Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Noguera Pallaresa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Noguera Pallaresa. Mostrar tots els missatges

20170829

[1761] Lo Pirineu lleidatà d'en Cela, 1956: les Valls d'Àneu (vii)

1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 24 de novembre.
Pujant Palleresa amunt, el caminaire arriba a Escaló. A la fonda Castellarnau, hi troba «un letrero històrico, un letrero de mucho rigor científico y cronológico... Carpintería Bar, reedificada en 1920; la fonda es también tienda de comestibles, bazar y estación de los autobuses de línea». Una acumulació de funcions que ajudava a la prestació de serveis en aquests nuclis allunyats, però que modernament se n'ha perdut el costum. 

Puja fins al llogaret d'Escart: «Caminando por senderos de cabras se puede llegar a la Creu de Xoll i a los Estanyets: el grupo de cuatro lagunas que abre, por este rincón remoto, el país de los lagos».

Comenta emocionat el lloc de la borda del Tort, a on s'hi reunien els raiers de la Noguera Pallaresa «cuando aún el río arrastraba, por la cuesta abajo de las aguas, los aromáticos bosques recién talados. Las almadías [rais] murieron desbaratadas por el progreso... El viajero... se descubre respetuosamente en homenaje y recuerdo de los hombres que, saltando sobre los troncos, conducían el bullicoso rebaño de troncos hasta Tortosa, allá en las azules lindes del mar». Llavors a la borda, els inquilins eren murcians, treballadors de la central hidroelèctrica de la Torrassa.
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 24 de novembre.
Les truites pallareses.
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 24 de novembre.
«Hacia Francia y por el valle de Àneu se abre un horizonte de suaves verdes, delicados azules y tiernos grises poéticos y misteriosos... Espot... es pueblo que aparece partido por gala en dos: Espot Solau i Espot Ubago. El primero queda al norte del río Escrita y a su banda de babor, el segundo aparece al punto contrario, a la otra ribera y apoyado en las aguas que bajan del Estany Trascurro... y de las fuentes del Ferro i de les Marrades». 
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 24 de novembre.
Vistes als dos Espots separats per l'Escrita.
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 24 de novembre.
«La iglesia de Santa Leocadia y el Hotel Saurat se alzan entre los dos Espot, un poco en tierra más de todos que de nadie. Espot es pueblo de veraneantes, pueblo muy civilizado y excursionista, con señoritas en pantalones, jóvenes que escuchan la radio y beben vermth, caballeros en mangas de camisa y en tirantes...». 

Comenta l'autor que la civilització va arribar-hi massa de pressa; tot just vint-i-cinc any enrere i abans d'obrir la carretera, «las mujeres de Espot espantaban a los primeros automóviles que se atrevían a meterse por aquella Edad Media, sacudiéndoles estopa con unos escobones hechos con ramas de abedul o de avellano; los creían el demonio y preferían verlos lejos y huyendo».

«Espot es la llave del legendario país de los lagos de Lérida; detrás de Espot quedan lo menos cien lagos azules, recoletos, de frías y misteriosas aguas...»
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 28 de novembre.
«De Espot sigue la carretera hasta el lago de San Mauricio, quizás el más famoso y visitado de todos; también el más difícil de visitar... El camino del lago de San Mauricio es muy ortodoxamente bello», i explica la llegenda dels caçadors encantats. El parc fou creat al 1955. L'autor també fa una breu referència al Canigó verdaguerià, tot citant la fada Flordeneu i son Gentil enamorat. Pel Portarró, pas del trencant d'aigües entre les dos Ribagorçanes, el caminaire guaita cap al país de la Ribagorça, «montuoso, románico y pasado por agua, hasta donde alcanza la vista».
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 1 de desembre.
«A la derecha del camino, y antes de entrar en la Guingueta, duerme el fiero mall de Rollan, la ferrada del valeroso paladín que cascó en la rota de Roncesvalles. La herrería de la Guingueta tuvo fama en muchas leguas a la redonda, tanta fama como el mesón que llegó a fundir su oficio con el nombre del caserío». Igual que abans, la Guingueta, segons l'autor, té bona anomenada per les fondes, «que esperan a los automovilista formados, en fila índia, a lo largo de la carretera».
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 1 de desembre.
Vista dels bessons dels Encantats des de l'estany de Sant Maurici.
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 1 de desembre.
L'aventura de l'autor en una fonda de la Guingueta durant la festa major.
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 1 de desembre.
L'embassament de la Torrassa a la Guingueta d'Àneu, llavors de poc construït.
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 1 de desembre.
«Es la fiesta mayor del pueblo y la gente baila sobre el asfalto de la carretera, apartándose al paso de los autobuses y las motos. Sobre una tarima más bien canija, cuatro músicos con pinta de cesantes soplan la solfa desafinadamente y sin excesivo entusiasmo; lo más probable es que les paguen cuatro perras».

20170405

[1671] Energia elèctrica pallaresa, 1916

1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
La inauguració del primer gran pantà dels Pirineus aixecà una gran expectació a tot Europa. La construcció havia començat tres anys abans, impulsada per l'empresa Barcelona Traction, Light and Power Company Ltd., fundada per Pearson al 1911, i per mitjà de la qual certament s'impulsà la suficiència energètica de la industrialització catalana, però també s'espolià part de la riquesa natural, paisatgística i tradicional dels pobles pirinencs, que patiren allò tan conegut de pa per avui, gana per demà, gràcies a l'allau d'obrers i a l'incompliment de bona part de les promeses de regs i millores.

L'article comença amb la ressenya de les instal·lacions hidroelèctriques de la competència, Energia Elèctrica de Catalunya, que llavors captava aigua de la capçalera del Flamisell, en diferents llacs a més de 2.000 m per alimentar el salt de 830 m. de Capdella, i disposava ja de la tèrmica de Sant Adrià de Besòs.
1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Una preciosa vista del congost de Susterris, on s'emplaçà l'embassament. 
1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Diferents detalls de la cimentera dalt de tot del cingle del congost, del barracó dels treballadors amb les escales de fusta que els permetien descendir fins al nivell del riu, i dels primers moviments de terra per assentar-hi la base de la presa. Els cables que anaven de costat a costat, servien per transportar el ciment a peu d'obra en una cubeta aèria.
1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
La companyia de Pearson s'havia format sobr l'antiga Companyia Barcelonesa d'Electricitat, fundada al 1894 per l'Allgemeine Elektricitäts Gesellchaft de Berlín, i era la propietària de la tèrmica del Paral·lel barceloní. 

El mapa mostra les línies de distribució de l'una i de l'altra companyies, des del Pirineu fins a la capital. 
1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Perfil geogràfic de les instal·lacions de «Riegos y Fuerza del Ebro», empresa filial de la Canadenca que gestionava els salts hidroelèctrics lleidatans. 
1916. El Canal de Seròs (el Segrià).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Diferents plans del salt, maquinària i dades tècniques del Canal de Seròs.
1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Al seu moment, «ce barrage sera le plus haut d'Europe et avec ceux de Roosevelt et de Soshone les plus hauts du monde entier». Els pantans de Terradets (Barcedana) i de Faió (Riba-roja) ja eren previstos al pla inicial, per bé que no s'executaran fins dècades després.
1916. El Canal de Seròs (el Segrià).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Una vista de la construcció del Canal de Seròs (1912-14), amb els grans entramats de fusta que servien per facilitar l'encofrat de les parets un cop excavat l'enorme vall del canal.
1916. El Canal de Seròs (el Segrià).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Detall de les obres, en què s'aprecien les canonades amb què s'abocava el formigó per aplacar les parets del canal. Els treballadors hi pujaven i hi baixaven ajudats d'unes grans sogues que penjaven des de la banqueta.
1916. El Canal de Seròs (el Segrià).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Detall de les comportes des del pont del costat de la Torre Sirés, just a l'acabament de la partida de Granyena en arribant a Cappont, allà on hi ha la presa de la Mitjana.
1916. El Canal de Seròs (el Segrià).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Detall de les característiques tècniques del canal lleidatà.

1916. El Canal de Seròs (el Segrià).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Una meravellosa perspectiva de Susterris des de la marge esquerra. S'hi veu el forat del túnel per on es desviaven les aigües de la Pallaresa, i tota la base del mur de la presa.
1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Detall de la monstruosa fàbrica de ciment, i de la base del pantà al fons de la cinglera de Susterris.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Una espectacular vista de la base de la presa, en construcció, des del mig de la Noguera Pallaresa, que permet fer-se una idea de com era l'estret de Susterris abans que fos negat en nom del progrés.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
La presa de Sant Antoni en plena construcció. Una llarga canonada sustentada en pilars de fusta deixava caure el ciment de dalt la fàbrica fins a la base. A l'esquerra, la sortida de les aigües de la Noguera del túnel per on eren desviades. 
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Els plànols de les instal·lacions hidroelèctriques de Sant Antoni.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Descripció de l'edifici de turbines: «elle contient quatre turbines qui peuvent recevoir chacune 72 mètres cubes d'eau par seconde», i és situada a uns 800 m. de distància de la presa.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Vista panoràmica preciosa de la Conca, amb la presa a l'esquerra, i la casa de turbines a la dreta.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detall de la presa a la sortida de l'estret de Susterris, amb els barracons dels treballadors i els xalets de directius i capatassos al marge dret.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detall de l'edifici de turbines, just al colze del meandre que fa la Pallaresa en sortir de Susterris. Al fons, el vell pont de pedra sobre el riu a Tremp.
1915 ca.  El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
Una postal de l'època amb l'edifici de turbines de la central de Tremp amb els desguassos a la Noguera Pallaresa.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detalls tècnics de l'edifici de turbines inicial.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
La cimentació dels fonaments de la presa al juliol de 1914.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detalls de la base de la presa, al fons del congost de Susterris.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detalls tècnics de l'edifici de turbines inicial.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detall de les canonades de conducció de l'aigua des de la presa fins a la fàbrica.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detall de les canonades de conducció de l'aigua des de la presa fins a la fàbrica.
1919. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1920, 31 de maig (Gallica).
Vista panoràmica de la presa, amb el grandiós sobreeixidor al costat dret.
1919. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1920, 31 de maig (Gallica).
Detall del sobreeixidor lateral, i dels espectaculars salts d'aigua que provoca.
1919. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1920, 31 de maig (Gallica).
Detalls tècnics dels sobreeixidors automàtics.
1919. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1920, 31 de maig (Gallica).
Els sobreeixidors en construcció i un cop acabats.
1919. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1920, 31 de maig (Gallica).
El mapa de la generació i distribució elèctrica de Catalunya arribant als anys 1920, amb les instal·lacions hidroelèctriques de les dos grans empreses existents, La Canadenca i d'Energia Elèctica de Catalunya. Aviat la dictadura primoriverista (espanyola) en promouria la fusió per poder remenar-hi més bé les cireres (i els calerons).
1919. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1920, 31 de maig (Gallica).
Un parell de detall dels automatismes del sobreeixidor.