Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Canal d'Aragó i Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Canal d'Aragó i Catalunya. Mostrar tots els missatges

20190201

[1940] Lo Sifó d'Albelda, 1908

1910. Lo Sifó d'Albelda (la Llitera), Canal d'Aragó i Catalunya.
«Le Génie Civil», núm. 1.467, 23 de juliol.

La construcció d'aquest altre sifó, més avall del del Sosa (Montsó), al km, 58 del canal es feu entre 1908-09 per superar la vall a la part meridional del terme i la continuïtat del canal cap a Alcarràs. L'obra començà sense el pagament de les expropiacions als pagesos afectats, cosa que provocà gran malestar en la població. L'obra s'inaugurà el 8 de juliol de 1909. La imatge ens mostra la grandària de l'estructura metàl·lica interior del ciment armat amb què es bastí la canonada, capaç per a 30 m3/segon d'aigua. Entre aquest any i el 1910, els més de 13o km. del canal quedaren completats i l'aigua pirinenca de l'Éssera, fosa als mateixos peus de la Maladeta i de l'Aneto, regaria en tota sa extensió les planes de la Llitera i lleidatana. 
1910. Lo Sifó d'Albelda (la Llitera), Canal d'Aragó i Catalunya.
«Le Génie Civil», núm. 1.467, 23 de juliol.
Primera pàgina de la revista amb l'article sobre «le siphon en béton armé d'Albelda», projecte encara més important que el del Sosa. La gran novetat era l'ús del formigó armat, que en aquells anys començava a fer-se anar en les obres públiques. El sifó fa 4 metres d'ample per 725 de llarg.
1910. Lo Sifó d'Albelda (la Llitera), Canal d'Aragó i Catalunya.
«Le Génie Civil», núm. 1.467, 23 de juliol.
Secció del perfil del sifó i altres descripcions tècniques del projecte. 
1910. Lo Sifó d'Albelda (la Llitera), Canal d'Aragó i Catalunya.
«Le Génie Civil», núm. 1.467, 23 de juliol.
Detall i característiques de la cambra de càrrega del sifó. Descripció de l'execució del treballs, molt penosos a la part més fonda de la canalització, a on hi havien contínues filtracions d'aigua naturals que dificultaren summament la tasca, feta «par tronçons de 6 mètres de longeur».
1910. Lo Sifó d'Albelda (la Llitera), Canal d'Aragó i Catalunya.
«Le Génie Civil», núm. 1.467, 23 de juliol.
Construcció del llit que havia de suportar el pesant sifó. La perspectiva ens mostra al fons la pendent de sortida. 
1910. Lo Sifó d'Albelda (la Llitera), Canal d'Aragó i Catalunya.
«Le Génie Civil», núm. 1.467, 23 de juliol.
Un cop assentat el llit, començava la col·locació de la ferramenta, i en primer lloc dels cèrcols de l'armadura. La proporció entre els homes i l'amplària de la canonada resta ben palesa a la imatge. Els treballadors, tots amb armilla i gorra plana, mentre que l'enginyer, a l'esquerra, s'hi presenta amb vestit de mudar.
1910. Lo Sifó d'Albelda (la Llitera), Canal d'Aragó i Catalunya.
«Le Génie Civil», núm. 1.467, 23 de juliol.
La descripció del procés de fabricació de la canonada subterrània de formigó armat és prou detallada, i prova l'interès que aquesta obra d'enginyeria despertà entre els experts europeus del moment. 
1910. Lo Sifó d'Albelda (la Llitera), Canal d'Aragó i Catalunya.
«Le Génie Civil», núm. 1.467, 23 de juliol.
El motllo interior amb què se sustentava la recoberta de formigó, d'uns sis metres de llargària.
1910. Lo Sifó d'Albelda (la Llitera), Canal d'Aragó i Catalunya.
«Le Génie Civil», núm. 1.467, 23 de juliol.
El preu total de l'obra no arribà al milió de pessetes del moment, una fortuna. Fou posat en servei del 24 al 26 de maig, amb gran èxit. Després d'un any d'explotació, les pèrdues per infiltració eren a penes perceptibles.  
1910. Lo Sifó d'Albelda (la Llitera), Canal d'Aragó i Catalunya.
«Le Génie Civil», núm. 1.467, 23 de juliol.
Una imatge prop de la cambra de sortida, amb l'emmotllament amb què es perfilava l'exterior del sifó. Enginyers i responsables, a primer terme a la foto. 
1915. Lo Sifó d'Albelda (la Llitera), Canal d'Aragó i Catalunya.
«Ibérica», núm.78, 26 de juny.
La típica imatge de la construcció del sifó, amb l'encofrat de ferro preparat, i la colla dels treballadors, amb l'enginyer al capdavant, agafats de l'estructura i atents al retratista.



20141220

[903] La darrera conquesta catalanoaragonesa

1930. Canal d'Aragó i Catalunya, Fraga, fons Reparaz (ICC).
Des de les glorioses gestes medievals conjuntes, el Canal d'Aragó i Catalunya és la millor conquesta que hem tornat a compartir tots dos països: l'aigua que dóna vida a les nostres comarques ponentines.
1930. Canal d'Aragó i Catalunya, Fraga, fons Reparaz (ICC).
Un pagès observa com l'aigua salta al sifó. És com observar la sang de les venes de la terra. 
1930. Canal d'Aragó i Catalunya, Fraga, fons Reparaz (ICC).
Mostres de  l'enginyeria del Canal.
1930. Canal d'Aragó i Catalunya, Fraga, fons Reparaz (ICC).
Una esplèndida avinguda, plena d'aigua enlloc de cotxes.
1930. Canal d'Aragó i Catalunya, Fraga, fons Reparaz (ICC).
Hom no se'n cansaria mai, d'observar l'aigua com flueix.
1899. Canal d'Aragó i Catalunya (ICC).
La zona regada del canal, amb un mapa tombat oest-est, a sota el Cinca, a la dreta el Segre, a dalt la Noguera Ribagorçana. Entre tots trets la plana ponentina regada per les aigües del Pirineu. 
1899. Canal d'Aragó i Catalunya.
El Canal naix al Cinca i comença a discórrer d'Òlvena cap a la Llitera, després de saltar pel Sifó del riu Sosa, prop de l'Almúnia.
1899. Canal d'Aragó i Catalunya.
Detall dels primers quilòmetres.
1899. Canal d'Aragó i Catalunya.
Els plans de la Llitera.
1899. Canal d'Aragó i Catalunya.
Fins a la Noguera Ribagorçana, on trobarà els dominis del Canal de Pinyana.
1899. Canal d'Aragó i Catalunya.
El Canal, a l'entrada al Segrià, va lliscant d'Almenar cap als plans de Raïmat i Vallmanya.
1899. Canal d'Aragó i Catalunya.
Els plans entre Almacelles i (Vilanova d') Alpicat.
1899. Canal d'Aragó i Catalunya.
El Segrià fins a Lleida.
1899. Canal d'Aragó i Catalunya.
El canal es precipita cap a l'Aiguabarreig del Segre i del Cinca.
1899. Canal d'Aragó i Catalunya.
Detall del Baix Segre.
1899. Canal d'Aragó i Catalunya.
Detall de l'Aiguabarreig, amb el monestir d'Avinganya i el de Nta. Sra. d'Escarp, poc abans de la qual el Canal s'aboca al Segre.
1899. Canal d'Aragó i Catalunya.
El Cinca fins a l'Alcanadre a Vallovar, tot l'antic bisbat lleidatà.
1899. Canal d'Aragó i Catalunya.
El Cinca de Montsó per avall, fins a Bellver, Osso i Almudàfar.
1899. Canal d'Aragó i Catalunya.
La confluència de l'Alcanadre amb el Cinca, a Vallovar.
1899. Canal d'Aragó i Catalunya.
Detall del Cinca al costat del Pueyo.
1899. Canal d'Aragó i Catalunya.
Detall de Montsó.

[433] Sifó del Sosa, 1906

20130828

[433] Lo Sifó del Sosa, 1906

1906. Canal d'Aragó i Catalunya. 
Revista «Nuevo Mundo», del 8 de març. 
Juntament amb el d'Urgell, aquest Canal és l'altra gran obra hidràulica de les comarques de Ponent, ara de la Llitera, el Segrià i el Baix Cinca, el qual des de fa ja més d'un segle va garantir l'aigua de reg als nostres pagesos. El gran desafiament d'aquesta obra fou la construcció del gran sifó per superar el riu Sosa, afluent del Cinca, a prop de Montsó. L'èxit de l'empresa motivà que el mateix rei del nostre benvolgut estat veí, Alfons XIII, que llavors tenia 20 anyets, n'inaugurés l'obertura de comportes i la baixada d'aigües.
1906. Canal d'Aragó i Catalunya. 
Revista «Nuevo Mundo»
Les dimensions de la canonada formigonada, amb el director de l'obra al mig, per donar-ne idea de la dimensió.
1906. Canal d'Aragó i Catalunya. 
Revista «Nuevo Mundo»
Vista general de les obres a la vall del Sosa.
1906. Canal d'Aragó i Catalunya. 
Revista «Nuevo Mundo»
Les dues immenses canonades del sifó, amb els treballadors a cavall per rejuntar-ne les peces.
1906. Canal d'Aragó i Catalunya. 
Revista «Nuevo Mundo»
Benedicció de l'obra pel bisbe de Lleida, Joan A. Ruano. El bisbat de Lleida-Roda gairebé arribava ja als mil anys. A finals del segle XX els vergonyosos interessos de l'Opus Dei i de la classe dirigent espanyolista aragonesa van carregar-se una història de convivència i agermanament.
1906. Canal d'Aragó i Catalunya. 
Revista «Nuevo Mundo»
El bisbe de Lleida en la seua tasca, i el rei d'Espanya atent a la cerimònia.
1906. Canal d'Aragó i Catalunya. 
Revista «Nuevo Mundo»
«La expectación fue grande entre los técnicos conocedores de las dificultades del problema y de la comarca que esperaba con ansia la ejecución de aquellas obras, porque el nuevo sistema de hormigón armado... despertó entonces recelos y desconfianzas extraordinarias».
1906. Canal d'Aragó i Catalunya. 
Revista «Nuevo Mundo»
El jove Alfons XII, amb una mà al sabre i l'altre a la roda, obre les comportes del canal, i l'aigua comença a baixar per les terres germanes de la Llitera del Cinca.
1906. Canal d'Aragó i Catalunya. 
Revista «Nuevo Mundo»
L'aplec dels pagesos de la comarca, a la fondalada del riu Sosa, a Santisteve de Llitera (Sant Esteve de Llitera).
1906. Canal d'Aragó i Catalunya. 
Revista «Nuevo Mundo»
Detall dels pagesos, vinguts a peu i amb els carros, i amb la guàrdia civil a cavall, vigilant el pícnic del seu rei.
1906. Canal d'Aragó i Catalunya. 
Revista «Nuevo Mundo»
L'or blanc finalment baixant pel canal. 
1906. Canal d'Aragó i Catalunya. 
Revista «Nuevo Mundo»
Detall de la comitiva reial, amb els cigars en primer pla, llavors signe de distinció i de classe, per recordar als pagesos quin havia de ser l'ordre inalterable de la societat. 
1906. Canal d'Aragó i Catalunya. 
Tres imatges més de la inauguració en una altra revista de l'època. En la primera, uns xicots caminen damunt dels tubs del sifó, cosa que ens dóna la idea de la grandària. El rei espanyol recorrent el terreny, amb el cigarret a la boca, i escoltant les benediccions del bisbe de Lleida.