[2678] L'antiga Mollerussa

 

 Anys 1900-10 ca. La Mollerussa d'inicis del segle XX.

 Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.

Un repàs de cent pàgines a la història mollerussenca, una obra de divulgació sobre la ciutat urgellenca feta amb rigor i accessible. S'hi fa una visió general des dels orígens fins encetar lo segle XXI, amb apunts sobre la història, lo patrimoni, l'urbanisme i l'evolució econòmica i social, que han portat la població de petita vila medieval a epicentre de la transformació agrícola i, darrerament, a nucli de serveis de la plana urgellenca. Confio que les imatges us animaran a l'amena lectura d'aquesta monografia. Som-hi: enllaç.

La primera imatge és per a la Mollerussa en començant lo segle XX, amb una vista del camí ral que, venint de Lleida, va travessar la població fins a la construcció de la moderna autovia.

1913. Carrer de Ferrer i Busquets.

 Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.

Al fons, l'antic camí ral a la sortida en direcció est, amb arbres a banda i banda, com era costum a vies principals per fer ombra a vianants i carruatges. 

1922. Carrer de Ferrer i Busquets.

 Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.

L'antiga façana de l'Amistat, i la casa de la vila o Casa Forta al fons.

1910 ca. Plaça Manuel Bertan.

 Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.

Vista cap al camí d'Arbeca. Los tendals senyalaven obradors, tallers i botigues, en aquest cas sembla que un ferrer, amb l'entrada tota farcida d'eixos i rodes de carro.

1913. Plaça Manuel Bertan.

 Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.

Vista de la plaça cap a l'antiga carretera N-II, que fou lo nom que agafà lo vell camí ral.

1910 ca. Plaça Manuel Bertan.

 Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.

La Plaça Major, feta a l'eixample de la vila closa. A la dreta, la primera seu del Sindicat General de Regs del Canal d'Urgell, la veu dels propietaris agrícoles davant la societat privada que llavors administrava l'aigua i lo canal sencer.

 1913. Plaça de l'Estació.

 Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.

1910 ca. Rentador o Safareig.

 Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.

Lo rentador del camí de Torregrossa, amb los desmais per ombrejar la dura tasca de les dones d'aquell i de tots los temps.

1910-20 ca. Lo sometent.

 Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.

1913. Pastor amb ramat.

 Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.

Los ramats solien passar pels carrers dels pobles. Per on si no? La conseqüència n'era un escampall infinit de boletes negres al deu darrere, oi?

1900-10. L'antiga fàbrica Capdevila de sifons i begudes.

 Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.

 Calia que fos emplaçada, és clar, a tocar de la secla. Al fons, lo pont de pedra del camí d'Arbeca, si no m'erro.

1910-20 ca. L'antiga fàbrica Capdevila de sifons i begudes.

 Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.

 Allà a on ara hi ha los pavellons de la fira, hi hagué la important indústria paperera de la Forestal d'Urgell. 

1930 ca. Garatge d'automòbils.

 Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.

 A la vella N-II, taller per als automòbils de l'època. La carretera de BCN sempre tenia circulació rodada, que anava substituint l'animal. Lo rètol en la llengua del país marca los temps republicans. Fixem-nos en l'esplèndid camí, amb los arbres al lateral.

1910-20 ca. Carrer de Verdaguer.

 Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.

 La canalla sempre a punt per al retrato. Les antigues portalades de les cases, que obrien cap a fora, los balcons de ferro forjat, les cortines a les entrades... Lo temps que passa capturat en una imatge.

1910-20 ca. L'estació del trenquet.

 Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.

 Lo ferrocarril de la Sucrera de Menàrguens, que travessava tota la plana urgellenca.

1910 ca. Lo primer edifici de l'Amistat.

 Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.

La primera seu de la societat recreativa mollerussenca, fundada al 1905 (com consta a les lletres del frontal) a tocar del carrer Navarra, crec, en uns antics magatzems d'aufals. L'un edifici n'era lo cafè, i l'altre lo teatre.

1910 ca. L'Església de Sant Jaume.

 Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.

L'antiga església de la vila, ja desapareguda després de la guerra.

1922. L'Església de Sant Jaume.

 Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.

L'església parroquial , amb los carros aparcats gairebé en doble fila.

1922. L'Església de Sant Jaume.

 Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.

L'interior de l'antiga església amb l'altar preconciliar, i los típics quadrets dels misteris de la passió penjats dels pilans.

1903. L'Església de Sant Jaume.

 Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.

L'altar major d'abans de la guerra, amb lo taulell de cara al sant i de cul a la gent, com va ser durant segles lo costum catòlic fins al Concili Vaticà II.

1922. L'Església de Sant Jaume.

 Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.

La pica baptismal al fons. 

1940 ca. Lo primer edifici de l'Amistat.

 Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.

L'església de Sant Jaume, i l'antiga casa de la vila, van ésser enderrocats i reorganitzats al voltant de la nova Plaça de l'Ajuntament actual. 

1922. La Capella de Sant Isidori.

 Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.

1922. La capella de Sant Isidori.

 Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.

1940 ca. L'antiga Casa Forta o Casa de la Vila.

  Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.

Lo vell edifici de l'ajuntament, i l'església a la dreta. Aquesta disposició obligava lo camí ral a fer una tortera, esmenada amb la nova urbanització.

1932. Programa de Festa Major.

  Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.

Programa republicà, en la nostra llengua. L'antiga església hi és dibuixada.

1930. Envelat de Festa Major.

 Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.

L'envelat del casino, amb les llotges als laterals i les cadires a peu de pista de ball. La decoració sumptuosa denota la categoria social dels assistents.

1920-30. La geganta i lo ball de bastons.

 Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.

Lo ball de bastons presidit per la geganta.

1940-50. Arc triomfal franquista.

 Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.

Lo pas del Caudillo (espanyol) per viles i pobles havia de ser saludat amb arcs triomfals i la gent i la canalla als vorals de la carretera, sovint amb estanqueres a la mà. Encara recordo com un cop ens hi van fer anar. Hi portàvem la bandereta que ens havien fet pintar i empegar a un bastonet. No tinc memòria de cap cotxe ni comitiva, però sí de l'excursió d'aquell matí. Érem canalla però l'adoctrinamiento era constant. 

 Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.

enllaç.

[2494] Hostals lleidatans de 1802

Quinalafem.blogspot.com

[2666] «El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde», traducció de Josep Carner (iii)

 

1920. Dr. Jekyll and Mr. Hyde, Adolph Zukor.

El Dr. Jekyll i el Sr. Hyde (títol original en anglès: Dr. Jekyll and Mr. Hyde) és una pel·lícula muda de la Famous Players-Lasky dirigida per John S. Robertson i protagonitzada per John Barrymore en una de les seues més reconegudes actuacions (viquipèdia).

La traducció de Josep Carner, doncs, fou ben oportuna, justament pocs mesos abans de l'estrena de la pel·lícula nord-americana. 

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de novembre (ARCA).

La confessió escrita del mateix Henry Jekyll: «si al capdavall jo podia ésser identificat amb l'una o l'altra, era tan sols perquè era radicalment totes dues».

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de novembre (ARCA).

Les descobertes d'en Jekyll i la primera transformació.

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de novembre (ARCA).

«Així com el bé resplendia en el posat de l'un, el mal era amplament i francament escrit a la cara de l'altre... Ell també era jo, tanmateix», confessa.

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de novembre (ARCA).

A mesura que Jekyll s'acostava a la vellesa, «un nou poder va temptar-me fins que vaig caure en l'esclavitud»: Edward Hyde era més jove... «Aquesta idea em feia somriure, em semblava, en aquell temps, divertida».

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de novembre (ARCA).

«Els plaers que m'acuitava a cercar sota la meva disfressa eren... sense dignitat... Però en mans d'Edward Hyde aviat començaren d'orientar-se cap a la monstruositat».

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de novembre (ARCA).

A la fi, la transformació s'esdevingué tota sola, sense drogues: «Si me n'havia anat al llit com a Henry Jekyll, i m'havia despertat com a Edward Hyde, com havia d'explicar-m'ho? em vaig demanar, i després amb un altre bot de terror, com havia de remeiar-ho?» La natura maligna d'en Hyde, doncs, li guanyava la partida a la bondadosa d'en Jekyll.

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de novembre (ARCA).

Li calia duplicar i triplicar dosis per aconseguir de retornar a la naturalesa original, «amb perill infinit de mort». Decidir-se per l'un o per l'altre... un greu dilema moral: «els termes d'aquest debat són tan vells i vulgars com l'home... a mi m'escaigué, així com escau a tan gran majoria de mon proïsme, que vaig escollir la part millor i em vaig trobar mancat de la força necessària per a servar-la».

1919. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de febrer (ARCA).

1919. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de febrer (ARCA).

La decisió fou a favor d'en Jekyll, doncs, «per espai de dos mesos vaig ésser lleial al meu determini». Però va tornar a caure en la temptació: «el meu diable havia estat engabiat llarga estona, i va eixir braolant».

1919. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de febrer (ARCA).

Confessió de l'assassinat comès: «si Hyde treia el cap un sol instant, les mans de tota criatura s'acoblarien per a agafar-lo i occir-lo».

1919. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de febrer (ARCA).

«Totes les coses ve que s'acaben... Altra vegada tornava a ésser Edward Hyde... presa comuna de la humanitat, percaçat, sense recer, assassí conegut, esclau per la força».

1919. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de febrer (ARCA).

Com Hyde havia demanat per carta l'ajuda de Lanyon. «Ell, dic; podria dir Jo. Aquell fill de l'infern no tenia cosa humana: en ell no vivien sinó la paor i la rancúnia».

1919. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de febrer (ARCA).

Com va retornar a la pell d'en Jekyll a casa del Dr. Lanyon, i com «d'ençà d'aquell dia semblà que només per un gran esforç... i només sota l'immediat estímul de la droga, podia conservar el posat de Jekyll».

1919. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 

trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de febrer (ARCA).

Tota aquesta part final, per via epistolar, és narrada pel propi Jekyll, fet que li dona la força i veritat de l'autoconfessió de qui és a les portes de la mort.  «Aquí, doncs en deixar la ploma i posar-me a segellar la meva confessió, poso terme a la vida del dissortat Henry Jekyll».

1959. Le testament du Docteur Cordelirer, Jean Renoir.
Lo Dr. Cordelier és un psiquiatre respectat que experimenta amb la ment humana. Amb l’ajuda d’un testament i un alter ego anomenat Opale, comença una sèrie d’actes violents i pertorbadors. Aquesta figura és un reflex del costat més fosc i amoral del doctor. Com en la novel·la de Stevenson, la dualitat entre el jo racional i el jo instintiu és al centre del relat. L'ambientació es fa moderna: es trasllada la història del Londres victorià a un entorn francès contemporani. Jean Renoir, un dels grans noms del cinema francès, hi aporta una mirada més filosòfica i introspectiva que no pas de terror clàssic.

1996. Mary Reilly, Stephen Frears,
Adaptació del clàssic des d'un punt de vista inèdit, lo de la minyona que treballa a la casa del doctor Jekyll. A mesura que observa la conducta inquietant del seu amo i l’aparició del misteriós i amenaçador Mr. Hyde, Mary es veu atrapada en un conflicte moral i emocional, atrapada alhora per la fascinació i la por. La pel·lícula explora la seva mirada innocent, però també intuïtiva, davant la transformació de l’ésser humà. Los intèrprets de primer ordre, Júlia Roberts i John Malkovich, no van poder evitar certes crítiques a la cinta, que evitava el suspens i es decantava per la introspecció. L'accent britànic forçat de la primera actriu fou molt bescantat. 

1908. Dr. Jekyll and Mr. Hyde, Otis Turner.
És considerat la primera cinta de terror de la història del cinema, feta només vint-i-dos anys després de la publicació de la novel·la d'Stevenson. Òbviament, fou una producció muda, però va establir les bases de la típica transformació del científic en monstre a base de trucs de maquillatge i muntatge. Al cap de més de cent anys, hi deu haver un centenar llarg d'adaptacions de l'obra, les unes més literals, les altres més lliures. Prova de la vigència del tema profundament humà i atemporal: la dualitat del bé i del mal dins lo cor de cadascú de nosaltres, i la doble moral que tots, en major o menor grau, practiquem cada dia, i que s'accentua en els àmbits públics del poder, i en lo món del glamur i de celebritats vàries; en resum, en tot l'ampli espectre de l'àmbit mediàtic i l'escena pública, a on trobem ben retratada la vella dita de «l'una en diu i l'altra en fa», que deia la padrina Maria.

1912. Dr. Jekyll and Mr. Hyde, Lucius Henderson.

[2665 ]«El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde», traducció de Josep Carner (ii)

[2664] «El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde», traducció de Josep Carner (i)

Quinalafem.blogspot.com