Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gandia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gandia. Mostrar tots els missatges

20170422

[1686] Ullada al País Valencià del 1900

1905. La Torre de Quart, València.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Un llibre de viatges, ple dels tòpics habituals, per al públic americà, desconeixedor absolut de la realitat peninsular, i amb l'orgull del guanyador (de la recent Guerra de Cuba). La realitat catalana i valenciana, of course, vista sempre des del prisma espanyol. Amb tot, les imatges tenen la gràcia i el sabor del temps passat, i gairebé ja oblidat, de la terra i la gent de fa poc més de cent anys.
1905. Campanar de l'església de Santa Caterina, València.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Campanar (barroc) d'una de les esglésies (gòtiques) més antigues de la ciutat, dedicada a Santa Caterina en honor a una de les infantes reials, filla del Conqueridor.
1905. La Torre de Quart, València.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

L'exuberància dels jardins valencians sempre crida l'atenció del viatger.
1905. La Torre de Quart, València.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Els llauraors de l'horta valenciana.
1905. Carcaixent (la Ribera Alta).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Les inevitables palmeres. 
1905. Gandia (la Safor).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

L'antic passeig de les Germanies a Gandia, un dels primers de l'eixample de la vila.
1905. Gandia (la Safor).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Detalls del passeig de les Germanies gandià. 
1905. Gandia (la Safor).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Vista de la ciutat vella, arraulida sota el campanar, al costat de l'aigua mansa del riu Serpis.
1905. Alcoi (l'Alcoià).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

El campanar i l'església, a la plaça de la vila amb la font monumental. Plaça dita aleshores de la 'Constitución' (espanyola), que no reconeixia cap dels drets històrics dels valencians. Avui dita 'd'Espanya': dos tasses. 
1905. Alcoi (l'Alcoià).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Preciós gravat que recull la fumarada de la traca durant les celebracions de Sant Jordi, i la gentada que celebrava l'inici de la festa. 
1905. Alcoi (l'Alcoià).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Una comparsa de contrabandistes. 
1905. Alcoi (l'Alcoià).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

La comparsa dels capellans. 
1905. Alcoi (l'Alcoià).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Un figurant a la comparsa dels 'moros i cristians'.

La Batalla d'Alcoi tingué lloc al 1276 i va enfrontar a les tropes benimerines comandades pel cabdill Al-Àzraq amb les tropes cristianes. Els habitants d'Alcoi cristians van ser ajudats per uns 200 cavallers que es van desplaçar a Alcoi des de distintes comarques, 40 d'aquests cavallers del senyor feudal En Berenguer d'Entença, company d'en Roger de Flor en la seua aventura a Constantinoble. Segons la tradició aquesta batalla es va produir el 23 d'abril de 1276, dia de Sant Jordi, i en el moment clau de la batalla va aparèixer la figura d'aquest sant a lloms d'un cavall blanc sobre les muralles de la ciutat. Des de llavors, Sant Jordi va ser nomenat patró de la ciutat i en el seu honor es fa festa el dia 23 d'abril.
1905. Alcoi (l'Alcoià).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Una vista de la ciutat vella, des de la perspectiva de l'actual viaducte.
1905. Alcoi (l'Alcoià).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Detalls de l'antiga vila alcoiana. 
1905. Alcoi (l'Alcoià).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

El mercat. 

1905. Xàtiva (la Costera).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

L'horta xativenca en primer terme, el gran campanar i l'església al darrere, i el castell dalt del tossal. 


1905. Xàtiva (la Costera).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Vista al castell i a la serra dels 4 vents des dels camps de l'altra banda del riu Albaida.
1905. Xàtiva (la Costera).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Tractants d'animals a fira.
1905. Xàtiva (la Costera).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Les populars aiguaderes xativines.
 

20160325

[1358] Gandia en acabant el segle XVIII

1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
Vista setcentista de la històrica ciutat ducal dels Borja, ben emmurallada a la ribera del riu Serpis, ja en el tram final de la gran horta que rega.  
1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
La ciutat tota arremolinada dins la muralla al voltant de la Col·legiata de Santa Maria (1) i la petita parròquia extramurs, a on s'accedia per la Porta del Raval (14) al peu del tossal del Mont Oliva (8).
1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
L'escut històric de la ciutat, amb una estela o cometa de sis puntes d'argent sobre un pany de mur argentat en camp d'atzur.
1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
La banda oriental de la ciutat, al costat del riu Serpis i de l'imponent pont medieval (16). Més enllà, la desapareguda ermita de les Ànimes (9). En aquesta part de la ciutat hi ha l'històric Palau Ducal (6), encara llustrós en aquell segle XVIII, en què s'hi construí la magnífica i versallesca galeria daurada. 
1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
Detall del Palau Ducal amb la cúpula (6). Més enllà el convent gòtic de Santa Clara (3). 
1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
A sota del palau, l'antic edifici del quarter general (12) borbònic, i detall del vell pont medieval de la ciutat. 
1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
La part sud i occidental dels murs de la ciutat, des del raval extramurs, a l'inici del qual hi hagué un gran edifici amb la porta (15).  A més de la Porta del Raval (14), en aquesta banda de la muralla s'obrien també els portals del carrer Major (11) i de la Vila Nova (10). 
1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
Detall de l'antic raval extramurs i dels portals d'accés a la ciutat.
1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
A l'extrem més occidental de la vila, el destacat casalici de la Universitat de Gandia, fundada pel duc i sant Francesc de Borja al 1549, i regentada pels jesuïtes fins a l'expulsió decretada pels Borbons al 1767. En primer terme, el convent dels framenorets franciscans (4).
1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
La imponent seu gòtica de la Col·legiat de Santa Maria de Gandia (1), ampliada i enriquida durant segles per l'impuls bé dels Ducs, bé dels Borja. Ben a prop, l'església de Loreto (5).
1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
Els carrerons de la vila vella de Gandia, amb l'antic Hospital (7) en primer terme. 
1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
Detall de la muralla siscentista, que tenia grans torres defensives, i un fossat que en protegia l'aproximació. 
1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
Detall de la trama urbana d'arrels medievals.
1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
A mitja llegua de la Mediterrània, al costat del riu Alcoi (o Serpis), «en un delicioso llano... cercada de altos muros...», ciutat ducal i cap de la vall de Bairén, que comprenia tota l'horta de Gandia. 
1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
Demografia: «la habitan mil doscientos y once vecinos», o sia, cap als 6.000 habitants. Sobre el Convent de Santa Clara, s'escriu: «fundado por D. Luis de Vich, consegero del rei D. Juan II de Aragón, por quien le tomó baxo su Real Protección. Fue su fundación el día 8 de mayo de 1462 por Madama Escarleta, Princesa de la Sangre Real de Francia...»

La parròquia del Raval era dedicada a Sant Josep. «Tiene esta ciudad siete Puertas, cinco calles principales, cinco plazas y varias callejuelas...» i no s'oblida de les tres sèquies «y un delicioso Paseo con una frondosa alameda».
1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
Al Palau Ducal, «aun permanece el oratorio en que hacía los exercicios espirituales» Sant Francesc de Borja, que tenia una gran cisterna que proveïa tota la ciutat, «la qual no tiene fuente alguna»

S'hi fa referència a la institució de la Universitat de part del Sant al segle XVI, «que fue el primero que se graduó en ella». Fou fundada amb permís de Carles V i extingida al 1772, i solia tindre uns tres-cents estudiants cada curs. 

Al costat del mar, l'antic Grau, amb torre de defensa «y algunos almacenes para los género de embarco, como de desembarco; en ester parage es en donde entra al mar el rio Alcoi».
1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
L'horta de Gandia, regada pel Serpis (Alcoi) i Vernisa (de Nassiu o Balançat) «es muy grande, toda cubierta de frutales... y es fertilísima en flores, hortaliza y fruta de toda especia en tanto grado que solo de pimientos se dice asciende su valor anual a diez y ocho mil pesos». Remata amb una etimologia, segons ell, popular: «en una palabra, es tan abundante su vega, que los arrabales la apellidaban Conca de Laçafor [la Safor], que és lo mismo que campo de hartura»

L'etimòleg Joan Coromines posa la cosa al seu lloc, i descriu com safor prové de l'àrab sagra (en plural), i vol dir 'les penyes'... És etimologia perfecta per la fora i evident pel significat i la topografia». Afegeix una de les seues personals reflexions sobre el nom de la comarca: «Desaprovo, com inútil i arbitrària, la pensada d'alguns de canviar el nom de la comarca de Gandia en La Safor. El nom general Horta de Gandia és l'únic orientador i estable. Geogràficament és just dir-ne Gandia però no Safor, que no és sinó la serra de l'extrem Sud i els seus vessants». 
1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
Una mica d'història i una referència final als agregats de Benipeixcar (76 veïns, prop de 400 hab.), del Reial de Gandia (118 veïns, prop de 600 hab.), avui municipi, i Benirredrà (111 veïns).

20151019

[1191] L'expulsió dels moriscos des del Port de Dénia

1612-13. Embarcament dels moriscos a Dénia, 
de Pere Oromig i Francesc Ribalta.
Sota la vigilància del majestuós castell denier, a la platja té lloc l'embarcament dels expulsats. Però en comptes de plors i tibantor, hi ha festa, balls i confraternització i tot. Sembla documentat que molts dels moriscos, alliberats de la repressió, s'animaren a casar-se i mostrar els seus costums propis, tot allò que els havia estat negat de practicar de manera oberta durant segles: la parla, els càntics, els jocs, les danses, les cerimònies, els vestits... L'últim desafiament abans de l'embarcament: exhibir-se tal com eren, tal com havien sigut d'amagat, per evitar la secular repressió dels bons cristians. És probable que la intenció dels pintors, que treballaven des de la perspectiva (i sou) reial, fos denunciar aquest desafiament d'autoafirmació musulmana, que als seus ulls justificava encara més la duresa de la mesura presa.

Si fa no fa com encara avui, quan una autoafirmació democràtica amb urnes i vots, és satanitzada i constituïda en prova del delicte per la justícia i el govern espanyols.
1612-13. Embarcament dels moriscos a Dénia, 
de Pere Oromig i Francesc Ribalta.
Al peu del castell, els soldats del terç espanyol es repleguen cap a dins la fortificació, mentre l'armada espera que l'embarcament s'acompleixi. Cap soldat no resta al port per a vigilància del procés: com si se'ns volgués dir que s'embarcaven de bon grat, amb la intenció de demostrar que no pertanyien al país. Al port de Dénia, entre altres, s'hi embarcaren els moriscos valencians del Duc de Gandia. Els nobles submisos que acataren i col·laboraren amb les reials ordres espanyoles, foren ben untats amb les suculentes comissions d'embarcament que els moriscos s'havien de pagar per poder embarcar, com a últim acte d'escarni.
1612-13. Embarcament dels moriscos a Dénia, 
de Pere Oromig i Francesc Ribalta.
«Los moriscos embarcados en Dénia, asistiendo don Christóbal Sedeño, procurador general del Marquesado de Dénia, fueron entre grandes i pequeños, fueron quarenta siete mil i seiscientos». A Dénia, doncs, 47.600 valencians deportats. 
1612-13. Embarcament dels moriscos a Dénia, 
de Pere Oromig i Francesc Ribalta.
L'esplèndida fortificació de Dénia, enturonada i emmurallada damunt del port i de la vila antiga, d'origen islàmic, cap als segles X-XI, i que amb la destrucció de la Guerra de Successió entrarà en declivi definitiu. A l'esquerra, s'hi aprecia ben bé l'església de la vila vella. En aquells anys de l'expulsió, el Duc de Lerma, fill del Marquès de Dénia i nét de Sant Francesc de Borja, que havia arribat a valido (primer ministre) de Felip III, l'havia transformat en un autèntic palau renaixentista.
1612-13. Embarcament dels moriscos a Dénia, 
de Pere Oromig i Francesc Ribalta.
La capital del marquesat denier, amb les dames a les finestres, balcons i muralles per guaitar aquest darrer espectacle morisc, amb les acolorides teulades de teula rogenca.
1612-13. Embarcament dels moriscos a Dénia, 
de Pere Oromig i Francesc Ribalta.
La rítmica melodia de flauta i timbals de tres músics acompanya les danses de les dames morisques, abillades amb llargues faldilles de tots els colors, i llarg vel blanc des del barret, embolicat al coll, i fins a les mànigues. Més enllà, s'hi veu un músic assegut que acompanya  amb la cítara unes parelles de dones dansaries.

En primer terme, les nobles dames cristianes s'han unit a la dansa, sense que els caigui cap anell, com si la coneguessin de sempre, sota l'esguard dels marits. En contrast, a sota, a la platja, una família embarca amb tots els seus farcells.
1612-13. Embarcament dels moriscos a Dénia, 
de Pere Oromig i Francesc Ribalta.
Damunt l'arena de la platja, quatre parelles d'homes moriscos practiquen la lluita, amb nombrosos espectadors asseguts. Al centre, un parell de capons penjats d'un pal esperen el guanyador del concurs esportiu. Mentrestant, les dones i vells van embarcant. 
1612-13. Embarcament dels moriscos a Dénia, 
de Pere Oromig i Francesc Ribalta.
L'armada va carregant els exiliats forçosos, amb la galera del Marquès de Santa Cruz, amb ell mateix palplantat a la proa, en primer terme. Més enrere, el procurador Cristóbal Sedeño, sembla interessar-se per la marxa del procés. Les tropes i vaixells encarregats del desterrament dels moriscos a Dénia vingueren del Regne de Nàpols i lluïen la bandera de la marina catalanoaragonesa de dos barres, que al cap de poc més d'un segle fóra adoptada com a bandera de la marina espanyola amb l'eixamplament de la banda central.
2009. «El puerto de Dénia y el destierro morisco»
Acurat i imprescindible treball de Manuel Lomas (UV, 2009) sobre l'expulsió morisca a Dénia. La descripció de les motivacions de la Corona espanyola per a l'impuls de la ignominiosa mesura són, ai las!, ben actuals: dissimular la vergonya que suposava a la casta dirigent espanyola els tractats de pau per a la independència de Flandes. Calia ensenyar múscul, per no citar altres parts del cos, per creure's els propis deliris de grandesa imperialista.
1612-13. Embarcament dels moriscos a Dénia, 
de Pere Oromig i Francesc Ribalta.
L'arrodonida i vertical torre de guaita de la platja, ja que no hi havia pròpiament port, destaca sobre l'horitzontalitat de l'arena i del mar. Un estol inacabable de vaixells de guerra amb passatge de personal civil emprenen la ruta d'Orà, barrejats entre les barques de vela llatina dels pescadors.
1612-13. Embarcament dels moriscos a Dénia, 
de Pere Oromig i Francesc Ribalta.
L'exposició de les pintures durant el 4t centenari d'aquest vergonyant i oprobiós episodi de la història del Imperio espanyol, permeté d'apreciar la proporció real dels llenços.