Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XVIII. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XVIII. Mostrar tots els missatges

20170506

[1696] Les obres del segle XVIII al Pont Vell

1744. Lleida, «Plano, perfiles y elevación del Puente de la ciudad de Lérida» (BDH).
Plànol i alçat del Pont Vell, llavors l'únic existent. En roig clar, la part existent; en roig fort, les reparacions; en groc, les intervencions previstes en un futur «para la entera seguridad» del vell pont de pedra medieval, que tantes riuades havia patit durant segles. 
1744. Lleida, «Plano, perfiles y elevación del Puente de la ciudad de Lérida» (BDH).
Vista completa del plànol. La «pax borbònica» afavorí l'avenç econòmic i social del territori, però sempre a canvi de repressió, persecució i espanyolització del país. D'on que es plantegessin aquestes obres públiques, que lligaven amb el deix il·lustrat dels temps que corrien a Europa.
1744. Lleida, «Plano, perfiles y elevación del Puente de la ciudad de Lérida» (BDH).
Un tall de perfil per sobre de la caseta de la guarnició militar. L'habitació dels soldats del cos de guàrdia era al pis de dalt, per sobre del pas del pont, on hi havia els soldadets fent la guàrdia corresponent dia i nit.
1744. Lleida, «Plano, perfiles y elevación del Puente de la ciudad de Lérida» (BDH).
Detall del pont: a l'esquerra de tot, a la banda de Cappont, la gran caserna militar a l'entrada; al segon pilar, una petita caseta, que era «la casa donde se recauda el derecho del puente», és a dir, dels burots o oficials municipals que cobrament pels drets de pas de determinats articles. Mentre que, a tocar de la gran caserna, hi hagué una altra petita caseta, que fou el «quarto del oficial de la guardia avanzada».
1744. Lleida, «Plano, perfiles y elevación del Puente de la ciudad de Lérida» (BDH).
Aquí s'aprecia la caseta de recaptació (M), la de l'oficial de la guàrdia (P), i la caserna del cos de guàrdia (Q).
1748. Lleida, «Plano y perfiles de lo que falta para concluir el recalce de la segunda pila 
del Puente de Lérida sobre el río Segre» (BDH).
Queda clara la preocupació per la seguretat del pont, sobretot dels dos arcs de la banda de la ciutat.
1748. Lleida, «Plano y perfiles de lo que falta para concluir el recalce de la segunda pila 
del Puente de Lérida sobre el río Segre» (BDH).
Vista completa del plànol.
1748. Lleida, «Plano y perfiles de lo que falta para concluir el recalce de la segunda pila 
del Puente de Lérida sobre el río Segre» (BDH).
Plantejament del recalçat del segon pilar del pont. 
1751. Lleida, «Planos, perfiles y elevación del Puente de la ciudad de Lérida» (BDH).
Plànol i alçat del pont de pedra medieval de la ciutat, on s'hi observa com els pilans no eren col·locats regularment ni de la mateixa grandària. A l'esquerra, el baluard de Cappont. 

20170427

[1689] El port i la ciutat de BCN sota la Ciutadella

1735 ca. «Plan du port de Barcelone en Catalogne»,
Jacques Ayrouard (Gallica).
Plànol amb les fondàries de la rada barcelonina en la primera època borbònica.
1735 ca. «Plan du port de Barcelone en Catalogne»,
Jacques Ayrouard (Gallica).
Plànol complet, amb el moll, la muralla de mar i les dimensions descomunals d'una Ciutadella militar (espanyola), destinada a l'ocupació i sotmetiment d'una ciutat i d'un país sencer.
1735 ca. «Plan du port de Barcelone en Catalogne»,
Jacques Ayrouard (Gallica).
Detall en què s'aprecia la força amb què Felip V volgué humiliar la nostra capital.
1735 ca. «Plan du port de Barcelone en Catalogne»,
Jacques Ayrouard (Gallica).
La Plaça de Palau, amb la Porta de Mar i la Duana, el palau virreial i el «Palais de la Ville». Al segle següent s'hi afegiria l'edifici de la Borsa. La ciutat llavors s'acabava just al Rec Comtal, després de la destrucció de bona part del barri de Ribera per a la construcció de la Ciutadella d'ocupació militar.
1735 ca. «Plan du port de Barcelone en Catalogne»,
Jacques Ayrouard (Gallica).
Plànol del port des de Montjuïc fins al moll. 
1735 ca. «Plan du port de Barcelone en Catalogne»,
Jacques Ayrouard (Gallica).
Detall de la fortificació de Montjuïc.
1735 ca. «Plan du port de Barcelone en Catalogne»,
Jacques Ayrouard (Gallica).
El baluard del Rei, les antigues Drassanes convertides en polvorí, i la Torre de les Puces vuitavada.
1735 ca. «Plan du port de Barcelone en Catalogne»,
Jacques Ayrouard (Gallica).
Tota la llargada de la Muralla de Mar.


1735 ca. «Plan du port de Barcelone en Catalogne»,
Jacques Ayrouard (Gallica).
Detall de la incipient Barceloneta, amb les cabanes dels pescadors i magatzems de mercaderies. Enllà del moll, l'arenal de la platja, amb el desguàs del Rec Comtal al mar, i la platja que va a Mataró, per on passaria el primer tren del nostre país. 
1735 ca. «Plan du port de Barcelone en Catalogne»,
Jacques Ayrouard (Gallica).
Detall del moll, amb el doble allargament proposat a l'època a partir de la torre del fanal.

20170226

[1647] La Vall de Castellbò divuitesca

1921. Castellbò, l'Alt Urgell.
Les arcades dels carrerons medievals de la població, en una foto que es feu cèlebre per una portada de La Vanguardia.
1788. Castellbò (l'Alt Urgell),
 «Diario de los viajes hechos en Cataluña por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE). 
Al 29 de setembre d'aquell any, es trobava el viatger autor de camí per la Vall de Castellbò. «Los caminos en las cercanías de Castellbò están absolutamente intransitables a causa de las grandes inundaciones causadas por la falta de bosques en los montes». S'arriba a l'ermita del Remei i al poble de Castellbò.
1788. Castellbò (l'Alt Urgell),
 «Diario de los viajes hechos en Cataluña por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE). 
«Esta falta de montes no sólo ha traído la disminución del ganado cabrío, sino que quitado este apoyo a la poca tierra que tienen estas elevadísimas montañas, y aun removida ésta para sembrar trigo, a la primera agua baja toda a las rieras y ríos, levantando las madres [lleres] y causando los estragos que son notorios». Per això, Castellbò acabava de patir-ne una, d'inundació, «que ha arruinado sus calles y casas, y amenaza la total ruina de esta antiquísima población tan celebrada antes por sus tintes y ropas de lana, de que aun quedan nombres algunas casas del pueblo...»

Hi havia a Castellbò pont medieval de pedra d'un ull o arc, un petit castell enrunat, un portal de la muralla, i una col·legiata.
1788. Castellbò (l'Alt Urgell),
 «Diario de los viajes hechos en Cataluña por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE). 
«Tiene el pueblo una fuente, unas 40 casas habitadas, aunque hay mayor número que están desiertas, pues con motivo de irse el imbierno las gentes a trabajar, no vuelven a su vecindario. salimos de este infeliz pueblo caminando por la riera dejando a la izquierda un molino y el pueblo alto, y en él la casa del Bayle [Batlle], enfrente está el pueblo de Seix, y a la izquierda Sta. Creu i St. Andreu...», sempre en direcció a la capçalera de la vall o Vaseta, un pla formós «desde el qual se ve lo que comprende la valle de Castellbò por las vertientes de sus aguas al río de este nombre».
1788. Sant Joan de l'Erm (l'Alt Urgell),
 «Diario de los viajes hechos en Cataluña por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE).
S'atansen ja a les pinedes de Sant Joan de l'Erm i a l'ermita d'aquest nom, «famosa en estos Pirineos... es muy decente aunque no tiene cosa digna de atención relativa a las bellas artes...» Entre la casa de l'ermità i la posada «forman como una especia de pueblecillo de montaña». Hi ha tres fonts «sumamente frías», en una de les quals hi fou trobat el sant, i una altra que s'asseca a l'hivern però raja tot l'estiu. L'ermita quedava tancada per Tot Sants per evitar els freds hivernals. 

«En estas cercanías abundan los osos, jabalíes y otras fieras, dejándose ver más a menudo y muy cerca de la ermita en el tiempo de la bellota y cosecha de trigo, a que dañan mucho». Segons li confessa el rector, «insigne tirador y cazador..., que 10 años atrás no había en estas tierras jabalí ninguno, y que en el día se ven en rebaños de 10 y 11, los quales según las observaciones y noticias que me produjo han venido de Aragón, Navarra y hasta de Galicia; yo vi piel de osos espantosas para estos países de Europa». 
1788. Sant Joan de l'Erm (l'Alt Urgell),
 «Diario de los viajes hechos en Cataluña por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE).
Sobre l'estat de la muntanya, tota ben pelada, s'hi el següent apunt, sempre segons l'informat rector: «la causa la atribuye a los rompimientos de tierras, a las quemas que para éstos se hacen, a las picardías de los pastores que incendian los bosques, y a los carboneros sin orden ni regla para las herrerías de Alins, Llavorsí i Noves [de Segre], y a las carboneras que hacen los franceses para las herrerías de su reino». És clar que «tambien ocasionan mucho daño las nieves y vientos que sobrevienen, pues con el peso de aquella y la violencia de éste se derrocan los árboles».
1788. Boumort (l'Alt Urgell),
 «Diario de los viajes hechos en Cataluña por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE).
Un pastor del lloc, de nom Pau Cervós, informa el viatger de la font de gel de Boumort, emplaçada en una freda obaga, amb molts pocs dies de sol al cap de l'any. Dins una cova, cau l'aigua gota a gota, i a mesura que cau, s'hi gela immediatament. A l'estiu, s'aprofita el gel per portar-lo a molts pobles de les rodalies, com ara Tremp, Organyà i la Pobla.

L'informa el pastor que els caps de bestiar de la Conca de Tremp, vuit mil, passen l'estiu als voltants de Sant Joan de l'Erm, en una espectacular transhumància. 
1788. Boumort (l'Alt Urgell),
 «Diario de los viajes hechos en Cataluña por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE).
«Después explicó este hombre los estragos que experimentan con los osos, lobos, haciendo diferencias muy notables y observaciones muy curiosas sobre el modo de dañar de unos y de otros, y el de defenderse de los zorros. Yo estuve muy divertido de oir a este hombre, viendo en su carácter la ingenuidad e inteligencia de su oficio y teniéndole por más dichoso según la tranquilidad y alegría con que refería a estas cosas, que a los que ocupan grandes empleos».

20170201

[1630] Maó, la britànica, més

1770. Maó (Menorca).
«Vue de la Duane royale a Port Mahon dans l'isle Minorque sur la Mer Mediterrane, que la Corone d'Espagne a cedé a domination angloise dans la dernier Paix d'Utrecht»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

Vista òptica per a zograscop. La inversemblança de la representació de la ciutat de Maó és evident. Les causes d'aquesta manca de veracitat podien trobar-se en el gran guany comercial que aquestes col·leccions aportaven, i que s'aprofitaven de la ignorància geogràfica del públic de l'època, disposat a pagar per veure món des del divan de la sala de te. El patrocini reial dels antics cartògrafs en la representació de vistes i mapes obligava els geògrafs a ésser al màxim de precisos. Apartats dels ambients científics i en mans d'editors amb finalitats purament comercials, la veracitat es desdibuixa substituïda per una mera versemblança.
1770. Maó (Menorca).
«Vue de la Duane royale a Port Mahon dans l'isle Minorque sur la Mer Mediterrane, que la Corone d'Espagne a cedé a domination angloise dans la dernier Paix d'Utrecht», 
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

Allò que quedava clar per al públic era que la ciutat havia passat a ésser de dominació britànica des de la darrera Pau d'Utrecht, i com a tal, en el joc de la geopolítica del segle XVIII, havia de constar en les col·leccions de vistes òptiques de les principals ciutats del continent. 
1770. Maó (Menorca).
«Vue de la Duane royale a Port Mahon dans l'isle Minorque sur la Mer Mediterrane, que la Corone d'Espagne a cedé a domination angloise dans la dernier Paix d'Utrecht», 
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

Totes les vistes maoneses ressalten la importància de la vila com a port de proveïment de l'armada reial britànica. El tràfec comercial hi és constant, i sempre hi apareixen en primer terme peces d'artilleria preparades per a ésser carregades. L'ús militar del port de Maó restava així ben caracteritzat. 
1770. Maó (Menorca).
«Vue de la Duane royale a Port Mahon dans l'isle Minorque sur la Mer Mediterrane, que la Corone d'Espagne a cedé a domination angloise dans la dernier Paix d'Utrecht», 
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

Els grans i ficticis edificis neoclàssics, del gust de l'èpocs s'allargassen al llarg de la badia. La perspectiva de la vista òptica és molt marcada i la visió en aparell donava gran sensació de profunditat. La imatge sembla més pròpia d'una ciutat del nord d'Europa que no pas de la mediterrània Maó britànica.
1770. Maó (Menorca).
«Vue de la Duane royale a Port Mahon dans l'isle Minorque sur la Mer Mediterrane, que la Corone d'Espagne a cedé a domination angloise dans la dernier Paix d'Utrecht», 
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

La vista de la duana reial, amb figurants amb caracterització xinesa i tot, amb la intenció de donar credibilitat d'alt tràfec comercial. 
1770. Maó (Menorca).
«Vue de la Duane royale a Port Mahon dans l'isle Minorque sur la Mer Mediterrane, que la Corone d'Espagne a cedé a domination angloise dans la dernier Paix d'Utrecht», 
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

La perspectiva de la badia és potser l'únic referent de veracitat de la vista òptica.

20170131

[1629] Maó, la britànica

1770. Maó (Menorca).
«Seconde vue de l'Isle Minorque et d'une partie de la Ville et du Port de Mahon»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

Vista del port de Maó i de la ciutat impresa per a zograscop, aparell de visió òptica de moda entre les classes benestants al segle XVIII. Es tractava de veure-hi els gravats amb tots dos ulls, encara que no eren vistes estereogràfiques o doblades. Però aquesta aproximació formava una plasticitat molt més marcada de la imatge, com si l'espectador hi fos a dins, amb forta sensació de la perspectiva i gran sensació de realitat. 
1770. Maó (Menorca).
«Seconde vue de l'Isle Minorque et d'une partie de la Ville et du Port de Mahon»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

El tràfec comercial de la vila és destacat a primer pla. Les vistes del port i la ciutat no devien d'ésser del tot exactes, però potser sí l'ambient que volien reflectir, amb proveïments militars (morters i canons, bótes de pólvora) per a la flota imperial britànica a la Mediterrània.
1770. Maó (Menorca).
«Seconde vue de l'Isle Minorque et d'une partie de la Ville et du Port de Mahon»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

Detall del moll amb els figurants en plena labor. 
1770. Maó (Menorca).
«Seconde vue de l'Isle Minorque et d'une partie de la Ville et du Port de Mahon»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

Detall del port de Maó segons el gravat de Leizelt, representada com una ciutat monumental al voltant d'un gran castell i a peu de mar. 
1770. Maó (Menorca).
«Seconde vue de l'Isle Minorque et d'une partie de la Ville et du Port de Mahon»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

Detall del moll i de les cases del port, segons el gravat.
1770. Maó (Menorca).
«Seconde vue de l'Isle Minorque et d'une partie de la Ville et du Port de Mahon»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

Les barques dels pescadors amb les veles arriades, i alguns pescaires canya en mà i tot. Al darrere, els ravals de la vila s'allargassen badia endins.
1770. Maó (Menorca).
«Seconde vue de l'Isle Minorque et d'une partie de la Ville et du Port de Mahon»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

Detall d'una torre de defensa al mig del port i dels ravals i esglésies al darrere. Probablement, més fictici que veraç.