Anys 1910-20. L'anisete del Ferrocarril Noguera Pallaresa,
la Pobla de Segur (el Pallars Jussà) (Europeana).
El desig per la construcció del ferrocarril que pujaria Pallaresa amunt era tan enorme que fins i tot va donar nom a una de les begudes més populars del moment, l'anís. El que feien a la fàbrica de licors de Borrell i Ribera de la Pobla de Segur mostra un tren de vapor en sortint d'un túnel a la vora del llac de Sant Antoni, al més pur estil dels cartells de les principals destinacions turístiques europees de l'època. El toc humorístic, per no dir-ne etílic, n'eren les ampolles eixint a raig de la fumera de la màquina.
Segle XV. La Font de l'Aiguardent, Lleida.
Vidal Vidal, «Lleida, la ciutat de l'oblit», 1998.
A Lleida hi hagué una anomenada Font de l'Aiguardent, no pas perquè n'isqués anís a raig, sinó per trobar-se al costat d'una petita destil·leria al carreronet sense sortida d'orígens medievals a on s'hi instal·là la fàbrica de licor. Abans que s'imposés el nom popular, se'n deia Font de Cardona, de fonaments quatrecentistes, oidà! Els blanquers del barri la feien anar en els obradors d'adobar pells, i probablement devia rajar de filtració o conducció feta des del Noguerola, o potser d'un pou. La gent dels carrers veïns hi anaren a buscar l'aigua amb càntirs durant segles.
En algun resum sobre les fonts lleidatanes s'identifica amb la Font del Governador a la Baixada de la Trinitat. Però com que allà mateix s'hi escriu que el governador (espanyol) Blondel la va fer construir a Gardeny, en l'estil neoclàssic del moment, doncs òbviament no pot pas tractar-se d'aquesta font medieval de l'Aiguardent. Al 1973 s'ubicà a l'emplaçament actual (viquipèdia).
La Font de l'Aiguardent es faria popular amb aquest nom des que al segle XVIII, al costat d'on rajava, s'hi instal·lés una modesta fàbrica d'esperits de vi. Al segle XIX, cap al 1885, la casa era propietat de Joan Almacelles, que hi produí l'Anís del Noguera Pallaresa, després d'una de les primeres assemblees que la societat lleidatana hagué de celebrar per impulsar el projecte ferroviari fins a França fins a començar a fer-lo realitat a començament dels anys 1920, arribant a Balaguer, i fins a la Pobla després de la guerra, al 1951. Perquè mai no ha arribat a França ni sembla que ningú tingui intenció d'acomplir el projecte inicial, els primers treballs topogràfics del qual, cap al 1892, foren signats pel capità Francesc Macià i Llussà.
Que bo que fora trobar algun anunci d'aquest anís ferroviari lleidatà, oi?
1912. L'Anís Pallaresa, Balaguer.
Que curiós! Sembla que l'exemple de lligar anís amb tren va escampar-se ací i allà. També a Balaguer en trobem un cas: l'Anís Pallaresa de la fàbrica Pallàs, amb un preciós tren de vapor fumejant a l'etiqueta, diria de cap als anys 1910, època d'inici de les primeres obres d'esplanació de Lleida a Balaguer. Va guanyar i tot, una medalla a la fira barcelonina de 1912.
1944. Font de l'Aiguardent, Lleida.
Mariano Olives Roca, «Lérida en la primera mitad del siglo XIX»,
Revista «Ilerda» (FPIEI).
L'aigua de la font era de bona qualitat, però desaprofitada. Un petit assaonador o adobador de pells se'n feia profit al segle XIX.
[1120] Les primeres passes de la Noguera Pallaresa
