Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1910-20. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1910-20. Mostrar tots els missatges

20171005

[1777] Vistes asconenques del segle XX

1972 ca. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Esplèndida imatge de l'Ascó del passat: l'embarcador i la barca que unia les dos riberes ebrenques amb la vila ajaguda al llarg del riu, sota el vell castell d'arrels templeres. La vista de la vila no devia haver variat gaire des de final del segle XIX fins aleshores, al moment de l'entrada violenta del poble a la modernitat per mitjà de l'explotació nuclear del seu principal actiu natural, el riu. 
1913. Ascó (la Ribera d'Ebre).
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
L'escut dinovesc de la vila, amb Sant Miquel derrotant el dimoni.
1913. Ascó (la Ribera d'Ebre).
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
A l'entrada del poble, l'estació (57) i el moll de mercaderies (55) al costat de la via. En aquells temps, la carretera a Gandesa(50) pels peus del poble es trobava en construcció. La via havia tancat l'ancestral accés directe de la vila al riu. Tots els carrers, ben arraulits als peus de l'església. 
1913. Ascó (la Ribera d'Ebre).
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
Les poc més de dos-centes cases de la vila formaven «uns trenta-cinc carrers i algunes places, tot estret, desigual i de forta pendent, necessitant d'esgraons per a son recorregut i tenint quasi totes les cases sortida per lo carrer i pel pis».

«En lo cim de la localitat, apareixen les despulles de parets i columnes gòtiques del convent dels cavallers de l'orde del Temple, alçat arrel de la restauració [conquesta]».
1913. Ascó (la Ribera d'Ebre).
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
A més, «passa tocant la vila, llepant la riba dreta de l'Ebre, la via dels Directes, que després de vadejar la corrent per lo pont anomenat de Garcia, segueix en direcció al N. a buscar la drecera del riu». S'inaugurà al febrer de 1892. 

«Lo terreny és muntanyós, quasi tot secadiu, sense fonts naturals, obligant als veïns d'Ascó a aprofitar-se per als usos domèstics, de les aigües de l'Ebre que toquen les parets del poble».
1913. Ascó (la Ribera d'Ebre).
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
La tanca de fusta que protegia la via fèrria, amb uns figurants al davant, entre ells els guardaagulles. Clixé d'Antoni Güixens.
1913. Ascó (la Ribera d'Ebre).
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
Primer els templers, i després els santjoanistes, dominaren els castells d'Ascó i Miravet, a l'una i l'altra banda del Pas de l'Ase, de manera que dominaren tota la ruta i el comerç fluvial. «Encara se conserva en Ascó la casa del comanador de l'esmentada orde, puix en la mateixa visqueren sos representants, fins que fou variat l'organisme polític i administratiu de la terra catalana». 
1913. Ascó (la Ribera d'Ebre).
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
Detall de les cases esgraonades de la vila, sempre amb les restes del vell castell presidint l'estampa.
1937. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Bitllet moneda de l'ajuntament de la vila. Sembla que no van tindre temps de fer fer un segell en català.
Anys 1950. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Una vista espectacular del cap de la vila, a l'entrada a l'estació de tren, amb el molí d'oli amb l'alta fumera i el riu ben magnànim.
Anys 1950. Ascó (la Ribera d'Ebre).
La barcar passant els carros d'un costat a l'altre de l'Ebre. Operació imprescindible per anar a treballar als trossos de l'altra riba.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
La plaça de l'Església en un temps quan encara no hi havia els carrers pavimentats.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Detall de l'església i dels carrers que hi conflueixen.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Pas dels carros per la barca. 
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Detall del poble des de l'antic pas de barca, més o menys on es faria el pont sobre el riu. A la matrícula, l'aguilot franquista (espanyol), que aquests dies d'octubre torna a sobrevolar vergonyosament el nostre país.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Placeta amb el Monumento a los Caídos franquista (espanyol). La pressió de la repressió espanyola sobre els petits pobles rurals fou molt forta.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
La via de tren sobre el terraplè de pedra davant del riu. Una muralla entre el poble i l'aigua aixecada sense cap mirament segons els interessos econòmics de l'època (final del segle XIX). Al fons, la doble via i l'edifici de l'estació.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
L'ermita de Sant Miquel, llavors ja amb les cases del poble al voltant.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Una vista preciosa de la vila, des d'aigües avall, a la sortida del tren del petit túnel al cap del poble, encimbellat damunt el penya-segat que dona (donava) al riu.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Una altra vista similar, amb la magna visió de l'Ebre al seu pas pels peus de la població.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
La vella barca del pas sobre l'Ebre, amb la vila sempre al fons, emmirallada (metafòricament parlant) a les aigües del riu, i amb l'antic castell templer enrunat guaitant sobre l'horitzó.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
La barcassa al costat de l'embarcador de la marge esquerra. Al fons, l'altre marge, i el camí que hi duia. Tenia ja els dies de vida comptats.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Un breu resum, en anglès, de la Ribera d'Ebre, amb la imatge del carrer dels Sequerets asconenc, sobre el vell cementiri musulmà d'abans de l'expulsió dels moriscos a començament del segle XVII. Bona part dels habitants, de religió islàmica és clar, foren expulsats del poble aquell any. El carrer s'orienta a sol ixent, a la Meca, per tant. Com que calia repoblar-lo, fou cedit pels hospitalers als treballadors del gremi d'assecadors de figues i panses, que passà a donar-li nom: sequers, sequerets.
Anys 1960. Ascó (la Ribera d'Ebre).
La barca passant ja els cotxes automòbils: una època es tancava, una altra s'obria.
M'explica el meu pare una anècdota pròpia d'un dia que travessaven amb la barca d'Ascó. Havien anat a buscar vi al Priorat i tornaven amb una DKV furgoneta tota carregada de botes plenes de vi. El conductor era el Badia, un viverista de la partida de Granyena de Lleida, àlies 'Cotxero', i a més del meu pare, conegut a Alcoletge com el Josep del Soleràs, els acompanyava tot un personatge del poble, el Ramon del Gàrzol. Aquest, en veure's damunt la barca i enmig del riu, envoltats d'aigua per tot arreu, exclamà: «Amb tant de vi que portem, mira que si es trencava la sirga només beuríem aigua!»

20170805

[1747] La BCN acolorida de Venini (iv)

1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
A Vallvidrera, amb l'ermita medieval i el mas de Vil·la Joana a dalt, allà on Mn. Cinto passà els darrers temps de sa agitada vida.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
La Pedrera de Gaudí, llavors una de les peces modernistes més recents i destacades.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
La mateixa vista numerada per a una altra sèrie.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
Detalls de la Pedrera, dels tramvies i dels carruatges al Passeig de Gràcia.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
El carrer de Ferran vist des de la Rambla en una bonica perspectiva elevada.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
El parc d'atraccions 'Saturno' a la Ciutadella, davant l'edifici del futur Parlament nacional.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
L'altre parc d'atraccions de la Rabassada, al Tibidabo, amb el Gran Hotel al darrere, aixecat al 1899 i reformat amb la construcció d'un casino i zona d'atraccions al 1911. Cosa que ens ajuda en la datació temporal de la imatge.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
L'entrada monumental al Graa Hotel i Casino, amb un automòbil de l'època a la porta i les banderes dels nostres Estats veïns.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
Una vista lateral del temple gaudinià barceloní.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
Vista interior de la façana del naixement de la Sagrada Família. 
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
El nou centre neuràlgic de la ciutat del segle XX, la Plaça de Catalunya, peça de connexió nuclear entre la vella ciutat i l'eixample. Llavors l'Hotel Colom presidia urbanísticament l'esplanada, que representava, físicament i figurada, la cruïlla dels dos temps de la ciutat, l'antic i el modern. 
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
El nou cimbori de la catedral barcelonina, amb els campanars. Més enllà el Palau Major, seu del poder dels reis catalans medievals. 
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
La ciutat moderna anava envoltant l'antiga per totes bandes.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
La façana modernista del Palau de la Música Catalana.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
La cruïlla entre la Gran Via i Diagonal, la plaça del Cinc d'Oros, amb els fanals modernistes, recent instal·lats al 1909. 
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
Els fanals foren retirades a la postguerra (1957), quan l'automòbil començà a fer-se l'amo dels carrers i feien nosa a la circulació. La ciutat els recuperaria per a l'Avinguda Gaudí al 1985. Destaca l'antena de radiofonia que s'hi aixecà en un lateral. Això vol dir que la postal deu pertànyer a alguna altra sèrie posterior, de cap al 1925, i devia substituir l'anterior vista.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
El modernista Passeig de Gràcia, el passeig burgès per excel·lència de l'època. Sense cap cotxe es fa difícil de reconèixer-lo. La sèrie amb subtitulació en esperanto manté, generalment, la mateixa numeració i vistes.

1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
L'església de les Saleses, en la cruïlla del Passeig de Sant Joan amb el carrer d'Aragó.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
El monument a Colom, presidint la Plaça de la Pau només envoltada de tramvies.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
 Al darrera, la vella caserna militar (espanyola) de les Drassanes, les naus de la qual veiem al costat. Al darrere, les tres fumeres de la Canadenca cremant carbó per fer llum per a les fàbriques i la ciutat.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
El tràfec comercial del port davant l'edifici de la Duana.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
El Castell de Montjuïc apareix encara abocat al penya-segat, car el port no s'hi havia estès als peus encara. La muntanya encara restava verge. S'eleva darrere la Duana la fumera de la central elèctrica del final del Paral·lel. 
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
El monument al Dr. Robert vist des de la façana de la Universitat.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
La Casa Terrades o popularment de les Punxes, a la cruïlla de la Gran Via de les Corts Catalanes amb la Diagonal.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
La ciutat als peus de l'observatori Fabra i l'arribada del funicular al cim del Tibidabo.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
Els peus del Tibidabo eren plens de vil·les d'estiueig dels burgesos barcelonins, que s'escapaven així de la pol·lució urbana i respiraven l'agradable brisa de la marinada. 
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
L'Hospital modernista de Sant Pau, llavors en racó descampat de la ciutat.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
El passeig lateral de la Plaça de Catalunya davant de la Rambla de Catalunya.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
La refrescant ombra dels plataners contribuïa encara més al passeig dels barcelonins.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
El passeig de l'antiga duana, i l'estació de França.
1910 ca. BCN. Jorge Venini, postal.
El ferrocarril contribuïa al gran bullici ciutadà. Al fons, l'entrada del Parc de la Ciutadella.