Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Menorca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Menorca. Mostrar tots els missatges

20170412

[1676] Tombant pel país del segle XIX

1862. El Port de Maó.
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.

L'entrada al port natural maonès.
1862. El Port de Maó.
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.

L'entrada al gran port natural de Maó, ben apreciat pels britànics al segle anterior. 
1862. El Cap Alt, costes de Menorca.
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.

Els perills de la navegació a vela, a les costes balears.
1862. El Port i la ciutat de Maó.
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
El port al peu de la ciutat, sota el castell de Sant Felip.
1862. El Port i la ciutat de Maó.
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.

Detalls del castell i de la ciutat maonesa.
1862. Menorca.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
Vestits tradicionals de classe alta i de pagès. 
1862. Barcelona.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
Segons un gravat de Guesdon.
1862. Barcelona.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
El Pla de Palau, centre neuràlgic de la Barcelona del Vuit-cents sota domini espanyol, amb el Palau del Virrei, la Duana i l'edifici de la Borsa. Tot a tocar de la catedral del Mar, Santa Maria, al cor del barri de Ribera, no gaire lluny de la Ciutadella militar d'ocupació (espanyola) de la ciutat, i del país. 
1862. Barcelona.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
La Muralla de Mar, amb la torre de senyals de Montjuïc al fons. 

1862. Barcelona.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
Al passeig de la muralla marítima de la ciutat «de midi à deux heures, se réunissent, sourtout en hiver, les élégants et les élégantes de Barcelones... La vue y est ravissante. Les flots de la mer battent le pied de la muraille; en face s'étend la rade de la Médirerranée; à gauche, l'oeil plonge sur le port avec sa forèt de mâts et ses steamers toujours en mouvement; à droite, se dresse le noir rocher de Montjuïc, dont les embrasures commandent la ville et le port».

1862. Barcelona.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
Detall de la Porta de Mar i de la façana marítima de mitjan segle XIX.
1862. Barcelona.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
El moll encara ple de velers, i sense vapors.  El tràfec comercial és notori. 
1862. Barcelona.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
La Plaça de Palau, al costat del barri de Ribera, amb la Catedral del Mar a tocar.
1862. Barcelona.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
En primer terme, el Palau del Virrei, amb un campanaret al pati interior. La duana al costat de la Porta de Mar. Al fons, la nova façana neoclàssica de la Llotja de Mar, acabada a començament de segle XIX. 
1862. Alacant.  
«L'Illustration. Journal Universel»París, núm. 989.
Una vista de la capital meridional del país, també inspirada en els gravats de Guesdon.
1862. Alacant.  
«L'Illustration. Journal Universel»París, núm. 989.
El moll en primer terme, amb l'impressionant mola del Benacantil al darrere, i la ciutat allargassada als peus.
1862. València.  
«L'Illustration. Journal Universel»París, núm. 989.
Un teatre popular en una festa parroquial. L'escenari s'ha aixecat al mig del carrer, i els balcons de les cases fan les funcions de llotges. La imatge del Sant presideix la celebració, amb el públic expectant. Una jota és ballada a l'escenari, amb els ballarins acompanyats dels músics.
1862. València.  
«L'Illustration. Journal Universel»París, núm. 989.
Detall dels concurrents. L'escenari és il·luminat amb grans ciris disposats al davant. Els de l'altar del sant, també devien contribuir a millorar la contemplació de l'espectacle.

20170207

[1633] Baleàriques siscentistes de Piri Reis

1525 ca. Les Illes Balears (Mallorca i Menorca),
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).

El mapa de les Balears del llibre Kitab-ī-Bahriye (‘Sobre la navegació’), de Piri Reis, amb la característica representació de les costes a base de successió inacabable de golfs i caps.
1525 ca. Les Illes Balears (Mallorca i Menorca),
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
El mapa orientat al nord, tal com assenyala la rosa del vents. L'exactitud de la representació geogràfica és notable.  Al centre de les illes, en escriptura àrab, el nom en tinta roja. A sota, la petita illa de Cabrera.
1525 ca. Les Illes Balears (Mallorca i Menorca),
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Muḥyī al-Dīn Pirī Rais, marí i cartògraf turc (Gal·lípoli, 1470 — Egipte, 1554).
Fou almirall de la flota turca. Basant-se en diversos mapes elaborats pels navegants i descobridors portuguesos i castellans (un dels quals potser pertanyia al mateix Colom), el 1513 féu un mapa de l’Atlàntic sud en què figura la costa de l’Amèrica del Sud, amb força comentaris geogràfics. Seguidor atent del progrés del descobriment del nou continent, el 1528 dibuixà un mapa sobre l’Atlàntic nord, en el qual consten les noves terres de l’Amèrica Central i del Nord. El conjunt dels seus coneixements cartogràfics i de navegació els resumí el 1521 en el llibre Kitab-ī-Bahriye (‘Sobre la navegació’) que és un portolà de la Mediterrània, presentat en la forma d’un manual amb consells per a la navegació (enciclopèdia.cat).
Una representación del Almirante, extraida de una exposición que tuvo lugar en su país de origen en el año 2013
1525 ca. Les Illes Balears (Mallorca i Menorca),
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Cartell en llengua turca d'una exposició dedicada al navegant. Nascut als Dardanels, doncs, cresqué en contacte amb el món mariner de l'època, i se sap que començà a navegar amb son oncle, el corsari Kemal Reis, que acabà al servei del sultà i com a almirall de la flota imperial turca.
1525 ca. Les Illes Balears (Mallorca), 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
L'illa de Mallorca, amb la gran badia de Palma i la Ciutat emmurallada. Altres tres ciutats mallorquines hi són dibuixades, probablement Sóller, Pollença i Alcúdia. El port de Palma apareix tancat per una cadena de torre a torre, i els vaixells fondejats i ben arrecerats a dins. Llavors no hi havia molls portuaris encara. Al costat de la ciutat, dalt d'un turó, el castell de Bellver. L'illa de Sa Dragonera, també apareix amb una torre de guàrdia, i algunes altres repartides per tot el litoral de l'illa.
1525 ca. Les Illes Balears (Mallorca), 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Detall de Ciutat de Palma, amb el cap de ses Salines i l'illeta de Cabrera. L'exactitud del mapa arriba a l'extrem de representar-hi els illots dels Conills i Na Redona. Fóra molt interessant de conèixer la toponímia en l'àrab de l'atles original. Estudi que resta pendent per a les properes generacions de geògrafs, ara que al segle XXI molts nous catalans tenen l'àrab com a llengua materna.
1525 ca. Les Illes Balears (Mallorca), 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Detall de la costa septentrional mallorquina, sota el cap de Formentor, amb Pollença i Alcúdia com a grans ports i badies naturals. Els petits cursos d'aigua de l'illa també són marcats ací i allà. 
1525 ca. Les Illes Balears (Menorca), 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
L'illa de Menorca, ben perfilada, amb Ciutadella a l'un cap i el gran port natural de Maó a l'altre.
1525 ca. Les Illes Balears (Menorca), 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
L'illa de Menorca meresqué a l'atles turc un full per si sola. La representació és bàsicament idèntica a l'anterior, només que a major escala i alguns ornaments afegits.
1525 ca. Les Illes Balears (Menorca), 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Pàgina original, amb l'illa orientada a l'oest.
1525 ca. Les Illes Balears (Menorca), 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Representació de Ciutadella i el seu port natural on poder fondejar. Dos torres en protegeixen l'entrada; això és potser més un recurs reiteratiu del dibuixant que no pas un tret de la realitat.
1525 ca. Les Illes Balears (Menorca), 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
El gran i llarg port natural de Maó, amb un castell que en protegeix l'entrada. El castell de Sant Felip no fou aixecat fins ben entrat el regnat de Felip II, al qual deu el nom, tot i que després de la primera gran incursió de Barba-rossa al 1535, ja se'n començà a veure'n la necessitat. És possible que hi existís alguna torre de guaita amb anterioritat. El castell, però, se situarà a la banda meridional de la badia, mentre que la gran fortalesa que el mapa (anterior al castell) dibuixa a l'entrada del port és a la part septentrional. 

El mapa situa ben bé la petita Illa de l'Aire, a la Punta Prima, i una altra badia molt marcada on fondegen els vaixells, potser la d'es Canutells. No hi ha representació de cap ciutat, sinó d'una col·lecció de runes. La gran exactitud i realitat general de la cartografia de Piri Reis està plena de detalls deduïts per l'autor. 

20170201

[1630] Maó, la britànica, més

1770. Maó (Menorca).
«Vue de la Duane royale a Port Mahon dans l'isle Minorque sur la Mer Mediterrane, que la Corone d'Espagne a cedé a domination angloise dans la dernier Paix d'Utrecht»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

Vista òptica per a zograscop. La inversemblança de la representació de la ciutat de Maó és evident. Les causes d'aquesta manca de veracitat podien trobar-se en el gran guany comercial que aquestes col·leccions aportaven, i que s'aprofitaven de la ignorància geogràfica del públic de l'època, disposat a pagar per veure món des del divan de la sala de te. El patrocini reial dels antics cartògrafs en la representació de vistes i mapes obligava els geògrafs a ésser al màxim de precisos. Apartats dels ambients científics i en mans d'editors amb finalitats purament comercials, la veracitat es desdibuixa substituïda per una mera versemblança.
1770. Maó (Menorca).
«Vue de la Duane royale a Port Mahon dans l'isle Minorque sur la Mer Mediterrane, que la Corone d'Espagne a cedé a domination angloise dans la dernier Paix d'Utrecht», 
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

Allò que quedava clar per al públic era que la ciutat havia passat a ésser de dominació britànica des de la darrera Pau d'Utrecht, i com a tal, en el joc de la geopolítica del segle XVIII, havia de constar en les col·leccions de vistes òptiques de les principals ciutats del continent. 
1770. Maó (Menorca).
«Vue de la Duane royale a Port Mahon dans l'isle Minorque sur la Mer Mediterrane, que la Corone d'Espagne a cedé a domination angloise dans la dernier Paix d'Utrecht», 
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

Totes les vistes maoneses ressalten la importància de la vila com a port de proveïment de l'armada reial britànica. El tràfec comercial hi és constant, i sempre hi apareixen en primer terme peces d'artilleria preparades per a ésser carregades. L'ús militar del port de Maó restava així ben caracteritzat. 
1770. Maó (Menorca).
«Vue de la Duane royale a Port Mahon dans l'isle Minorque sur la Mer Mediterrane, que la Corone d'Espagne a cedé a domination angloise dans la dernier Paix d'Utrecht», 
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

Els grans i ficticis edificis neoclàssics, del gust de l'èpocs s'allargassen al llarg de la badia. La perspectiva de la vista òptica és molt marcada i la visió en aparell donava gran sensació de profunditat. La imatge sembla més pròpia d'una ciutat del nord d'Europa que no pas de la mediterrània Maó britànica.
1770. Maó (Menorca).
«Vue de la Duane royale a Port Mahon dans l'isle Minorque sur la Mer Mediterrane, que la Corone d'Espagne a cedé a domination angloise dans la dernier Paix d'Utrecht», 
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

La vista de la duana reial, amb figurants amb caracterització xinesa i tot, amb la intenció de donar credibilitat d'alt tràfec comercial. 
1770. Maó (Menorca).
«Vue de la Duane royale a Port Mahon dans l'isle Minorque sur la Mer Mediterrane, que la Corone d'Espagne a cedé a domination angloise dans la dernier Paix d'Utrecht», 
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

La perspectiva de la badia és potser l'únic referent de veracitat de la vista òptica.