[2732] Pelegrinació lleidatana a Montserrat, 1879

 

Gojos de la Marededeu de Montserrat, 1879.

1879. Pelegrinació lleidatana a Montserrat.,

«El Buen Sentido», Lleida, núm. X, octubre (FPIEI).

Crònica, en un castellà gairebé il·legible, d'un romiatge lleidatà a la muntanya de Montserrat, en aquells temps, sense automòbils, sense llum i amb lo ferrocarril. 

La colla de pelegrins comença l'expedició a les 4 del matí, amb moltes dones i capellans, i només alguns hòmens, i van baixar del ferrocarril a les sis de la tarda, i des del peu de la muntanya santa, van iniciar-hi l'ascensió a peu, amb torxes i resant lo rosari. En arribar al monestir, les campanes los reben i los pelegrins entonen càntics bramant a ple pulmó, lo «Firme la voz», en castellà també, himne d'exaltació de la fe religiosa, en temps de lluita catòlica contra los vents laïcitzadors dels temps moderns. 

Finalment, «los peregrinos se retiraron a sus tiendas» fins l'endemà, que interpreto que devien ser pavellons de lona, com los militars. Era un 30 de setembre i lo temps encara devia acompanyar.

1879. Pelegrinació lleidatana a Montserrat.,

«El Buen Sentido», Lleida, núm. X, octubre (FPIEI).

Lo dia a Montserrat fou dedicat a la manifestació contínua de la pietat, apologia de la fe, fervor religiós: misses, sermons, rosaris, professons, benedicció de l'estendard que la congregació pelegrina pujà a la muntanya. Sembla deduir-se'n, del text, que cadascú se portava lo menjar seu per aquells dos dies de romiatge i, doncs, com que «se les habían agotado las provisiones», emprengueren retorn. 

1879. Pelegrinació lleidatana a Montserrat.,

«El Buen Sentido», Lleida, núm. X, octubre (FPIEI).

Després d'una segona nit, lo retorn amb ferrocarril, probablement des de l'estació de Castellbell i el Vilar, a tocar de Monistrol, a quarts de tres de la tarda, per arribar a l'estació lleidatana en plena nit. 

L'anècdota de la tornada fou que una certa multitud n'esperava lo retorn i los hi xiulà i rebé amb imitacions de bels de les ovelles: «echóseles encima al bajar del tren y no los dejó hasta sus hogares, en forma de espantosa silba y de innumerables voces que imitaban el balar de las ovejas», i los romeraires «entraron en la ciudad a la desbandada huyendo la ovación: parecían avergonzados, ni mas ni menos que si viniesen de cometer algún feo pecado». Sorprenent testimoni de la pugna social que s'hi vivia, a Lleida i a Catalunya i a l'Europa del moment, entre la resistència d'una Església a perdre lo tradicional control moral seu de la societat, i los nous aires republicans, laics i de llibertat de consciència. 

 

La publicació mensual lleidatana se subtitulava revista mensual de ciencias, religión y moral cristiana, dirigida per Josep Sol i Torrents, fundada al 1875, i que, fortament conservadora, se proposava la instrucció i edificació moral de les famílies. S'hi publicavan hagiografies inspiradores de bones conductes, explicacions dels dogmes, conciliació de les notícies científiques a la visió catòlica, tot per refermar la fe dels lectors.  

 

[816] Ermites montserratines, 1806

Quinalafem.blogspot.com