Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Portella. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Portella. Mostrar tots els missatges

20170816

[1753] Els Borbons, derrotats a Almenar al 1710

1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Plànol de la batalla d'Almenar durant la Guerra de Successió, a les acaballes del juliol de 1710, en què les tropes del pretendent Arxiduc Carles foragitaren les del pretendent Borbó. Segurament, tots dos reis no es veieren ni la cara per les caloroses planes del Segrià regat per la Ribagorçana. Els seus generalassos ja s'encarregaven de tot, estratègia inclosa. Les tropes dels Borbons, espanyol i francès, provinents de l'Estany d'Ivars a on havien acampat, creuaren el Segre amb dos ponts de barques, l'un a Granyena i l'altre a Alcoletge, per situar-se ja a la banda dreta de la Ribagorçana i pujar de dret cap a Almenar.

La desfeta de les terres de conreu per on passaven aquests grans exèrcits era terrible. Hem de pensar que de quinze a vint mil homes en marxa per banda, molt bona part d'ells a cavall, deixaven arrasada una gran extensió de terres, tan se val si estaven conreades com si no.
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
El plànol es mostra dibuixat invertit, és a dir, amb el Nord a la part de baix i el Sud, amb el camí que pujava de Lleida, a dalt del dibuix. Amb un parell de dies, l'exèrcit borbònic es presenta a les envistes d'Almenar, però ha fet tard: els aliats ja han ocupat el castell elevat de la població i els marges de l'altiplà amb artilleria i tot, fet que els dona clar avantatge.

1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
La tarda és ja avançada i els felipistes volen esperar a l'endemà per atacar, quan ja hauran arribat els reforços provinents de Lleida, caiguda i capturada ja al 1707. Però el general Stanhope decideix, agosaradament i per sorpresa, l'atac contra l'enemic, que li reportarà la una contundent i clara victòria.
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall del petit poblet d'Alfarràs, entre la sèquia medieval de Pinyana i la Noguera Pallaresa. Dos ponts s'assenyalen sobre el riu, més un altre sobre el braç esquerre de la Ribagorçana que feia un meandre i deixava un gran areny al mig. S'aprecien també alguns masos i les terres de conreu i de bosc. Un braç de desguàs comunicava el canal amb el riu passada la vila. Devia ajudar en les grans avingudes del riu al congost de Pinyana, quan la presa -òbviament- no existia encara i les aigües baixaven enfurismades tot sovint.
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Disposició dels batallons dels nostres aliats dalt de l'altiplà d'Almenar, aprox, fins allà a on acaba la recent inaugurada i curta autovia A-14. Mentre que els batallons dels enemics espanyol i francès pujaven per baix a l'horta fins a l'alçada d'Almenar.
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall de la vila d'Almenar, amb l'església i petita fortificació dalt del turó, i les cases del poble atrapades entre els batallons de soldats. Probablement, se n'havien anat tots als masos dels afores només de sentir que s'amania una batalla. La representació dels pobles és molt aproximada. La vila d'Almenar se situa ben bé al peu del turó fortificat del castell i l'església. L'autor anglès devia treballar amb testimonis de la batalla sobre un mapa del país, amb els importants detalls de rius i sèquies, tossals i ponts, però no tenia gaire idea de com eren disposats els pobles.
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Un gran detall de l'autor, el molí fariner sobre el canal de Pinyana davant d'Almenar. S'hi veu ben bé la roda de la sínia i tot. 
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Setze esquadrons dels nostres aliats es planten davant els vuitanta dels espanyols i francesos. Aquest primer atac fou tan sorprenent, per la inferioritat i l'hora avançada de la tarda, que aconseguí el trencament de les línies borbòniques. 
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall de les terres segrianenques entre Almenar, Alguaire i la Portella, emplaçades entre el «Great Channel of Lerida», el canal de Pinyana, i la Noguera Ribagorçana.
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall esplèndid de la Torre de Santa Maria, una de les antigues torres o masos fortificats medievals existents. L'antiga torre ja tenia altres edificis al voltant, dels diferents masovers, i des d'allà conreaven les productives terres dels voltants. 
1732 «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall d'un altre molí hidràulic en un braç derivat de la sèquia de Pinyana, a on d'aigua, mai no n'ha faltat (almenys fins a la construcció dels pantans moderns, amb altres fins crematístics més enllà de l'agricultura).
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall de les poblacions d'Aubesa i la Portella, connectades per l'històric pont que hi ha hagut sempre en aquest punt de la Ribagorçana, i on segons la llegenda el comte Ermengol d'Urgell va perdre la vista castigat per la Mare de Déu, en voler apoderar-se del Merli d'Alguaire faltant a sa promesa.
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall de la petita vila d'Alguaire, en la qual no s'hi dibuixa el castell santjoanista de què disposà, probablement molt afectat des de la darrera Guerra dels Segadors.

«L’estiu de 1710 l’exèrcit aliat va llançar una ofensiva important en direcció a l’Aragó i Castella, la qual va permetre al rei Carles III ocupar Madrid, per segona vegada al llarg de la guerra de Successió. Aquesta ofensiva va tenir com a punt de partida la batalla d’Almenar, el 27 de juliol de 1710, on els aliats, comandats pels generals Guido von Starhemberg i James Stanhope, van derrotar els borbònics, dirigits pel marquès de Villadarias i pel mateix Felip V. Tot i que no fou una gran victòria, almenys pel que fa al nombre de baixes infringides a l’enemic, la batalla d’Almenar va servir per aixecar la moral dels aliats. De fet, fou el preludi d’un enfrontament molt més important –que va tenir lloc prop de Saragossa unes setmanes després–, del qual els borbònics, aquest cop sí, sortiren completament derrotats. En qualsevol cas, l’avantatge aconseguit pels aliats no serví de gran cosa, ja que a final de 1710 l’exèrcit francoespanyol va aconseguir recuperar el terreny perdut a les batalles de Brihuega i de Villaviciosa, que van deixar definitivament Catalunya a mans de Felip V.

«El mapa, obra d’Isaac Basire (1704-1768), va aparèixer publicat el 1732 en la segona edició de History of England, de Nicolas Tindal» (gelonchviladegut.com).

20130221

[288] Esglésies de Balaguer, 1918

1918. Albesa.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1918. La Portella.
L'església romànica.
1918. Balager.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.

1918. Balaguer.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1918. Torre-serona.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. Balaguer.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. Balaguer.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. Balaguer.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. Albesa.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. Albesa.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. La Portella, Vilanova de Segrià.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. Benavent de Segrià, Torre-serona.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. Lleida, Sant Ruf.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.

20130218

[286] Per la Noguera de fa cent anys

1918. Castelló de Farfanya.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1918. Alguaire, Castelló de Farfanya.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1918. Castelló de Farfanya.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1918. Castelló de Farfanya.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1918. Os de Balaguer, la Portella.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. Castelló de Farfanya.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. Castelló de Farfanya.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. Castelló de Farfanya.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. Os de Balaguer
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. Bellpuig de les Avellanes.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. Bellpuig de les Avellanes.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.

[155] Pas al raier!

20120626

[159] Del Merli d'Alguaire

Segle XVI. Alguaire.
Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.
 Diu la llegenda medieval que quan el comte Ermengol d'Urgell va voler apoderar-se del convent i ja creuava el pont d'Albesa per disposar-se a l'atac, la Verge el va cegar temporalment, fins que reconeixent l'error i posant-se sota l'advocació de la Mare de Déu, el comte Ermengol n'esdevingué el primer dels devots i gran protector.
Segle XVI. Alguaire.
Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.
  La població, conquerida pel comte Ermengol VI d'Urgell, fou donada als Hospitalers pel rei Alfons I. El castell d'Alguaire fou un dels dominadors de la plana del Segrià durant segles. A partir del s.XIII hi hagué el convent de les monges hospitaleres, que perdurà fins a la destrucció del lloc durant la Guerra dels Segadors.
Segle XVI. Alguaire.
Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.
  Detall de l'ermita i de la casa de l'ermità. Tot escrit en un perfecte lleidatà, amb a- inicial.
Segle XVI. Alguaire.
Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.
  Vista actual de l'ermita, d'origen visigòtic, anterior a la conquesta musulmana. Segons Coromines, l'etimologia faria referència al tipus de terrenys calcaris saulonosos. La remissió a «merlet» sembla una etimologia per semblança popular, que va acabar creant la llegenda que la Mare de Déu fou trobada sobre les runes d'un merlet per un pastor.
Segle XVI. Alguaire.
Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.
  Detall del comte Ermengol acompanyat del seu exèrcit i dels seus llebrers: «que anant ab gran rigor contra las Sras. del Convent d'Alguaire i quan fou en lo pont d'Albesa, perdé la vista» (amb gran rigor: molt fortament armat).
Segle XVI. Alguaire.
Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.
  Detall del castell d'Albesa i de la seua horta prop del pont sobre la Noguera Ribagorçana.
Segle XVI. Alguaire.
Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.
  Detall de la vila d'Alguaire, amb la creu de terme en primer lloc i el campanar de l'església de Sant Sadurní. Al fons, el poble de Vilanova del Segrià.
Segle XVI. Alguaire.
Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.
  Detall del penitent comte encegat pel miracle de la Mare de Déu a l'horta de la Portella, amb aquest poble i l'espadanya romànica al fons, ja que el poderós comte no pogué travessar el pont d'Albesa. Ni el comte d'Urgell ni els seus soldats són guarnits a l'estil medieval, sinó que són dibuixats com a soldats de l'edat moderna.
Segle XVI. Alguaire.
Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.
  Vista d'Alguaire des d'un altra perspectiva. Darrere el poble, la bassa de l'om, de segur lloc secular de bany dels alguairencs per refer-se de la canícula de la plana segrianenca.
Segle XVI. Alguaire.
Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.
  L'espadanya romànica del convent potser ja no existia en l'època que es pintaren els murals. Que la vila d'Alguaire aparegui amb el campanar de l'església barroca setcentista potser ens hauria de fer datar les pintures un segle més tard del que habitualment se solen situar.
Segle XIX-XX. Ermita de la Mare de Déu del Merli, Alguaire.
  Fotografia de començament del segle XX.