Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1910-20. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1910-20. Mostrar tots els missatges

20200331

[2111] L'exposició agrícola de 1921 a Lleida, més

1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Un tractor Oil-Pull de 20 CV, a les proves d'eficiència de llaurada fetes a la finca Raventós de Raïmat. Els tractors s'havien començat a comercialitzar a Europa durant el darrer quart del segle XIX, i just a l'obrir aquella dècada d'inicis dels anys 20, ara en fa cent anys, començaven a fer-se veure a Catalunya. Una altra cosa és qui se'ls pogués comprar. Potser per això, les demostracions ja es feien a les finques dels grans terratinents.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

De l'1 al 10 d'abril d'aquell any s'havia celebrat aquesta primera fira moderna lleidatana, «el paso más importante dado en el camino de la generalización de la máquina en la agricultura catalana». Però, de fet, aquesta generalització de la maquinària no arribaria fins 40 anys després, cap als anys 60.  Sense l'ensulsiada de la guerra, aquesta mecanització del nostre camp potser hauria arribat vint anyets abans. 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Liberal», de 7 de gener (BDH).

Notícia de l'exposició a la premsa de la nostra estimada capital de l'Estat veí. A més dels tractors, també s'hi convocava els industrials de combustibles, lubrificants i elements accessoris.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Financiero», de 4 de febrer (BDH).

Una altra notícia a la premsa financera del concurs i exposició lleidatanes, on es comenta la ubicació de les finques a on s'hi farien les proves.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Sol», de 15 de gener (BDH).

S'hi escriu que la tria de Lleida es feu per la potencialitat compradora, però també per la proximitat amb les comarques agrícoles aragoneses. S'hi descriu que la nostra província tenia 1.250.000 ha, de les quals 152.000 improductives i més de 200.000 de regables. A banda dels conreus, s'hi citen la importància de les fàbriques de conserves d'hortalisses i fruites, de dessecació de fruita, de sucre, de derivats lactis, i les forestals del Pirineu.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

L'article fa una consideració molt important a favor d'una previsible mecanització: com que es van creant nombrosos sindicats de pagesia, les màquines que no pugui comprar un pagès, les podria adquirir el sindicat. No coneixia l'autor el geni del nostre pagès i com costa de compartir. Quan arribarà la mecanització de debò, i fins ara (tret d'honorables excepcions), cada pagès s'ha comprat son tractor i les eines corresponents (segadores, ansofatadores, carretes, etc), en una cursa sens fi per veure qui la té més grossa que el veí, la màquina. A més, hem d'ansofatar tots alhora, segar tots alhora, sembrar tots alhora... i si pot ser en diumenge per passar-hi abans que ningú. 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Saunderson 25 CV. Una bona expectació, però potser amb tants membres del jurat com de terratinents, potencials compradors. 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Tourand-Latil, 35 CV. Els tractoristes eren llavors com els pilots de fórmula 1 d'avui, al volant dels enginys mecànics més avançats.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

L'article dedica nombroses pàgines a la descripció tècnica i comentari dels resultats obtinguts pels diferents tractors a les proves que se'ls proposaren. 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor W.D., 25 CV, amb roda d'oruga.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Titan-Deering, 20 CV.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Motoarada Excelsior, 40 CV. Tractor i arada tot en un. Quin gran monstre mecànic! Al darrere veiem els pavellons i plataners dels Camps Elisis.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Detall de la majestuosa motoarada exposada. 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Cletarc, 20 CV, d'oruga. De tanc, en diu el peu de foto.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Austin, 25 CV, en plena acció a Raïmat.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Una de les taules amb els detalls tècnics. S'hi presentaren a concurs 18 marques. 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Un tractor de la cèlebre marca Fordson, 25 CV. Ja portaven el motor tapat, de manera que indicaven el camí estètic de tots els que vindrien posteriorment.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Hècules, 30 CV
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Fiat, 25 CV
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Agro, 12 CV, més de tipus motocultor.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Glasgow, 27 CV, amb 4 rodes tractores.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

La lectura de les dades proporcionades pel jurat era en aquells temps molt discutida. La metodologia i criteris de les proves no era compartida per tothom, i se solien denunciar a la premsa, com en aquest article, les mancances de tot el procés. 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Renault, 18 CV, d'oruga. 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Automotive, 24 CV, que es menava com sempre s'havia fet amb el parell de mules o bous, per mitjà d'unes regnes de cuiro, en lloc de volant. Potser volien fer-se més propers a l'hàbit dels compradors, però qui es voldria comprar una màquina que s'assemblés a llaurar com una mula? 
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor International, 16 CV.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Case, 27 CV.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Somua, 35 CV passant la fresa o fresadora.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Progreso Agrícola y Pecuario», de 7 d'agost (BDH).

Tractor Hart-Parr, 30 CV, amb unes bones reus, trisolc, o sia, de tres peces per fer tres solcs alhora.
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«El Sol», de 15 de gener (BDH).

Detall del reglament del concurs de tractors. El ressò de la convocatòria feta per l'Institut de Mecànica Aplicada Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya a la premsa d'aquell any, fa palès l'interès que despertà i la modernor que significava.  
1921. Lleida. Exposició Agrícola de la Mancomunitat de Catalunya.
«Nuevo Mundo» (BDH).

La participació al concurs de Lleida i els resultats obtinguts en les proves de rendiment es convertiren en un bon reclam de promoció.


20200225

[2093] Del Sant Crist dels Claustres de la Seu Vella al Crist del Miracle de Sant Llorenç

Anys 1920. Del Sant Crist dels Claustres de la Seu Vella
al Sant Crist del Miracle de l'església de Sant Llorenç, Lleida.

El característic Crist amb la mà abaixada, talla romànica venerada a Sant Llorenç, procedent, segons l'historiador Lladonosa, de la capella dels Santcliment, a l'extrem sud de l'ala est del claustre, i que hi era conegut com a Sant Crist dels Claustres (Josep Lladonosa i Pujol, Llum i fundacions pies a la Catedral vella de Lleida, dins El bisbe Ferrer Colom, la llum, els tapissos i les portades plateresques de la Seu Vella, Lleida, 1992).
Anys 1920. Del Sant Crist dels Claustres de la Seu Vella
al Sant Crist del Miracle de l'església de Sant Llorenç, Lleida.

La imatge hauria format part d'un davallament romànic, per la qual cosa mostra el braç caigut, per agafar-se o repenjar-se sobre alguna altra imatge, com s'aprecia en altres davallaments similars. 
Anys 1920. Del Sant Crist dels Claustres de la Seu Vella
al Sant Crist del Miracle de l'església de Sant Llorenç, Lleida.

El sant crist de la vella catedral lleidatana fou portat a Sant Llorenç des de l'ocupació de la Seu Vella al 1707 per les tropes borbòniques (espanyoles). 
Anys 1920. Del Sant Crist dels Claustres de la Seu Vella
al Sant Crist del Miracle de l'església de Sant Llorenç, Lleida.

La imatge venerada des del segle XVIII a Sant Llorenç fou cremada en els aldarulls anticlericals de 1936. 
1892. Del Sant Crist dels Claustres de la Seu Vella
al Sant Crist del Miracle de l'església de Sant Llorenç, Lleida (Sol-Torres, UdL).

Sembla que el 24 de gener era el dia de culte principal al Sant Crist, amb «misa solemne a toda orquesta» al matí, i rosari cantat a la tarda. No cal dir que aquesta mena de religiositat, com és ben notori, ha passat a millor vida, a la vida de la història. Esperem que per no retornar mai més, i en castellà encara menys. L'església sempre ha sigut una de les vies de castellanització lingüística i espanyolització espiritual del nostre país, malgrat totes les excepcions que calgui citar, com ara en època franquista. I encara no n'ha demanat perdó.
Segles XII-XIII. Davallament d'Erill la Vall (la Ribagorça).
La reconstrucció de les figures romàniques trobades a començament del segle XX a l'església d'Erill la Vall, on el Crist s'hi veu en posició descendent de la creu, ajudat per altres figures de la composició. El Sant Crist lleidatà hauria pogut formar part d'un d'aquests quadres, que potser en algun moment, de tants com n'hi ha hagut a la ciutat, de guerres o setges, hauria quedat fet malbé, amb la sola pervivència de la talla del Crist. 


El davallament de la Seu Vella podria pertànyer a l'escola de la Vall de Boí, autora dels de Durro i Taüll (Els davallaments romànics a Catalunya i l'heretgia albigesa, Josep Bracons i Clapés, dins Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, I, 1998). 


20200114

[2075] Quatre vistes pirinenques de fa cent anys

1918. La Pobla de Segur, el Pallars Jussà.
«Revista Ibérica», núm. 273 (BDH).
Vista del vell pont sobre el Flamisell a la Pobla de Segur de fa cent anys, just en arribar al desguàs amb la Noguera Pallaresa, sobre la qual hi hagué el vell pont de Claverol. Ben bé al cap del pont, al marge dret, avui hi ha la rotonda que distribueix cap a la vila o cap a al Pont de Suert, que a Senterada ens permet seguir cap a la vall flamisenca. La vila vella apareix tota agombolada al voltant de l'església, de la qual en destaca el campanar amb claredat. Darrere el poble, pel costat dret, s'intueix el curs de la Pallaresa.
1918. Gerri de la Sal, el Baix Pallars.
«Revista Ibérica», núm. 273 (BDH).
Les salines i el Raval del Roser de la població, vista des d'aigües amunt. Seguint el riu, intuïm la característica silueta del pont medieval.
1918. Collegats, el Pallars Jussà.
«Revista Ibérica», núm. 273 (BDH).
El congost dels Collegats ara fa cent anys, tal com s'hi degué haver passejat en Gaudí quan s'inspirà en l'Argenteria per a la façana de la Pedrera. Quan hi passà el gran Verdaguer la carretera probablement encara s'havia de fer, i només hi havia un camí de ferradura... de peatge, explotat per la casa Bringuer de la Pobla de Segur, que tenia la barraqueta de cobrament, o Hostal del Pas, just al cap del congost en arribant-hi des del sud.
1918. Isil, el Pallars Jussà.
«Revista Ibérica», núm. 273 (BDH).
La característica vista d'Isil, amb els dos ponts que comunicaven el 'centre vila' de l'illa del riu amb els carrers als marges, amb el gran casalot casa Ignàsia, de la família Sempau, que acollia aquells primers visitants del Pirineu en aquella segona dècada del segle XX, entre els quals el príncep Albert I de Mònaco. Probablement, un dels primers grans 'hotels' de l'incipient 'turisme de masses' que nobles i burgesos iniciaren, igual que havien fet els burgesos parisencs a les localitats del nord de la serralada des de final del segle anterior. 


20200109

[2073] Albert I de Mònaco a les Valls d'Àneu

1917. De les vacances d'Albert I de Mònaco a Airoto d'Isil
(les Valls d'Àneu, el Pallars), (ABC).
Les vacances del Príncep Albert I de Mònaco, besavi de l'actual Albert, a l'estany d'Airoto pallarès. S'hostatjaren a l'hostal gran Casa Ignàsia, propietat de l'alcalde Josep Sempau, potser aquest senyor més grassonet del davant de la imatge. A la comitiva reial, li posaren protecció de la Guardia Civil (espanyola), ferms a la dreta de la imatge. El príncep, a la dreta, anava acompanyat del director del Museu Oceanogràfic de Mònaco i d'un altre alt càrrec. Degueren fer bona part de la pujada sobre les mules, dreta i sostinguda, fins al llac. Nosaltres, republicans catalans, la férem, a peu, no fa gaires setmanes. Cal marcar sempre distàncies amb la monarquia, oi?
1917. De les vacances d'Albert I de Mònaco a Airoto d'Isil 
(les Valls d'Àneu, el Pallars), (ABC).
L'autor de les fotos fou T. Sempau, probablement emparentat amb l'alcalde del mateix cognom. Diu la crònica del tradicionalista diari de la capital del nostre país veí, que «iniciativa del príncipe Alberto ha sido la de crear en el Pirineo español, como en el francès, extensos parques nacionales, atrayendo hacia ellos la atención del mundo entero y proporcionando al país beneficios de enorme consideración». Afegeix que el príncep monegasc ha escollit «un sitio del Pirineo catalán, el pueblo de Isil,... para disfrutar largas temporadas de descanso...» Es veu que la feina el cansava molt, «y a Isil viene anualmente a contemplar la hermosura insuperable de aquellos parajes, de los magníficos lagos, del abrupto monte Airoto, abundante en cabras montesas, caza en la cual el príncipe demuestra rara habilidad».
1917. De les vacances d'Albert I de Mònaco a Airoto d'Isil 
(les Valls d'Àneu, el Pallars), (ABC).
La crònica periodística és datada del 1917, i existeixen algunes altres breus cròniques periodístiques amb les quals hom pot confirmar l'asseveració del periodista que aquestes principesques visites foren anuals, potser entre 1915-19. En alguns arxius, com en l'Arxiu d'imatges del Consell Cultural de les Valls d'Àneu, identifiquen el reial personatge amb Lluís II de Mònaco, successor d'Albert I, que morí al 1922. Les imatges no deixen espai al dubte: es tractava del pare, senyor ja d'edat, bon amant i estudiós de les ciències naturals, en els camps de l'oceanografia i la paleontologia.
1917. De les vacances d'Albert I de Mònaco a Airoto d'Isil 
(les Valls d'Àneu, el Pallars), (ABC).
La pesca de truites al llac no fou l'única ocupació plaent de la comitiva, sinó que principalment l'objectiu n'era la caça d'isards, peces majors amb les quals decorar les nobles sales del palau monegasc. Una d'aquelles contradiccions d'antany en les relacions amb la natura entre els primers amants de la conservació i protecció dels paratges naturals. 
1917. Les vacances d'Albert I de Mònaco a Isil (les Valls d'Àneu, el Pallars), 
«La Época», de 18 d'agost (BDH). 
Aquí la crònica ha canviat els isards per les guatlles, com si res. Potser un signe de mala consciència o reputació davant d'un tal 'estudiós'. S'hi aclareix l'estada de tres dies a Casa Ignàsia abans de pujar cap a Airoto. 
1917. Les vacances d'Albert I de Mònaco a Isil (les Valls d'Àneu, el Pallars),
La fitxa també hi escriu 1918 aprox, però es va publicar al diari espanyol al 1917. La disposició dels personatges mostra el príncep, a la dreta de la foto, entremig del passadís que li fan els acompanyants a peu, amb els seus criats a l'una banda, i un senyor grassonet -potser l'alcalde Sempau- a la dreta, davant de l'hostal de sa propietat, la gran Casa Ignàsia aneuenca. 
1917. Les vacances d'Albert I de Mònaco a Isil (les Valls d'Àneu, el Pallars),
(Arxiu d'Imatges, Consell Cultural de les Valls d'Àneu).
El jove Mossèn  Dot Campi, probablement amb bons dots de francès, no podia faltar a l'excursió, per si calia auxili espiritual. Mossèn Campi, a més, fou l'autor d'aquestes imatges al cantó del llac Airoto. 

1917. Les vacances d'Albert I de Mònaco a Isil (les Valls d'Àneu, el Pallars),
(Arxiu d'Imatges, Consell Cultural de les Valls d'Àneu).
A la fitxa de la foto, hi diu «data aprox. 1918». Exactament de l'estiu del 1917. En qualsevol cas, s'hi comprova la comoditat amb què viatjava la reialesa fins a alta muntanya: a la cuina, no els faltava cap estri. És clar que no tan sols devien cuinar peix, sinó que les cabras montesas de què parla la crònica periodística no hi devien faltar. Ja podia fomentar la creació de parcs naturals, el príncep aquest, que si tots hi haguéssim depredat turísticament com ell, no sé pas què hi quedaria! Però, és clar, ell no preveia que de turistes en poguéssim esdevindre tots els mortals, sinó només els de la seua reial sang blava. En canvi, cal dir-ho, els seus mitjans de transport eren més sostenibles que els nostres. 

Els forns de llenya, cassoles i altres estris de cuina que observem com a fons de la imatge ens donen una idea de la bona vida senyorial a muntanya. Hi veiem Mossèn Dot Campi afanyar-se sobre el plat. 
1917. Les vacances d'Albert I de Mònaco a Isil (les Valls d'Àneu, el Pallars),
(Arxiu d'Imatges, Consell Cultural de les Valls d'Àneu).
Si ens hi fixem bé, veurem just al centre, al costat del figurant que aixeca el colze amb la bota de vi, un guàrdia passejant, gentilesa del Gobierno (espanyol). La imatge mostra l'acampada de tendes al costat del llac i part dels servents del seguici. Al fons veiem aquella mena de rai, que era la barqueta usada pel nostre reial personatge per endinsar-se per les aigües d'Airoto a la pesca de la truita.
1917. Les vacances d'Albert I de Mònaco a Isil (les Valls d'Àneu, el Pallars),
(Arxiu d'Imatges, Consell Cultural de les Valls d'Àneu).
Vista general del campament del príncep monegasc al costat del llac d'Airoto. Bona part del servei, homes i dones, eren del país. Les imatges de Mossèn Campi foren usades pel Comerç Casa Bonic (d'Esterri, crec) per a una sèrie postal. 
1918. Les vacances d'Albert I de Mònaco a Isil (les Valls d'Àneu, el Pallars),
Longinos Navás, S.J., «Excursiones entomológicas en el verano de 1918»,
«Revista Ibérica», núm. 273 (BDH).
Article que deixa testimoni de l'estada del príncep de Mònaco a Isil durant uns anys successius, amb dispesa a casa Sempau. 

1916. Les vacances d'Albert I de Mònaco a Isil (les Valls d'Àneu, el Pallars),
«El Conqués», núm. 209, 28 d'octubre (SAC).
Una nota breu en aquesta revista (en castellà) trempolina es feia ressò de la visita reial a les comarques altpallareses, «acompañado del médico Richart y del químico Conturieux, y de numeroso séquito».



1917. Les vacances d'Albert I de Mònaco a Isil (les Valls d'Àneu, el Pallars),
(Arxiu d'Imatges, Consell Cultural de les Valls d'Àneu).
Vista esplèndida del poble d'Isil al costat, i al mig ben bé, de la Noguera Pallaresa. En primer terme, l'ermita romànica de Sant Joan, un mica riu avall. Al fons, sobresurten el campanar de l'església i la mola de Casa Ignàsia, desapareguda amb els aiguats de 1937. 
1917. Les vacances d'Albert I de Mònaco a Isil (les Valls d'Àneu, el Pallars),
(Arxiu d'Imatges, Consell Cultural de les Valls d'Àneu).
L'illa isilenca sobre la Noguera Pallaresa, amb l'església, la casa de la vila, i a l'esquerra, l'edifici del comunidor. 
1917. Les vacances d'Albert I de Mònaco a Isil (les Valls d'Àneu, el Pallars),
(Arxiu d'Imatges, Consell Cultural de les Valls d'Àneu).
Detall del nucli antic del poble abans dels aiguats de 1937. L'hostal regentat per la família Sempau, dit Casa Ignàsia, fa la competència al campanar. La construcció d'un tal edifici mostra l'existència d'un incipient turisme burgès cap al Pirineu en aquelles primeres dècades del segle XX. 
1915. Les vacances d'Albert I de Mònaco a Isil (les Valls d'Àneu, el Pallars),
«La Vanguadia», de 21 de setembre (LV).
Almenys, doncs, des del 1915, el príncep Albert trescava per aquests rodals. Aquell any s'hi estigué un parell de setmanes, tres dies al bosc de Bonabé, a on s'hi feia l'explotació de fusta que a través d'un cable elèctric s'exportava al costat francès, de l'empresa «Matussiere et Forest», per a la fabricació de pasta de paper.

D'allà passà cap al llac d'Airoto per dedicar-s'hi a la caça i a la pesca «por espacio de diez días consecutivos... Con solo seis tiros logró matar cuatro cabras, hiriendo a otra». Que aquesta pràctica començava a ésser mal vista, ho demostra el comentari periodístic en el sentit que només tirava als mascles, i encara si eren vells. Oi tant, que ens ho creiem!

Al poble d'Isil, a la casa d'en Josep Sempau, visità l'església romànica del segle IX. També posà el peu a l'altra església, la parroquial, i la resta de l'estona es dedicà «a observar las costumbres del país y en la caza de las codornices». Potser l'home s'hi trobava bé en sentint parlar la llengua del país, tan propera al dialecte dels seus súbdits monegascos. Un destre caçador local, l'Antoni Gatnau, l'acompanyava a les caceres, per tal d'ajudar a trobar les grans peces de caça major.  

L'estada fou tan satisfactòria que, en acabada, trameté telegrama al rei (espanyol) per fer-li saber que havia estat tractat tan bé en «estos Pirineos españoles». Les ratlles del mapa no deixaven i no deixen encara veure a molts la realitat que amaguen a sota.  
1915. Les vacances d'Albert I de Mònaco a Ordesa, l'Aragó),
«La Época», de 13 d'agost (BDH).
Sembla que cap al 1915, sa reial persona començà a tombar pel Pirineu. Llavors, atansar-se fins als peus dels gegants pirinencs no era gens fàcil ni usual.  
1904. Isil, les Valls d'Àneu (el Pallars).
Postal de començament del segle XX, impresa a Saint-Girons, amb una espectacular i bella vista del poblet pallarès, amb tota una colla de figurants disposats pel fotògraf sobre la marge del riu, al pont esquerre del cantó de l'església. 
1904. Isil, les Valls d'Àneu (el Pallars).
Com sempre en aquelles dates era inevitable la referència Espagne per al nostre territori nacional, i es quedaven tan amples. Entre els figurants, hi destaquen el mossèn del poble, i probablement també algun Sempau al seu costat, forces vives (dominants) del llogaret. Al fons, sota el pont, les boqueres de sortida del gran molí que feia de serradora, si no recordo malament.