Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castellserà. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castellserà. Mostrar tots els missatges

20200527

[2154] Primeres notícies de foot-ball lleidatà

1910 ca. Lleida, Camp de Mart.
Aquesta és la gran esplanada que hi havia als peus de la Seu Vella, avui en dia molt urbanitzada i reduïda a uns petits jardins. Però ara en fa cent anys, fou el lloc en què s'hi organitzaren els primers partits de futbol de la ciutat. Compartia espai amb la fira de bestiar que s'hi celebrava cada dilluns de mes. També s'hi exercitaven físicament els bombers i altres col·lectius de la ciutat. O sigui, que una certa tradició esportiva, l'esplanada la tenia. També és plausible que en alguns patis d'escola també s'hi jugués, a aquell nou esport que, finalment, es començava a practicar a la ciutat, i que tan ràpidament creixeria i s'afermaria a les nostres comarques al llarg dels anys 10 i 2o del segle passat. 
1910. Lleida. Molí d'oli de Manel Porcar i Tió.
La pregunta és òbvia: i què hi té a veure aquesta fàbrica amb els orígens del futbol a les nostres comarques lleidatanes? La qüestió ja té resposta perquè aquells inicis futbolístics ja han tingut diversos estudiosos. Segons aquests treballs, el 1910 és l'any en què arrencarà la pràctica definitiva del futbol la ciutat, després d'alguns partits esporàdics.

Un jove sportsman barceloní, Manuel Azoz Arizcuren, s'havia traslladat a la nostra capital ponentina per tal de treballar d'administratiu a aquesta fàbrica. Devia tindre no gaire més de vint anyets i lluir un típic mostatxo de moda a l'època. Havia viscut a la capital del país des dels 11 anys, i hi havia jugat en diferents equips de barri. La família procedia de Navarra. Volent continuar amb aquesta pràctica futbolística es plantà a l'esplanada del Camp de Mart amb una pilota que s'havia endut cap a Lleida i amb pantalonets curts, mitjons i sabates de reglament, s'hi començà a exercitar tot sol.

Cal suposar que alguns dies de boira plana, devia causar més estupefacció que no pas interès entre els lleidatans que allà el veien fent tocs de pilota i curses amunt i avall. Més d'una padrina li devia dir: «tapa't, que agafaràs una galipàndria, fillet!» Com que gairebé sempre la tenacitat té premi, amb el temps i a poc a poc, alguns joves locals, potser també soldats del quarter militar (espanyol) de la Seu Vella, professors d'educació física, alguns policies o bombers en gran forma física, se li van anar acostant fins que aconseguiren d'anar muntant partidets o, si més no, atacs-i-gol, que en dèiem de menuts. Sense gens de tècnica, devien semblar aquells mateixos partits de pati d'escola de quan érem petits.

El jove Azoz s'estigué a la ciutat un parell d'anys i se'n tornà a treballar al Cap i Casal, a on visqué ja sempre fins a la mort, al 1974 i 85 anys. Però en aquell parell d'anys, l'afició començà a arrelar i de seguida arribarien els primers clubs. Sobretot, i com es pot deduir amb certa claredat de les nòtul·les que tenim d'aquells temps, gràcies a la labor gimnàstica i d'exercitament físic escolar.

Informació recollida, entre altres, del bon treball, de recomanable lectura:

«Cuadernos de futbol: El fútbol en Lleida. De los orígenes a la consolidación del fútbol comarcal (1910-1937)», Xavier Torrebadella, enllaç.
1909. Foot-ball lleidatà.
Programa de la Festa Major de Lleida (Sol-Torres, UdL).

Una de les primeres referències a la premsa del joc a la nostra ciutat. En un concurs fotogràfic organitzat pel Centre Excursionista de Lleida, una de les imatges rebudes en la categoria I del concurs era intitulada «Grupo de alumnos en traje de foot-ball». Sembla, doncs, que en alguna escola o institut se'n devien organitzar partits, i amb la indumentària corresponent.
1914. Foot-ball lleidatà.
«Hojas del Ateneo escolar» de setembre (Sol-Torres, UdL). 
La introducció de l'educació física als currículums escolars era vista com una de les eines principals de renovació pedagògica en aquells temps. Creien que l'exercici físic milloraria la raça humana... Deixem-ho estar, oi?

El cas és que als principals col·les de petits i grans de la ciutat en aquelles dates aquesta pràctica gimnàstica s'hi havia introduït i, a poc a poc, també la del futbol. Centres com els Maristes, el Liceu Escolar o l'Ateneu Escolar de ben segur que el practicaren. Probablement, l'institut de secundària públic, llavors establert al Roser. Les places d'aquest centre eren exclusivament gestionades per l'Estat (espanyol) i les destinacions podien recaure-hi a qualsevol racó. Al 1906, s'hi havia incorporat un professor de Badajoz que estava familiaritzat amb el futbol, i també feia hores als Maristes. A Extremadura, la colònia anglesa a les mines andaluses de Río Tinto i els marxants de brandy ja hi havien fet arribar el futbol una mica abans, cap al canvi de segle.


De fet, és comprovat que el primer club testimoniat de la ciutat del Segre fou el Montserrat, al 1913, i era, és clar, el club del col·legi dels Germans Maristes, que jugava a l'esplanada de Gardeny. Aquell any, i durant la construcció del Canal de Seròs, els esports anglesos (futbol, tennis)o americans (beisbol) pendrien força a la ciutat gràcies a la colònia de tècnics i capatassos forasters que s'hi instal·larien, i que practicaven a l'esplanada de darrere la presó de Boters, cap a l'actual plaça Ricard Vinyes.
1903. Foot-ball lleidatà.
«Diario de Lérida», de 13 de setembre
(«Cuadernos de futbol: la llegada del futbol a Lérida», Daniel Badia, enllaç).

Aquest és el primer testimoni del futbol a Lleida, un anunci al programa de la Festa Major de Tardor d'un «gran partido de foot-ball en el Campo de Marte», al dia 14 a les 17.00h. És ben segur que els equips fossin forasters, de Barcelona probablement. No sabem quins eren ni com va anar aquell primer partit testimoniat a la nostra ciutat. Igual que els globus, el cinematògraf i altres avenços, el futbol també es conegué per mitjà de les activitats programades per a la Festa Major. Amb raó era les festes més esperades de l'any!

També hi ha testimoni d'una columna al diari lleidatà El Pallaresa sobre temes esportius. Al 1906, el redactor hi critica la pràctica del futbol (cosa que no vol dir necessàriament que s'hi jugués a Lleida), i escriu: «Si antes matábamos a las criaturas con el exceso de fatiga cerebral, ahora llevamos el camino de matarlos a fuerza de excesos de juego muscular. De suerte que estos son beneficiosos, pero no debemos olvidar que el hartazgo, aun siendo de perdices es malísimo». És clar que sempre hi ha hagut i hi haurà pensaments diversos mentre la humanitat sigui humanitat.
1911. Foot-ball lleidatà. Castellserà.
 «El Ideal», de 13 de maig (FPIEI).
A la plana urgellenca, el futbol sembla que també hi anava arrelant. A Castellserà hi trobem un dels primers matxs a les nostres comarques, amb dos equips que sembla ja eren constituïts, el F.C.B. Castellserà (de roig) i el F.C. Urgell de Bellpuig (que vestí de blanc). Hi hagué clubs que es deien FCB (Foot Ball Club) i d'altres només FC, que serien les sigles que més triomfarien. Ara bé, es tractava d'equips infantils. La qual cosa ens fa pensar que la promoció de l'exercici físic a les escoles de pedagogia moderna fou la causa del primer arrelament del futbol a les comarques lleidatanes. Després ja vindrien els equips dels grans, que tindrien fort creixement en aquella dècada i la següent als pobles de la plana. Les festes majors ajudaren a la rivalitat entre pobles, i els equips de futbol els donaren sentit d'identificació i pertinença local.