[2541] La geologia del Montsec

 

1918. La serralada del Montsec.

«La geologia del Montsec», Lluís M. Vidal,

 Revista «Ibérica», de 9 de març (ARCA).

La geologia del Montsec exposada per l'enginyer de mines, geòleg i pioner de la fotografia i l'excursionisme Lluís Marià Vidal (1842-1922).

1918. La serralada del Montsec.

«La geologia del Montsec», Lluís M. Vidal,

 Revista «Ibérica», de 9 de març (ARCA).

Les roques de la Pertusa, al marge dret de la Ribagorçana, vistes des de l'ermita, al marge esquerre. Abans de la construcció del pantà, un pont en permetia la comunicació directa. Pertusa vol dir foradada, o sia, tallada. Que és ço que el riu li fa al Montsec al congost de Mont-rebei.

1918. La serralada del Montsec.

«La geologia del Montsec», Lluís M. Vidal,

 Revista «Ibérica», de 9 de març (ARCA).

Una de les vistes més antigues del congost de Mont-rebei, perfectament centrada, amb albirament de la torre de Girbeta al costat septentrional.

1918. La serralada del Montsec.

«La geologia del Montsec», Lluís M. Vidal,

 Revista «Ibérica», de 9 de març (ARCA).

Les pedres montserratines al conglomerat de Pessonada, del temps de l'oligocè.

1918. La serralada del Montsec.

«La geologia del Montsec», Lluís M. Vidal,

 Revista «Ibérica», de 9 de març (ARCA).

El congost dels Terradets, amb l'antic pont de camí de ferradura que travessava la Pallaressa, el qual encara roman dempeus bé que sense trànsit ni ocupació des que s'hi feu la carretera al 1913 per al pas de la maquinària pesant de les obres del pantà de Sant Antoni.

1918. La serralada del Montsec.

«La geologia del Montsec», Lluís M. Vidal,

 Revista «Ibérica», de 9 de març (ARCA).

Representació del tall geològic transversal entre Isona (nord) i Alòs (sud). 

1918. La serralada del Montsec.

«La geologia del Montsec», Lluís M. Vidal,

 Revista «Ibérica», de 9 de març (ARCA).

Els aixecaments tectònics de la serralada del Montsec ens descobreixen «lo que las llanuras guardan a grandes profundidades (...), esa biblia donde la historia de la Tierra está escrita en sus estratos, y cuyas letras son los fósiles», escriu l'enginyer Vidal en aquella destacada revista científica, publicada (en castellà) per l'Observatori de l'Ebre de Roquetes. 

1905. La serralada del Montsec.

 «La Veu de Catalunya», de 23 de juny (ARCA), 

La descoberta de la muntanya a Catalunya tingué lloc just al tombant del segle XIX al XX, i les rutes, descobertes i estudis eren publicats a primera plana dels diaris. 

1926. La serralada del Montsec.

 «La Veu de Catalunya», de 9 de juny (ARCA).

Estudiosos del Congrés Geològic Internacional fan ruta pel Montsec i Pirineu. Probablement, van baixar del tren a Tàrrega per pujar cap a Vilanova de Meià, des d'on passaren al Pallars pel congost del Pas Nou de l'Hostal Roig. La caminada fou prou llarga, fins a dinar al bosc als peus del Coll de les Forques, a l'altra banda de la Pallaresa. «Foren obsequiats els congressistes amb una rica selecció de fòssils del Montsec que el senyor Castejon, de Vilanova de Meià, s'havia esmerçat a recollir per fer-ne un present als expedicionaris que, amb els altres fòssils que ells mateixos van arreplegar, es van emportar de la grandiosa muntanya del Montsec un formós tresor paleontològic».

Van fer nit a la Conca, visita a Tremp i Eroles, pas dels Terradets a migdia i visita de la central de Camarasa a la tarda, a on van passejar-se amb «canot automòbil», o sia, amb barca de motor. Al vespre, retorn a Tremp, amb sopar d'homenatge. 

1920. La serralada del Montsec.

 Foto: Josep Salvany (MdC).

La carretera nova dels Terradets, després de la construcció del pantà de Tremp, amb les torres elèctriques per transportar la llum cap a la capital catalana, en aquells anys del segle XX de capitalisme desbocat.

[1336] Vistes centenàries de la Conca de Meià

[1878] «Qui coneix la terra, l'estima», homenatge a Lluís M. Vidal

Quina la fem? Canal Whatsapp

[2135] De Balaguer a Terradets i Talarn, 1913

1913. De Balaguer a Talarn.
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).
Vista tradicional de Balaguer des de la plaça del Mercadal i cap a Santa Maria. Llavors no estava pas urbanitzada. S'hi veuen carros i tartanes, les velles façanes de les cases, munts de pedres i terra (o fems), un grup de dones (potser era en acabat el mercat del dissabte, qui sap), un ramat de cabres que hi travessa... O sia, la vida rural i antiga de la capital urgellenca. 

1913. De Balaguer a Talarn.
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).
Detalls de la Plaça del Mercadal balaguerina d'ara fa poc més de cent anys. Tots els figurants hi van ben tapats, en un fred dia d'hivern. Sembla que dalt del campanar hi ha una mica de boira i tot. Al fons, a la porxada, s'hi aprecia l'antiga farmàcia.

1913. De Balaguer a Talarn.
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).
L'automòbil ben brut de fang indica les peripècies del viatge, suposem que amb la capota passada, que si no n'hi havia per agafar una bona galipàndria! Albert Anguera, metge tortosí, llicenciat de poc al 1912, pujava a treballar al campament de la Canadenca aquell hivern de 1913.

1913. De Balaguer a Talarn.
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).
El pont de Terradets. En primer terme la vella passera de fusta del camí de ferradura, no apte per a vehicles ni per a la maquinària pesant amb què s'havia de treballar al pantà. Per això, calgué fer-hi una carretera nova i un nou pont, les obres del qual s'observen una mica més amunt. Aquest punt ha sigut tradicionalment considerat el quilòmetre zero de separació entre la plana i la muntanya, entre la Noguera i el Pallars. 

1913. De Balaguer a Talarn.
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).
Esplèndids detalls de la imatge, que ens permeten de fer-nos una idea cabal de com era tot plegat abans de la modernor. El camí de ferradura era, simplement, esfereïdor. El congost va garantir, durant segles, l'aïllament pallarès, la formació del seu dialecte i de la idiosincràsia pròpia del Pallars.

1913. De Balaguer a Talarn.
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).
La tranquil·la i ruralesca vida talarnenca en aquells temps. El pantà hi portà una riquesa passatgera, però els beneficis de l'aigua i de la pèrdua paisatgística no foren per al territori, que fou enganyat descaradament. 

1913. De Balaguer a Talarn.
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).
El gran campament de la Canadenca als peus de Talarn. El riu tira avall, i a la dreta s'hi veu el canal de desguàs que es feu per una mina fins al barranc de Seròs per desviar l'aigua durant la construcció del pantà. La foto és presa des de la mateixa sortida del congost de Susterris. 

1913. De Balaguer a Talarn.
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).
Detalls del campament de «Riegos y Fuerza del Ebro», o en anglès, «Ebro Irrigation and Power Company Limited». El tortosí Albert Anguera, a qui devem una espectacular col·lecció d'una cinquantena d'imatges de les obres, prengué la plaça de metge a l'hospital de campanya del campament durant els anys de la construcció. 

1913. De Balaguer a Talarn.
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).
La mateixa perspectiva, però ara des d'un mica més amunt, des de dalt de tot del contrafort meridional de Susterris. Hi veiem la fàbrica de ciment, just damunt del punt exacte de construcció de la presa.  

1913. De Balaguer a Talarn.
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).
Sempre dominant i orgullosa dalt del turó, la històrica població de Talarn, llavors encara ben tancada. S'hi observa prou bé la torre rodona de la muralla, que encara s'hi conserva avui com a casa particular. Potser aquesta n'ha estat la raó de la conservació.

1913. De Balaguer a Talarn.
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).
Finalment, la vista del meravellós congost, un espai natural impressionant que fou colgat sota les aigües. Fixem-nos en el tomb que feia el riu i com la Noguera l'havia anat gratant fent aquesta tremenda corba de parets pètries.

1913. De Balaguer a Talarn.
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).
La cursa electrificadora del capitalisme descarnat de la política i economia d'ara fa un segle no tingué cap mirament ni per la natura ni pels naturals del país. 

1913. De Balaguer a Talarn.
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).
Una perspectiva de la fàbrica de ciment sobre el lloc a on s'hi aixecaria la presa, al marge dreta de la Noguera. L'alçada de la paret de pedra era impoment.  

1913. De Balaguer a Talarn.
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).
Des de dalt, els talarnencs s'ho miraven encuriosits, sorpresos, potser atònits i tot, davant l'envergadura insospitada d'aquella gran obra. 

1913. De Balaguer a Talarn.
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).
Detall de camí ben dret que pujava cap a dalt la vila.

1913. De Balaguer a Talarn.
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).
El jove metge Albert Anguera a la porta del seu hospital de campanya al campament de Talarn.

[2134] Talarn, 1913

[1605] La Roca Regina, la porta del Pallars

2016. La Roca Regina (el Pallars Jussà).
L'espectacular paret de pedra vertical de la Roca Regina (727 m.), obre la Conca de Tremp al viatge que puja per Terradets. Pugem per la banda nord des de l'estació de Cellers en un dia de boira espessa i ploranera, amb gebradeta de primera hora, que no se'ns arrapa tot el matí, gairebé fins dalt. Un cop allà, la deixem a sota, convertida en un immens mar de boira sobre el qual sobresurten les punxes nevades del Pirineu. Des del cim, la vista és infinita, fins a les Maleïdes i el Cotiella. Un cop dinats, baixem per la banda meridional, per l'agrest, bell i salvatge Barranc del Bosc, desfilem per davant la inacabable, règia Roca, fins que topem amb Terradets, via, carretera i pantà. 

2016. La Roca Regina (el Pallars Jussà). 

[1602] I Caminada de la Pujada a la Seu Vella