Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Noguera Pallaresa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Noguera Pallaresa. Mostrar tots els missatges

20170405

[1671] Energia elèctrica pallaresa, 1916

1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
La inauguració del primer gran pantà dels Pirineus aixecà una gran expectació a tot Europa. La construcció havia començat tres anys abans, impulsada per l'empresa Barcelona Traction, Light and Power Company Ltd., fundada per Pearson al 1911, i per mitjà de la qual certament s'impulsà la suficiència energètica de la industrialització catalana, però també s'espolià part de la riquesa natural, paisatgística i tradicional dels pobles pirinencs, que patiren allò tan conegut de pa per avui, gana per demà, gràcies a l'allau d'obrers i a l'incompliment de bona part de les promeses de regs i millores.

L'article comença amb la ressenya de les instal·lacions hidroelèctriques de la competència, Energia Elèctrica de Catalunya, que llavors captava aigua de la capçalera del Flamisell, en diferents llacs a més de 2.000 m per alimentar el salt de 830 m. de Capdella, i disposava ja de la tèrmica de Sant Adrià de Besòs.
1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Una preciosa vista del congost de Susterris, on s'emplaçà l'embassament. 
1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Diferents detalls de la cimentera dalt de tot del cingle del congost, del barracó dels treballadors amb les escales de fusta que els permetien descendir fins al nivell del riu, i dels primers moviments de terra per assentar-hi la base de la presa. Els cables que anaven de costat a costat, servien per transportar el ciment a peu d'obra en una cubeta aèria.
1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
La companyia de Pearson s'havia format sobr l'antiga Companyia Barcelonesa d'Electricitat, fundada al 1894 per l'Allgemeine Elektricitäts Gesellchaft de Berlín, i era la propietària de la tèrmica del Paral·lel barceloní. 

El mapa mostra les línies de distribució de l'una i de l'altra companyies, des del Pirineu fins a la capital. 
1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Perfil geogràfic de les instal·lacions de «Riegos y Fuerza del Ebro», empresa filial de la Canadenca que gestionava els salts hidroelèctrics lleidatans. 
1916. El Canal de Seròs (el Segrià).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Diferents plans del salt, maquinària i dades tècniques del Canal de Seròs.
1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Al seu moment, «ce barrage sera le plus haut d'Europe et avec ceux de Roosevelt et de Soshone les plus hauts du monde entier». Els pantans de Terradets (Barcedana) i de Faió (Riba-roja) ja eren previstos al pla inicial, per bé que no s'executaran fins dècades després.
1916. El Canal de Seròs (el Segrià).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Una vista de la construcció del Canal de Seròs (1912-14), amb els grans entramats de fusta que servien per facilitar l'encofrat de les parets un cop excavat l'enorme vall del canal.
1916. El Canal de Seròs (el Segrià).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Detall de les obres, en què s'aprecien les canonades amb què s'abocava el formigó per aplacar les parets del canal. Els treballadors hi pujaven i hi baixaven ajudats d'unes grans sogues que penjaven des de la banqueta.
1916. El Canal de Seròs (el Segrià).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Detall de les comportes des del pont del costat de la Torre Sirés, just a l'acabament de la partida de Granyena en arribant a Cappont, allà on hi ha la presa de la Mitjana.
1916. El Canal de Seròs (el Segrià).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Detall de les característiques tècniques del canal lleidatà.

1916. El Canal de Seròs (el Segrià).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Una meravellosa perspectiva de Susterris des de la marge esquerra. S'hi veu el forat del túnel per on es desviaven les aigües de la Pallaresa, i tota la base del mur de la presa.
1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Detall de la monstruosa fàbrica de ciment, i de la base del pantà al fons de la cinglera de Susterris.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Una espectacular vista de la base de la presa, en construcció, des del mig de la Noguera Pallaresa, que permet fer-se una idea de com era l'estret de Susterris abans que fos negat en nom del progrés.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
La presa de Sant Antoni en plena construcció. Una llarga canonada sustentada en pilars de fusta deixava caure el ciment de dalt la fàbrica fins a la base. A l'esquerra, la sortida de les aigües de la Noguera del túnel per on eren desviades. 
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Els plànols de les instal·lacions hidroelèctriques de Sant Antoni.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Descripció de l'edifici de turbines: «elle contient quatre turbines qui peuvent recevoir chacune 72 mètres cubes d'eau par seconde», i és situada a uns 800 m. de distància de la presa.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Vista panoràmica preciosa de la Conca, amb la presa a l'esquerra, i la casa de turbines a la dreta.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detall de la presa a la sortida de l'estret de Susterris, amb els barracons dels treballadors i els xalets de directius i capatassos al marge dret.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detall de l'edifici de turbines, just al colze del meandre que fa la Pallaresa en sortir de Susterris. Al fons, el vell pont de pedra sobre el riu a Tremp.
1915 ca.  El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
Una postal de l'època amb l'edifici de turbines de la central de Tremp amb els desguassos a la Noguera Pallaresa.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detalls tècnics de l'edifici de turbines inicial.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
La cimentació dels fonaments de la presa al juliol de 1914.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detalls de la base de la presa, al fons del congost de Susterris.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detalls tècnics de l'edifici de turbines inicial.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detall de les canonades de conducció de l'aigua des de la presa fins a la fàbrica.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detall de les canonades de conducció de l'aigua des de la presa fins a la fàbrica.
1919. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1920, 31 de maig (Gallica).
Vista panoràmica de la presa, amb el grandiós sobreeixidor al costat dret.
1919. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1920, 31 de maig (Gallica).
Detall del sobreeixidor lateral, i dels espectaculars salts d'aigua que provoca.
1919. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1920, 31 de maig (Gallica).
Detalls tècnics dels sobreeixidors automàtics.
1919. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1920, 31 de maig (Gallica).
Els sobreeixidors en construcció i un cop acabats.
1919. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1920, 31 de maig (Gallica).
El mapa de la generació i distribució elèctrica de Catalunya arribant als anys 1920, amb les instal·lacions hidroelèctriques de les dos grans empreses existents, La Canadenca i d'Energia Elèctica de Catalunya. Aviat la dictadura primoriverista (espanyola) en promouria la fusió per poder remenar-hi més bé les cireres (i els calerons).
1919. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1920, 31 de maig (Gallica).
Un parell de detall dels automatismes del sobreeixidor.

20161125

[1572] Gerri de la Sal, de la Morisca al segle XXI

Anys 1960-70. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
El tradicional ball de la Morisca (youtube):
Ànsia, puja, visca!
Que cal ser
de peu lleuger
per ballar la Morisca!  
Anys 1960-70. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
El tradicional ball de la Morisca, en honor de la princesa cristiana que ensenyà el ball al rei moro que la retenia presonera per sa bellesa, i per mitjà de la qual dansa aconseguí de fugir. A la vila, s'hi representa la llegenda, adaptada per l'escriptor pallarès Pep Coll, i a continuació s'hi fa la dansa secular (dansa de la morisca).
Anys 1910-20. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
Foto: Labouche Frères, edició de Quincalleria de Frederic Viadera i Fill.
El majestuós pont medieval des de la marge esquerra, amb les dones rentant la roba alr iu, i els homes esperant el retrat.
Anys 1900-10. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
Foto: Labouche Frères, edició de Quincalleria de Frederic Viadera i Fill.

Vista de les salines i del poble presa des del monestir.
Anys 1910-20. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
Foto: Labouche Frères, edició de Quincalleria de Frederic Viadera i Fill.
L'esplèndida vista des de riu avall, en què s'observa el caminet que baixava a peu de monestir a tocar de la Pallaresa.
Anys 1910-20. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
Foto: Quincalleria de Vda. de Frederic Viadera i Fill, ed.
L'entrada a la vila baixant de Sort, just al Raval del Roser. 
Anys 1900-10. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
Foto: Silví Gordó, edició de Thomas.

La façana romànica del monestir des de baix mateix de la Pallaresa.
2002. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà), a vista d'ocell, Diari Segre
L'estocada furibunda del despoblament del segle XX al Pirineu, ha fet confluir nombrosos poblets en un únic municipi. El de Baix Pallars, amb l'ajuntament a Gerri.  
2002. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà), a vista d'ocell, Diari Segre
Precioses vistes aèries, prèvies a les vistes googlelianes actuals. El sol d'estiu dona llum a les imatges, i el riu llueix ben blau entre el verd. Ara les blanques salines resten abandonades i a penes si s'hi distingeixen les eres de la sal. Els antics horts als voltants  monestir, ara conreats per altres mans.
2002. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà), a vista d'ocell, Diari Segre
A sota del Raval del Roser, les eres o basses han desaparegut per mor de l'agençament com a parc i petit aparcament de l'espai que ocupaven fins al riu. La visió del pont des de dalt és espectacular.
2002. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà), a vista d'ocell, Diari Segre
Una altra vista des de migdia i a l'hora de migdia. El contrast dels colors és bonic de veritat.


2002. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà), a vista d'ocell, Diari Segre
La vila de Gerri s'ha salvat de la fagocitat constructora d'adossades de la darrera bombolla immobiliària. Vull pensar que gràcies al bon senderi d'habitants, regidors i alcade, més que no pas perquè no fos d'interès per als especuladors de torn.
2002. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà), a vista d'ocell, Diari Segre
Tots els nuclis de població del municipi del Baix Pallars: fins a vint-i-sis! Constituït inicialment al 1969, i amb un total de... 359 habitants, poc més d'un terç dels quals, cap a 130, pròpiament gerriencs.
Anys 1960-70. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
Postals de promoció turística del Pallars.