Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Éssera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Éssera. Mostrar tots els missatges

20190418

[1969] Dels Cabellut i dels Sayó, de Benasc

1850-1930. «Les Cabellud et les Sayó à Vénasque»,
«Pyrénées», núm. 208, 2001 (Gallica).

Una preciosa aquarel·la amb vistes al Port de Benasc (Jouas, 1897) des de la banda occitana, amb el Pic de Salvaguarda, també dita Tuc de Cabellut (2.738 m) en honor d'aquells primers hostalers. 
Una preciosa aquarel·la amb vistes al Port de Benasc (Jouas, 1897) des de la banda occitana, amb el Pic de Salvaguarda, també dita Tuc de Cabellut (2.738 m) en honor d'aquells primers hostalers. 
1850-1930. «Les Cabellud et les Sayó à Vénasque»,
«Pyrénées», núm. 208, 2001 (Gallica).

Article que repassa les dos famílies de guies de muntanya més conegudes de Benasc al segle XIX, als inicis del pirineisme. A Benasc, «dernier village de la vallée de l'Essera qui commande l'accès aux Monts Maudits et aux Posets», totes dos famílies «ont tenu une 'fonda'... où l'on trouvait bien autre chose que ce qu'on y apportait; toutes deux ont géré un refuge pour faciliter l'accès des Monts Maudits».

Els homes Cabellud o Cabellut («ce patronyme s'écrivait aussi Cabellut également nom de maison dans la region»), eren pare i fill, Francisco i Paco. La família de la seua dona provenia d'una gran casa de Grist, però no queda clar si ell era de l'un o de l'altre costat del majestuós congost del Ru. A Benasc, casa seua «s'élève tout contre le pont sur l'Essera à l'entrée sud du village», en aquell segle XIX en què el camí de ferradura remuntava per la riba dreta del riu i el poble tot just s'estenia al nord d'aquesta vella passera.
2001. «Les Cabellud et les Sayó à Vénasque»,
«Pyrénées», núm. 208 (Gallica).
1850-1930. «Les Cabellud et les Sayó à Vénasque»,
«Pyrénées», núm. 208, 2001 (Gallica).

 Com que la casa tocava al riu, sembla que la família podia dedicar-se a l'adoberia, abans que fossin hostalers. Al 1965, en Francisco va aconseguir una concessió de terreny per bastir i explotar un alberg de muntanya, a 2.300 m. d'altitud, al costat sud del Port de Benasc. «Il construisit donc une cabane qu'il remania au cours des ans et qui fut une véritable auberge d'altitude autour de laquelle il planta des cyprès pour que les touristes puissent s'asseoir et consommer à l'ombre». Actualment, els xiprers no hi són pas, ni tampoc els hi he vist en cap imatge antiga. «Durant quelques années, le portrait de Francisco, réalisé par un touriste, le comte de Bark, s'étalait sur l'un dels murs», sembla que cap als primers anys del segle XX.

Se'n digué la Casa Cabellut o bé Cabana de Benasc o del Salvaguarda. Fou la primera que acollí els excursionistes, viatjants i marxants, carabiners o contrabandistes que arribaven pel Port de Benasc des de França o se n'hi anaven. S'hi instal·lava un cop la neu ho permetia i cobrava per la pernocta i els menjars. Segons que es pot llegir ací i allà en les ressenyes dels famosos pirineistes que hi feren nit, que la teca era prou bona i els llits, de gran qualitat, fins i tot «élastiques... importés de Paris (1892)», de ben segur de contraban també.

Gairebé davant per davant, als peus del massís de les Maleïdes, a l'altra banda de l'Éssera, els primers pirineistes s'havien acostumat a fer nit en l'abric de la Renclusa, una mena de paret que els feia de recer natural, «les guides et porteurs y allumaient du feu avec les pins à crochets poussant tout autour». Allà mateix, s'hi acabà fent una primitiva cabana, que en Sebastià Mora guardà amb sa filla Teresa durant una trentena d'anys, fins que al 1907 la concessió passà al matrimoni Josep Sayó i sa dona Trinitat. Am l'impuls de Juli Soler i Santaló i del CEC, s'hi aixecaria ben aviat el gran refugi de les Maleïdes, amb anys de concessió per a la mateixa família Sayó. Primer, la mort de Soler al 1914, i després la desgràcia de Sayó al 1916 dalt del Pont de Mahoma, pocs dies abans de la inauguració, el deixarien a mans del seu gendre...
1850-1930. «Les Cabellud et les Sayó à Vénasque»,
«Pyrénées», núm. 208, 2001 (Gallica).

L'arribada d'un nou esport que els francesos hi practicaven i que anomenaven esquí, també aportà clientela a la fonda. A més, allà hi llogava cavalls o rucs, i hi cobrava peatge, potser el primer de tot el Pirineu, per ascendir al cim del Salvaguarda per la sendera que ell mateix hi feu traçar. Tenia concessió per cobrar 1 franc per ascensió i per ascendent, atès que gairebé la totalitat d'excursionistes eren gavatxos. Fou bon amic d'en Russell, el gran pirineista, que hi feu nombroses estades, a Casa Cabellut. És prou versemblant que hi tingués alguns tocinos pasturant, car al 1905 un pirineista francès escriu que «des cochons faméliques rodant près de la Casa Cabellut lui avaient mangé des chaussures de marche»!
1900 ca. Francisco Cabellut.
Lluïa de gran, una llarga barba blanca. Descrit al 1897 com a «vieux, maigre et vouté, mal rasé ridé, borgne, cepedant jovial», i es feia entendre amb els turistes amb un francès rudimentari ple de mots benasquesos (que l'autor confòn amb l'aragonès).
1850-1932. «Les Cabellud et les Sayó à Vénasque»,
«Pyrénées», núm. 208, 2001 (Gallica).

El fill, dit Paco, començà de jove a ajudar-lo a portar l'alberg i en continuà l'ofici. Casat amb Ramona Castany de Saünc, tingueres sis fills. Quatre acabaren lluny de la vall, i dos de les filles regentaren la fonda oberta a baix al poble, a Benasc, des del tombant del segle i que després de la guerra fou venuda. Actualment, l'edifici encara existeix, habilitat com una casa d'apartaments turístics. Gran coneixedor dels encontorns, en Paco feu de guia muntanyenc i fou gran aficionat a la caça de l'isard. L'obertura de la carretera a la vall l'any 1909 implicà la lenta disminució del trànsit pedestre pel port, i sense ningú que l'hagués de succeir en l'ofici, «le propiétaire n'entretint plus la bâtisse, peu a peu elle tomba en ruines». Mort amb 70 anys, l'any 1932, la Casa Cabellut del Port de Benasc ja restava desatesa, potser des d'alguns anys abans. 
1850-1932. «Les Cabellud et les Sayó à Vénasque»,
«Pyrénées», núm. 208, 2001 (Gallica).

Dalt, la Casa Cabellut al Port de Benasc. A sota, la primera cabana de la Renclusa.
1850-1932. «Les Cabellud et les Sayó à Vénasque»,
«Pyrénées», núm. 208, 2001 (Gallica).

L'article dedica una pàgina a les dones de l'altra gran família de guies i fondistes benasquesos, els Sayó-Abadias. En Josep Sayó, o Pepe de Llausia, fou el propietari de la fonda més antiga de la vall, registrada ja al 1872. Amb sa filla Teresa, regentà també des del 1907 la cabana de la Renclusa, als peus de l'Aneto. Mort per un mal llamp al 1916, la vídua Trinitat en continuà l'explotació, tant de la fonda del poble com de la cabana de muntanya. Cada estiu hi pujava a obrir-la i menar-la, i encara ho feu al 1942, centenari de la primera ascensió al gegant pirinenc. Durant una colla d'anys, als estius, sa filla Teresita portava la fonda de baix, i amb la neta, dita Pepita, se'n pujaven a la Renclusa. 
1850-1932. «Les Cabellud et les Sayó à Vénasque»,
«Pyrénées», núm. 208, 2001 (Gallica).

Detalls de la Casa Cabellut a les primeres dècades del segle XX. Al fons, la cantina de l'explotació minera que hi hagué. Les mules lligades a la paret, esperant els turistes per llogar-se. Al fons, hi veiem les dames tot passejant.
Anys 1900. Casa Cabellut, el Port de Benasc.
Una vista de la part posterior amb les dos finestretes, i sempre la corrua de mules 'aparcades'. Els turistes, majorment francesos, eren assidus a la travessa estiuenca del port per tal de gaudir de la imponent visió de les Maleïdes .
Anys 1900. Casa Cabellut, el Port de Benasc.
Una gran vista de l'alberg muntanyenc, amb les glaceres de les Maleïdes per decorat. Desconec els dos figurants enfilats a la teulada per a l'artística foto. L'un potser és un dels Cabellut, l'altre potser un pirineista famós, qui ho sap!
Anys 1900. Casa Cabellut, el Port de Benasc.
El pas pel port de Benasc, una autèntica audàcia.

Anys 1900. Casa Cabellut, el Port de Benasc.
Vistes hivernals de la Casa Cabellut, ben coberta de neu fins a la fumera.
Anys 1900. Casa Cabellut, el Port de Benasc.
Més vistes de la Casa Cabellut. A l'una s'hi veu el sender que enfila cap al port. A l'altra, una colla de caçadors que hi feren posada.
Anys 1900. Casa Cabellut, el Port de Benasc.
El replà dit de la Penya Blanca, al vessant benasquès, amb l'establiment dels Cabellut a l'esquerra. 
Anys 2000. Casa Cabellut, el Port de Benasc.
Un croquis molt il·lustratiu de la ruta des de baix a l'Hospital fins a la cabana i el Portilló de Benás
2019. Els primes refugis pirinencs (Guayente).
«Los pioneros benasqueses en la construcción de refuguios de alta montaña»,
Revista «Guayente», 112, gener, Saünc (la Vall de Benasc, la Ribagorça).

Esplèndid article sobre els dos primers refugis als rodals de les Maleïdes al segle XIX, el d'en Cabellut (1867) a la plleta del Portilló i el d'en Pedron (1870), a la plleta de l'Ancllusa, a mans de Sayó des del 1907.

20180725

[1865] Portilló de Benasc i Tuca de Cabellut

2018. Juliol. El Portilló de Benasc i la Tuca de Cabellut o Pic Salvaguàrdia,
Vall de Benasc (la Ribagorça).

Una esplèndida sortida a un dels punts més secularment històrics del Pirineu: el pas pirinencs del Portilló, de Benasc a Luishon, i ascensió al cim contigu, dit Salvaguàrdia o tuca de Cabellut (2.736 m) amb les vistes més predilectes sobre l'imponent massís de l'Aneto. Des que al segle XIV els hospitalers hi establiren un hospital per facilitar el pas al nord i fins al segle XX, el Portilló benasqués (2.444 m), abans dit Port del Bom, ha estat un dels passos pirinencs més transitats, una petita porta, una portella o portilló que ha unit les dos vessants del Pirineu, excavada a pic i pala cap al 1320. Després dels monjos i diverses concessions al segle XIX de l'edifici de l'hospital, castigat per successives allaus, la concessió de l'explotació d'una cabana (2.390 m) a la família Cabellut, que exercien de curadors del pas i de guies, donà una nova vitalitat al pas, assidu dels gavatxos que pujaven cap a les Maleïdes (i entre ells, els grans pirineistes del segle passat, com ara en Rusell), fins que, ací i a tot arreu del món, els nous mitjans de transport canviaren substancialment les comunicacions muntanyenques. Sentir els propis passos trepitjant per sobre de tants segles d'història fa esborronar la pell i, gairebé, aturar el temps. 
El Portilló de Benasc.
La cabana dels Cabellut de Benasc.
El darrer hospital de Benasc.