Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Martí. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Martí. Mostrar tots els missatges

20250911

[2704] Vistes de la Lleida dinovesca


1927. Lleida. Antic palau episcopal.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost, dibuix: J. Tapiol. 
(Fons Romà Sol-UdL).
 La porta d'entrada del palau episcopal del carrer Tallada, que per darrere donava a Boters. Un dels centres de poder més opressors de la ciutat durant segles, sovint allotjament dels monarques que visitaven la ciutat, acollits pel poderós bisbe lleidatà.

1927. Lleida. Església de Sant Martí.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost, dibuix: J. Silva.
(Fons Romà Sol-UdL).
 L'església de Sant Martí fins a les acaballes del segle XIX, amb l'antiga portalada i espadanya. Segons la viqui, al 1893, el bisbe Josep Messeguer i Costa en va recuperar la jurisdicció i va ordenar la restauració del temple. Per a això es va recuperar la portalada de la parròquia abandonada de El Tormillo (nucli pertanyent a Peralta de Alcofea, Osca) que formava part de la diòcesi de Lleida des de feia gairebé mil anys i fins a la fi del segle XX. Lo bisbe va adquirir l'obra a canvi de 375 pessetes, i en l'actualitat és reclamada per l'ajuntament de la localitat aragonesa, i que servidor los hi retornaria embolicada amb un llacet (si se'n paguen les obres i trasllat amb los impostos seus). En la mateixa reforma s'hi van afegir a la façana un finestral i una gran espadanya neoromànica.

1927. Lleida. Porta de corral.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost, dibuix: J. Sanàbria.
(Fons Romà Sol-UdL).
 Per fi una imatge d'arquitectura popular, més enllà del retrat d'esglésies i elements monumentals, cosa que diu molt de la sensibilitat de l'autor. Les antigues portalades dels horts tapiats, simplement fetes de fustes llistades i una botera (o forat rodó als peus) per als gatons. 

1927. Lleida. L'Arc del Pont.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost, dibuix: J. Sanàbria.
(Fons Romà Sol-UdL).
 La vella entrada del camí ral per la ciutat, llavors ja desviat per la banqueta de Blondel, des de finals del XVIII. A l'esquerra, la casa familiar a on nasqué lo nostre enyorat poeta Màrius Torres.

1927. Lleida. La plaça i església antiga de Sant Joan.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost,
(Fons Romà Sol-UdL).
 L'antiga església medieval de Sant Joan, abans del seu enderroc cap al darrer quart de segle XIX. En la reordenació urbanística de l'antiga plaça lleidatana, cor de la ciutat, emplaçament de tornejos i del mercat, també se'n perdé l'edifici del vell almodí (a l'esquerra), edifici que guardava el gra de la Paeria. És una pena que en les reordenacions modernes no se'n recuperessen los porxos, que haurien donat a l'espai un encant antic.

1927. Lleida. La font de la Costa del Jan.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost, dibuix: J. Silva.
(Fons Romà Sol-UdL).
 La deessa Ceres presidint la font de la Costa del Jan, que donava accés a la Cuirassa des del carrer Major. Després fou substituïda per la font del Governador (espanyol) Aparicio.

1927. Lleida. L'antiga font del Govenador o de Gardeny.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost, dibuix: J. Sanàbria.
(Fons Romà Sol-UdL).
 La font del governador (espnayol) Blondel, als peus de Gardeny, dalt de la partida de la Mariola, aprox. allà a on hi ha l'Institut dels Templers. Fou lloc d'esbarjo de les classes dirigents de la ciutat durant lo segle XIX, per anar-hi a passeig i festejar. Des dels anys 70 del segle passat, reubicada a la Baixada de la Trinitat.




Quinalafem.blogspot.com  


Posted by
Labels: , , , ,

20221227

[2432] Plànol de la ciutat de Lleida, 1805 (ii)

 


1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El carrer Major, autèntic nervi secular de la ciutat vella. El convent dels Agustins (7) tapava la sortida del carrer Cavallers al riu: en una ciutat emmurallada, això no calia. Més tard, a mitjans d'aquell segle, el convent fora el primer gran teatre modern de la ciutat. Amunt del carrer Cavallers, el convent de Sant Domènec, el Roser (8). Davant de l'antic Hospital de Santa Maria, del qual en veiem el forat quadrat del claustre, la Catedral Nova (Z), l'antic convent mercedari (6), el de Santa Clara (5) i els i les Carmelites descalços (4) i descalces (3).

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El cap oest de la ciutat antiga, amb la Porta de Sant Antoni i el convent adjacent (Y). D'allà i fins a l'església de Sant Llorenç (2) passant pel convent dels Agustins (X), pràcticament tot eren horts i jardins, majorment episcopals. Un petit torrentó acompanyava la muralla des de Boters per avall. 

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Fora muralla, a la zona de l'actual escorxador, una bassa recollia l'aigua de la Mariola i un molí l'aprofitava per moldre el gra. El vell camí de Rufea seguia riu avall, mentre que el camí de Fraga, futura carretera, passava una mica més amunt, just als peus de Gardeny, com ara. L'església gardenyenca (I) era usada com a quarter. El magatzem de pólvora (J) era fora murs per evitar perills. 

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Detall del molí i bassa entre el Puig Bordell, ara Balcó de la Mariola, i Gardeny. La major part d'aquests braçals i fasseres d'aigua provenien de les secles derivades del Canal de Pinyana. El marquès de Blondel hi feu fer una font, en aquests paratges frescals, que s'anomenà òbviament del Gobernador, que després viatjà fins a la Baixada de la Trinitat, entre la Plaça de la Sal i la Rambla de Ferran. La font gardenyenca o mariolenca fou indret de passeig de la gente bien establerta a Lleida (oficials militars i funcionaris espanyols) a cavall del segle XVIII i XIX. Els adinerats del país, si hi volien anar, calia que hablasen d'una altra manera... L'obertura dels Camps Elisis canvià els gustos d'esbarjo a la ciutat.

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
La part de la ciutat que mai no s'omplí de cases, a la muralla de Boters.

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
La gran plaça dels Gramàtics (Q), amb la porta (15) i plaça de Boters (P). Tocant la muralla, l'església romànica de Sant Martí (S), llavors feta servir com a «almacenes de utensilios». També hi hagué els aquartarements de tropes (T, V) i el magatzem de blat del capítol de la Catedral (R), dit la Panera popularment, que fou destinat també a caserna militar de cavalleria després de la desamortització. 

1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
La xarxa de camins cap al nord-oest de la ciutat, al camí de Montsó. Als afores del Portal de Boters, diuen que a un tir de ballesta, hi hagué des de poc després de la conquesta de la ciutat, la congregació de Sant Hilari, amb l'església aixecada sobre una antiga mesquita. En els setges del segle XVII i XVIII, el lloc quedà del tot arrasat. En el moment de fer el plànol, sembla que alguns masos hi restaven. Era una zona d'eres per excel·lència, o sia, d'eres de batre el gra. 

1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El Segre a l'areny de la Mitjana. A la banda de dalt, amb el temps, hi naixerien les Pardinyes baixes. A la de baix, la caseta que podria ser la presa d'aigua de la secla de Torres. Amb el temps, en aquest indret s'hi farien les comportes del canal de Seròs.


1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El cap-pont de la ciutat, llavors només amb la fortificació que protegia el cap del pont. L'antic convent dels Trinitaris (13), aprox. a on hi ha ara la rotonda de l'av. de les Garrigues. L'antic braç del Segre ja era un record, i ara la secla de Torres i més cap als afores la de Fontanet portaven l'aigua a l'horta dreta de la ciutat. Hi destaquen grans finques amb masos, sens dubte dels grans terratinents de la ciutat. 

1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Una mala lectura de la cal·ligrafia de la r, va fer catalogar el mapa com a Lexida. A banda de la disposició urbanística de les principals artèries de la ciutat vella, el mapa vol recollir els principals camins i el sistema de recs de l'horta. No podem saber si era de debò ajustat a la realitat, però podem deduir de la intenció de verisme del plànol, que l'autor va intentar reflectir-lo de la millor manera. 




Posted by
Labels: , , , , , ,

20221224

[2430] Plànol de la ciutat de Lleida, 1805 (i)

 


1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Els plànols de l'època setcentista, aquest editat ja a inicis del XIX, són els més bells de la tradició cartogràfica europea, per a mi, és clar. Els mapes i plànols anteriors tenen la potestat de fer-nos de finestra a temps ben reculats. Però la voluntat de meticulositat, el traç net i clar, els colors apropiats, són definitius en aquestes cartes gràfiques. Sense mitjans aeris, sempre me n'ha admirat la capacitat de composició visual. Tot i que a Lleida, no és ben bé cert, que no hi hagués mitjans aeris en aquell temps: l'artista havia de pujar al capdamunt del campanar de la Seu per dominar la ciutat i l'horta lleidatanes, com Morera i Galícia sonetejaria a l'avenir. 

1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Les fortificacions del turó de la Seu Vella lleidatana: el baluard del Rei (A), de l'Assumpció (B), de la Reina (C), i de Louvigny (D) per a protecció de la Seu (E) i la Suda (F).

1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El barri de la Magdalena, amb la primera Porta de l'antiga muralla, i el nou Portal (16). Un serpentejant camí s'enfilava des d'allà fins dalt la Seu. Encara existia als anys 50, segons que m'havia explicat la meua mare, que hi pujaven de modistetes.

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
L'antiga església gòtica de la Magdalena (12), que aviat sucumbiria a la destrossa de les bombes gavatxes al setge de 1810. El Noguerola tenia un braç que s'internava dins la muralla. L'altre la revoltava fins a desguassar a prop del Pont Vell. El gran edifici (11) correspon a l'antic convent del Carme.  

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
La ciutat sota la «lengua de sirpe» (G), la llengua de serp de la fortificació. La vella plaça de Sant Joan abans de ser reurbanitzada a final d'aquell segle XIX, amb l'antiga església gòtica, de la qual avui resten les pedres de l'absis, visibles al pàrquing soterrat. A la plaça Sant Francesc (O), l'antic convent franciscà, i més amunt, a tocar de l'antiga cuirassa, la casa dels jesuïtes. La que n'havia sigut casa, vaja, ja que llavors eren «regulares expulsos» (diu la llegenda), foragitats des del 1767.

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
L'impressor del mapa no va encertar la direcció de l'aigua del Segre. Probablement, l'oblit de l'autor en el seu esbós al natural va comportar que, al moment de traçar i pintar el plànol definitiu al taller, el copista hagués de jugar-s'ho a la sort. O potser un descuit. En aquestes circumstàncies solien consultar altres mapes anteriors o, si el tenien a l'abast, preguntar a l'autor de l'esbós inicial. No era freqüent que hi hagués errors d'aquesta magnitud. Els mapes encara eren, bàsicament, eines d'intel·ligència militar.

1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El carrer Major, autèntic nervi secular de la ciutat vella. El convent dels Agustins (7) tapava la sortida del carrer Cavallers al riu: en una ciutat emmurallada, això no calia. Més tard, a mitjans d'aquell segle, el convent fora el primer gran teatre modern de la ciutat. Amunt del carrer Cavallers, el convent de Sant Domènec, el Roser (8). Davant de l'antic Hospital de Santa Maria, del qual en veiem el forat quadrat del claustre, la Catedral Nova (Z), l'antic convent mercedari (6), el de Santa Clara (5) i els i les Carmelites descalços (4) i descalces (3).

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El cap oest de la ciutat antiga, amb la Porta de Sant Antoni i el convent adjacent (Y). D'allà i fins a l'església de Sant Llorenç (2) passant pel convent dels Agustins (X), pràcticament tot eren horts i jardins, majorment episcopals. Un petit torrentó acompanyava la muralla des de Boters per avall. 

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Fora muralla, a la zona de l'actual escorxador, una bassa recollia l'aigua de la Mariola i un molí l'aprofitava per moldre el gra. El vell camí de Rufea seguia riu avall, mentre que el camí de Fraga, futura carretera, passava una mica més amunt, just als peus de Gardeny, com ara. L'església gardenyenca (I) era usada com a quarter. El magatzem de pólvora (J) era fora murs per evitar perills. 

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Detall del molí i bassa entre el Puig Bordell, ara Balcó de la Mariola, i Gardeny. La major part d'aquests braçals i fasseres d'aigua provenien de les secles derivades del Canal de Pinyana. El marquès de Blondel hi feu fer una font, en aquests paratges frescals, que s'anomenà òbviament del Gobernador, que després viatjà fins a la Baixada de la Trinitat, entre la Plaça de la Sal i la Rambla de Ferran. La font gardenyenca o mariolenca fou indret de passeig de la gente bien establerta a Lleida (oficials militars i funcionaris espanyols) a cavall del segle XVIII i XIX. Els adinerats del país, si hi volien anar, calia que hablasen d'una altra manera... L'obertura dels Camps Elisis canvià els gustos d'esbarjo a la ciutat.

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
La part de la ciutat que mai no s'omplí de cases, a la muralla de Boters.


1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
La gran plaça dels Gramàtics (Q), amb la porta (15) i plaça de Boters (P). Tocant la muralla, l'església romànica de Sant Martí (S), llavors feta servir com a «almacenes de utensilios». També hi hagué els aquarteraments de tropes (T, V) i el magatzem de blat del capítol de la Catedral (R), dit la Panera popularment, que fou destinat també a caserna militar de cavalleria després de la desamortització. 




Posted by
Labels: , , , , , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)