Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cerdanya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cerdanya. Mostrar tots els missatges

20170505

[1695] Els Pirineus de l'Espinàs, de mar a mar (ii): Ripollès i Cerdanya

1960. «Els Pirineus de mar a mar. II. De Ripoll a la Pobla de Segur», Josep M. Espinàs.
«Destino», núm. 1.201, 13 d'agost (BdC).

Cap a Núria per la vall del riu Freser, «famoso por sus truchas, que según el consejo popular deben tener las tres efes: 'fresques, fregides i del Freser'. el paisaje es unbrío, rico en aguas y manantiales que han dado origen a varios balnearios sosegados y finiseculares».
1960. «Els Pirineus de mar a mar. II. De Ripoll a la Pobla de Segur», Josep M. Espinàs.
«Destino», núm. 1.201, 13 d'agost (BdC).

Per la vall de Ribes.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. II. De Ripoll a la Pobla de Segur», Josep M. Espinàs.
«Destino», núm. 1.201, 13 d'agost (BdC).

La neu a punt de fondre's al santuari de Núria. 
1960. «Els Pirineus de mar a mar. II. De Ripoll a la Pobla de Segur», Josep M. Espinàs.
«Destino», núm. 1.201, 13 d'agost (BdC).

Planoles, un panell informatiu, dels primers de l'època, dictatorialment en l'espanyol obligat de l'època.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. II. De Ripoll a la Pobla de Segur», Josep M. Espinàs.
«Destino», núm. 1.201, 13 d'agost (BdC).

Puigcerdà i la Cerdanya. 
1960. «Els Pirineus de mar a mar. II. De Ripoll a la Pobla de Segur», Josep M. Espinàs.
«Destino», núm. 1.201, 13 d'agost (BdC).

El «romàntic» llac de Puigcerdà, cignes inclosos.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. II. De Ripoll a la Pobla de Segur», Josep M. Espinàs.
«Destino», núm. 1.201, 13 d'agost (BdC).

L'estació d'esquí de la Molina, a principis dels anys 60.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. II. De Ripoll a la Pobla de Segur», Josep M. Espinàs.
«Destino», núm. 1.201, 13 d'agost (BdC).

Tot baixant per la Cerdanya, «no dejo de mirar las márgenes del río, lujosamente arboladas, una contemplación peligrosa porque a las curvas propias de la carretera hay que añadir las suplementarias a que obligan los baches». Aquest riu és ja el Segre. 
1960. «Els Pirineus de mar a mar. II. De Ripoll a la Pobla de Segur», Josep M. Espinàs.
«Destino», núm. 1.201, 13 d'agost (BdC).

Una vista pastoral de la Cerdanya, amb les vaques a tocar de la carretera, i una carretera encara afilerada de plàtans o plataners per tots dos costats, com sempre hauria de ser. 
1960. «Els Pirineus de mar a mar. II. De Ripoll a la Pobla de Segur», Josep M. Espinàs.
«Destino», núm. 1.201, 13 d'agost (BdC).

Arribada a la Seu, poble llavors ja encarat al turisme per ésser pas inevitable cap a Andorra, «que tiene a solo 17 kilómetros. Imaginamos que por aquí han pasado en los tres últimos años más ollas exprés que soldados armados en los siglos medievales. Los autocares y los turismos han dado a la Seo una nuevo aire, un aire en explosión que a menudo sustituye a su tradicional aire en sedimentación». L'Espinàs descriu l'accidentat viatge que calia fer en aquells anys per arribar de la Seu a la Pobla, per mitjà d'una carretera que, diu, no pot recomanar en consciència a ningú.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. II. De Ripoll a la Pobla de Segur», Josep M. Espinàs.
«Destino», núm. 1.201, 13 d'agost (BdC).

Bellver de Cerdanya, amb el Cadí de decoració. 
1960. «Els Pirineus de mar a mar. II. De Ripoll a la Pobla de Segur», Josep M. Espinàs.
«Destino», núm. 1.201, 13 d'agost (BdC).

Una imatge tradicional de Martinet de Cerdanya, encara sense cap ni una adossada.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. II. De Ripoll a la Pobla de Segur», Josep M. Espinàs.
«Destino», núm. 1.201, 13 d'agost (BdC).

La tradicional vista de la catedral romànica del nostre Pirineu.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. II. De Ripoll a la Pobla de Segur», Josep M. Espinàs.
«Destino», núm. 1.201, 13 d'agost (BdC).
Als porxos d'Organyà, amb autoretrat del jove autor. 

20170421

[1685] Raquetes entre el blanc silenci del bosc

2017. Març. Raquetes a Malniu (la Cerdanya).
Gran matinal i gran matinada del GEST belianenc! 
Recordeu l'hora que ens vam alçar? No patiu, no es repetirà... diuen. Sort que el final feliç amb l'esplèndid trinxat s'ho va fer perdonar tot, oi? El trinxat i la bona conversa amb els amics entre el blanc silenci del bosc... i la sobretaula.