Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CEL. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CEL. Mostrar tots els missatges

20200318

[2102] Excursió a les pintures prehistòriques del Cogul, 1908

1908. La Roca dels Moros, el Cogul (les Garrigues).
«Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). 
La roca pintada pels pobladors prehistòrics del riu Set, tal com era fa poc més de cent anys, i abans de la moderna museïtzació que s'hi ha fet.
1908. La Roca dels Moros, el Cogul (les Garrigues).
«Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). 
Ressenya de la sortida d'un dia per «aquells camins quaternaris del segle XX» al Cogul, per conèixer de primera mà les pintures rupestres allà trobades. L'excursió es feu en tartana, és clar, de pas molt suau fins a la Bordeta i tota la resta del camí a base de sostracs constants, que provocaven reiterats «cops de cap a la tartana pel radere i al veí del frente pel davant, concertant acompanyat de la corrsponent música de oixques, arris, passa aquí, passa allà, que entenen los animalets de tiro». El camí pedregós alternava en alguns fondals amb les «roderes plenes d'aigua i llac, fonda la de la dreta i alta la de l'esquerra, fonda la de l'esquerra i alta la dreta». Una deliciosa crònica costumista de l'època. 
1908. Aspa (el Segrià).
«Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). 
El pas de la tartana dels excursionistes per Aspa, per damunt del vell pont del riu Set, i el cingle sobre el qual s'ajau el poble, amb l'antic palau episcopal al fons de tot, amb belles vistes sobre el Segrià. No s'esmenta a la crònica el pas pel Canal d'Urgell, ja construït aleshores, i que també tenia pont per travessar. 
1908. Aspa (el Segrià).
«Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). 
El pas del camí per un gran toll enfangat provoca la primera gran dificultat de la jornada: «quina marimorena se va armar!». Se'n van sortir sense que calgués baixar a empènyer... només descarregar un parell de passatgers, entre els quals l'autor i fotògraf amb «la màquina fotogràfica, lo trípode...» per alleugerir-ne el pes i permetre que les mules traguessin el carro del fangar. 
1908. Aspa (el Segrià).
«Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). 
Arribada a Aspa, després d'«un quart d'hora de pujada costeruda». Els sorprèn la gran plaça del poble, que tenia ara fa cent anys sobre els 700 veïns i unes 200 cases. Tocaven les campanes a missa major, car era diumenge, però per fer-se a l'ermita (de Sant Sebastià).
1908. La Roca dels Moros, el Cogul (les Garrigues).
«Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). 
Continua el camí «tenint envant auliverades aixarraïdes, bocins de camps, uns plens d'herbres, altres conreuats i el camí pedregós amb claperes i pols arrossegant-se per aquell planissell com una serpeta brunyida».
1908. La Roca dels Moros, el Cogul (les Garrigues).
«Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). 
La canalla surt a rebre la comitiva dels excursionistes, fet que s'aprofita per immortalitzar-los davant la silueta del poble ajagut als peus del campanar, des del camí dels Aubagés (com n'ha dit sempre mon pare, del Soleràs), a l'altre costat del riu Set. 
1908. La Roca dels Moros, el Cogul (les Garrigues).
«Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). 
Altres socis del CEL havien fet cap al Cogul pel camí de Puigverd i en arribant allà l'expedició que arribava pel camí d'Aspa, tot el grup s'hi reuní. «Acompanyats de la mar de canalleta, tota la del poble, d'uns quants hòmens que ens feien l'obsequi d'ajudar-nos i un d'ells amb una escala, una galleta d'aigua i uns drapots» s'encaminen cap a la cova, passat el pont cap al camí de l'Albagés.
1908. La Roca dels Moros, el Cogul (les Garrigues).
«Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). 
Una altra perspectiva de la roca pintada. Hi veiem una segona càmera que enfoca la cova, marcada amb una creu. Més la màquina de la foto. Així doncs, el fotògraf Herrera va portar-hi dos màquines, aquesta segona potser operada pel seu amic i dibuixant Lluís Izquierdo, autor de la (primera segurament) reproducció acolorida de la pintura prehistòrica.
1908. La Roca dels Moros, el Cogul (les Garrigues).
«Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). 
Els estris que els procuraren els hòmens del poble eren, és clar, per xopar «la roca a bocinets a mida que es van estudiant i mirant les figures».
1908. Les tombes del Saladar, el Cogul (les Garrigues).
«Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). 
Les tombes del Saladar, que posteriorment foren datades d'època andalusina.
1908. Les tombes del Saladar, el Cogul (les Garrigues).
«Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). 
Les sepultures excavades a la roca. 
1908. Les tombes del Saladar, el Cogul (les Garrigues).
«Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). 
De retorn al poble, a la una, hora de dinar, tornen a creuar el riu Sec, «que de veure'l tan alegroi amb sa poca aigua que el passàrem sense mullar-nos per damunt d'unes pedres, ens avivava la gana». En acabat, tomb pel poble i visita a l'església. De camí cap a Lleida, se'ls feu fosc ja a Aspa. «Prompte perdérem de vista a la tartana que portava als demés excursionistes no davant sinó radere nostre. A paupons, sense sapiguer a on posàvem los peus, no poguent-nos moure de la trilla del camí per no perdre'ns, ja que no s'hi veia gens i trepitjant ara fang ara aigua i entrepussant moltes vegades, arribàrem a la Bordeta».
1908. La Roca dels Moros, el Cogul (les Garrigues).
«Les pintures quaternàries de la cova del Cogul», Abbé Henri Breuil.
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). 
Dissertació sobre les característiques i importància de les pintures del Cogul de part del gran especialista de la Universitat suïssa de Fribourg, que les havia visitades feia poc juntament amb Cererí Rocafort. Es destacà, sobretot, el gran caràcter realista de les escenes, igual que les pintures de Cretes, al Matarranya. 

1908. La Roca dels Moros, el Cogul (les Garrigues).
«Les pintures quaternàries de la cova del Cogul», Abbé Henri Breuil.
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). 
Descripció dels grups pictòrics d'aquests «frescs delicats, vells de deu mil anys potser».
1908. La Roca dels Moros, el Cogul (les Garrigues).
Dibuix de Lluís Izquierdo.
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). 
Les pintures les va descobrir el rector del poble del Cogul, en Ramon Huguet, l'any 1908, però qui de seguida les van donar a conèixer i les van valorar foren l'historiador Ceferí Rocafort (Les pintures rupestres de Cogul, «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», 1908) i els excursionistes del CEL.  
1908. La Roca dels Moros, el Cogul (les Garrigues).
Vistes de la museïtzació recent de la roca pictòrica.


20161001

[1530] Salvant l'Hospital de Santa Maria medieval


1916. Lleida, Antic Hospital de Santa Maria.
«Butlletí del CEL-Centre Excursionista de Lleida», any VI, núm. 3, juliol-setembre (Udl, Sol-Torres).
Façana de l'antic Hospital gòtic de la ciutat, abans de la restauració, que féu desaparèixer les obertures i finestres que per a la ventilació de les dependències s'hi anaren obrint amb el pas dels segles. 

1916. Lleida, Antic Hospital de Santa Maria.
«Butlletí del CEL-Centre Excursionista de Lleida», any VI, núm. 3, juliol-setembre (Udl, Sol-Torres).
Article de Geroni Martorell, dedicat al vell edifici gòtic, una de les joies arquitectòniques de la ciutat. L'informe fou aprovat per la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC en data 25 d'agost de 1915. La pressió de les forces intel·lectuals i catalanistes de la ciutat permeté la salvació del monument, que la Diputació preveia d'enderrocar per vendre'n el solar per recaptar diners per a la construcció del nou Hospital a la carretera d'Osca. 
1916. Lleida, Antic Hospital de Santa Maria.
«Butlletí del CEL-Centre Excursionista de Lleida», any VI, núm. 3, juliol-setembre (Udl, Sol-Torres).
La Diputació, nova propietària de l'edifici per traspàs de la Paeria, pensà a enderrocar-lo, i «deixar una plaça que donés visibilitat a la Seu Nova», a més de pensar que «amb el producte dels patis sobrers podia rescabalar-se en bona part dels dispendis que fossin necessaris» per resoldre la construcció d'un nou hospital amb la capacitat adequada al creixement de la ciutat als tombants del segle XIX al XX.

Aquest nou hospital, a la fi, fóra construït entre 1922 i 1928 en una terrenys propietat de la Diputació als afores de la ciutat, lluny de l'aglomeració urbana, i que encara avui podem contemplar en el mateix indret, tot i la destrucció d'uns quants panys de mur de tancament i amb la reforma completa de les instal·lacions. Fou inaugurat a l'1 de maig de 1928, obra de l'arquitecte Joaquim Porqueras i Banyeres.
1916. Lleida, Antic Hospital de Santa Maria.
«Butlletí del CEL-Centre Excursionista de Lleida», any VI, núm. 3, juliol-setembre (Udl, Sol-Torres).
Descripció i nota històrica del monument. «Avui és difícil apreciar en son valor l'Hospital de Lleida. Desnaturalitzada la construcció primitiva, amb obres adossades, tals com són el cos de l'Hospital Militar, rentadors i coberts del carrer Blondel, substituïda la barbacana per una cornisa, no és possible fer-se càrrec de l'efecte de les fatxades, lluint a plena llum, en tota l'alçària, les seves grans proporcions i noblesa de materials».
1916. Lleida, Antic Hospital de Santa Maria.
«Butlletí del CEL-Centre Excursionista de Lleida», any VI, núm. 3, juliol-setembre (Udl, Sol-Torres).
«La composició artística d'aquesta porta, en relació perfecta amb el conjunt, és de mà mestra». Les enormes dovelles de l'arc, d'extraordinàries dimensions, són magnífiques.
1916. Lleida, Antic Hospital de Santa Maria.
«Butlletí del CEL-Centre Excursionista de Lleida», any VI, núm. 3, juliol-setembre (Udl, Sol-Torres).
Detall de la Mare de Déu, damunt de la porta, i dels escuts de la ciutat.
1916. Lleida, Antic Hospital de Santa Maria.
«Butlletí del CEL-Centre Excursionista de Lleida», any VI, núm. 3, juliol-setembre (Udl, Sol-Torres).
La majestuosa portalada de l'Hospital, que deixa entreveure la fons que hi hagué al fons del pati. 
1916. Lleida, Antic Hospital de Santa Maria.
«Butlletí del CEL-Centre Excursionista de Lleida», any VI, núm. 3, juliol-setembre (Udl, Sol-Torres).
«La disposició de l'escala principal en el pati era corrent a Catalunya ja de molts anys».
1916. Lleida, Antic Hospital de Santa Maria.
«Butlletí del CEL-Centre Excursionista de Lleida», any VI, núm. 3, juliol-setembre (Udl, Sol-Torres).
Detall de l'escala del pati gòtic de l'Hospital.
1916. Lleida, Antic Hospital de Santa Maria.
«Butlletí del CEL-Centre Excursionista de Lleida», any VI, núm. 3, juliol-setembre (Udl, Sol-Torres).
«La solució de l'escala completament coberta, enllaçada amb una galeria que rodeja el pati, adoptada a l'Hospital de Lleida, és l'última i més completa evolució de les escales en formes semblants».
1916. Lleida, Antic Hospital de Santa Maria.
«Butlletí del CEL-Centre Excursionista de Lleida», any VI, núm. 3, juliol-setembre (Udl, Sol-Torres).
«Any MCCCCLIIII a XIII de abril se comença la obra de aquest spital en la qual posaren la primera pedra los honorables en Lluís de Montsuar e Bernat Gralla, ciutadans paers, e micer Manuel de Montsuar, degà, e micer Garcia de Valterra, canonges per lo honorable Capítol de la Seu de Leyda».
1916. Lleida, Antic Hospital de Santa Maria.
«Butlletí del CEL-Centre Excursionista de Lleida», any VI, núm. 3, juliol-setembre (Udl, Sol-Torres).
«Amb raó reclama Lleida del Govern d'Espanya que acabi la iniquitat d'estar convertida en quarter la meravellosa catedral romànica que s'alça al cim del turonet pròxim». L'article reclama a la Diputació que no es desentengui del seu paper de conservador del patrimoni cultural i que eviti la demolició de l'Hospital: «De diners per a construir nous edificis poden trobar-se'n en formes diverses: un monument de l'Edat Mitjana és insubstituïble».
1916. Lleida, Antic Hospital de Santa Maria.
«Butlletí del CEL-Centre Excursionista de Lleida», any VI, núm. 3, juliol-setembre (Udl, Sol-Torres).
Proposta de reurbanització segons la qual almenys tres de les façanes restarien visibles. 
1916. Lleida, Antic Hospital de Santa Maria.
«Butlletí del CEL-Centre Excursionista de Lleida», any VI, núm. 3, juliol-setembre (Udl, Sol-Torres).
Detall de l'Hospital en la nova distribució dels carrers adjacents proposada.
1916. Lleida, Antic Hospital de Santa Maria.
«Butlletí del CEL-Centre Excursionista de Lleida», any VI, núm. 3, juliol-setembre (Udl, Sol-Torres).
Comptes dels metres quadrats del solar per demostrar la poca utilitat d'una via centrada a la façana de la Seu Nova, que obligaria a la demolició de l'Hospital. 
1916. Lleida, Antic Hospital de Santa Maria.
«Butlletí del CEL-Centre Excursionista de Lleida», any VI, núm. 3, juliol-setembre (Udl, Sol-Torres).
Cinc pessetes el pam, preu del terreny a la ciutat en aquells temps. El solar de l'Hospital se xifra en 300.000 pessetes. L'edifici podria ésser destinat a escoles, arxius, biblioteca, museus d'art medieval. O potser podria esdevindre la seu de la Mancomunitat de Catalunya.

20160423

[1389] Excursió a la Cova del Tabac, 1908

1908. La Cova del Tabac (Camarasa, la Noguera d'Urgell).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núm. 4, abril (Udl, Sol-Torres).
La sortida a la famosa cova del Mont-roig partí de la capital urgellenca, Balaguer, de la qual els autors planyen l'estat enrunat de l'antic Castell Formós: «lo que havia sigut hostatge d'aquells homes que tants països reconqueriren i tants caps de moro tallaren, servia de basses de dipòsit de l'aigua que alimenta la població», escriuen sense cap mirament ni to políticament correcte, aquesta mena d'autocensura hipòcrita que triomfa avui, però que no era propi en aquella època. 

Es rememora el setge de 1413 i les destrosses causades en la muralla balaguerina per la «terrible cabreta, que llençava pedres de 32 arroves».
1908. La Cova del Tabac (Camarasa, la Noguera d'Urgell).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núm. 4, abril (Udl, Sol-Torres).
S'explica amb gràcia el mareig dels passatgers del cotxe... de cavalls, pels sotracs inacabables del viatge fins a Camarasa: «allò semblava un suplici dantesc».
1908. La Cova del Tabac (Camarasa, la Noguera d'Urgell).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núm. 4, abril (Udl, Sol-Torres).
Llavors la Noguera Pallaresa encara no havia estat taponada per la presa que aviat obstruiria el Congost del Mur. L'endemà de bon matí parteix la colla excursionista cap a les coves «passant per lo pont que posa en comunicació el poble amb lo Mont-roig». El vell pont medieval de pedra, destruït per la contesa bèl·lica del segle XX. 

La serra en primavera desprenia «les aromes de la ginesta i farigola [timó], lo romaní [romer] i la menta», tot i que «a trossos era tan esquerpa la serra que pujàvam...» s'estimaven més anar a peu que no pas a cavall d'un ruquet que portaven.
1908. La Cova del Tabac (Camarasa, la Noguera d'Urgell).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», núm. 4, abril (Udl, Sol-Torres).
Imatge de la cova de l'Escaleta del Mont-roig.
1908. La Cova del Tabac (Camarasa, la Noguera d'Urgell).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», núm. 4, abril (Udl, Sol-Torres).
Troballa de fòssils. No s'esmenten els voltors, l'actual plaga de tota serra prepirinenca, sinó les àguiles. Arribats a la Cova del Tabaco, popularment dita així «perquè dintre s'hi troba una terra pareguda al tabac», a la boca de la qual «esmorzàrem per prendre més ànimos». 
1908. La Cova del Tabac (Camarasa, la Noguera d'Urgell).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», núm. 4, abril (Udl, Sol-Torres).
La visita de la cova, no havent-hi és clar llum elèctrica portàtil, calgué fer-la a la llum dels ciris, «recorrent-la amb tot cuidado» a causa dels clots fets per la mà de l'home. S'admiren les estalactites i «en un lloc com una garita, que s'hi ha d'entrar per un forat estret, allí les estalactites eren alabastrines, essent les formes preses molt originals». Els autors lamenten no haver-les pogut admirar més detingudament per la singular bellesa igual que «aquests palaus d'Orient que veiem en els cines!» Una referència al cinematògraf que aquell primer decenni de segle arribava amb força a la capital lleidatana.

Alguns escalen fins a la cova de l'Escaleta, «grandiosa, ningú ha arribat a la fi, i segons varen explicar els tres arrojados que hi pujaren, de no haver-se emportat un cordill, potser a hores d'ara encar estarien cercant la sortida». La ressenya fou feta a quatre mans per dos dels excursionistes, Lluís Izquierdo i Manel Serra. 
1908. La Cova del Tabac (Camarasa, la Noguera d'Urgell).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», núm. 5, maig (Udl, Sol-Torres).

Vistes les coves, els excursionistes baixen fins al Pont del Diable de la Noguera Pallaresa, poc abans que el riu mori a les aigües del Segre. Aquell any 1907 s'havia produït una de les crescudes més importants de la Noguera i del Segre. El pont, «que posava en comunicació el Mont-roig amb la muntanya de Messana i que fou destruït per una crescuda de la Noguera, era mirat per nosaltres amb cert desconsol i tristesa, perquè ens feia recordar que érem espanyols, és a dir, que estàvam subjectes a un poder centralista». 

La gent del territoris se les hagué d'empescar per remeiar la situació: «un fill del país havia improvisat un medi senzill (una caixa de fusta que amb unes corrioles corria sostinguda per dos cables) per passar a l'altra banda».

La insectada d'aquella hora en aquell lloc era notòria: «una gran professó d'insectes coneguts amb el nom vulgar de pantiganes».

DCVB. Pantigana.
Llagost gros i verd (Locusta viridissima), que arriba a tenir fins a 10 cm. de llargària (Barc., Segarra, Ll., Urgell, Pallars, Ribagorça); cast. langostón. També dit llagost verd, diferent de l'espècie del llagost de rostoll, insecte ortòpter de la família dels acrídids, de diferents espècies, principalment la Stauronotus maroccanus; té de 20 a 35 mm. de llarg, és de color terrós rogenc i té dues de les seves cames molt llargues i potents, que li permeten saltar a gran distància; cast. langosta, saltón, saltamontes.
«Lagosts menjant | en lo desert», Spill 12510. «Sos fonaments són de lagost o mosca», Ausiàs March, xlii. 

DCVB. Llagost.
1908. La Cova del Tabac (Camarasa, la Noguera d'Urgell).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», núm. 5, maig (Udl, Sol-Torres).
Les runes de l'antiga església romànica de Camarasa, del segle XII.
1908. La Cova del Tabac (Camarasa, la Noguera d'Urgell).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», núm. 5, maig (Udl, Sol-Torres).
«Les impostes i els capitells són una verdadera filigrana. Entre la flora del país se veuen escenes de l'Antic i el Nou Testament. Los cossos d'Adam i Eva són esculpits amb tal naturalitat, que fa creure si foren executats sota la impressió del model viu». El pas del temps, però, no perdona: «Avui dia aquest temple, que és una pàgina de la història de Camarasa, se fa servir per guardar llenya i per habitació dels pobres transeünts...»
1908. La Cova del Tabac (Camarasa, la Noguera d'Urgell).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», núm. 5, maig (Udl, Sol-Torres).
A les envistes de Lleida, «vegérem la fila de llums elèctriques de la nostra Banqueta, i els punts lluminosos que, asimètricament, però formant un tot agradable, estan escampats per les cases de la part baixa i l'alta de la població, amb diferència d'intensitat i de color».