Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1920-30. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1920-30. Mostrar tots els missatges

20200401

[2112] L'Exposició agrícola de Lleida de 1928, més

1928. Lleida. Exposició Agrícola i Concurs de Tractors.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 15 de novembre (BDH).
Ressenya del concurs de maquinària agrícola «y material sanitario del campo», que la Confedración Hidrogràfica del Ebro va organitzar a Lleida, set anys després de la primera fira de la Mancomunitat al 1921. La mancomunitat provincial havia sigut prohibida i censurada al 1924 per mor del primer cop d'Estat del segle XX al nostre Estat (veí), i que, com l'altre que també vindrà al 1936, tingué com a objectiu la persecució de les nostres llibertats, llengua i cultura. La Confederación sembla que tingué prou habilitat, cosa que diu prou sobre el seu interès sincer de modernització del camp (cosa que ara, convertida en una màquina burocràtica, no podem dir), per convertir-se en la continuadora de la tasca iniciada a començament d'aquells anys 20 del segle XX. 
1928. Lleida. Exposició Agrícola i Concurs de Tractors.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 15 de novembre (BDH).
Sembla que el format fou molt semblant a la fira i concurs del 1921, amb les proves del concurs en les grans finques als afores de la ciutat.
1928. Lleida. Exposició Agrícola i Concurs de Tractors.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 15 de novembre (BDH).

Un dels estands de la fira, de l'empresa Fustes Sarradell, amb la maquinària exposada, i un apunt de la moda femenina lleidatana.
1928. Lleida. Exposició Agrícola i Concurs de Tractors.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 15 de novembre (BDH).

Es comenta a l'article la situació provocada durant els primers decennis de reg a la Plana d'Urgell: la infecció palúdica que provocaren les aigües de reg entollades, fins que no s'hi feren els desaiguos corresponents a les finques. 

L'exposició es dividí en aquestes seccions:
1. Maquinària agrícola general: tractors i camions de transport. 
2. Maquinària i productes de la indústria per a usos agrícoles i pecuaris (p.ex. els adobs, una altra de les novetats de l'agricultura moderna). 
3. Material per a l'elevació d'aigua. Al voltant d'una gran piscina, més de cent bombes funcionaven per mostrar el rendiment als potencials compradors (que no eren gaires en aquells temps). 
4. Maquinària de moviments de terra i drenatges. 
5. Sanitat del camp i higiene rural.

1928. Lleida. Exposició Agrícola i Concurs de Tractors.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 15 de novembre (BDH).

Aquí veiem el detall de l'estand de maquinària de Joan Vilà. Hi sobresurten els alts plataners dels Camps Elisis.
1928. Lleida. Exposició Agrícola i Concurs de Tractors.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 15 de novembre (BDH).

Una vista de l'estand de la Confederación a dins del xalet, se'n veuen els finestrals.

1928. Lleida. Exposició Agrícola i Concurs de Tractors.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 15 de novembre (BDH).

Vista del pont de fusta que travessava la gran piscina col·locada al mig dels Camps Elisis per a la demostració de les bombes d'elevació d'aigua. 
1928. Lleida. Exposició Agrícola i Concurs de Tractors.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 15 de novembre (BDH).

L'estadística de l'exposició fou: 
109 expositors, 280 estands, cap als 80.000 visitants 
i uns 2 milions de pta, una petita fortuna, en vendes. 

20200326

[2109] L'exposició agrícola de 1921 a Lleida

1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).
Magnífica imatge de l'entrada dels Camps Elisis lleidatans, amb les columnes modernistes que arribarien fins a la guerra. L'exposició fou la primera fira moderna de la ciutat, que es repetiria al 1928. Fins que ja en temps de postguerra se'n promouria una primera l'any 1946, i de manera definitiva s'instauraria la Fira Agrària de Sant Miquel al 1954.

1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

La gentada que concorregué, ben mudats tots, a les instal·lacions de la fira als Camps Elisis. Un esdeveniment mai no vist a la ciutat, del qual ara aviat en farà cent anys. Les columnes modernistes foren obra de l'any posterior a la riuada de 1907, signades per l'arquitecte municipal F. de P. Morera i Gatell, i mostraven un enrajolat de colors vius molt llampants. Abans hi havia hagut unes pilastres aprofitades de la placeta de Ferran, de l'any 1825, i que foren reaprofitades com a senyal de porta d'entrada dels Camps Elisis per a la inauguració de 1864. 
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

La fira tingué lloc entre l'1 i el 10 d'abril d'aquell any, organitzat per la Mancomunitat de Catalunya per mitjà de l'Institut de Mecànica aplicada agrícola. Fou presidida pel President Puig i Cadafalch, amb Antoni Bergós de secretari de la comissió organitzadora.

El primer d'abril a les tres de la tarda se'n feu la inauguració, i els sis dies següents es procedí a les proves que els primers tractors vistos a les terres lleidatanes feren en camps dels afores de Lleida, a la finca de Manuel Raventós, a Raïmat, a on ara hi ha les vinyes. «Se ha organizado en Raïmat un servicio de restaurante y trenes especiales», o sia, amb parada puntual de trens i tot. 
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

Els tres darrers dies s'oferiren demostracions de conreu mecànic de vinyes, en trossos dels voltants de la ciutat. La demostració en aulivers, prevista per al darrer dia s'hagué de suspendre per mor de la pluja. El darrer dia, 10 d'abril, es clausurà l'exposició «en la que, en los días que esté abierta, se organizarán conciertos y otras fiestas». A la foto, el detall d'un estand, dedicat a les bombes d'extracció d'aigua, substitutes dels antics molinets de vent.


1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

L'establiment de pautes tècniques que permetessin comparar la potència, el consum i altres paràmetres de la labor dels tractors no era qüestió menor en aquells temps. Se'n feien rànquings i tot, però calia ésser acurat en les comparacions: la fondària del solc, el temps emprat, la sequera o humitat de la terra treballada, els metres cúbics de terra remoguda... eren factors que influïen en el rendiment i la posició final a la classificació, que podia decidir moltes vendes. Ara encara ho fem, sobretot amb els cotxes, amb els mòbils, però també amb rentadores i tota mena d'aparells. 
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

El President de la Mancomunitat, a la dreta amb bombí, i altres autoritats de la comissió organitzadora, observen les feines d'un tractor. El diputat lleidatà Francesc Macià, i futur President de la Generalitat, també hi figurava com un dels membres. 
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

El tractor Titan Doering, menat per un pagès emboinat. S'hi aprecia el gran dipòsit de gasolina de què havien menester aquelles bèsties mecàniques, i la gran roda lateral que, si no vaig errat, calia fer tombar per tal d'engegar el motor. 
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

El quadre de consums, amb les principals marques de tractors d'ara fa cent anys, algunes de les quals encara perduren. Totes forasteres, és clar. 
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

El jurat era format per catedràtics d'universitat, enginyers agrònoms i altres tècnics. 
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

Un tractor Case passant les reus per deixar el tros ben llaurat. Fixeu-vos que les rodes no portaven encara pneumàtics. 
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

La revista incloïa la ressenya dels expositors, dels quals uns poc eren lleidatans, si eren de tractors, només n'eren els representants, de la marca que fos. L'Antònio Ciutat, amb taller a la Ronda de l'Estació, promocionava ventadores i trilladores per batre. 
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

El President de la Mancomunitat, amb barret de copalta, es passeja per les instal·lacions durant la inauguració de la fira.
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

L'estand de la casa de tractors Austin al costat de l'antiga font sortidor que hi havia al passeig central. No sabria dir si es tractava de la Font dita de les Petxines. 
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

Un tractor Somua en acció, amb les rodes sense pneumàtics, la llarga barra de la direcció des del volant fins a les rodes de davant i el gran dipòsit de benzina davanter.
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

Un parell més d'expositors lleidatans, les cases de Frederic Miquel i Joan Florensa. A banda de representar marques de tractor, oferien arades, discos, reus, ventadores, segadores, trilladores, rasclets, motocultivadors, etc. Atenció a la benzina dels Fordson: o gasolina o petroli, amb tres marxes i marxa enrere.
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

Un fantàstic Hart-Parr, amb unes reus, es deixa retratar envoltat dels pagesos que s'havien atansat a la finca de Raïmat a veure'l treballar. No caldria dir que aquests pagesos no eren de pa sucat amb oli, sinó grans terratinents, els únics que es podien permetre aquesta inversió. A casa dels meus padrins, tots pagesos, havien de llaurar i conrear la terra amb animals, a la manera tradicional, i així fou fins als anys 60, quan el meu pare es comprà el primer Pasquali, motocultor, i després el primer tractor Massey-Ferguson 135 a la dècada següent. Ben just fa cinquanta anys!
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

Els tractors Fiat en plena labor a Raïmat.
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

La casa de Joaquim Moret a Lleida oferia a l'exposició nombrosa maquinària de diversa procedència. Entre altres de fora, les màquines lleidatanes eren una trilladora de Torregrossa (Ascenci Mir) per a animals, una triadora automàtica de fulles i aulives de Juneda (Ignasi Gazín), i una segadora-agabelladora de la marca targarina Trepat.
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

La casa targarina Trepat, que després de la guerra es faria la reina de la mecanització a les nostres terres ponentines abans de la fruticultura, no podia pas faltar-hi. La segadora-agabelladora que exhibien era arrossegada per un sol animal, amb un tall d'un metre. En comparació al cop de falç i de ronyó tradicional, tot un avenç!
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 46 de juny (BDH).

Un tractor Saunderson en el qual, a simple vista, s'hi distingien gairebé totes les parts de què estava fet. La tapa embellidora i protectora, que els tractors d'ara porten ben llampant i aerodinàmica, encara tardaria unes dècades a arribar. 
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «Producción», núm. 41 de gener (BDH).

Una espectacular motoarada de fa cent anys, marca Komnick, que es podia comprar a la Rambla de Ferran 29. Alguna se'n degué vendre, però jo no n'havia vista mai cap en museus o col·leccions de les nostres terres o, simplement, abandonada en eres i corrals. 
1920. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida.
Revista «El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 de setembre (BDH).

La nota periodística situa el concurs lleidatà del 20 al 30 de setembre, concurs que òbviament no es produí fins a l'abril següent. Però ens serveix per veure-li les condicions i requisits per als participants en l'exposició i en les proves. Atenció, que la demostració de cada tractor havia de ser d'una durada mínima de quatre hores! A fe de déu, que se'n volien assegurar, que la bèstia mecànica podia llaurar més que una mula!

La comissió organitzadora disposava de 15.000 pta, quantitat prou bona, per al pagament de despeses a les cases participants, raó per la qual la participació a la fira lleidatana fou tan destacada, no pas perquè el mercat fos prou madur per a llançar-se a la cursa de la mecanització. Caldria esperar 50 anys més.
1921. Exposició de maquinària agrícola i concurs de tractors, Lleida. 
L'esplèndid i bell cartell de l'artista noucentista Vicenç Nubiola i Cunill (1894-1927), encàrrec de la Mancomunitat.





20200321

[2104] L'USAC a Lleida, 1933

1933. Lleida. Congrés de la USAC, Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya.
«Nuevo Mundo», de 31 de març (BDH).

Més de deu mil pagesos de les nostres comarques, segons les cròniques de l'època, es reuniren al Teatre dels Camps Elisis. És clar que no hi caberen tots a dins, sinó que una gran gernació hagué de quedar-se fora i seguir els diversos discursos per la megafonia instal·lada a l'exterior, al costat del xalet.

Llegeixo a «Quaderns Agraris, 46», de 2019 («El cooperativisme agrari a Catalunya: orígens i situació actual», de J. Vives-Xiol), que la USAC nasqué al juliol de 1931, en assemblea presidida pel President Macià al Palau de Projeccions de Montjuïc. L'adhesió de tots els sindicats agrícoles catalans hi fou unànime, més de 500. Per sindicats cal entendre cooperatives, car aquest era el nom que rebien, i que amb els anys gairebé hem perdut. Al Soleràs, nascut al 1920, encara en diem sindicat, i a molts dels pobles de les Garrigues. A l'horta, a on el cooperativisme fruitaire és més recent, gairebé tot són de nom cooperatives.

Més de 500 sindicats (cooperatives) en començant els anys 30 del segle passat, denoten la força de l'associacionisme pagès d'aquells decennis. Molts d'aquests sindicats eren de creació recent, de deu o quinze anys a tot estirar. Uns 60.000 pagesos de tot Catalunya s'eren sindicats per tal de defensar llurs interessos, molt malmesos per la crisi de la fil·loxera i per l'endèmic mal de la nostra agricultura, la dificultat de comercialització i bons preus dels productes del camp. Sense oblidar, l'intervencionisme, sovint maligne, de les institucions de l'Estat (espanyol).

El 12 de juliol de 1931, doncs, es fusionaren la Unió de Sindicats i Pagesos de Catalunya (USP), la Federació de Sindicats Agrícoles del Litoral (FSAL) i la Unió de Vinyaters de Catalunya (UVC): naixia la primera gran organització sindical dels nostres pagesos per tal de pressionar el govern de la Generalitat i de l'Estat (espanyol) a favor dels seus interessos com a productors: l'exportació fluida de la producció agrària, aranzels a la importació, abastiment d'adobs, modernització de les explotacions, formació professional per als pagesos, venda sense intermediaris... Va estructurar-se en branques segons els sectors productius. La del cereal correspongué a Lleida, i va celebrar la seua assemblea més important aquell final de març de 1933, tal com recullen les fotografies i notícies de l'època. 
1933. Lleida. Congrés de la USAC, Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya.
«Nuevo Mundo», de 31 de març (BDH).

Malgrat que la qualitat de les imatges resulta més que justeta, ens fan avinent l'ambient de la platea, a l'interior del gran teatre lleidatà d'abans de la guerra (del segle XX), amb les llotges replenes de gent de gom a gom. S'hi observen les primes columnes que les aguantaven, per facilitar la visió a les llotges laterals, i la decoració en fusta filigranada que les embellien. Veure els pagesos mudats sempre és sorprenent, la majoria amb trajes de vellut doble, com el que tenia (un del sol) mon padrí, i que vaig portar en un dels anys de carnestoltes de ma infantesa, quan no es compraven -ni ens passava pel cap- d'adquirir disfresses fetes. 
1933. Lleida. Congrés de la USAC, Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya.
«La Vanguardia», de 28 de març (LV).

Els pagesos congregats a l'exterior de la reunió, atès que no hi havia aforament suficient al teatre. La secció sindical que correspongué reunir a Lleida fou la del cereal. Pensem que llavors, el (gairebé) monocultiu fruitaire dels darrers decennis del segle XX i fins avui, encara no havia començat, i no ho faria fins als anys 60. La gran preocupació dels pagesos que produïen blat n'era el preu, que l'Estat republicà (espanyol) controlava a la baixa, situació que feia molt dura la vida de les famílies pageses. Tothom de la casa havia de treballar al camp, ja fos a la sega, ja fos al batre, i moltes de les explotacions eren petites i familiars, sovint ni de propietat, portades com a mitgers. També hi havia, és clar, propietaris petits i mitjans. Tots plegats entengueren que la unió feia la força. 
1933. Lleida. Congrés de la USAC, Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya.
«La Vanguardia», de 28 de març (LV).

Els pagesos que escolten els discursos des de l'esplanada exterior al teatre en «potentes altavoces», segons la crònica, al costat del xalet dels Camps Elisis, a les escales de la glorieta, de les quals en veiem la reixa. «Puede calcularse asistieron más de 10.000 personas y la representación de las entidades adictas al régimen de la República en la provincia de Lérida, como también representación de los pueblos vecinos de Aragón».
1933. Lleida. Congrés de la USAC, Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya.
«La Vanguardia», de 26 de març (LV).

La notícia del diari barceloní recollia el desenvolupament de la jornada. Les seccions de l'associació, ubicades en diferents localitats a les quals s'hi traslladava l'assemblea anual, eren cinc: l'Hospitalet de Llobregat, de fruites i verdures; Mataró, de productes hortícoles; Taragona, de vi; la Seu d'Urgell, de ramaderia, encara per constituir. I la de Lleida, de cereal i panís, constituïda en aquella sessió.
1933. Lleida. Congrés de la USAC, Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya.
«Nuevo Mundo», de 31 de març (BDH).

La taula presidencial de la reunió, encapçalada pel president de la USAC, Carles Jordà. S'hi veu el gran micròfon damunt la taula per a la retransmissió als altaveus exteriors. La nostra quadribarrada penja damunt el domàs de la taula, bandera tricolor que no sembla la republicana (espanyola), o bé hi té les franges disposades altrament. 
«Fou presidida, successivament, per F.Santacana (1931), C.Jordà (1931-35), P.Cabot (1935) i F.Zuleta (1936), el seu òrgan de premsa era La Pagesia (agost del 1932—desembre del 1936), i tenia diverses seccions especialitzades: cereals, fruites i verdures, oli, ramaderia, unió de vinyaters de Catalunya, etc. Formada sobretot per mitjans i per petits propietaris, pretenia d’ésser una entitat apolítica, exclusivament econòmica i preocupada només per la revaloració dels productes del camp i l’augment de la producció agrària; intentà de mantenir-se neutral en el conflicte entre rabassaires i grans propietaris, però, obligada a pronunciar-se, la seva moderació mostrà que s’atansava més als propietaris que no pas als parcers. Al juliol del 1936 restà sota el control de la Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya, bo i conservant una autonomia teòrica, que perdé al gener del 1937 en integrar-se en la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya» (enciclopèdia.cat).


20200216

[2089] La salvació de la Suda lleidatana

1927. La Suda lleidatana.
Revista «Lleida», 9 (Sol-Torres).

L'enderroc d'una part de la nau de la Suda que amenaçava ruïna. S'hi veu a la perfecció, com els arcs que donaven al pati interior, havien estat tapiats per convertir la nau en espai aprofitable per a usos de magatzem (militar). Damunt de l'arcada, un treballador, amb faixa i boina de rigor i assegut a la cornisa, manipula la corriola. 
1927. La Suda lleidatana.
Revista «Lleida», 9 (Sol-Torres).

En un article amb títol «L'ensorrament de l'Açuda» [la Suda], l'anònim autor remembra «la important reunió que hi hagué a l'Ateneu [lleidatà], on hi assistiren 'ilustres personalidades. críticos de arte, Presidentes de Sección de Ateneo, ex-alcaldes, ex-concejales, miembros de la Real Academia de Bellas Artes, historiadores, catedráticos, etc.'», per iniciar la defensa i salvació de la Suda, el vell i oblidat castell lleidatà des dels temps més immemorials.

Això situa les primeres preocupacions serioses per l'estat del monument cap al 1926, amb els seus primers defensors: l'Estadella, en Romà Sol, en Roca i Lletjós, en Perenya... S'estranyava aquest darrer que la gent de dretes, conservadora de mena, volgués l'enderrocament de l'edifici, mentre que les esquerres el volien conservar. 
1927. La Suda lleidatana.
Revista «Lleida», 9 (Sol-Torres).

Fotografies de la Suda dels anys vint, sense indicació del fotògraf. Potser Manuel Herrera i Ges, que en faria més endavant un llibre, de la Seu Vella, en fos l'autor. 
1927. La Suda lleidatana.
Revista «Lleida», 9 (Sol-Torres).

Detall dels arcs gòtics de la part interior de l'ala sud, que restava dempeus, «menjades per l'addició de construccions auxiliars».
1927. La Suda lleidatana.
Revista «Lleida», 9 (Sol-Torres).En aquells anys, «la perillosa posició dels murs que miren l'interior del pati gòtic (fortament inclinada cap endavant) amb els forts puntals, ja vells, que hi foren construïts per tal de contribuir a la consolidació de les runes venerables de l'estúpida explosió que la destruí» (al 16 de juliol de 1812), anava aguantant miraculosament, però s'hi estava procedint a tombar-ne alguna part, com recull la imatge gràfica de les obres d'enderroc que acompanya l'article.

L'autor clama contra la desaparició del monument i escriu que «els lleidatans ja hi estem fets!» a aquesta falta de respecte per la història i el passat, i denuncia la desaparició d'«una llarga i artística sèrie de fonts públiques que decoraven Lleida en temps dels nostres avis, i encara dels nostres pares, [que] resta gairebé tota anihilada».
1927. La Suda lleidatana.
Revista «Lleida», 9 (Sol-Torres).
La Suda, com a acròpolis lleidatana, dominadora de la ciutat durant més de dos mil anys, calia que fos restaurada. La polèmica que provocà un primer enderroc parcial aquell any, ajudà a despertar consciències, i a esperonar la lluita per sa salvació. Gràcies a això, quatre anys més tard, era reconeguda coma «monumento nacional» pel corresponent ministeri (espanyol). 
1927. La Suda lleidatana.
Revista «Lleida», 9 (Sol-Torres).
El pou de Lovigny al bell mig del pati de la Suda, amb els arcs tapiats per convertir les naus en magatzems, atès que el conjunt de la Seu era encara quarter militar (espanyol).

1927. La Suda lleidatana.
Revista «Lleida», 9 (Sol-Torres).
L'exterior del vell castell, el que pròpiament pot portar aquest títol més que no pas la Seu Vella, a qui durant tant de temps els lleidatans l'anomenaren 'castell' per mor del seu ús militar des del 1707.