Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rambla de Ferran. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rambla de Ferran. Mostrar tots els missatges

20200309

[2098] La riuada de 1907, més

1907. Riuada a Lleida.
Revista «La Actualidad», núm. 66, d'1 de novembre (BDH).
Cinc imatges imponents de la greu inundació provocada per la riuada d'aquell any, que s'endugué el pont i bona part de l'horta lleidatana. 
1907. Riuada a Lleida. 
Revista «La Actualidad», núm. 66, d'1 de novembre (BDH).
A la baixada de la Trinitat, alguns operaris intenten salvar els sacs de gra que no havien quedat afectats per l'aigua, entre l'expectació de la gent. 
1907. Riuada a Lleida. 
Revista «La Actualidad», núm. 66, d'1 de novembre (BDH).
En alguna altra part de Ferran, els operaris municipals manxen en una bomba manual per extraure l'aigua d'un magatzem o fàbrica de grans portalades. Ens podem fixar en la taca de l'aigua a la paret, de l'alçada del xiquet, per veure la magnitud de la inundació. 
1907. Riuada a Lleida. 
Revista «La Actualidad», núm. 66, d'1 de novembre (BDH).
A Cappont l'aigua va arribar a l'alçada d'un home, com s'aprecia a la paret. La gentada guaitant la destrossa de la «Posada de Jose(p) Roig», segons rètol pintat dalt de la façana, a on s'hi havien quedat assetjats tota una nit els estadants, fins que pogueren ser rescatats.
1907. Riuada a Lleida. 
Revista «La Actualidad», núm. 66, d'1 de novembre (BDH).
Els trossos de fruiters que hi havia als afores d'aleshores, de l'actual Av. Catalunya per avall, tots inundats, amb la silueta del castell de Gardeny al fons. 
1907. Riuada a Lleida. 
Revista «La Actualidad», núm. 66, d'1 de novembre (BDH).

Els lleidatans de tota condició amuntegats a les escales i barana de la Plaça Sant Francesc per observar les aigües del Segre sortides de mare. Un policia vigila que ningú no passi a la banqueta.
Veg. l'article complet a:

20190630

[1996] Un globus captiu a la festa major lleidatana, 1883

Anys 1900-1910 ca. Globus captiu a Lleida. 
És aquesta una preciosa i històrica imatge del globus captiu instal·lat a l'esplanada de Cappont. Sense data, però sens dubte de principi del segle passat i no gaire diferent de l'estampa que devien oferir els primers globus captius que es mostraren a la nostra ciutat ja al segle XIX, com a atracció de fireta a la Festa Major.

Una gran gernació s'agombolava al voltant de l'artefacte, i la cua per pujar-hi era inacabable. Davant per davant, hi veiem un dels dos pals, un a cada costat, amb què se sostenia a terra el globus mentre el públic accedia a la cistella. Només que l'alçada de l'elevació captiva, o sigui, amb el globus sempre ben lligat amb una forta soga a alguna o algunes estaques a terra, fos de cap als 30 m l'efecte de sorpresa, admiració i fins i tot basarda havia d'ésser freqüent entre els usuaris. Em fa l'efecte que el preu no devia resultar gaire popular i que més aviat es tractava d'una atracció tirant cap a aburgesada. Al darrere, el primer carrer del Cappont vuitcentista, sense gran cosa més al darrere més que horts i alguna fàbrica o molí.

1883. Globus captiu a Lleida.
«La Correspondència de España. Diario universal de noticias», 14 de maig.
Resum dels actes de la festa major de maig a la nostra capital, iniciades a les 6 del matí amb la cercavila dels gegantons, nans, timbalers i «danses del país». Oficis religiosos també matiners, i obligats per celebrar el sant patró Anastasi, acte de caritat als pobres i necessitats, la tradicional cursa de la «cordera» a les 2 de la tarda, que llavors hi havia horari europeu, juntament amb l'elevació «de vistosos globus aerostàtics». Desconeixem si era el primer cop que això es veia a Lleida, però per a l'època no devia haver estat gaire freqüent. No dona la notícia més informació p. ex. del lloc des d'on s'elevaven aquests enginys. L'expectació, igual que a tot arreu on aquesta atracció de fira s'establia, era màxima i les cues interminables. Això es veu en totes les imatges que ens han pervingut d'altres viles i ciutats. 

Aquella festa major de 1883 també incloïa la processó amb el Sant pels carrers de la ciutat, a la tarda. En fer-se fosc, premissa necessària per al cas, inauguració de l'enllumenat elèctric de la Rambla de Ferran, «a las siete de la noche». La llum «produjo un efecto fantástico, lo cual honra sobre manera la Sociedad Española Electricista que la ha instalado». Probablement es tractava d'un espectacle temporal, però aquesta referència a l'arribada de la llum elèctrica és deu anys anterior a la instal·lació de l'enllumenat a la ciutat a càrrec de la Sociedad Eléctrica de Lérida d'Emilio de la Cuadra, que inaugurava l'electrificació definitiva dels carrers i cases de la ciutat al 1893. És, doncs, ben factible que fos una atracció més de la festa major, atès que aquell 1883 encara faltava uns anys perquè s'electrifiqués la Rambla barcelonina, i ben just hi havia 30 llums elèctrics a la nostra capital nacional, que rebria l'impuls electrificador definitiu a partir de l'Exposició de 1888. Desconeixem, a més, la font del fluid elèctric amb què s'abastia aquesta il·luminació de la Rambla de Ferran, potser connectada de manera convenient a alguna de les màquines de vapor d'alguna de les empreses de la zona.

La tradició dels focs d'artifici, encara ben present a les festes majors lleidatanes actuals, ja existia en aquelles dates del segle XIX, i la sessió de sarsuela, en castellà, al Teatre del Camps Elisis també devia fornir l'oportunitat a les classes benestants de lluir joies i vestits.

Aquell any la Festa Major de Maig s'allargà dos dies més, dissabte i fins diumenge. El penúltim dia hi tornà a haver elevació dels globus, a més de cucanyes i més curses. A la Paeria, hi hagué un acte institucional en record del malaurat Dr. Lluís Roca i Florejacs, metge i cronista de la ciutat, prohom de la Renaixença local, mort l'any 1882. Se'n penjà el retrat al Saló de Sessions.

Aquell dissabte, diu la crònica, «la iluminación será general». Frase poc explícita, però que sembla indicar que la Rambla de Ferran exhibí la il·luminació elèctrica bona part del vespre i de la nit.

Al diumenge i darrer dia de la festa major, a l'Institut de secundària, llavors ubicat a l'edifici del Roser, hi hagué lliurament de premis artístics, científics i literaris. A les 6 de la tarda, al passeig dels Camps Elisis, la «corrida de la sortija», que era una exhibició eqüestre, probablement de tradició militar, en què els genets havien d'encertar una argolla amb una llança, en una mena de rememoració de les justes medievals.
1895. Globus Montgolfier a Lleida.
Full del programa de la Festa Major de maig, en què s'anunciava l'elevació d'un globus, dit de Montgolfier en honor a l'inventor del giny al final del s. XVIII, amb un «intrépido capitán» a bord, a les cinc de la tarda i tot plegat amenitzat per la banda de música lleidatana de la «Lira Popular».
1900. Globus Montgolfier a Lleida.
La portada del programa de la Festa Major de maig d'aquell any ens il·lustra en què consistien aquestes elevacions de globus amb pilot incorporat: el «capità» hi anava lligat, sense cistella, i devia elevar-se a gran alçada per causar l'admiració popular. 
1911. Globus grotescos a Lleida.
Quan l'aviació substituí l'interès aeronàutic del públic, decaigueren els espectacles de globus captius. Sembla que durant un temps foren substituïts per espectacle de «globus grotescos», que eren globus caricaturescos d'animals o humans.
Anys 1910-20. Globus grotescos.
Mostra dels globus que s'enlairaven per a divertiment del públic concentrat, amb caricatures de tipus humans i animals, i que arribaven a fer fins a 2,5 m de grandària.
1910 ca. Globus captiu a la Seu d'Urgell.
Una magnífica vista de l'era des de la qual s'enlairava el globus captiu a la festa major de la Seu d'ara fa més o menys cent anys. L'expectació era màxima, i la cua per pujar-hi inacabable. Dos pals a cada banda del globus, l'aguanten en estat de repòs. Cada viatge devia carregar d'entre 6 a 10 persones. És probable que fos la primera vegada que un giny de la nova modernitat hagués arribat com a atracció de fireta a la població.

1910 ca. Globus captiu, BCN.
Una atracció de globus captiu a tocar del monument al Dr. Rius i Taulet, davant de la Ciutadella, al peu del Saló de Sant Joan.
1910 ca. Globus captiu, BCN.
Una altra esplèndida imatge acolorida ens mostra un globus aerostàtic sobre l'Arc de Triomf del Passeig de Sant Joan barceloní.
1907. Globus captiu, BCN.
Preciosa il·lustració d'un globus captiu sobre la capital catalana, amb el peu de les torres de la catedral i de Santa Maria del Mar. El Passeig o Saló de Sant Joan, llavors en un extrem de la ciutat i que oferia espai suficient i vistes completes, fou el lloc habitual d'aquests enlairaments.

1888. Globus captiu, BCN.
Durant l'Exposició Universal d'aquell any, els globus foren una atracció contínua. Les imatges ens permeten de veure en detall la cistella i la disposició del passatge.


20180306

[1811] Lleida, riuada de 1907

1907. El Pont Vell del Segre, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

La imatge del pont medieval col·lapsat per l'aiguat d'aquell octubre. Els dos darrers ulls, just a la corba del meandre i que disposaven ja d'una passera des de la darrera avinguda durant la penúltima dècada del segle anterior, van cedir a la força de l'aigua. El pont encara havia tingut un altre arc, tocant al portal d'entrada a la ciutat, que fou enterrat durant la construcció de la primera banqueta, a final del segle XVIII.

«Espectacle grandiós i desolador era contemplar lo riu ensenyorit de l'horta de Lleida i de part de la ciutat, voltant les cases de camp,... batent i rebatent furiós contra els murs de la banqueta, bramant desesperadament contra les pilastres del pont, destruint i arrossegant arbres gegantins,... marges i conreus, bigams i carretals, los aparells del llaurador i les mercaderies dels magatzems», escriu apassionadament des de la ciutat inundada el corresponsal Ll. G. Abadal.
1907. Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

«Los vells recorden la riuada del 1853», en què «malgrat haver arribat l'aigua al segon graó de la Catedral, o sia un pam més amunt que enguany, no se sofriren tantes malvestats ni perjudicis»
1907. Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Detall de l'aleshores diputat Francesc Macià, en la seua excursió fluvial per la darrera part del Segre en l'aiguabarreig amb el Cinca.
Breu ressenya dels danys a Lleida i pobles de l'horta del Segre i de l'aiguabarreig amb el Cinca. El diputat a Corts (espanyoles) senyor Macià va visitar les hortes inundades del Baix Segre, des de Torres per avall, per mitjà d'una barca, cap a Soses i la Granja, molt afectada en l'aiguabarreig amb el Cinca per l'acumulació de les avingudes dels dos grans rius. 
1907. Torres de Segre (el Baix Segre),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.

Detall de l'aleshores diputat Francesc Macià, en la seua excursió fluvial per la darrera part del Segre en l'aiguabarreig amb el Cinca.
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 23 d'octubre.

«En toda la vasta cuenca del Segre llueve sin cesar». La situació de desbordament del Segre a Cappont: «En medio de la orilla izquierda hay una hilera de casas, en las que varias personas necesitan y piden auxilio urgente por temor a un derrumbamiento». S'esperava material i reforços per tren des de Tarragona.

Deia el telegrama del governador (espanyol) a Lleida: «Inundación presenta carácter verdadera catástrofe. De pueblos aguas arriba recibo noticias cada vez más alarmantes. Puente de piedra está a punto de colmar sus ojos, y en tal caso es seguro quedará destruido... La corriente del Segre es aterradora por inmensa e impetuosa».
1907. El Cappont, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

A Cappont, l'aigua va arribar fins al primer pis de l'única filera de cases que llavors hi havia, tot just davant del Segre. A la casa que hi ha marcada amb una petita creu al damunt, s'hi refugiaren 27 persones, que hagueren de ser rescatades «amb grans treballs». S'aprecien un pal de llum a la dreta, i la fumera del molí a l'esquerra. La ratlla de l'alçada fins a on va pujar l'aigua és ben recognoscible. També l'estil tradicional dels casals d'aquell temps, amb àmplies galeries. 
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 23 d'octubre.

El dia 22 al matí el pont de pedra lleidatà encara aguantava, però la situació era més que alarmant: «El Segre se ha desbordado inundando la huerta, los Campos Elíseos, la barriada de Cappont, la Rambla de Fernando, y parte del paseo de la Banqueta». En augmentar el nivell de les aigües, queda «prohibido el paso por el puente del Segre». La redacció dels diaris El Pallaresa i El Ideal, restaven inundades. Probablement la impremta Sol, emplaçada al final del carrer de Blondel.

Al vespre, el secular pont de pedra lleidatà va sucumbir: «El puente sobre el río Segre, el único que comunica la capital con los pueblos de la orilla izquierda del río, se hundió produciendo estrépito».
1907. La Rambla de Ferran, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

Detall de la banqueta just a tocar del pont per la seua banda septentrional, actualment Rambla de Francesc Macià, abans de l'anomenada plaça de Cabrinety, actualment de la Pau. El pal de la llum ha caigut a l'aigua perquè el talús a on descansava el pont ha cedit a la força de l'embat de les aigües, just a la corba del meandre que el riu feia en passar per la ciutat.
1907. La Rambla de Ferran, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

La Rambla de Ferran tota negada. A les parets laterals, s'hi aprecia l'alçada de la marca de l'aigua.
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 24 d'octubre.
El rescat dels aïllats a Cappont. «En la actual avenida del Segre se ha observado un fenómeno, y el de que el nivel de las aguas experimenta bruscas oscilaciones, bajando a veces un metro para subirlo nuevamente a los cinco minutos».
1907. Els Camps Elisis, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

La Font de les Granotes dels Camps Elisis amb «lo sortidor mig cobert de terra».
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 24 d'octubre.

Breu notícia de danys a Seròs. En els pobles de Franja, com ara Mequinensa, el Cinca també en va fer de les seues. 
1907. El Pont Vell del Segre, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.
Els pontoners de l'exèrcit (espanyol) vinguts de Saragossa construeixen un pont provisional de barques entre la marge dreta a l'alçada del carrer Alcalde Fuster i els Camps Elisis, davant els magatzems de fusta, a on paraven els rais provinents del Pirineu, de la Viuda Areny. El pont s'hi estarà més de tres anys, fins a la inauguració del nou pont al 1911. 
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 26 d'octubre.

Notícia de la mobilització dels pontoners militars per substituir provisionalment el vell pont medieval. 
1907. El Pont Vell del Segre, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.

Detall del pont de fusta sobre les barques, que feia ben bé 200 m per 3 d'amplada. 
1907. El Pont Vell del Segre, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.

Detall del pont militar, davant de la serradora dels Camps Elisis. Després de l'ocupació franquista (1938) de la ciutat, més o menys al mateix lloc s'hi construirà un altre pont militar de barques.  
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 27 d'octubre.

La demanda de socors de part del Paer en Cap a altres ajuntaments i administracions fou constant. 
1907. Els Camps Elisis, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: E.Gausí.

Grup d'«esforçats marins» de Tarragona i Tortosa arribats en auxili de la ciutat. El tren a Tarragona fou gairebé l'única via de comunicació de Lleida en aquells dies i això portà l'ajut de veritables 'llops de mar' per solcar les aigües del Segre en el salvament de les persones aïllades al Cappont. Diria que la imatge és presa a l'estació de ferrocarril, que encara era la primitiva de 1860. 
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 19 de desembre.
Agraïment pels donatius rebuts.
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 11 de novembre.

L'alçada del llot i del xarqui [tarquim] als trossos de l'horta arribava a un metre. 
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 31 d'octubre.

La queixa publicada al diari «El Pallaresa» i reproduïda pel diari barceloní contra l'Estat (espanyol) per la manca d'inversions. Oi que encara us sona? Continuarà sonant fins a l'arribada de la llibertat, la dignitat i la prosperitat republicanes.