Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1920-30. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1920-30. Mostrar tots els missatges

20261112

[2771] Camps Elisis lleidatans

1918. Los Camps Elisis lleidatans.
«El Bedel. Revista Escolar Quincenal», Lleida, de 15 de gener (FPIEI).
Lo passeig central, amb los banquets i els passejants, i la fonteta al fons.

Anys 1930. Els Camps Elisis,
Joan Baptista Xuriguera.
Sonet de l'escriptor menarguí dedicat als jardins.

LOS CAMPS ELISIS

Dels meus llunyans records surt la presència

d'aquells jardins bressats pel vent del riu,

brodats per l'amorosa transparència

de l'ombra fatigosa de l'estiu.


Les colles travessaven rialleres

la porta que guardaven dos gegants,

i dins dels corriols i les dreceres

veien jugar les flors amb els infants.


L'ample passeig de plàtans s'acabava

amb el somrís d'un brollador petit

que la barana vella circumdava.


Espai cobert de generós delit

que dins del cor dels lleidatans semblava

la verda catedral del camp florit.


1918. Los Camps Elisis lleidatans.
«El Bedel. Revista Escolar Quincenal», Lleida, de 15 de gener (FPIEI).
Portada de la revista. No aconseguixo desxifrar lo nom de l'autor del quadre, J. Plana, me sembla llegir-hi. Una exquisida representació capaç de transportar-nos més de cent anys enrere.

Los Camps Elisis lleidatans.
Disttibució dels jardins originals. De la primera imatge, no en tinc referència, probablement d'abans de la guerra, mentre que l'altra és d'alguna trobada sardanística de la postguerra. 




[638] Lleidatanes acolorides de Roisin, més

 


20261107

[2769] Lo reng de Sant Joan lleidatà

 

Anys 1900-20. La plaça de Sant Joan de Lleida.
Detalls de la plaça amb los tendals, los urinaris al fons, i los carrers de l'Estereria i de la Pilota, desapareguts amb la guerra, que l'edifici del costat de l'església ja no se reedificà, i s'hi varen fer la porxalada de la plaça de la Sal. 

1932. La Plaça de Sant Joan, Lleida.
«La mort del reng», per Indíbil, 
«El Correo de Lérida», febrer de 1932 (FPIEI). 
Lo reng fou suprimit i traslladat a la Plaça Pi i Margall. S'inicià una recollida de firmes per revertir la decisió paerenca. Fruit, és clar, d'una malaltia que los lleidatans, com a bons catalans, patim amb la modernor: «els deliris de renovar les coses sense meditar les conseqüències, ni respectar lo que la tradició havia consolidat».

S'hi reprodueix l'article de 1906 de Manuel Gaya, pare de l'ínclit lingüista que dona nom al segon (històricament parlant) institut de secundària de la ciutat. Un text que recull tot el sabor popular i de vida que la plaça irradiava. 
Lo trobareu sencer a l'enllaç que us hi deixo al final d'aquesta entrada.

Anys 1900-20. La plaça de Sant Joan de Lleida.
La imatge original. 

1932. La plaça de Sant Joan de Lleida.
Lo trasllat, sembla que no se va fer amb totes les garanties. L'esplanada de Pi i Margall se trobava a tocar del final del carrer de la Parra.

Anys 1900-20. Lo reng de la plaça de Sant Joan de Lleida.
La vista des de la plaça cap als perxis, perxes, porxos de la Paeria, a la popular plaça de les cols. Panistres i cabssos plens de fato de l'horta lleidatana, i aquelles padrines, amb tota la roberiada que duien, mocador al cap, de rigorós negre les vídues, que semblaven velles com Matusalem. 

Anys 1910-20. Lo reng de la plaça de Sant Joan de Lleida.
«Ciudad», 3, 1951 (FPIEI).
La plaça tradicional, d'abans de la guerra. 

1951. Lo reng de la plaça de Sant Joan de Lleida.
«Ciudad», 3 (FPIEI).
La plaça de la postguerra. 

1951. Lo reng de la plaça de Sant Joan de Lleida.
«Ciudad», 3 (FPIEI).
L'inici de l'especulació urbanística de la plaça de postguerra. A la vista de la plaça d'avui, sense oblidar-nos del nyap del pàrquing, és evident que dita especulació va acabar triomfant, en part en acabat lo franquisme (l'oficial, s'entén). 



[2081] Lo reng de l'antiga plaça del mercadal lleidatana, Sant Joan

20260722

[2750] La Seu d'Urgell turística de fa cent anys

 

1930. La Seu d'Urgell, Valeri Serra i Boldú.
Fotografies de J.Viladric, Arxiu Mas, i Vidal Ventosa.
Lo nostre insigne autor va fer de cicerone de la guia turística d'aquells anys trenta del segle XX. Lo text n'és prou documentat i correcte, només que en castellà (promogut per la Sociedad de Atracción de Forasteros barcelonina) més que guia turística sembla una guia eclesiàstica, que no hi apareixen més que esglésies i elements religiosos. Que no hi surt ni un trist figurant, que sembla una ciutat fantasma, ahahaha. Cul de sagristia com era, no havia descobert l'interès de la geografia humana, la gastronomia, lo paisatge. 
Los detalls fotogràfics son, però, d'una gran qualitat i bellesa. 

1930. La Seu d'Urgell, Valeri Serra i Boldú.
Fotografies de J.Viladric, Arxiu Mas, i Vidal Ventosa.

1930. La Seu d'Urgell, Valeri Serra i Boldú.
Fotografies de J.Viladric, Arxiu Mas, i Vidal Ventosa.
Les propagandes acompanyaven l'edició. Aquí dos dels anunciants urgellencs.