Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pleyan i de Porta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pleyan i de Porta. Mostrar tots els missatges

20170715

[1738] La Casa de Misericòrdia lleidatana

1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
L'autoritat militar d'ocupació (borbònica espanyola), «el Capitán General del Ejército y Principado de Cataluña», dictà al 1836 una ordre als alcaldes per tal que fossin recollits «el día 20 del mismo Marzo, a las diez de la mañana», dels carrers tots els rodamons i pidolaires, i portats a locals per ésser-hi pascuts i reeducats. 

No fou l'ordre donada per motius humanitaris, ans perquè «bajo la capa de mendigo se encubre la ociosidad y con esta toda clase de vicios». Tot un exemple de menyspreu de classe i de superioritat moral del tal militarot. Ja és ben cert que cap geperut no es veu el gep. L'ordre inaugurava l'atenció als pobres a les Cases de Misericòrdia a Catalunya, atès que els ajuntaments hagueren de córrer per tal de buscar espais i rendes per sufragar-ne les despeses. Així ho feu la Paeria. 

Anys 1930. Casa de Misericòrdia, Lleida.
Antic Convent dels Caputxins i dels Carmelites Descalços. Els patis diferenciats per sexes: les xiquetes fent rotllana i els xics jugant a pilota.
(www.diputaciolleida.cat).
1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
La Paeria, doncs, s'apressà a la creació d'una Casa de Caritat «en la que, asegurada que fuese la subsistencia de los menesterosos, se procurase por medio de la educación, del trabajo y de la enseñanza, poner a los hábiles en disposición de poder prescindir algún día del socorro ageno».

L'ordre militar fou executada a Lleida el dia i hora disposats, i foren recollides més de tres-centes persones, «colocándose provisionalmente en la casa convento que ocupaban los Padres Capuchinos... separándose las mujeres escandalosas». El convent es troba a tocar del passeig de Boters, davant l'església de Sant Llorenç. Hi foren socorreguts amb una lliura de pa diària. 


1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
La junta de la Casa, veient insuficients els recursos econòmics, publicà un «Anuncio al Público», per tal que tothom que feia caritat, la fes a la Casa per tal d'assegurar l'auxili als interns. 
1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
La crida caritativa tingué un important ressò i s'arribaren a recaptar fins a catorze mil quatre-cents setze rals amb què es compraren eines, robes i aliments per als indigents allotjats, «y habilitación del edificio, en el cual se establecieron talleres para hilados y tejidos de cáñamo», tot i que aviat s'adonaren que «el edificio de Capuchinos no tenía suficiente capacidad para colocar con desahogo los tornos de hilar y hacer cuerdas, ni que tampoco reunía las condiciones necesarias para la salud y desarrollo de los acogidos».


Anys 1930. Casa de Misericòrdia, Lleida.
El claustre d'entrada a la Casa de Misericòrdia amb una germana de les Filles de la Caritat.
(www.diputaciolleida.cat).
Anys 1930. Casa de Misericòrdia, Lleida.
Diverses imatges de les instal·lacions, esplèndids testimonis de la vida diària en aquella institució caritativa, molt allunyada ja de les dures i fins inhumanes condicions del segle anterior, tan ben retratades per Dickens a l'Anglaterra de la revolució industrial dinovesca.
(www.diputaciolleida.cat).
1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Així doncs, se sol·licità de la Paeria el trasllat a l'antic convent de les Carmelites, que a més disposava d'hort i oferia «cómoda y espaciosa habitación a los albergados y local bastante para colocar tornos, telares y cualesquiera otra clase de máquinas y aparatos para hilar». El trasllat tingué lloc al 1840. 
1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Un judici per la donació d'un testament a la Casa de Caritat, resolt satisfactòriament...
1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
...però sense acompliment real fins al 1837, encara que només per la meitat testada. La Diputació acordà finalment «que los productos de aquella testamentería se destinasen una mitad para los pobres de la Casa de Beneficencia, y la otra para los gastos de guerra».
Anys 1930. Casa de Misericòrdia, Lleida.
Les aules d'anar a estudi, convenientment separades per sexes.
(www.diputaciolleida.cat).
1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
La resolució del conflicte testamentari encara s'allargaria un temps, fins al 1840, i només una part de l'herència anà a parar a les arques de la Casa caritativa.
1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Al 1843, encara calgué signar un darrer conveni per tal de dictaminar quina part dels diners calia destinar a misses en sufragi de l'ànima del caritatiu testador.
Anys 1930. Casa de Misericòrdia, Lleida.
Els xiquets, d'escolanets. Les nenes, a costura. Detalls de les habitacions de les germanes i de la capella. 
(www.diputaciolleida.cat).

1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
La producció tèxtil de la Casa atenyé grans resultats. Però la mecanització industrial feu decaure la producció més artesanal, «y por consecuencia la industria de hilados  y tejidos de la Casa de Caridad fué decayendo poco a poco desde 1854, hasta quedar completamente extinguida en 1860». La instal·lació a la casa de les monges de les Filles de la Caritat també aportà un gran impuls «al buen orden y administración interior de la casa».
Anys 1930. Casa de Misericòrdia, Lleida.
Els diversos tallers: forn de pa, sastreria, sabateria, fusteria, impremta, banda de música... En primer lloc, fornien les necessitats internes, i també alguns ingressos derivats de vendes i serveis a la ciutat (www.diputaciolleida.cat).

20170713

[1737] Les adversitats de l'antic Hospici del Sant Esperit lleidatà (després Palau de la Diputació)

1873. L'antic hospici de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Josep Grau, llaurador, veí de Lleida, en testament de 17 de setembre de 1767 consignà: «Que si dins lo termini de vint anys des del dia de la mort de la predita ma muller en avant comptadors, s'erigeix i funda en la present Ciutat una casa de Misericòrdia per a recollir i inclinar als bons costums òrfens, impedits, vells, dones perdudes i altres gents ocioses, que amb títol de pobres s'empleen únicament en fer tot gènero de mals». El prejudici de classe i religiós sura per tots quatre costats en el llegat per a la fundació de casa de pobres lleidatana al segle XVIII. El pagès senyor Grau no devia pas ésser un petit propietari, ans més aviat tot un terratinent. 
1873. L'antic hospici de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Altres donants per a la fundació d'una gran casa de Misericòrdia a la ciutat foren el militar (espanyol) Enrique de Wiels i el governador Gaspar de Portolà.
1873. L'antic hospici de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Al 21 de gener de 1789 es decidí «la erección y fábrica de un hospicio para el recogimiento de los pobres». Es va fer a la dita 'Era del Moro' per tal de socórrer «las clases jornaleras que no encontraban trabajo en época tan calamitosa».

La causa primera en fou, doncs, l'atenció als jornalers temporers. Curiosament, en paral·lelisme notori amb la necessitat d'acollida, encara ben entrat el segle XXI, dels jornalers temporers desplaçats a la ciutat en temps de collita. El Bisbe Torres, el governador Blondel i el doctor Pinós decidiren ja fa més de dos-cents anys «socorrer por de pronto la extrema necesidad y miseria a que se hallaban reducidos nuestros peones de labranza así naturales como forasteros por no hallar jornal en aquella estación y haber subido el pan a un precio jamás visto».

Les obres en aquest emplaçament, però, foren suspeses i l'edifici mai no s'hi construí.
1873. L'antic hospici de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Al 3 d'agost de 1790, els marmessors dels testaments dels tres personatges citats es reuniren per ajuntar esforços per a la construcció de l'hospici projectat i que també servís per a l'acollida de nens expòsits en un edifici testat a la placeta del Crucifixi, amb la condició que els pobres i malaurats usuaris «allí mantenidos rezasen cada día un Padrenuestro , una Avemaría i Requiescat in pace, en sufragio de las almas de dichos píos testadores».
1873. L'antic hospici de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
El llistat de béns testats per a la casa de beneficència i la determinació dels responsables de la bona marxa de les obres. 

1873. L'antic hospici de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
La construcció de l'hospici dins la ciutat requeria de l'aprovació de l'autoritat militar d'ocupació (borbònica espanyola). La construcció de dos edificis, el d'hospici d'una banda, de l'altra, el de la Casa de Misericòrdia per a la recollida d'òrfens i dones, es manifestà inviable per manca de rendes. 
1873. L'antic hospici de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
L'asil unificat fou acabat al 1795, però la invasió francesa «hizo que apenas concluído el edificio se utilizase por el Gobierno, ya para cuarteles, ya para almacén de efectos y víveres de la real Hacienda, durando esta ocupación más de veinte años». No fou fins al 1819 que òrfens i expòsits començaren a ésser-hi cuidats per les monges de les Filles de la Caritat. Encara hi hagueren altres períodes de desallotjament per necessitats militars.

L'Hospici del Sant Esperit, que acollia nens bords i sense pares, fou emplaçat originàriament al portal de Corbins o del Sant Esperit al peu de la Seu Vella, i restà destruït al setge de 1707 durant la Guerra de Successió. Fou traslladat provisionalment a l'Hospital antic de Santa Maria.

Aquell any 1819, doncs, fou novament traslladat a la cantonada del Carrer del Sant Esperit (nom popular), a la baixada de l'Audiència (nom oficial d'ençà del 1836), cantonada carrer del Carme. Al cap de més d'un segle, s'hi inaugurava el nou asil de nens necessitats en un vell edifici ampliat. Aquest solar esdevindria a final d'aquell mateix segle XIX seu del nou edifici de la Diputació Provincial al 1898.
1873. L'antic hospici de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
La constitució d'aquesta casa de beneficència comportà un efecte crida entre els necessitats de les províncies veïnes d'Osca i Tarragona, que desbordaven la capacitat d'atenció de l'hospici. Al 1831 es decidí per això de dedicar les rendes i l'edifici només als expòsits.
1873. L'antic hospici de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Entre les rendes de què es disposaven per a l'hospici hi havia l'almoina de l'anomenat Pa de Sant Antoni, que es feia als forns de la ciutat. O també la rifa popular del tocino de Sant Antoni.
1873. L'antic hospici de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
La desamortització dels béns eclesials posà l'hospici en greu risc econòmic de subsistència. Per aquest motiu al 30 de juliol de 1841, la Diputació se'n feu càrrec, «acordando... que desde el 1º de Enero de 1842 no se admitiría en el Hospicio ningún expósito que no fuese natural de la provincia».

«Ja a l’any 1873 hi va haver una primera temptativa fallida d’establir la seu de la Diputació en l’emplaçament actual. En aquell temps, l’hospici es trobava gairebé en runes i la Diputació es trobava instal·lada a l’antic convent de Sant Francesc. Aquest projecte no va tirar endavant perquè la nova Casa de la Maternitat encara no estava acabada. Per la seva banda, els diputats volien bastir un edifici de nova planta i costejar-lo amb la venda de l’antic hospici del carrer del Carme. La manca de recursos econòmics, les poques possibilitats d’una venda ràpida i la urgència d’abandonar l’antic convent de Sant Francesc a causa de pressions eclesiàstiques i municipals, van propiciar que s’arrangés l’antic hospici per situar-hi la nova seu de la Diputació. El 1890, el projecte fou encomanat a l’arquitecte provincial Celestí Capmany. Vuit anys després, s’inauguraren oficialment els serveis de la Diputació a l’emplaçament actual» (www.diputaciolleida.cat).
1882. «Guia de Lleida», Josep Pleyan i de Porta.
Impremta Mariana, de F. Carruez.
L'antic Hospici (10) just a la cantonada del Carrer del Carme amb la Baixada de l'Audiència.