Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XVIII. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XVIII. Mostrar tots els missatges

20251015

[2711] De Peníscola fins Alcalà de Xivert, als temps de Cavanilles

 

La Peníscola d'abans de la ferida del turisme.

1795. La Peníscola de Cavanilles.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
A les envistes de Peníscola. «Dentro de los muros y entre peñas muy duras nace una hermosa fuente de agua dulce tan copiosa, que despues de abastecer al pueblo se pierde en cantidad más que suficiente para mover dos muelas [rodes de molí], si la situación permitiese construir un molino». Aquest fet natural feia que la guarnició i la població tancades dins muralla puguin aguantar per molt de temps en cas de setge. 

1795. La Peníscola de Cavanilles.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
S'hi comenta lo bufador del Papa Luna, i com l'aigua en surt amb tanta força que inunda de pluja les cases veïnes. La població havia augmentat al llarg del segle, i arribava als 500 veïns. Hi faltava mà d'obra per al conreu d'un terme ric i extens. Sembla que les cebes n'eren cultiu destacat.

1795. L'Alcalà de Xivert de Cavanilles.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Los encontorns de Peníscola fins a Alcalà de Xivert, i l'orografia de la zona fins a Alcossebre. 

1795. L'Alcalà de Xivert de Cavanilles.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Lo mal ploure que té lo clima mediterrani d'aquesta part de la costa feia que les aigües s'entollessin a la plana, entre los tossals i el mar. Per evitar-ho, los antics pobladors d'Alcalà obriren un canal per desguassar i abocar les aigües al barranc de Polpis. Però calia fer-ne manteniment, llavors descuidat, i fer-ne de nous: «no són costosos ni quitan terreno a la agricultura, reduciéndose a estrechos canales, cubiertos con losas, sobre las quales ponen pie y medio de tierra. Más solidos serían si el canal vacio se llenase de cantos, porque se evitarían de este modo los hundimientos, y las aguas filtrarían sin obstáculo».

1795. L'Alcalà de Xivert de Cavanilles.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
L'autor il·lustra alguns rics propietaris sobre els beneficis d'una agricultura moderna. Es queixa que los llauradors no valoren los garrofers mascles i, en tallar-los, «dejan viudas a las hembras», amb la corresponent minva de fruit. Tampoc no gosaven esporgar aulivers o garrofers per tal que augmentessin la producció: «les produciría más fruto que el arado». Queda clara la intenció didàctica de l'autor il·lustrat.
Lo població tenia 800 veïns i l'economia era bàsicament agrícola i de secà: blat, oli, vi i garrofes. Per veure, l'aigua l'havien d'extraure dels pous. 


1795. L'Alcalà de Xivert de Cavanilles.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
La serra d'Irta, al sud de Peníscola i a l'oest d'Alcalà: «muy pronto se descubre el mar y las raices del monte Irta batidas por las olas, donde salen varias fuentecillas de agua dulce entre arenas, bañadas poco antes por las saladas... Dentro del mismo mar y como a 30 pies de la orilla hay un abundante ojo de agua dulce que allí llaman ullal». És clar, com n'havien de dir, si no? Lo valencià era l'única llengua de la immensa majoria de la població, i només la gent formada, com en Cavanilles, s'havien passat a la llengua del colonitzador espanyol. 

1795. L'Alcalà de Xivert de Cavanilles.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
D'Irta per avall, la terra litoral es fa pantanosa i de maresmes, fins i tot amb formació de basses a Beltran i Capicorb, «que pertenecen al término de Alcalà». Als afores d'Alcossebre, encara existeix lo camí de l'estany.

Anys 60-70. Peníscola, País Valencià.
Postals de la Peníscola turística de fa més de mig segle, i que ja semblen prehistòria.



[2667] De Paniscla i els panisclans: la Peníscola d'abans dels turistes


Quinalafem.blogspot.com  

Posted by
Labels: , ,

20250906

[2702] Ciutats catalanes al mapa de Darnius al segle XVIII

 

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Lo mapa de Catalunya de 1726, obra del comte de Darnius, Oleguer de Taverner i d'Ardena, és un document de gran valor que reflecteix no només una representació geogràfica, sinó també un testimoni polític i militar. Creat per encàrrec reial poc després de la Guerra de Successió per un dels nostres botiflers més destacats, la finalitat n'era principalment estratègica: detallava amb una precisió inèdita la xarxa de camins i les fortificacions de les ciutats importants per a la defensa del territori. Visualment, lo mapa destaca per la sumptuosa cartel·la dedicada al monarca Felip V, un clar gest d'adhesió al nou poder borbònic. A més del mapa general del Principat, inclou plànols detallats de places fortes com Lleida, Roses, Cardona o Castellciutat, tot evidenciant-ne l'orientació bèl·lica i de dominació de la nostra terra que buscava lo malnascut Borbó. Los plànols de viles i ciutats són col·locats als quatre cantons del mapa.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Areny de Noguera (la Ribagorça).
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Lo petit poble ribagorçà d'Areny, que guardava l'entrada pel sud al congost d'Escales, a Sopeira, pas cap a la Vall d'Aran. Lo plànol mostra la petita vila als peus del castell, actualment enrunat. En canvi, quan pugem per la N-230 cap a Vielha, sol ser lloc de paradeta cafè als bars i restaurants de vora la benzinera.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Barcelona.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La BCN emmurallada setcentista, amb la Ciutadella ja aixecada sobre el barri de Ribera i el fort Pienc (F) que protegia la platja oriental de la futura Barceloneta. La llengenda detalla totes les portes de la ciutat.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Benasc (la Ribagorça).
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Lo petit plànol de la vila de Benasc és encabit en vertical al mapa. L'orientació al nord ens deixa veure la vila setcentista sota el castell. 

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Berga.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Lo castell sobre la capital berguedana. S'hi observen també los camps de conreu i algun jardí.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Barcelona.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Descripció que fa l'autor del mapa, en lo castellà oficial imposat des del Decret borbònic de Nova Planta. 

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Cardona.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La ciutat de Cardona després de la Guerra de Successió, amb la ubicació de la muntanya de sal.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Castellciutat, la Seu d'Urgell.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Les fortificacions i torres defensives de Castellciutat per damunt de la Valira.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Girona.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La ciutat gironina, envoltada de muralles i migpartida per l'Onyar, que desguassa al Ter al nord de la ciutat.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Hostalric, la Selva.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La fortalesa d'Hostalric i la vila allargassada sobre la vall de la Tordera.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius. Roses, l'Empordà.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La ciutadella de Roses i lo petit poblet de pescadors.


[2661] La Catalunya Nord del segle XVIII

Quinalafem.blogspot.com  

Posted by
Labels: , , , , , , , ,

20250830

[2700] L'Onze de Setembre de 1714 explicat a la canalla

 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Portada de la revista infantil i juvenil, en el número dedicat a la resistència catalana a les tropes borbòniques. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Rafel Casanova cau ferit defensant la llibertat de Catalunya al baluard del portal Nou barceloní.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Los antecedents que portaren a la guerra.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
L'inici del setge al Cap i Casal de Catalunya.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Los consellers de la ciutat al Saló de Cent.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Lo setge de Barcelona. La defensa fou encarregada al general Villarroel. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
La caiguda del Conseller en Cap, en Rafel Casanova.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Lo discurs del Conseller en Cap: «devien sacrificar-se les vides ans que assentir a capitulació de cap mena amb l'enemic, i, per tant, continuar invariablement en sa defensa, no escoltant cap llei d'acomodament, capitulació o promeses de l'enemic, deliberant que cal mantindre's sia fins que no reste una gota de sant que vessar a sos habitants perquè mai puga la violència enemiga triomfar de cors tan generosos que estimen més lo sacrifici de llurs vides que la ignominiosa esclavitud de veure's subjectes a qui no pot dominar amb raó, justícia i equitat».

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Los exèrcits contenents. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Soldat de cavalleria catalana. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
L'assalt final a la ciutat.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
La Torre dels Ocells de l'església de Sant Pere de les Puel·les fou un punt de foc de fuselleria dels defensors de la ciutat. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
La defensa heroica de les muralles de la ciutat.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Lo general Villaroel ordena el toc de parlament. Al dia 13, les tropes dels Borbons invasors se fan amb lo domini de la capital, «els habitants de la qual, amb una admirable grandesa d'ànima, es posaren tot seguit a treballar en les feines quotidianes, esperant que un dia, en els temps a venir, Barcelona i Catalunya recobrarien les llibertats perdudes». Com després de l'1-O de 2017.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Repàs biogràfic a la figura del Conseller en Cap, Rafel Casanova i Comes.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Com lo Conseller en Cap fou amagat al Convent de la Mercè per recobrar-se de les ferides sota nom fals.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
La casa pairal de Rafel Casanova a Moià.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
L'autògraf de Rafel Casanova. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Retrar del general Antoni de Villaroel.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Biografia del general Villarroel.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Església parroquial de Sant Boi, a on serà enterrat lo Conseller en Cap, temps a vindre. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Biografia de Sebastià Dalmau i Huguet, un dels prohoms que finançà les tropes catalanes, que hagué d'exiliar-se a Viena, a on morí.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«La Ciutadella», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Lo fort militar que havia de doblegar la voluntat dels barcelonins.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«La Ciutadella», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
La ciutadella durant les obres d'enderrocament.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
«A baix la Ciutadella!» (1862), Víctor Balaguer.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
«Recordant la Ciutadella!», Àngel Guimerà.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«L'homenatge anual a Rafel Casanova»,
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Record de la multitudinària primera manifestació de 1901, i retrat de la trentena de detinguts de la primera ofrena a l'estàtua del Conseller en Cap, a partir de la qual nasqué l'homenatge anual a la seua figura, i posteriorment la nostra Diada Nacional.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
«A Felip Quint», Frances Mateu.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).



Posted by
Labels: , , ,
Subscriure's a: Comentaris (Atom)