Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alt Urgell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alt Urgell. Mostrar tots els missatges

20190601

[1986] Anserall del XX al XXI

1913. Anserall (l'Alt Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort.

Foto: Ceferí Rocafort.
Des de la Valira, en primer terme, a on s'aprecien les antigues palleres, fins a l'altre cap del poble, la vista de l'antic i vell Anserall és preciosa. 
1913. Anserall (l'Alt Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort.

Foto: Ceferí Rocafort.
Detall de la fàbrica de les antigues cases, teulades de pissarra, galeries i palleres. 
1913. Anserall (l'Alt Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort.

Foto: Ceferí Rocafort.
El municipi de fa cent anys era format per Anserall, 30 edificis i 94 habitants, Estelareny, 11 amb 25, Calvinyà, 31 amb 91, a més dels antics petits llogarets de Cortingles, Feners, Pentebre, Sant Jaume, Llirt i Morters.
1913. Anserall (l'Alt Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort.

Foto: Ceferí Rocafort.
«A cinc minuts d'Anserall, sobre lo riu, se veuen les despulles de l'antic monestir de benedictins, nomenat de Sant Sadurní o Sant Serni de Tavèrnoles, la qual església, en la part que no és enderrocada (un braç i mig de la creu que formava sa planta romànica), serveix de parròquia al poble». Les primeres noves que se'n tenen daten dels temps de Carlemany! El cenobi tingué intervenció en els afers del comtat urgellenc durant tota l'Edat Mitjana i el monestir de Sant Andreu a l'entrada dels Tres Ponts, ja Segre avall, en fou dependent. La vida del monestir al costat de les antigues tavernes del camí andorrà s'anà apagant des de final del segle XV.

Als anys 1920, disposava d'escola de nens i de nenes, cosa que diu prou en aquell àmbit pirinenc encara ancorat en la vida i economia tradicionals. 

1913. Anserall (l'Alt Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort.

Foto: Comte Carlet.
L'antic cenobi romànic de Sant Serni de Tabèrnoles, la part que en restava dempeus.

1913. Anserall (l'Alt Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort.

Foto: Ceferí Rocafort.
S'hi distingeix encara el campanaret afegit en els darrers segles, des que l'església passà a parroquial d'Anserall. 
2002. Anserall (l'Alt Urgell), a vista d'ocell, «Diari Segre»
L'Anserall d'en començant el segle XXI. Bàsicament, la mateixa factura urbanística, amb les cases renovades, però sense la plaga d'adossades ni res que s'hi assembli, i que duri! L'entrada al poble, fins i tot, encara es fa pel traçat tradicional i secular, havent substituït, és clar, la vella palanca de fusta per un pont com cal. 
2002. Anserall (l'Alt Urgell), a vista d'ocell, «Diari Segre»
Anserall amb Sant Serni a un cop de pedra, riu amunt. La vista aèria dona idea del pas estret que hi havia en aquest lloc, i de la raó o una de les raons per les quals els monjos s'hi instal·laren ja des d'època carolíngia (primer monestir benedictí de la Marca Hispànica franca): el control de la ruta cap al nord. S'hi aprecia ben bé com la feina de l'home (i de la dona, ep!) va aconseguir una petita esplanada de conreu a tocar del riu. 
2002. Anserall (l'Alt Urgell), a vista d'ocell, «Diari Segre»
Entre tots els agregats de la Vall de Valira, el nou municipi que agrupa diferents llogarets al voltant d'Anserall i d'Aòs de Civís, fan poc més de set-cents habitants.


20190529

[1985] Antigues de l'Anserall alturgellenc

1890. Anserall (l'Alt Urgell), 9 d'agost.
Foto: Lluís M. Vidal i Carreras (1842-1922) (MdC-AFCEC).

A la voreta de la Valira, el poblet d'Anserall a la fi del segle XIX, quan l'antiga esplendor del monestir de Sant Serni ja feia molt de temps que havia periclitat. 
1890. Anserall (l'Alt Urgell), 9 d'agost.
Foto: Lluís M. Vidal i Carreras (1842-1922) (MdC-AFCEC).

En el detall fotogràfic s'hi aprecia l'antiga palanca de fusta sobre la Valira, al camí que donava entrada al poble, i les teulades tradicionals de llicorella. 

1845. Anserall, l'Alt Urgell.
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
El petit poblet disposava de 35 cases en aquell ja llunyà segle XIX, i l'església parroquial de Sant Sadurní, a l'antic monestir dels afores, riu amunt. Els llogarets Mortes i Estalareny n'eren dependents. Del «famoso y antiguo monasterio» se'n diu que va pertànyer a l'orde templer, cosa que no crec ajustada a història. El poble tenia una fèrtil horta de ribera i «un puente de madera para facilitar el paso al camino que conduce a Andorra». La terra baixa oferia 400 jornals per sembrar, i la muntanya fusta per a combustible i pastura per péixer el bestiar. Tot plegat per a 24 veïns o caps de casa, que feien 160 persones, a raó mitjana de 6 o 7 per casa. Ara, a Anserall, n'hi deu haver la meitat, de Veïns, si fa no fa.
1910 ca. Anserall (l'Alt Urgell). 
Postal d'ATVdel poblet urgellenc al peu del camí d'Andorra. Uns figurants amb cavall inclòs, escaientment col·locats, avivaven la composició. Al fons, un gran edifici, potser d'una antiga fonda al camí andorrà?, rere el cementiri petitó que ens tapa la vista de la palanca de fusta que donava accés al poble.
Anys 1920-1930. Anserall (l'Alt Urgell). 
Una altra preciosa imatge de la ribera valirenca al pas per Anserall. Moltes cases tenien les golfes per guardar-hi el fenc, per ajudar a passar l'hivern al bestiar.
Anys 1920-1930. Anserall (l'Alt Urgell). 
Una altra preciosa imatge, plenament etnogràfica, aquesta del carrer Major del poblet, sota els porxos de Cal Miquel. Tot destil·la una manera de viure a muntanya, ja inexistent.  
Anys 1920-1930. Anserall (l'Alt Urgell). 
Postal de l'Anserall d'ara fa (gairebé) cent anys, amb el camí d'Andorra que remunta la Valira, la palanca en primer terme, el petit nucli de la trentena de cases que formaven la població. 
Anys 1930-1940. Anserall (l'Alt Urgell). 
Preciosa postal acolorida de l'Anserall d'abans, amb les palleres de la vora de la Valira.