[2765] Prospectus Ilerdae, vistes d'Ilerda

 

Segle I aC. Ilerda.
3D Virtual Recreation of the Roman City of Ilerda (Lleida) (enllaç original).

Recreació virtual de la ciutat romana amb lo magne pont de pedra sobre el Sícoris i l'àgora, vul dir fòrum, a l'esplanada de la futura plaça de sant Joan. Lo Noguerola envoltava les muralles i deguassava molt més avall, i això fou així fins a l'obertura de les muralles al segle XIX.

Només li falla la inclinació de l'ombra, que indica lo sol eixint més cap al nord que cap a l'est. Malgrat això, les vistes generades valen molt la pena. 

Segle I aC. Ilerda.
3D Virtual Recreation of the Roman City of Ilerda (Lleida) (enllaç original).

La part nord de la ciutat, amb lo pont de pedra sobre lo Noguerola i les grans termes públics (actualment al carrer Remolins) en entrant per la porta septentrional de la muralla, amb aigua del Noguerola (en desconec lo nom romà, o si algun autor antic lo cità; és hidrònim medieval, diminutiu de Noguera, que desemboca no gaire més amunt, a Corbins). Ja hi existia la bifurcació del carrer Major (lo Cardus Màximus, de nord a sud) amb carrer Carme i carrer Ma(g)dalena (noms medievals), la qual, doncs, té més de dos mil·lennis d'antiguitat!

La majoria de cases s'hi representen com a domus amb atri interior, que no sé pas si hi havia tanta riquesa. De tota manera, hi fa ben bonic. Qui no hi viuria ara, oi? 

Segle I aC. Ilerda.
3D Virtual Recreation of the Roman City of Ilerda (Lleida) (enllaç original).

L'entrada a la ciutat sobre lo Noguerola i per la porta de la calçada d'Àger, important nucli agrari de l'època.

La via és envoltada de musoleus i monuments funeraris, car se prohibia l'enterrament dins los murs de la ciutat per qüestions de salut pública. Costum que los cristians medieval perdrien i caldria esperar fins al segle XIX i en poblets petits fins a inicis del XX per traslladar los cementiris fora vila. 

Segle I aC. Ilerda.
3D Virtual Recreation of the Roman City of Ilerda (Lleida) (enllaç original).

La ciutat era envoltada de camps de conreu i era molt freda a l'hivern, tant que fins i tot les aigües sicorines se gelaven (cosa que va acabar per provocar la llegendària tragèdia de Salomé) i lo clima inhòspit sumat al mal record de les batusses de Cèsar amb los generals de Pompeu, van fer créixer l'expressió llatina: Ilerdam videas!, que hom llançava a l'adversari seu per desitjar-li mala fortuna. O sia: —Que vegis Ilerda!, desgraciat.

A dalt del turó de la futura Suda i mesquita sarraïna, hi hagué lo recinte dels temples sagrats, i feia funcions d'acròpolis fortificada. Més de mil anys després, sobre les runes de la llarga època andalusina, s'hi aixecaria la catedral o seu cristiana, que pels pebrots del podrit Borbó primer esdevindria castell militar al 1707.

Cap a l'oest de la ciutat, lo Puig Bordell (indret extramurs que la Paeria indicava com a ubicació de la prostitució, actualment reanomenat Turó de la Serreta) i aigua avall del Segre, lo turó gardenyenc, sense cap castell encara, és clar. 

Segle I aC. Ilerda.
3D Virtual Recreation of the Roman City of Ilerda (Lleida) (enllaç original).

La recreació tanca la muralla occidental no gaire més avall del pont, i sense un decumanus (carrer d'orientació est-oest) ben definit. Potser l'orentació del pont, que avui trobem ben bé a l'enrecte de la Seu Vella, no hi ha resultat ben reeixida.

Segle I aC. Ilerda.
3D Virtual Recreation of the Roman City of Ilerda (Lleida) (enllaç original).

La posta de sol ilerdenca. 

[648] Ilerdam videas (o Gardeny i la Vall de la Mariola)

[2749] L'horta lleidatana de fa cent anys

 

1927. Visions de Catalunya, Catalunya Nova, 

Joan Santamaria i Munné.

Vista de la Seu Vella des de la cèntrica plaça de Sant Joan lleidatana, amb los tendals típics dels rengs del mercat i la raconada de la portalada de l'església nova.

L'autor lleidatà (1884-1955) exercí de jutge a la capital catalana, a on visqué des de petit, i a on publicà l'obra seua jurídica, narrativa i la sèrie de reportatges dels anys 30 sobre comarques i ciutats per a La Publicitat, amb tres volums (Catalunya Nova, Vella-la muntanya i Vella-pla i costa) i un darrer dedicat a Mallorca. L'estil seu no va emmotllar-se dins la sobrietat, mesura i contenció noucentista, sinó que fou un continuador de l'abarrocament, la plasticitat, la imatgeria i la campestria modernistes, gran recreador del llenguatge d'arrel popular. 

Fou autor d'una colla de les narracions extraordinàries, entre 1915 i 1925, sota l'influx directe d'E.A. Poe, que el converteixen en un dels iniciadors del gènere fantàstic a les lletres catalanes. 

1927. Visions de Catalunya, Catalunya Nova, 

Joan Santamaria i Munné.

Portada de l'edició.

Perquè mireu que n’és de beneita aquesta terra, ni massa gran ni massa xica, tan variada, tan rodoneta, tan bonicoia, tan mudada, tan festosa, tan jove i plena de sang, tan estarrufada sota aquest sol que la fecunda i sota aquesta encantària de cel que l’enmiralla, i tan ratxosament reclosa dins les cledes amb què Déu l’ha cenyida! Guaiteu-la des d’aquí estant... Hem deixat Fraga enllanet, ja hem passat el Cinca, ja tramuntem la colladeta de Soses i a la primera petjada que donem a Catalunya una aura sedosa ens besa la cara i ens deixa a la boca un tast tot carregat de mel. I de seguida els nostres ulls s’obren atònits davant d’una meravellosa visió paradissial. Què és això...? No us neguitegeu. El prodigi tot just ara comença.

L’aire té una bugor carmínia i un brunziment ample i musical amb un ressò de campanes de festa major; el sol abraça golut la campada riallera, a cada arbre hi ha un refilet i a cada matoll una capçana florida. L’aigua de les clamors llisca lent i sensual entre esponjades crestalleres d’herba flonja i tendral; les hortes guarnides amb una rabior virolada us torben la vista; del cel llis i vellutat davalla un polsim de blavor que se us encasta a les pestanyes, i la gleva exhala una acidesa de saó, una picantor afrodisíaca de carn de dona jove que us fa eixarramplar els badius del nas i us pessiga el cor amb un anhel panteístic. 

Mireu! Un canyar. Mireu! Un areny. La fullareda té una frisança de tendror i un vernís de claredat. Salteu un marge i el riu us surt tot planer, amb una jocunda manyagueria que us guanya el cor. És el Segre, el bon paràs d’aquesta terra pròdiga, incansable, llustrosa, turgent i vividora com una mossa colrada i fresca.

Aquest castell que hi ha a la ratlla d'aqueixa muntanya encesa com una xera, és Gardeny. Alerta! Lleida ja és aquí. Veieu aquell cloquer altíssim i robust que sembla un tità que apuntala el cel? És el Campanar de la Seu vella, la primera fita que, venint de Ponent, us anuncia la immortalitat de Catalunya. Com lluu al bat del sol, quina espurnera que fa, quina glòria té, quin repòs més venerable!

Aquest portal que sembla un formiguer d’entrants i sortints és el del Riu i rera d’ell hi ha l’Almudí, en els rencs del qual l’horta de Lleida té la suprema apoteosi. I a sobre, veieu?, s’alça la Seu vella com una gran corona d’or, i al cim del cim de tot, el Campanar, voltat de cel, de vents, de resplendors, de repiquets de campanes i d’una infinita volior d’orenetes que li fan companyia.

1927. Visions de Catalunya, Catalunya Nova, 

Joan Santamaria i Munné.

Eh, quina plaçassa, aquesta de Sant Joan? Eh, quin fresc algarot de veus i quin brogit més sa d’enraonies? Eh, com dringa com un cristall la pura parla vernàcula? Eh, quines saliveres us fan venir aquestes paneres i cistelletes de recapte del renc, amb tots els blaus, vermells, morats, verds, grocs i roses de l’arc de Sant Martí?

Joan Santamaria i Munné, 

biografia: enciclopedia.cat

1927. Visions de Catalunya, Catalunya Nova, 

Joan Santamaria i Munné.

[2331] Romeria lleidatana a Granyena, 1888

 

[2651] L'obertura de la primera banqueta, 1799

 

1799. La banqueta del Segre, Lleida.

«Planos y Perfiles, correspondientes á la Carretera o Andén alto 

q. se construie en la Plaza de Lérida (1799 jul. 23)» (BVD). 

1799. La banqueta del Segre, Lleida.

«Planos y Perfiles, correspondientes á la Carretera o Andén alto 

q. se construie en la Plaza de Lérida (1799 jul. 23)» (BVD).
Lo plànol de la construcció de la banqueta lleidatana. Fins aleshores lo riu baixava a tocar dels fonaments de les cases del carrer Major. Lo pont vell (l'únic del moment) tenia un ull més, fins ben bé al portal d'entrada a la ciutat, que fou tapat. L'amplada d'aquest ull definí l'amplada de la banqueta, riu avall, d'uns quatre metres, si fa no fa l'amplada de l'actual vorera de la Paeria.

La intenció de l'impulsor de l'obra, lo mariscal il·lustrat (espanyol) Luís de Blondel, fou de traure lo trànsit de carros i bestiar de dins la ciutat, alhora que la protegia de les recurrents riuades que patia. Lo Gobernador es retirà del càrrec al 1794 i morí a Mallorca dos o tres anys després. És probable que no veiés acabada l'obra que va iniciar. 

Lo dibuix mostra com se reomplí tot l'espai de la primera arcada fins al pilar. Posteriors ampliacions fins a la darrera de la postguerra del segle XX, l'han anat eixamplant. L'excessiu trànsit de vehicles que sempre ha tingut, n'han malmès les intencions de fer-ne un veritable passeig fluvial d'esbargiment i esgambi.

1799. La banqueta del Segre, Lleida.

«Planos y Perfiles, correspondientes á la Carretera o Andén alto 

q. se construie en la Plaza de Lérida (1799 jul. 23)» (BVD).
 Lo nom de banqueta, en el sentit de terraplè que aguanta una secla, era ben anterior. Si més no, del segle XV, quan al 1494 s'hi colgà la secla que venint de Pardinyes o del Noguerola arribava al terme d'Alcarràs. Aquesta secla d'Alcarràs és documentada des del 1191 i ben bé podria haver sigut obra de l'època sarraïna. Baixava entre el peu de les cases del carrer Major i lo riu. La varen inutilitzar i colgar per evitar fer una banqueta o mur de contenció de les rovinades. 

1799. La banqueta del Segre, Lleida.

«Planos y Perfiles, correspondientes á la Carretera o Andén alto 

q. se construie en la Plaza de Lérida (1799 jul. 23)» (BVD).
 La carretera que passaria per la banqueta s'allargava fins a la torre de l'Escorxador, a on «confinan con el tambor y estacada de la puerta de San Antonio, cuyo paso es muy estrecho». Més avall s'hi especifica que «el primer arco del puente se ha cerrado con dos muros». Feta la banqueta, restava alinear-hi les cases, cosa que va anar fent-se amb lo temps. 

1799. La banqueta del Segre, Lleida.

«Planos y Perfiles, correspondientes á la Carretera o Andén alto 

q. se construie en la Plaza de Lérida (1799 jul. 23)» (BVD).

L'antic alineament del carrer Major que mirava al riu (M) i el nou (k), des de l'arc del pont fins a la plaça de la Llibertat (Sant Francesc). 

1799. La banqueta del Segre, Lleida.

«Planos y Perfiles, correspondientes á la Carretera o Andén alto 

q. se construie en la Plaza de Lérida (1799 jul. 23)» (BVD).

Del pont per amunt, «a donde solo hay construido un mal muro des del puente hasta D». Hi veiem com encara lo Noguerola desguassava ben a prop del pont. 

1799. La banqueta del Segre, Lleida.

«Planos y Perfiles, correspondientes á la Carretera o Andén alto 

q. se construie en la Plaza de Lérida (1799 jul. 23)» (BVD).

Detalls tècnics dels treballs. 

[743] Detalls de la Lleida setcentista

 

Quinalafem.blogspot.com

[2570] Del Baix Segre-Cinca, 1643

 

1643. Plànol del Baix Segre i del Baix Cinca.

«Croquis de la batalla en las inmediaciones de la ciudad de Lérida», 

Berne de Gainza (BVD).

Detall del plànol contingut en aquest mapa setcentista, en plena Guerra dels Segadors. S'hi detallen els grans cursos fluvials del Segre i Cinca fins al seu aiguabarreig. També s'hi dibuixa el canal de Pinyana fins a Lleida. Eren obstacles principals en l'avanç de la infanteria i cavalleria militars. Aquest territori, de l'aiguabarreig i fins als peus del Montsec, i la plana urgellenca per un costat i la lliterana per l'altre, constituïren una unitat geopolítica en els remots temps ilergets i ho continuà sent en temps de taifes. Encara persistí com a entitat geocultural i geoeconòmica des de la conquesta de Ramon Berenguer IV i fins a temps moderns. La unitat diocesana fins ben bé a finals del segle XX. Només la derrota de 1707 començà a fer-hi forat, i el nacionalisme espanyol derivat del règim del 78, hereu del franquisme, ha sabut eixamplar-lo, aquest esvoranc. Com que tot a la vida té pujades i baixades, esperem, com deia aquell savi, de retrobar-nos en aquella unitat històrica ara delmada. Paciència i persistència.

1643. Plànol del Baix Segre i del Baix Cinca.

«Croquis de la batalla en las inmediaciones de la ciudad de Lérida», 

Berne de Gainza (BVD).

Detall del plànol amb la ciutat de Lleida. Hi veiem el Canal de Pinyana, en traçat aproximat, i que era emprat per fer anar molins. S'hi consignen Almenar, Alguaire, Vilanova d'Alpicat (popularment segmentat del Picat), Montagut, Alcarràs, Aitona... i el poblat de Vilanoveta, als afores de la ciutat lleidatana. 

1643. Plànol del Baix Segre i del Baix Cinca.

«Croquis de la batalla en las inmediaciones de la ciudad de Lérida», 

Berne de Gainza (BVD).

Detall del plànol amb tota la part del Baix Segre i Cinca. 

1643. Plànol del Baix Segre i del Baix Cinca.

«Croquis de la batalla en las inmediaciones de la ciudad de Lérida», 

Berne de Gainza (BVD).

Detall del plànol amb l'aiguabarreig. Encara que es tracti d'un plànol simple i senzill, les poblacions hi són ben posicionades: un mapa militar no podia permetre's greus errades. Des de la Granadella, Escarp, Massalcoreig o Torres de Segre, fins a Mequinensa, Torrent, Fraga i el petit llogaret de Mont-real, popularment Mont-ral, de fa dècades ja abandonat. 

[2510] De la barca d'Escarp, de la de Torrent i Massalcoreig, de les moreres i dels cucs de seda

Quina la fem? Canal Whatsapp

[2537] De rius i congostos lleidatans

 

1927. Lo Congost del Mu,

«Revista Ibèrica», núm. 665, de 5 de febrer (ARCA).

Magna imatge de la desembocadura de la Noguera Pallaresa al mur del Segre, que arriba per l'esquerra i continua cap a Ponent. Avui, l'indret és ocupat per la presa de Camarasa. Diria que es tracta d'una imatge presa durant les obres del pantà.

 

1927. Lo Congost del Mu,

«Revista Ibèrica», núm. 665, de 5 de febrer (ARCA).

Detall amb les feixetes retallades per les obres al marge esquerre de la Noguera Pallaresa, allà a on s'hi construirà la instal·lació hidroelèctrica, just arribant al desguàs amb el Segre, que arriba d'Alòs per l'esquerra. 

1927. Lo Congost del Mu,

«Revista Ibèrica», núm. 665, de 5 de febrer (ARCA).

L'antic camí que pujava en ziga-zagues pel marge dret, com l'actual carretera, que travessa la Noguera precisament per damunt la presa del pantà.

1927. Lo riu Segre, Congost d'Oliana (l'Alt Urgell).

«Revista Ibèrica», núm. 665, de 5 de febrer (ARCA).

L'antiga plana al·luvial en arribant lo Segre a Oliana. La foto és presa cap al Nord.

1927. Lo riu Segre, Congost d'Oliana (l'Alt Urgell).

«Revista Ibèrica», núm. 665, de 5 de febrer (ARCA).

Excepcional vista del congost d'Oliana, dècades més tard cobert per les aigües del pantà que s'hi faria. Hi hagué el temut congost dels Espluvins. 

1927. Lo Montsec i el Pallars.

«Revista Ibèrica», núm. 665, de 5 de febrer (ARCA).

Aquesta revista, publicada a Tortosa per l'Observatori de l'Ebre, se subtitulava «el progreso de las ciencias y de sus aplicaciones : revista semanal ilustrada», i s'havia iniciat al 1914. Recollia, doncs, les notícies de l'àmbit científic i tecnològic més rellevants al nostre país, a l'Estat (espanyol) i al món d'aquell temps. Encara, però, en el castellà autoimposat per la diglòssia secular patida. 

Aquest número incloïa un resum de la ruta efectuada pel Prepirineu i Pirineu lleidatà pels estudiosos vinguts d'Europa i Amèrica al Congreso Geológico de Madrid. 

1927. Lleida i lo Montsec.

«Revista Ibèrica», núm. 665, de 5 de febrer (ARCA).

Els experts geòlegs al pont vell de Lleida i de visita al Montsec.  

1927. Lo Montsec. Pas dels Terradets.

«Revista Ibèrica», núm. 665, de 5 de febrer (ARCA).

El vell pont que creuava la Pallaresa. La foto, signada de Thomas, retratista barceloní, és dels anys 1910, quan encara només hi havia un únic pont. Amb les obres dels pantans, calgué fer-ne un altre perquè hi pogués passar la maquinària pesant, com els anomenats trens Rénard.

1927. La Noguera Pallaresa, la Pobla de Segur (el Pallars Jussà).

«Revista Ibèrica», núm. 665, de 5 de febrer (ARCA).

Vista dels ponts que travessaven la Noguera Pallaresa a la Pobla de Segur.

1927. L'Estany Gento (la vall del Flamisell, el Pallars Jussà).

«Revista Ibèrica», núm. 665, de 5 de febrer (ARCA).

Les obres de construcció del gentil pantà foren acabades al 1914.

1927. Les Maleïdes.

«Revista Ibèrica», núm. 665, de 5 de febrer (ARCA).

Panoràmica de l'Aneto i cims circumdants.

1927. Bresca, Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).

«Revista Ibèrica», núm. 665, de 5 de febrer (ARCA).

Vista del poblet de Bresca, dalt de tot del turó, per gaudir de les hores assolellades. La Pallaresa, als peus de la fonda vall. Tot el vessant, plena de terrassetes o feixetes de conreu. 

1927. Lo forat dels Aigualluts, les Maleïdes.

«Revista Ibèrica», núm. 665, de 5 de febrer (ARCA).

L'indret a la Renclusa per on s'escola l'aigua que baixa de la glacera de l'Aneto, que ressorgeix a la Vall d'Aran per desguassar a la Garona.

1927. Tredòs i pic de la Cendrosa, la Vall d'Aran.

«Revista Ibèrica», núm. 665, de 5 de febrer (ARCA).

Vista esplèndida de la Garona des de Tredòs.

1927. Llac deth Còth deth Hòro i la Forcanada, la Vall d'Aran.

«Revista Ibèrica», núm. 665, de 5 de febrer (ARCA).

El magnífic llac del Coll de Toro, a més de 2.200 m d'altitud, amb la silueta de la Forcanada o Malh des Pois (2.282 m).

1927. Lo Saut deth Pish, Arròs, la Vall d'Aran.

«Revista Ibèrica», núm. 665, de 5 de febrer (ARCA).

Antigament dit de les Piques, la cascada més destacada de tota la vall.

1927. Bagergue, la Vall d'Aran.

«Revista Ibèrica», núm. 665, de 5 de febrer (ARCA).

L'antic poblet, quan encara no hi havia turistada ni tenia adossades.

[581] Del Pirineu a l'Ebre al segle XVII

Quina la fem? Canal Whatsapp