Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1920-30. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1920-30. Mostrar tots els missatges

20250925

[2706] Eivissa, 1936

 

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
La muralla baixa de la ciutat.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Lo viatge data de l'any 1935, i la ressenya fou publicada l'any següent.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Lo viatge en aquells temps era llarg i penós. Només des de Palma s'hi requerien sis hores! Si la mar no era prou bona, «alguns es caragolaven i perdien la serenitat, i també el color. Aviat se sentiren udols. Certs indrets del vaixell s'omplien de sucs inevitables». 

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Vista de Santa Eulàlia i d'Eivissa des del mar, mentre lo vaixell s'hi acostava lentament: «l'església, el castell, els campanars, els edificis públics, les cases particulars, els molls, les muralles... Res no desentona». La gent s'agrupava al moll tot esperant l'arribada dels passatgers: «Al cap i a la fi, això no succeeix gaire sovint a Eivissa». Posem-hi cent anys al damunt, i ho tenim capgirat del tot, oi?

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Poca paperassa i poc control a l'arribada: «de l'illa d'Eivissa cap malfactor no pot escapar, i hom hi viu tranquil».

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
S'estrenen amb un passeig per la vila nova, i unes guies escrites d'Isidor Macabic, que els proporcionà lo llibreter Ramon. En aquesta part de la vila, hi havia los comerços, lo barri de la Bomba, lo passegi de Vara del Rei (abans de s'Alamera), «amb el monument a aquest militar eivissenc» (mort a la guerra de Cuba contra els americans), i lo barri de pescadors, la Penya. 
Lo ferreny baluard del castell eivissenc data del temps de Carles I. A la portalada de les Taules, hi sorprenien tres estàtues de marbre dels temps romans, allà encastades.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Lo nucli antic, dins la muralla, amb les antigues cases senyorials, lo convent de les Agustines, l'ajuntament, lo Seminari i, dalt del turó, la catedral i lo Castell. Lo setè aniversari de la conquesta catalana hi fou celebrat «amb grans festes populars i escaients funcions religioses».

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Lo port d'Eivissa. Dalt del turó, la catedral i el castell.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Lo Puig dels Molins. Perfectament visibles «uns quants molins de vent d'antic mecanisme, situats en línia com si fossin atuells estratègics de combat».

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Lo barri popular dels pescadors, dit de la Penya.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Lo Museu Arqueològic del canonge arqueòleg Macabic, amb troballes de les Pitiüses de l'època fenícia, cartaginesa i romana.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
La mar que envola l'illa «està plena de peix. Algú ha dit que aquí quasi es pot agafar amb les mans. El cas és que a Eivissa veureu un constant trafiquejar en peix». Canvieu peix per turistes, i tindreu ara la imatge actual de l'illa, un segle després. En algun moment, caldrà preguntar-nos si lo canvi ha pagat la pena,i no només a Eivissa si nó al llarg de tota la costa dels nostres Països.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Los pescadors de la ciutat «ocupen dues parts de la població: el barri ribereny de la Bomba i el barri de la Penya». Aquest darrer llavors encara ple de tipisme i manera de viure característica: «Hom en parla amb tot l'afecte d'una de les curiositats més distretes de l'illa».

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Al barri de la Penya hi «abunden les criatures. Algunes van vestides com Adam. Amb els nasos llardosos, ulls de lleganyes i cares plenes de mosques, juguen vora d'algun femer». Afegeix l'observador: «Sort del vent eivissenc que amb el seu buf violent de gairebé cada dia neteja l'atmosfera». 

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Emprendades.: «camperoles riques, maques i joves, cada una de les quals llueix amb majestat el mirinyac de faldilla de colors obscurs, mocador de serrells a les espatlles, i davantal esquifit de tons clars».

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
S'iniciava llavors tímidament la pandèmia turística: «la transformació d'Eivissa es va operant lentament: a la part baixa s'obren establiments de venda sota les modernes normes de luxe i del confort». Lo tipisme cada cop era més reservat a la vida rural dels pobles.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Los diumenges tothom feia cap a la ciutat, a les hores de migdia. Era lo moment de contemplar lo passeig de les emprendades. 

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
«En aquests terrenys no plou gaire sovint. En el subsòl hi ha aigua a pocs metres de profunditat... Els pous supleixen les sèquies... perquè en tota l'illa només hi ha un riu i encara gens abundant». L'autor fa un repàs als conreus i bestiar que hi trobem.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Descripció de les cases tradicionals, sempre emblanquinades amb calç.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Visita als llogarets de Sant Jordi, Santa Eulàlia i Sant Antoni.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Reconeixement de la senzillesa, hospitalitat i gràcia de la gent de la terra.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Visita a l'arqueòleg Macabic.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Los costums patriarcals dels festejadors eivissencs, llavors ja «una mica esfumats».

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
«Els automòbils substitueixen els carros plens de verdor o de pageses amb mirinyac de faldilles; cada dia s'hi veuen menys emprendades i més vestits exòtics».

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Segadores de Santa Gertrudis.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
La vila alta eivissenca de fa un segle.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Santa Eulàlia.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Casa de pagès eivissenca.


[2547] Ports i rades del segle XVIII


Quinalafem.blogspot.com  

Posted by
Labels: , ,

20250808

[2694] Centenari dels primers campaments a les Valls d'Àneu: lo campament «Pompeu Fabra»

Campaments Fabra
Autor: Ignasi Arnalot i Sansa (AFCEC).

1924. Centenari dels primers campaments a les Valls dÀneu.
«El campament Pompeu Fabra», Pere Arnalot.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
de març de 1935 (ddd.uab.cat).
Lo primer campament als termes de Gil (Isil) i Alòs s'hi establí al 1924. Abans, només s'hi havien vist les tendes del Príncep de Mònaco, durant los anys de la Gran Guerra. La idea havia nascut un estiu abans, i durant tot l'any se n'emprengué la planificació.
Lo Càmping Club de Catalunya fou la «primera entitat esportiva de la península Ibèrica dedicada a l’acampada. Fou fundada el 1924, vinculada al Centre Excursionista de Catalunya. Promogué intensament les activitats d’acampada i patrocinà, entre altres, el primer aplec internacional, a Valldoreix, amb el Camping Club of Great Britain and Ireland, i els campaments generals de Catalunya, organitzats del 1931 al 1935» (enciclopèdia.cat). Més que no pas per a infants, eren per a joves, més aviat granadets, que diríem.

A la pàgina del CEC, s'hi esmenta que «d’ençà de la creació de la Secció d’Esports de Muntanya el 7 d’agost de 1908, es pot dir que l’acampada esdevé imprescindible per fer activitats a muntanya; grups de socis fan excursions de diversos dies al Pirineu utilitzant l’acampada fixa o itinerant. A partir de 1918 aquesta secció organitza aquestes excursions col·lectives que ja anomenem Campaments Socials d’Alta Muntanya. Els indrets escollits són de difícil accés en ple Pirineu, calien cavalleries per dur el menjar i el material d’acampada. La durada del campament de 8 a 15 dies, en torns algunes vegades. L’assistència hi oscil·lava entre 20 i 30 acampadors. El 1934 la Secció d’Esports de Muntanya passa a dir-se Secció de Muntanya. Així arribem al campament de 1936 a la Vall d’Estós on es requisa tot el material, esclata la guerra civil espanyola. La represa fou el 1941 amb el campament a Sant Maurici i Peguera, i ja amb continuïtat es realitzaren fins el 1974.
«Mereix esmentar-se que entre els anys 1924-1933, es feren unes acampades per l’alt Àneu de la mà dels germans Pere, Ignasi i Xavier Arnalot Sansa, a les quals assistia el Mestre Pompeu Fabra, anomenats Campaments Arnalot, a partir de l’any 1927 s’anomenen Campaments Fabra» (enllaç).

De les primeres colònies urbanes per a infants a Barcelona, se’n té constància des de l’any 1893. Aquestes primeres colònies van ser organitzades per la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, i van tenir un caràcter assistencial, dirigides als infants més pobres i necessitats de les escoles de la ciutat, amb 671 infants que van participar en aquesta experiència i que van anar a viles com les Corts o Sarrià.
A més, a partir de l'any 1906 l’Ajuntament de Barcelona també va començar a organitzar colònies escolars i va consolidar-ne la pràctica. Durant les dècades següents aquest tipus d'activitats es va estendre a altres poblacions catalanes. Aquestes primeres colònies tenien un fort component social i sanitari i amb lo temps van evolucionar cap a un model més educatiu i d’oci per a la infància.

Al Pirineu, les colònies infantils a la Vall Fosca, iniciades l’any 1917, són un exemple destacat de les colònies organitzades amb finalitats educatives i sanitàries per l’Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració de l’empresa Energia Elèctrica de Catalunya, que en aquell moment era propietària de la Central Hidroelèctrica de Cabdella. L'empresa n'assumí les despeses de viatge i estada de 25 nens i mestres, i fins construí i tot un edifici específic per a les colònies. 
El mestre Artur Martorell, que tenia 23 anys i aplicava pedagogia de l’Escola Nova, va ser lo director d’aquestes colònies i va deixar memòries del dia a dia i del mètode educatiu que s’hi aplicava, que combinava la cura de la salut amb una voluntat pedagògica clara. L’objectiu de les colònies era que els infants no només fessin salut, sinó que també experimentessin un procés educatiu i d’autonomia dins un entorn natural, amb activitats esportives, jocs i una dieta adequada. Aquestes colònies van ser les primeres i un precursor d’un moviment més ampli d’estades infantils d’estiu a Catalunya. Actualment, el Museu Hidroelèctric de Cabdella conserva i difon la memòria d’aquestes colònies amb una exposició que recull la història, les vivències i l’evolució d’aquestes pràctiques pedagògiques i socials des de 1917 fins avui (enllaç).

1924. Centenari dels primers campaments a les Valls dÀneu.
«El campament Pompeu Fabra», Pere Arnalot.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
de març de 1935 (ddd.uab.cat).
Des d'Alòs d'Àneu (d'Isil) s'inicià aquesta nova i moderna aventura, i «ens engeràrem plens de joia devers el campament. Era un dia del mes de juliol».

1924. Centenari dels primers campaments a les Valls dÀneu.
«El campament Pompeu Fabra», Pere Arnalot.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
de març de 1935 (ddd.uab.cat).
Lo ruquet amb què pujaven los materials, amb lo gran pendent, perdé la càrrega i tot caigué a terra, l'animal també. «El ruquet fou invitat amablement a aixecar-se amb la càrrega, però declinà la invitació»... fins al cap d'una bona estona. S'arribà a l'emplaçament triat a posta de sol.

1924. Centenari dels primers campaments a les Valls dÀneu.
«El campament Pompeu Fabra», Pere Arnalot.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
de març de 1935 (ddd.uab.cat).
Sense sacs de dormir, encara no inventats, «aquesta funció fou realitzada sobre la samarra, matalàs de pells que usen els pastors de la muntanya del Pallars. A més, unes mantes de llana». Aquesta estada durà tres dies. L'any següent, al 1925, lo campament augmentà de participants i de tendes plantades. La tria del lloc d'acampada és una part fonamental per a l'èxit de l'experiència: «fugírem dels arbres i de les comes alteroses o mullades; però cal encara tenir en compte que els terrenys fangosos i les petites estanyoles d'aigües mortes siguin prou allunyats del campament, si ho vol evitar el greu inconvenient dels mosquits». Molèstia que compensaren amb la pesca de truites: «De llavors ençà la canya i altres estris de pescar no han mancat més al nostre campament».

1924. Centenari dels primers campaments a les Valls dÀneu.
«El campament Pompeu Fabra», Pere Arnalot.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
de març de 1935 (ddd.uab.cat).
Imatges del Campament Fabra al pla o planyic de la Trapa, a Espot.

1924. Centenari dels primers campaments a les Valls dÀneu.
«El campament Pompeu Fabra», Pere Arnalot.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
de març de 1935 (ddd.uab.cat).
Imatges del Campament Fabra al pla o planyic de la Trapa, a Espot.

1924. Centenari dels primers campaments a les Valls dÀneu.
«El campament Pompeu Fabra», Pere Arnalot.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
de març de 1935 (ddd.uab.cat).
Lo tercer campament, al 1926, fou muntat al ras de Bonabé, a on lo fort vent en feu de les seues. Lo veïnatge amb un guarda de vaques los fou nutritivament molt profitós. Aquell any assajaren «la taula de menjar, i els seients complementaris. La taula i els seients tenen un muntatge igual: quatre petges de branca de pi, una taula a sobre i quatre claus».

1924. Centenari dels primers campaments a les Valls dÀneu.
«El campament Pompeu Fabra», Pere Arnalot.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
de març de 1935 (ddd.uab.cat).
L'estiu del 1927 lo campament s'instal·là a Marimanya, a la banda aranesa, i s'hi va afegir lo Mestre Fabra, «que hi aportava un gran prestigi, una aguda sensibilitat per les belleses del paisatge, pràctica excursionista inveterada, un nom gloriós, i un bon humor jovenívol que s'entossudeix a acompanyar-lo anys enllà». Aquell any també comptaren amb pots de llet condensada i de conserves. Fins i tot s'atreviren amb un corder a l'ast!

Pompeu Fabra als Campaments Fabra
Autor: Ignasi Arnalot i Sansa (AFCEC).

1924. Centenari dels primers campaments a les Valls dÀneu.
«El campament Pompeu Fabra», Pere Arnalot.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
de març de 1935 (ddd.uab.cat).
Arribats al 1928 i escampada la notícia del campament, lo campament augmentà de participants i se traslladà a la vall de Sant Maurici, a Espot, amb «cuiner professional dut de Barcelona i la màquina de filmar que portà l'amic Bordàs, excel·lent fotògraf... El sistema de dormir ja havia estat canviat, amb la substitució de les antigues samarres pels catres plegables».

1924. Centenari dels primers campaments a les Valls dÀneu.
«El campament Pompeu Fabra», Pere Arnalot.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
de març de 1935 (ddd.uab.cat).
Lo campament adoptà normes, però res d'un reglament escrit, sinó que constà de dos enunciats cabdals:
a) Tothom farà allò que li plagui.
b) Tothom està obligat a complir estrictament i amb el major zel l'extrem anterior.
Lo campament passà a dir-se Campament Fabra. L'evolució, progrés i afermament d'aquesta iniciativa campista ja no tingué aturador. 

1924. Centenari dels primers campaments a les Valls dÀneu.
«El campament Pompeu Fabra», Pere Arnalot.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
de març de 1935 (ddd.uab.cat).
Entre altres participants, llavors joves, esdevinguts il·lustres amb els anys, hi hagué lo nostre mestre etimòleg Joan Coromines.

Imatges en vídeo del Campament Fabra, filmades per Francesc Bordàs i Salelles (enllaç).

Als anys 70s i 80s del segle passat, encara generalment, si més no a la plana lleidatana, en dèiem majorment campaments. Amb lo canvi de segle, també se'n va modernitzar la denominació, i ara la canalla van de colònies. Com diu lo DCVB: Conjunt de persones (estiuejants, escolars, etc.) que passen una temporada a un lloc que no és el de llur residència habitual. «Han fundat dues colònies escolars».

Pompeu Fabra als Campaments Fabra
Autor: Ignasi Arnalot i Sansa (AFCEC).

 [2073] Albert I de Mònaco a les Valls d'Àneu


Quinalafem.blogspot.com 

Posted by
Labels: , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)