Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Covet. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Covet. Mostrar tots els missatges

20190721

[2004] «Tururut Covet»

Segle XII. Mare de Déu de Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà).
La talla policromada de la Mare de Déu de Covet, al MNAC. Se sol datar entre els segles XII i XIII i és feta en fusta d'albi. Des del 1989 que a l'església se n'hi pot veure una rèplica.  
Segle XII. Església de Santa Maria de Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà).
«La Vanguardia», 4 de novembre.
Article intitulat «Tururut Covet», que recull «la disparatada notícia de que la iglesia de Covet iba a ser desmontada piedra a piedra para trasladarla a más concurridos horizontes», més concretament a una benzinera de l'aleshores novella autopista entre Lleida i Saragossa. La visita de l'autora al poblet fou inevitable i la sorpresa davant tanta bellesa, gairebé inenarrable. La conclusió és contundent: tant d'encant no es podria apreciar a 120 km/h al costat d'una autopista. Allà, a Covet, hi puja poca gent, però la que ho fa, no té pressa en la contemplació.

La conversa i visita a casa d'en Joan, el viudo de les tòfones, també hagué de ser una estona autèntica. El preu de la tòfona, de dos mil el quilo les més petites a cinc o sis les més grans. Que llavors eren molts quartos! Ara crec que deu anar a 1.000 €/kg o potser més. L'article s'acaba amb el prec que la teulada de l'església sigui apariada i que no s'hi plogui. La restauració arribaria, però molts d'anys més tard.
Anys 1960-70. Església de Santa Maria de Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà).
Les primeres actuacions de conservació foren exteriors, per tal de donar perspectiva a la façana principal de l'església. 

Anys 1940-50. Església de Santa Maria de Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà).
Després de la guerra, un caminet encara portava del poblet a la portalada, per tal com davant per davant hi havia una espona que la separava del tros de conreu que hi havia. A la cantonada, un fanal de paret, d'aquells de plat de la postguerra, devia fer una mica de llum prima els vespres amb celebració religiosa. 
Anys 1940-50. Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà).
Una preciosa vista del petit poblet pallarés, arremolinat darrere la gran església.  
Segle XII. Mare de Déu de Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà).
La talla de Santa Maria en imatge de 1934, quan la imatge ja era en museu capitalí.
Segle XII. Església de Santa Maria de Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà).
Un graciós trifront, una de les moltes grotesques, sorprenents i admirables imatges de la creació, el pecat i la redempció que s'hi representen a la romànica façana, a faiçó de llibre obert per a la lectura dels illetrats i ignorants. 
Anys 1970-80. Església de Santa Maria de Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà).
(fototeca.cat)
L'església ja havia començat la lenta recuperació arquitectònica, primer amb la compra de part de l'administració del camp de conreu que tenia al davant, per donar perspectiva a la façana. Però encara es trobava bellament inserida en son entorn rural, envoltada de trastes agrícoles i d'un petit femer i tot. 
Anys 1970-80. Església de Santa Maria de Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà).
(fototeca.cat)
La planta de la magnífica església, potser destinada a canònica.
Anys 1970-80. Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà).
(fototeca.cat)
Una padrina covetenca desgranant fesols. Esclofollant, tècnicament parlant (esclafollar, clafolla, en dialectal lleidatà), ço és, traure la clofolla o beina, ja seca, de la mongeta per extraure'n els fesols. Avui aquesta tasca casolana s'ha perdut. Ja ningú, o gairebé, posa cigrons o fesols en remull: ja ens els comprem envasats. Asseguda sobre els sacs de pinso per als animals del corral, la dona sembla que va posar-se la millor joia al canell. O potser era només una polsera de vencill? Això sí, les padrines d'antany mai no deixaven el mocador del cap. Que poc que ens en recordem, avui, quan despotriquem de dones d'altres latituds que encara serven aquest ancestral costum de patriarcal servitud. 


20190719

[2003] Santa Maria de Covet, mirada d'adés

1900 ca. Santa Maria de Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà).
Foto d'autor desconegut (MdC-AFCEC).
Una de les imatges de la portalada romànica més antigues que tenim, en què s'hi observa l'estat en què es trobava l'església a començament del segle XX.
1900 ca. Santa Maria de Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà).
Foto d'autor desconegut (MdC-AFCEC).
Detalls de la rosassa, amb les dos finestretes que s'hi havies obert, i de la magna portalada dibuixada, i amb porta original. 
1900 ca. Santa Maria de Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà).
Foto: Juli Vintró i Casallachs (1963-1911) (MdC-AFCEC).
La magna i llaurada portalada de l'església.
1900 ca. Santa Maria de Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà).
Foto: Juli Vintró i Casallachs (1963-1911) (MdC-AFCEC).
Detall d'Adam i Eva al Paradís, a punt de menjar-se la poma de l'arbre prohibit, i la serp sotjant la dona. 

1900 ca. Santa Maria de Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà).
Foto: Juli Vintró i Casallachs (1963-1911) (MdC-AFCEC).
Detall de la història sagrada esculpida a la portalada. Per a una extensa interpretació de l'església romànica, veg. Catalunya Romànica.
1913. Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort.
Foto: Juli Vintró.
El mateix clixé d'en Vintró fou aprofitat per Rocafort en sa il·lustració de l'església de Covet, llavors ja integrada al municipi d'Isona.  
1920. Santa Maria de Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-AFCEC).
El tros llaurat que rascava fins a la portalada romànica, amb separació d'un muret de pedra seca.
1920. Santa Maria de Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-AFCEC).
La portalada retratada des de dins del tros del veí. 
1920. Santa Maria de Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-AFCEC).
Detalls de la portalada, que el fotògraf no es cansà de retratar. Ara ens ho hem d'imaginar, però aquells primers fotògrafs que descobriren aquestes joies de l'arquitectura, llavors perdudes en l'interior desconegut del país, quina fruïció, quina delectança devien sentir en trobar-se davant aquestes meravelles arquitectòniques, colgades en l'oblit i novament redescobertes per a goig dels contemporanis!
1920. Santa Maria de Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-AFCEC).
L'absis posterior tal com es veia ara fa cent anys, amb algunes peces caigudes.
1920. Santa Maria de Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-AFCEC).
Vista de l'interior des de l'estret trifori davant de la rosassa, amb accés per dos escaletes recargolades a banda i banda, i amb tres arcs amb capitells dibuixats. Sembla, de manera del tot inusual en el món religiós medieval, que un tema clàssic com el rapte de Prosèrpina fora una d'aquestes històries esculpides.  
1920. Santa Maria de Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-AFCEC).
L'interior de la gran nau romànica. Ara fa cent anys, sobrava la meitat de l'espai per als feligresos que hi acudien. En temps llunyans, l'església devia veure's plena com un ou en les grans celebracions religioses. 
1920. Santa Maria de Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-AFCEC).
Detall de la preciosa pica baptismal romànica. 
1920. Santa Maria de Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-AFCEC).
L'altar major encara amb l'antic retaule abarrocat, cremat durant la guerra. Aquesta zona del baix Pallars fou front de guerra i resultà molt greument afectada per les accions bèl·liques.
1930. Santa Maria de Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà).
Foto: Josep Danés i Torras (1891-1955) (MdC-AFCEC).
Una vista lateral del magne edifici romànic, amb el ferreny campanar adossat i les cases del poble a tocar dels murs parroquials. El caminet amb mur de pedra seca portava fins a la portalada i feia de separació amb el tros conreat que circumdava gairebé tota l'església. 
1930. Santa Maria de Covet (la Conca Dellà, el Pallars Jussà).
Foto: Josep Danés i Torras (1891-1955) (MdC-AFCEC).
Detalls de la construcció i dels voltants. Els dos figurants donen vida a la pedra desgastada.


20190715

[2002] El poble i l'església de Covet al segle XIX

1891. Santa Maria de Covet, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Lluís Marià Vidal (1842-1922),
MdC-AFCEC, 20 de desembre. 

La magna església romànica de Covet, tal com es mostrava a final del segle XIX, amb les cases del poble adossades al costat i la rosassa tapiada.
1891. Santa Maria de Covet, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Lluís Marià Vidal (1842-1922),
MdC-AFCEC, 20 de desembre. 

Detalls de l'estat de l'església, en funcions només parroquials ja des del segle XIV. Se n'està estudiant l'existència d'una canònica, centre del Priorat de Covet, atès que sembla del tot segura la presència d'una comunitat canonical des del 1092, en què s'hauria començat a aixecar-hi l'església, no gaire després del decés del gran dominador d'aquesta contrada i senyor de la guerra, Arnau Mir de Tost.
1845. Covet, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.

Per baixar de Covet fins a Tremp, amb qui els d'aquesta part de la conca mai no volen confondre's (sinó tot al contrari), feien falta en aquells temps de mula i carro més de 4 hores! Fins a Lleida, no sabem si pel pas de ferradura de Terradets o pel coll de Comiols, 17h!

Llavors el poble tenia 30 cases i 12 veïns, o sigui, cap a una setantena d'ànimes. Al 2005, hi constaven 5 habitants. Aquesta és la mesura del despoblament de la Catalunya interior, el gran drama del nostre temps al qual ningú no fa gens ni mica de cas. 


Al costat de l'Església de Santa Maria hi havia el cementiri, que ja n'ha desaparegut. L'abastament d'aigua es feia per un pou a 200 m «y también de una fuente de buena calidad que se halla a 1/4 de hora de su lado Sur». Baixant cap a Isona, a mitja horeta, hi havia la fonda de les Moreres «sobre el camino real que va de Tremp a Cervera y tierra baja», o sigui, pel coll de Comiols. Cap al nord, el Mas de Sant Martí («Manso» en castellà, del llat. MANSUS).

La producció agrícola era complicada per la mala qualitat de les terres i la falta d'aigua. Els boscos eren inexistents, «que solo en alguna propiedad de particulares hay algunos robles, fresnos y olmos». Alguns roures, freixes i oms.

Precisament, i segons el nostre respectat etimòleg de capçalera, el topònim de la població provindria del llat. CODEX-ICIS, 'soca o tronc', a través de CODICETUM. En perdre's la intervocàlica -d- ja al segle X, «s'hi intercalà una  -v- epentètica». Per tant, sembla que segles enrera el lloc era ben atapeït de bosc. 
1891. Santa Maria de Covet, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Lluís Marià Vidal (1842-1922),
MdC-AFCEC, 20 de desembre. 

La façana de l'església, amb un marge de pedra seca i esbarzers que li obria caminet des del poble fins a la portalada, atès que el tros del davant era llaurat i cultivat per un particular. No fora cap als anys 60 del passat segle que es compraria aquesta parada per donar-li perspectiva i decència. 
1891. Santa Maria de Covet, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Lluís Marià Vidal (1842-1922),
MdC-AFCEC, 20 de desembre. 

La porta de fusta i forja encara és l'original, després de més de 900 anys!
1891. Santa Maria de Covet, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Lluís Marià Vidal (1842-1922),
MdC-AFCEC, 20 de desembre. 

La descripció arquitectònica i artística completa de tot el conjunt la podeu llegir en l'article d'Adell i Gisbert, Joan-Albert [et al.]. Santa Maria de Covet, a 'El Pallars' (Catalunya romànica, XV), Enciclopèdia Catalana, 1993 (enciclopèdia). Hi destacaven les sorprenents figures planes dels lleons (ara només en resta un) que devoraven els homes, un a cada costat de les arquivoltes, que expliquen, de fora cap endins, el pecat original i la perdició del món, amb la consegüent redempció oferta pel Crist majestàtic de la màndorla del timpà.