Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1920-30. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1920-30. Mostrar tots els missatges

20170425

[1688] Lo Pont Vell modernista de fa cent anys, més

1911-1936. Lo Pont Vell modernista, Lleida.
Una postal de començament de segle, quan encara perdurava el costum d'escriure per la part del davant, damunt la fotografia, ja que al darrere hi anava només l'adreça en les primeres postals. 

1911-1936. Lo Pont Vell modernista, Lleida.
Una vista des de la Seu Vella, amb el nou pont i l'incipient Cappont al darrere.
1911-1936. Lo Pont Vell modernista, Lleida.
A l'entrada de la ciutat, a l'enrecte del pont, l'Arc medieval que feia les funcions de portal de la ciutat, remodelat al segle XVIII. 

1911-1936. Lo Pont Vell modernista, Lleida.
Les vistes amb el Pont Vell foren molt característiques. Els alts fanals modernistes i la barana de ferro donaven un aire lleuger a la construcció.
1911-1936. Lo Pont Vell modernista, Lleida.
La Seu Vella i el nou pont.
1911-1936. Lo Pont Vell modernista, Lleida.
L'Arc d'entrada a la ciutat, encarat al nou pont. 
1929. Lo Pont Vell modernista, Lleida.
Una meravellosa vista aèria de Salvany, amb el Cappont en primer terme, l'elegant Pont Vell donant l'entrada a la ciutat, i la Seu Vella presidint tota la plana lleidatana.
1930 ca. Lo Pont Vell modernista, Lleida.
Una altra impagable vista aèria sobre el Pont Vell, probablement també de Salvany.
1930 ca. Lo Pont Vell modernista, Lleida.
La banqueta de Blondel dels anys 1920, amb la nova Paeria ja reconstruïda.
1930 ca. Lo Pont Vell modernista, Lleida.
L'Arc del Pont, amb l'Hotel Pal·las a tocar. 
1930 ca. Lo Pont Vell modernista, Lleida.
Detall de l'elegant i esvelta construcció.
1930 ca. Lo Pont Vell modernista, Lleida.
El pont d'abans de la guerra combinava trànsit de carro, d'automòbil i de ramaderia. 
1930 ca. Lo Pont Vell modernista, Lleida.
Detalls del pont, en una hora de gran trànsit.
1930 ca. Lo Pont Vell modernista, Lleida.
El pont dels temps de la República. La postal fou enviada a la postguerra, fet que ha generat sovint confusions de datació. Però la realitat fou que el Pont sucumbí a la voladura durant la retirada republicana de la ciutat, al 1938.
1930 ca. Lo Pont Vell modernista, Lleida.
Un auto de línia crua el Pont. La vella banqueta de Ferran al fons.

20170418

[1680] Energia elèctrica pallaresa (i urgellenca): Camarasa, 1920

1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
La inauguració del pantà de Camarasa, amb l'aigua de procedència pallaresa i les instal·lacions en una de les poblacions estratègiques del Comtat d'Urgell històric, s'afegia a la llista de treballs hidroelèctrics que la Canadenca anava executant al llarg i ample del país, amb gran admiració internacional pels números i tècniques dels projectes. Cap menció a la desprotecció de la gent del territori, un cop passades les obres i les promeses, ni als danys mediambientals irreparables.


L'embassament de Camarasa colgà els darrers vint quilòmetres de la Noguera Pallaresa, ben bé fins al mateix aiguabarreig amb el Segre, a les parets del congost del Mu, en un espai d'incalculable valor ambiental i paisatgístic. 
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
La impressionant presa de ciment de Camarasa, de 101 m (la més alta d'Europa al seu moment) amb l'espectacle eixordador del sobreeixidor lateral. A la dreta del riu, esquerra de la imatge, s'hi aprecia el carrilet per on pujaven les vagonetes amb material i personal fins al nivell superior de la presa. S'obririen els túnels i la carretera que hi puja i hi passa, allargada cap al Doll a final del segle passat.

L'alegria econòmica només durà el temps que s'allargaren «els anys dels treballs». Un cop acabades les obres, els beneficis del salt, que una corporació elèctrica (de la casta espanyola) es continua embutxacant després de cent anys, s'esvaïren com el fum. 
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Descripció de l'obra.

«Els aspectes tècnics de la construcció de la presa de Camarasa els coneixem pels estudis de Josep M. Martínez, i la de Sant Llorenç de Montgai, per Sánchez Vilanova. Es va haver de construir primerament la carretera des de Balaguer fins a Camarasa. Riegos va bastir després la carretera entre Camarasa i els Dos Rius pel marge esquerre del Segre, que tingué un cost elevat perquè el pas era estret i calgué edificar ponts i murs de contenció. La carretera finalitzava en una passarel·la que travessava el riu i era utilitzada pel pas de persones. Ja a l'obra, i al marge dret del riu, es va construir un funicular per poder remuntar les càrregues que abastien una planta per a la fabricació del formigó in situ. 

«A l'alçada superior de la presa actual hi havia una sèrie de trams de ferrocarril de via estreta, amb locomotores per transportar materials de l'obra, completaven la part principal de la instal·lació dos espectaculars blondins [grues penjades per cables] que permetien el trasllat i material d'un marge a l'altre del riu la Noguera Pallaresa, així com al cos de la presa. Algunes màquines utilitzades, com les grans excavadores, procedien de les obres del canal de Panamà. Molts dels materials i maquinària necessaris per a l'obra van arribar fins a Balaguer amb el tren de la Sucrera de Menàrguens i fins a l'obra mitjançant els famosos trens Renard. L'any 1918 es va edificar el pont d'accés a la central amb material reaprofitat del ferrocarril de Sarrià» (CEL).
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Descripció tècnica de l'obra.


«L'època de construcció de la presa i la central és coneguda a Camarasa com 'el temps dels treballs', i va suposar un trasbals important en la vida local. Van arribar a la localitat gran quantitat de treballadors, es calcula que uns 3.000. Els testimonis orals expliquen que eren homes joves, molts dels quals dormien a les cases del poble, a les palleres o als corrals, d'on els pagesos havien tret les gallines per dur-les a l'era. N'hi havia que anaven a dormir a la Maçana i a Sant Llorenç de Montgai. Els caps s'hostatjaven a les cases importants i els capatassos llogaven habitacions. A Camarasa augmentaren els serveis i s'establiren més botigues (per exemple, es van duplicar les carnisseries i pastisseries, que llavors eren quatre); també acudien camions de venda ambulant diàriament.

«Per atendre els ferits a l'obra l'empresa Riegos va habilitar primer una tenda de campanya al pla del Llenç (prop del pont vell). Després va construir el campament de l'Hospital, on a més hi havia un servei de menjador econòmic per als treballadors, una botiga i una caserna de la Guàrdia Civil que vigilava les obres. Als segons campaments van construir-se les vivendes dels enginyers encarregats de l'obra, que després van aprofitar els caps de la central. Les cases d'estil colonial anglosaxó estaven envoltades per jardins victorians».


La generació que treballava als Dos Rius ha estat descrita de manera molt gràfica per un testimoni oral: 'Quan els treballadors plegaven a les cinc de la tarda durant una hora la carretera de la Central a Camarasa es veia fosca de la gent que hi baixava fins al poble'. Durant els treballs va arribar la llum al poble. Van augmentar els cafès i també el joc; fins i tot hi havia jugadors professionals. La prostitució va acompanyar el fenomen demogràfic. Hi havia sis locals on s'hi exercia amb més o menys categoria: uns eren locals d'artistes, altres només cases de prostitució. Hi havia prostíbuls al nucli urbà, com el cafè la Maña, al carrer de Sant Antoni, on encara es pot veure restes d'un grafit que anunciava un 'servicio esmerado', però s'ubicaven preferentment a la carretera que duia a la central: la Madame, el Merendero; la mateixa Maña s'hi va traslladar» (CEL).
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
La coronació de la presa, per on passa l'actual carretera del Doll, i el monumental salt d'aigua del sobreeixidor.
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Plànol «du barrage et de l'usine», de la presa i de la fàbrica de llum. 
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Més detalls tècnics.
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Vista de la presa en construcció.
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Més detalls tècnics.
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Vista de la presa des de dalt de la muntanya a la banda dreta de la Pallaresa.
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Vista a l'aiguabarreig, a tocar del qual on s'hi construí la central. El Segre baixa de l'esquerra, pel congost del Mu, i la Noguera s'hi afegeix allà mateix. 
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Més detalls tècnics.
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
La vista ara és de dalt de la paret del Mu, amb el Segre als peus i el darrer tram de la Noguera, tot ocupat pel nou embassament i ses instal·lacions. 
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Detall de la presa, de la central on cauen les conduccions d'aigua per a la força, i del carrilet de vagonetes que pujava al nivell superior. L'aiguabarreig format durant cents de mils d'anys desaparegut en un tres i no-res en nom del «progrés».
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Vista del sobreeixidor amb alguns capatassos i directius de la Canadenca.
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Vista d'un dels sectors de derivació de l'aigua.