí l'aprofitava per moldre el gra. El vell camí de Rufea seguia riu avall, mentre que el camí de Fraga, futura carretera, passava una mica més amunt, just als peus de Gardeny, com ara. L'església gardenyenca (I) era usada com a quarter. El magatzem de pólvora (J) era fora murs per evitar perills. 

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Detall del molí i bassa entre el Puig Bordell, ara Balcó de la Mariola, i Gardeny. La major part d'aquests braçals i fasseres d'aigua provenien de les secles derivades del Canal de Pinyana. El marquès de Blondel hi feu fer una font, en aquests paratges frescals, que s'anomenà òbviament del Gobernador, que després viatjà fins a la Baixada de la Trinitat, entre la Plaça de la Sal i la Rambla de Ferran. La font gardenyenca o mariolenca fou indret de passeig de la gente bien establerta a Lleida (oficials militars i funcionaris espanyols) a cavall del segle XVIII i XIX. Els adinerats del país, si hi volien anar, calia que hablasen d'una altra manera... L'obertura dels Camps Elisis canvià els gustos d'esbarjo a la ciutat.

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
La part de la ciutat que mai no s'omplí de cases, a la muralla de Boters.

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
La gran plaça dels Gramàtics (Q), amb la porta (15) i plaça de Boters (P). Tocant la muralla, l'església romànica de Sant Martí (S), llavors feta servir com a «almacenes de utensilios». També hi hagué els aquartarements de tropes (T, V) i el magatzem de blat del capítol de la Catedral (R), dit la Panera popularment, que fou destinat també a caserna militar de cavalleria després de la desamortització. 

1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
La xarxa de camins cap al nord-oest de la ciutat, al camí de Montsó. Als afores del Portal de Boters, diuen que a un tir de ballesta, hi hagué des de poc després de la conquesta de la ciutat, la congregació de Sant Hilari, amb l'església aixecada sobre una antiga mesquita. En els setges del segle XVII i XVIII, el lloc quedà del tot arrasat. En el moment de fer el plànol, sembla que alguns masos hi restaven. Era una zona d'eres per excel·lència, o sia, d'eres de batre el gra. 

1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El Segre a l'areny de la Mitjana. A la banda de dalt, amb el temps, hi naixerien les Pardinyes baixes. A la de baix, la caseta que podria ser la presa d'aigua de la secla de Torres. Amb el temps, en aquest indret s'hi farien les comportes del canal de Seròs.


1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El cap-pont de la ciutat, llavors només amb la fortificació que protegia el cap del pont. L'antic convent dels Trinitaris (13), aprox. a on hi ha ara la rotonda de l'av. de les Garrigues. L'antic braç del Segre ja era un record, i ara la secla de Torres i més cap als afores la de Fontanet portaven l'aigua a l'horta dreta de la ciutat. Hi destaquen grans finques amb masos, sens dubte dels grans terratinents de la ciutat. 

1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Una mala lectura de la cal·ligrafia de la r, va fer catalogar el mapa com a Lexida. A banda de la disposició urbanística de les principals artèries de la ciutat vella, el mapa vol recollir els principals camins i el sistema de recs de l'horta. No podem saber si era de debò ajustat a la realitat, però podem deduir de la intenció de verisme del plànol, que l'autor va intentar reflectir-lo de la millor manera. 




Posted by
Labels: , , , , , ,

20221224

[2430] Plànol de la ciutat de Lleida, 1805 (i)

 


1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Els plànols de l'època setcentista, aquest editat ja a inicis del XIX, són els més bells de la tradició cartogràfica europea, per a mi, és clar. Els mapes i plànols anteriors tenen la potestat de fer-nos de finestra a temps ben reculats. Però la voluntat de meticulositat, el traç net i clar, els colors apropiats, són definitius en aquestes cartes gràfiques. Sense mitjans aeris, sempre me n'ha admirat la capacitat de composició visual. Tot i que a Lleida, no és ben bé cert, que no hi hagués mitjans aeris en aquell temps: l'artista havia de pujar al capdamunt del campanar de la Seu per dominar la ciutat i l'horta lleidatanes, com Morera i Galícia sonetejaria a l'avenir. 

1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Les fortificacions del turó de la Seu Vella lleidatana: el baluard del Rei (A), de l'Assumpció (B), de la Reina (C), i de Louvigny (D) per a protecció de la Seu (E) i la Suda (F).

1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El barri de la Magdalena, amb la primera Porta de l'antiga muralla, i el nou Portal (16). Un serpentejant camí s'enfilava des d'allà fins dalt la Seu. Encara existia als anys 50, segons que m'havia explicat la meua mare, que hi pujaven de modistetes.

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
L'antiga església gòtica de la Magdalena (12), que aviat sucumbiria a la destrossa de les bombes gavatxes al setge de 1810. El Noguerola tenia un braç que s'internava dins la muralla. L'altre la revoltava fins a desguassar a prop del Pont Vell. El gran edifici (11) correspon a l'antic convent del Carme.  

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
La ciutat sota la «lengua de sirpe» (G), la llengua de serp de la fortificació. La vella plaça de Sant Joan abans de ser reurbanitzada a final d'aquell segle XIX, amb l'antiga església gòtica, de la qual avui resten les pedres de l'absis, visibles al pàrquing soterrat. A la plaça Sant Francesc (O), l'antic convent franciscà, i més amunt, a tocar de l'antiga cuirassa, la casa dels jesuïtes. La que n'havia sigut casa, vaja, ja que llavors eren «regulares expulsos» (diu la llegenda), foragitats des del 1767.

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
L'impressor del mapa no va encertar la direcció de l'aigua del Segre. Probablement, l'oblit de l'autor en el seu esbós al natural va comportar que, al moment de traçar i pintar el plànol definitiu al taller, el copista hagués de jugar-s'ho a la sort. O potser un descuit. En aquestes circumstàncies solien consultar altres mapes anteriors o, si el tenien a l'abast, preguntar a l'autor de l'esbós inicial. No era freqüent que hi hagués errors d'aquesta magnitud. Els mapes encara eren, bàsicament, eines d'intel·ligència militar.

1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El carrer Major, autèntic nervi secular de la ciutat vella. El convent dels Agustins (7) tapava la sortida del carrer Cavallers al riu: en una ciutat emmurallada, això no calia. Més tard, a mitjans d'aquell segle, el convent fora el primer gran teatre modern de la ciutat. Amunt del carrer Cavallers, el convent de Sant Domènec, el Roser (8). Davant de l'antic Hospital de Santa Maria, del qual en veiem el forat quadrat del claustre, la Catedral Nova (Z), l'antic convent mercedari (6), el de Santa Clara (5) i els i les Carmelites descalços (4) i descalces (3).

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El cap oest de la ciutat antiga, amb la Porta de Sant Antoni i el convent adjacent (Y). D'allà i fins a l'església de Sant Llorenç (2) passant pel convent dels Agustins (X), pràcticament tot eren horts i jardins, majorment episcopals. Un petit torrentó acompanyava la muralla des de Boters per avall. 

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Fora muralla, a la zona de l'actual escorxador, una bassa recollia l'aigua de la Mariola i un molí l'aprofitava per moldre el gra. El vell camí de Rufea seguia riu avall, mentre que el camí de Fraga, futura carretera, passava una mica més amunt, just als peus de Gardeny, com ara. L'església gardenyenca (I) era usada com a quarter. El magatzem de pólvora (J) era fora murs per evitar perills. 

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Detall del molí i bassa entre el Puig Bordell, ara Balcó de la Mariola, i Gardeny. La major part d'aquests braçals i fasseres d'aigua provenien de les secles derivades del Canal de Pinyana. El marquès de Blondel hi feu fer una font, en aquests paratges frescals, que s'anomenà òbviament del Gobernador, que després viatjà fins a la Baixada de la Trinitat, entre la Plaça de la Sal i la Rambla de Ferran. La font gardenyenca o mariolenca fou indret de passeig de la gente bien establerta a Lleida (oficials militars i funcionaris espanyols) a cavall del segle XVIII i XIX. Els adinerats del país, si hi volien anar, calia que hablasen d'una altra manera... L'obertura dels Camps Elisis canvià els gustos d'esbarjo a la ciutat.

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
La part de la ciutat que mai no s'omplí de cases, a la muralla de Boters.


1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
La gran plaça dels Gramàtics (Q), amb la porta (15) i plaça de Boters (P). Tocant la muralla, l'església romànica de Sant Martí (S), llavors feta servir com a «almacenes de utensilios». També hi hagué els aquarteraments de tropes (T, V) i el magatzem de blat del capítol de la Catedral (R), dit la Panera popularment, que fou destinat també a caserna militar de cavalleria després de la desamortització. 




Posted by
Labels: , , , , , , , , , ,

20220528

[2383] La Lleida de 1789 als ulls d'un foraster, més

 

1924.  Font de la Catedral o dels Tritons. 
Foto: Jaume Biosca i Juvé (1875-1945) (AFCEC-MdC).
La Font de la Catedral rebé el nom del seu emplaçament a l'Almodí Vell. Després de la guerra, com que calia reconstruir els edificis del costat de la catedral, la font es reinstal·là al pati posterior de l'església, a sota mateix del Convent de Santa Teresa, a on s'hi quedà trenta anys, fins que al 1970 fou desmuntada i guardada en un magatzem. Al 2009, fou emplaçada com a decoració a la placeta del lateral del Mercat del Pla, just a tocar del Blasi, dels renomenats vermuts del qual fa de testimoni cada diumenge i festa de guarda. A la imatge s'hi veuen ben bé els tritons de damunt de cada pilar. 
Quan Zamora passà per aquest carrer en la visita que feu a la ciutat, la font ja hi era, aixecada feia escassament un any, al 1788. Escru: «Zerca de la catedral, hay una fuente que la deve surtir el depósito de que hemos hablado», o sia, el gran dipòsit soterrat de l'anomenada per això mateix Plaça del Dipòsit. La inscripció que s'hi llegia, diu: «Reynando Carlos III, año de 1788/ Del expolio de la mitra de Lérida/ Por la salud y comodidad de sus vecinos».

 
1789, octubre. Lleida.
 «Diario de los viajes hechos en Cataluña 
por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE). 
El tercer dia d'estada a la ciutat, dia 21 d'octubre, va començar amb visita a l'única impremta de la ciutat, suposem que descomptant l'episcopal. En destaca una bona botiga de carnisseria i peixateria, emplaçada a tocar de la «muralla vieja que empieza en Castillo, fuera de la qual estan las minas de los Baños». Diria que fa referència a l'antiga muralla des de la Porta Ferrissa, a la plaça de la Sal, que pujava fins a la Seu. Hi degué haver unes fonts d'on s'omplien els antics banys. 
La carnisseria escorxava una trentena de corders i dos o tres vaques diàries per alimentar la població de la ciutat. Ja no hi havia conreu d'arròs a l'horta, i l'autor confirma que dins la ciutat hi habitaven els pagesos i llauradors, cosa que provocava certs inconvenients, sobretot a l'hora d'anar cap al tros (a punta de dia) i de tornar-ne (a la posta de sol), i diu que prefereix que els treballadors del camp visquin als masos de l'horta. 
Destaca la pobra oferta educativa de la ciutat. Potser per això, o potser pel caràcter de les lleidatanes, diu que «la mugeres estan malcriadas» i punt. Curiós testimoni. En canvi, molta oferta conventual però pocs frares. Diu que «todos estan reedificando sus casas», o sia, es confirmaria un període de certa prosperitat a la ciutat, cosa que lliga amb el que sabem del mandat del Governador Blondel. Fins s'havia refet el «mesón» o hostal de Sant Francesc, que s'havia cremat no feia gaire. 

1789, octubre. Lleida.
 «Diario de los viajes hechos en Cataluña 
por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE). 
Hi havia un parell d'escoles amb uns dos-cents xiquets que hi anaven. La ciutat les subvencionava, però també havien de pagar les famílies. Però l'educació eran antiquada «sin método por malos libros y por mal carácter».
L'Hospital de Santa Maria és «un edificio grande y bastante cómodo». Tenia el pati del darrere llogat per al joc de la pilota i també hi havia un «coliseo gracioso... por su espalda da al río y así está bien ventilado». O sia, un pati de comèdies. 
No gaire lluny hi havia l'escorxador, que era «una pieza quadrada sostenida de quatro pilares, dejando en medio una gran claraboya, tiene alrededor sus colgaderos con sus escurridores abajo por donde pasa el agua del pavimento enlosado». Sembla, doncs, que prou ben equipat. L'abundància d'aigua feia que no fes tant de tuf com devien fer en altres llocs. 

1789, octubre. Lleida.
 «Diario de los viajes hechos en Cataluña 
por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE). 
L'antiga portalada de l'església de Sant Antoni destacava entre un conjunt conventual «miserable». Allà a prop, l'hostal de Sant Lluís era un edifici aïllat, amb bones quadres i coberts per als carruatges, de recent construcció llavors. La proximitat del riu el proveïa d'aigua abundant. Ara bé, «en Lérida se necesitan cisternas porque en ocasiones el agua del río viene turbia». El Marquès de Blondel aviat hi posaria remei amb la conducció d'aigua de Pinyana, el dipòsit i les fonts. 

1789, octubre. Lleida.
 «Diario de los viajes hechos en Cataluña 
por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE). 
El viatger testimonia també la castellanització de l'església lleidatana en aquell final del segle XVIII: «en el obispado de Lérida de resultas de un sínodo se acordó predicar y rezar en castellano». Els bisbes forasters (espanyols) van complir amb la seua doble feina: religiosa i colonialista. Una mica com els jutges actuals del poder judicial espanyol a Catalunya i resta del país. 
De l'església gòtica de Sant Llorenç se'n destaca, és clar, el retaule de pedra amb la vida i figura del sant. Hi havia certa devoció a un Crist dit trobat. 
Cap a la part de Sant Martí, «la antigua universidad sirve de quartel... está en el llano de los Gramáticos». Per aquells topants s'hi havia format una plaça que «ha de servir para mercado de animales», probablement a Camp de Mart. 

1789, octubre. Lleida.
 «Diario de los viajes hechos en Cataluña 
por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE). 
A la plaça dels Gramàtics, hi havia dos fàbriques de sabó i s'hi estava fetn el dipòsit de la distribució d'aigua a la ciutat. També se'ns anomena el «Almacén de Trigo del cabildo hecho en 1607», o sia, l'edifici de la Panera. De l'església romànica de Sant Martí, llavors usada com a magatzem, se'n fa un apunt historicollegendari: «pues de ella salió la mayor población para Valencia» en el temps de la conquesta de Jaume I. Diu l'autor que «si sus cercanías vuelven a poblarse, devería habilitarse».

1789, octubre. Lleida.
 «Diario de los viajes hechos en Cataluña 
por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE). 
De la parròquia de Sant Andreu, «no hay cosa digna de memoria». Tampoc s'hi valora la fàbrica del convent dominicà, o sigui, del Roser: «es todo nuevo, no vale nada», encara que «pasa por el mejor de Lérida, es casa rica». No millora l'apreciació del convent de l'Ensenyança, a la plaça de l'Ereta.

1789, octubre. Lleida.
 «Diario de los viajes hechos en Cataluña 
por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE). 
Del convent de Santa Clara i de les carmelites descalces no n'és millor l'opinió. Allà mateix hi hagué l'antiga casa dels jesuïtes, expulsats tots just feia trenta anys de l'Estat (espanyol), i que s'adequà com a seminari tridentí, que perdurà fins a la construcció fora muralla del nou Seminari Conciliar cap a la darreria del segle XIX. No gaire lluny, al carrer Tallada, hi hagué el Palau Episcopal, quan fou eliminat de l'antic emplaçament al turó de la Seu des del 1707.
De la Catedral Nova, se'n diu que «su situación no es buena». 
 
1789, octubre. Lleida.
 «Diario de los viajes hechos en Cataluña 
por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE). 
Repàs dels béns destacables de la Catedral Nova lleidatana. De fet, la van haver de fer allà a on van poder dins els límits murallats de la ciutat, mentre Sant Llorenç en feu les funcions durant una colla de decennis. Conseqüència de l'apropiació de la vella, de catedral, per part de la militarada ocupant de la ciutat i el país. 

1789, octubre. Lleida.
 «Diario de los viajes hechos en Cataluña 
por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE). 
Finalment, s'hi esmenta la capella de Sant Jaume del Peu del Romeu. Hi havia l'arxiu dels Gallart, «bienhechor de las Iglesias de Lérida por lo qual casi en todas ellas se ven los gallos de sus armas». Llavors ja s'hi feia la processó dels fanalets la vigília de Sant Jaume. 
Al quart dia, el viatger abandona la ciutat en direcció a Torre-serona. Encara dedica una frase a anotar que «en el camino me digeron que 40 años atrás havia en Lérida 7 prensas y en día hoy 65». Sembla que l'arribada de l'arbequina va marcar una època al camp lleidatà.

1924.  Font de la Costa del Jan.
Foto: Jaume Biosca i Juvé (1875-1945) (AFCEC-MdC).
La font originària s'emplaçà a la Placeta de Sant Francesc, i es proveïa d'aigua, com totes les de la ciutat, del dipòsit del Pla de l'Aigua, avui Plaça del Dipòsit. Hi perdurà gairebé un segle, fins al 1884, quan la Paeria la traslladà, en part, a la Costa del Jan. A la Costa del Jan, a la font, se li afegí una escultura, i així es podia veure ara fa cent anys, segons observem a la fotografia. Al 1960, per la caiguda d'un mur adjacent, la font restà malmesa i fou refeta, però de nova creació. Algunes peces del peu, guardades en algun magatzem municipal, foren aprofitades per a la font nova de Ramon Berenguer IV, quan es refeu al 1968 la plaça de davant l'estació. 



Posted by
Labels: , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)