Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Banqueta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Banqueta. Mostrar tots els missatges

20180622

[1850] Lleida, 1965

1965. «Cent anys d'urbanisme a Lleida», Lluís Domènech,
«Serra d'Or», núm. 11, novembre (BVCervantes).

Després de l'enderrocament de les muralles, autoritzat al 1860 en època de l'Alcalde Fuster, el disseny del creixement urbanístic de la ciutat fou encomanat a Josep Fontserè (1865), que per salvar la geografia d'una ciutat ajaguda al peu del turó i al costat d'un gran riu, pensà a dotar-la d'un «anell de rondes al voltant de les antigues muralles», base de tot el dibuix urbanístic posterior, gairebé ja fins als anys 80 del segle XX. 


L'autor de l'article, Lluís Domènech, era el nét del gran arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner i fill Lluís Domènech i Roura, que treballava a Lleida, a on també s'hi traslladà l'altre fill de l'il·lustre arquitecte, en Pere, també destacat arquitecte, després d'un atac de feridura a casa del seu germà Lluís, on morí al 1962.
1965. «Cent anys d'urbanisme a Lleida», Lluís Domènech,
«Serra d'Or», núm. 11, novembre (BVCervantes).

La banqueta del Segre de la postguerra, amb el Pont Vell ja reconstruït. A la imatge, encara resta pendent de refer part de la banqueta des de davant la Paeria en avall, que comportaria l'ampliació que coneixem avui a partir de l'edifici del «Montepío».
1965. «Cent anys d'urbanisme a Lleida», Lluís Domènech,
«Serra d'Or», núm. 11, novembre (BVCervantes).

L'antic Canyeret al peu de la Seu, ja desocupada de la militarada (espanyola) i en procés de restauració. Al darrere, tot el modern eixample de la segona meitat del segle XX, a partir de Prat de la Riba enllà, encara restava per desenvolupar-se.
1965. «Cent anys d'urbanisme a Lleida», Lluís Domènech,
«Serra d'Or», núm. 11, novembre (BVCervantes).

L'edifici del Gobierno Civil (espanyol) s'acabava de construir, però bona part de l'Avinguda del Segre encara no. La Rambla de Ferran ja estava consolidada, i la de Francesc Macià s'acabava d'urbanitzar. 
1965. «Cent anys d'urbanisme a Lleida», Lluís Domènech,
«Serra d'Or», núm. 11, novembre (BVCervantes).

L'antic tendal de l'aparcament de vehicles de la Rada destacava en la nova ampliació de la Banqueta. El Pont Vell era adonat a les voreres amb unes jardineres amb emparradores. No hi havia canalització encara, és clar, i els arenys campaven ben amples en èpoques estiuenques, quan els pantans derivaven l'aigua cap al rec.
1965. «Cent anys d'urbanisme a Lleida», Lluís Domènech,
«Serra d'Or», núm. 11, novembre (BVCervantes).

Vistes de la ciutat dels anys 60 del segle passat.
1965. «Cent anys d'urbanisme a Lleida», Lluís Domènech,
«Serra d'Or», núm. 11, novembre (BVCervantes).

Detall de l'Avinguda del Segre incipient fins a l'estació de ferrocarril. Llavors no hi havia pas sortida, perquè no hi havia pont sobre el riu. 
1965. «Cent anys d'urbanisme a Lleida», Lluís Domènech,
«Serra d'Or», núm. 11, novembre (BVCervantes).

El Cappont encara conservava la vella carretera de Barcelona, la N-II, a l'actual A. Tarradelles. El «Montepío» ja es dreçava a peu de riu com a fidel sentinella de l'omnipresent Seu Vella ben enturonada. La nova banqueta estava per fer encara, i al fons del fons, el nou edifici de l'institut, llavors franquista, ara dit de Màrius Torres. Dalt a Gardeny, el nou conjunt d'edificis dels quartes militars (espanyols) a la ciutat, un cop desallotjats de l'ocupada Seu Vella des de 1707. Crec que se'n deia «Cuarteles del General Sanjurjo», uns dels principals conspiradors contra la República que acabà en el cop d'estat de 1936. 
1965. «Cent anys d'urbanisme a Lleida», Lluís Domènech,
«Serra d'Or», núm. 11, novembre (BVCervantes).

El barri de Sant Llorenç, amb l'església ja refeta dels estralls de la guerra.
1965. «Cent anys d'urbanisme a Lleida», Lluís Domènech,
«Serra d'Or», núm. 11, novembre (BVCervantes).

L'edifici del Seminari, a la rambla d'Aragó, amb el Palau Episcopal a l'altra banda, i sense el gran edifici de la residència de capellans que el completarà fins a la cantonada de baix. També s'hi aprecia l'històric edifici de la Maternitat, amb els forats dels dos claustres, futura seu de la Biblioteca provincial. Cap al darrere del Seminari, encara molts patis per obrar. 
1965. «Cent anys d'urbanisme a Lleida», Lluís Domènech,
«Serra d'Or», núm. 11, novembre (BVCervantes).

El pla de 1922 comportà l'obertura de Príncep de Viana, per lligar l'estació amb la futura part alta, i ja preveia el Passeig de Ronda, segon anell que circumval·lava la ciutat des de la caiguda de les muralles. Posteriorment, ja a finals de segle, arribaria el tercer anell, dit Segon Passeig de Ronda. També es consolidà l'Avinguda de les Garrigues com a porta d'entrada a la ciutat, i es preveia el que es farà realitat a partir d'aquells anys 60 en endavant: el creixement urbanístic definitiu del Cappont.

El pla del 1957, ja a la postguerra franquista (espanyola), posava les bases per a una ciutat de més de cent mil habitants, a què Lleida s'anava acostant sense parar. Els problemes de la ciutat vella medieval i del Canyeret de construccions inestables ja s'afiguraven, tot i que no seran escomesos fins gairebé a final de la centúria. 





20180518

[1838] Més vistes lleidatanes del Dr. Morelló

Entre 1890 - 1907. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

 Vista de la ciutat lleidatana, encara amb l'antic pont medieval de pedra d'abans de la riuada de 1907, que ja tenia una extensió de fusta des de les avingudes del Segre de les darreres dècades del segle XIX. Atès que altres fotos de l'autor són de data de 1906, per la vista del pont vell ben bé aquesta també la podria tindre.


Entre 1890 - 1907. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

Detall del pont de fusta que substituïa les tres arcades que les aigües del Segre s'havien endut cap al darrer terç del segle XIX. El meandre de riu sempre ha fet que l'aigua batés sobre aquesta part, molt ben reforçada per la banqueta blondeliana. Però llavors la força de l'avinguda se l'endugueren els vells arcs de pedra del pont medieval. S'aprecien a la imatge els plataners de la primitiva banqueta, i l'antiga façana de la Paeria. Persianes i llançols cobreixen les balconades, llavors encara ben habitades de les cases del carrer Major.
Entre 1890 - 1907. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

El pont no era encara travessat d'automòbils, com bona part del segle XX i fins avui, sinó pels mitjans de transport del moment: carros i rucs i mules. El pont ja havia perdut un arc amb les obres de la banqueta de Blondel, el que hi hagué a tocar del portal d'entrada a la ciutat, que es reomplí per poder donar pas a les estretes primeres banquetes de l'un costat i l'altre del pont. 
1906 ca. Seu Vella, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

La magnífica portalada gòtica dels Apòstols, la que dona accés al claustre de la Seu, llavors tapiada per la militarada (espanyola) que ocupava l'antiga catedral lleidatana des de 1707.
1906 ca. Seu Vella, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

S'havien obert finestres al timpà per donar llum a les sales dels dormitoris del pis superior, atès que tot el claustre fou partit en dos pisos per guanyar espai per a albergar la tropa. En la foto, s'aprecia bé el nom nou de guerra donat al vell monument de pau. És probable que la data de la imatge sigui de 1906.
1906 ca. Seu Vella, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

La porta de l'Anunciació, d'estil romànic. Les finestres que donaven llum a les sales interiors de la soldadesca són ben visibles.
1906 ca. Seu Vella, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).
La porta de l'Anunciació o de l'Anunciata, situada al costat nord del braç del creuer, s'anomena així per la inscripció esculpida sota la cornisa, amb lletra del tipus gòtica, de la salutació evangèlica

«AVE MARIA GRATIA PLENA DNUS TECUM BENEDICTA TU IN MULIERIBUS»

però sobre la porta el cartell militar deia ARTILLERIA. A la part dreta de la porta hi ha una làpida amb la data de la seva construcció de l'any 1215 que diu
«10 de les calendes de maig de 1215».
1906. Sant Ruf, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

Les restes de l'antic convent gòtic agustinià de Sant Ruf, envoltat de camps de cereal.
1906. Sant Ruf, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

Detalls de l'estat de conservació del'absis de l'antiga església a començament de segle XX. Segons la tradició, la comunitat s'extingí a causa de la Pesta Negra (1348), si bé documentalment no és fins a 1418 quan consta que, per mort del darrer canonge, el monestir restà desocupat i consegüentment queda incorporat al bisbat de Lleida. Després d'un intent fallit d'establir-hi cartoixans a la fi del segle XVI, el lloc pervisqué un temps com a santuari i lloc de devoció popular fins que, aprofitant-ne les runes, s'hi bastí una masia.
1906 ca. Museu Diocesà, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

Sepulcre, inscripcions i relleus guardats al primer Museu Diocesà de què disposà el bisbat i la ciutat des del 1893 a les sales de l'antic Seminari Conciliar, actual rectorat de la UdL.
1906 ca. Museu Diocesà, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

Com a conseqüència de les desamortitzacions del segle XIX, bona part del patrimoni artístic de l'Església es dispersà o passà a mans privades. Al llarg d'aquell segle sorgiren diverses iniciatives emmarcades dins del moviment de la Renaixença que pretenien recuperar i protegir tot aquest llegat. Una d'aquestes accions fou la creació el 1890 del Museu Episcopal de Vic pel bisbe Josep Morgades.

Seguint aquest model, tres anys després el bisbe Josep Meseguer i Costa funda el Museu Arqueològic del Seminari Diocesà de Lleida, amb la intenció de brindar una àmplia col·lecció d'art eclesiàstic als seminaristes i evitar l'espoli per part de col·leccionistes privats. Messeguer nodrí aquest fons adquirint obres arraconades d'arreu del territori diocesà i gràcies a donacions particulars.  
1906 ca. Pont del ferrocarril Lleida-Tarragona a la Riba, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

Imatge del gran pont ferroviari, amb l'encertat contrast amb el transport tradicional: pare i fill damunt del ruquet tornant de l'hort. És probable que el fotògraf hagués fet el viatge fins a Lleida amb el tren, i que aprofités una parada per immortalitzar aquest contrast entre la realitat i la modernor.

20180106

[1787] La Banqueta esdevé Avinguda Blondel

Anys 1920. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Esplèndida imatge acolorida de la Banqueta reurbanitzada i abellida dels anys 20 del segle passat. aviat farà cent anys. Al fons, el nou pont de ferro modernista (1911),
Anys 1920. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Detalls de la postal, amb la nova balustrada i els nous fanals de la Banqueta. Davant del carrer Cavallers, ja obert al riu, hi havia unes escales per facilitar l'accés a l'aigua, i alguns automòbils aparcats a l'esplanada triangular just davant d'on començava el carrer, amb el Teatre Viñes i el Liceu Escolar, entre altres. Les cases encara mostraven les tradicionals i àmplies galeries, amb les persianes verdes de corda tirades, indispensables per als estius de la nostra ciutat. 
Anys 1920. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Una altra edició de la imatge sense color.
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Les noves columnes decoratives amb els fanals elèctrics davant de la Paeria, que mostra encara la façana moderna del 1868. Aviat, cap al final d'aquella dècada, s'hi farien les obres que la deixarien tal com la veiem avui. 
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Unes majestuoses jardineres coronaven els pilars decoratius de la nova balustrada. Pel carrer arbrat hi circulen alguns autos, ja que feia de carretera nacional.
Anys 1920. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).
Gran imatge del retratista barceloní, amb la Banqueta en plenes obres de reurbanització en els anys 1923-24. S'hi veuen bé la tanca de fusta de les obres i l'embastida amb què s'aixecaven els alts pilans decoratius. La imatge és presa davant de la parada del cotxe de línia («servei d'òmnibus») de Fraga, Torrent i Mequinensa. Pel carrer una cursa de marrecs, potser els del Liceu Escolar o potser durant la festa major. Una gran gentada espera el pas dels corredors i un cotxe automòbil tanca la corrua.
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
L'aleshores renovada Banqueta en una postal de Roisin. Els arbres no tenen fulla, però la imatge és del tot primaverenca. 
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
El nou carrer era lloc de passeig al solet. Els llums elèctrics també hi facilitaven la vida als capvespres d'estiu, amb permís dels mosquits segurament.  
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
La mateixa imatge en blanc i negre. Tot i que la làmina diu que es tracta de l'any 1921, crec que la nova balustrada és més de cap al 1923-24.
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Vista de la Banqueta d'aquells anys, tota ben refeta de pedra. L'actual, de la postguerra, serà més àmplia que aquella primera. El primer ull del nou pont es farà més cap a fora que el del pont modernista, que ja era més curt que el de pedra medieval, atès que per a la urbanització de la primera Banqueta ja hi fou tapat l'ull de la banda ciutat que donava de dret a la porta d'entrada principal de la vila. 
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Postal de L. Roisin.
Detall de la magnificent Banqueta vista des del Pont Vell. 
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Singular panoràmica del Segre amb la Banqueta vista des del nivell de l'aigua, en temps d'estiatge si jutgem pel poc cabal. Llavors ja funcionaven els primers pantans pirinencs que regulaven les avingudes, però que també assecaven més del compte el riu en algunes èpoques de l'any. S'observen bé les escales d'accés que hi havia davant mateix del carrer Cavallers. 
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
La carretera era d'enllambordat gruixut, mentre que el passeig disposava de llambordes ben afilerades. Els arbres ajudaven a proporcionar un ambient molt agradable a vianants i carruatges. 
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
La vista elevada des del primer edifici del carrer, a tocar del Teatre Viñes, fou una de les preferides per retratar la modernor de la Lleida dels anys 20, tristament sotmesa, com la resta del país, a la primera dictadura (espanyola) d'aquell segle. La façana del Casino Principal i algunes altres d'aquell temps s'han pogut conservar per a la posteritat. La canalla aprofitava les escales per baixar a jugar al riu, i les dones per anar-hi a fer la bugada.
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Davant la Plaça Sant Francesc, la Banqueta començava a ampliar-se fins a formar un triangle davant del carrer Cavallers. 
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Detall dels frondosos arbres que feien ombra als carreters davant de la modernista Casa Melcior (1910). L'enllambordat de la carretera s'aprecia amb claredat.
1925. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Revista «Lleida», núm. 9 de març.
Les primeres crítiques a la manca d'aigua durant l'estiu al Segre, «per obra i gràcia de la poderosa 'Canadiense'». Escriu el redactor: «L'ex-cabalós Sícoris, reduït avui a la més mínima expressió... s'arrossega mandrosament pels peus de la urb ilerdense com si enyorés els passats temps de fluvial esplendor i en ses tèrboles i manses aigües, reflecteix la ciutat i la vetusta Seu, mentre tranquil·lament atravessen la impetuosa corrent les aparellades barques que amb prou feines tenen aigua per a maniobrar». Detall del pas de barca que subsistia, doncs, entre la ciutat i el Cappont.
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Foto: Manuel Herrera i Ges (1906-1936).
La Banqueta nova dels del pont, amb el figurant repenjat sobre la barana de ferro.