Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rambla de Ferran. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rambla de Ferran. Mostrar tots els missatges

20180306

[1811] Lleida, riuada de 1907


1907. El Pont Vell del Segre, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

La imatge del pont medieval col·lapsat per l'aiguat d'aquell octubre. Els dos darrers ulls, just a la corba del meandre i que disposaven ja d'una passera des de la darrera avinguda durant la penúltima dècada del segle anterior, van cedir a la força de l'aigua. El pont encara havia tingut un altre arc, tocant al portal d'entrada a la ciutat, que fou enterrat durant la construcció de la primera banqueta, a final del segle XVIII.

«Espectacle grandiós i desolador era contemplar lo riu ensenyorit de l'horta de Lleida i de part de la ciutat, voltant les cases de camp,... batent i rebatent furiós contra els murs de la banqueta, bramant desesperadament contra les pilastres del pont, destruint i arrossegant arbres gegantins,... marges i conreus, bigams i carretals, los aparells del llaurador i les mercaderies dels magatzems», escriu apassionadament des de la ciutat inundada el corresponsal Ll.G. Abadal.
1907. Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

«Los vells recorden la riuada del 1853», en què «malgrat haver arribat l'aigua al segon graó de la Catedral, o sia un pam més amunt que enguany, no se sofriren tantes malvestats ni perjudicis»
1907. Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Detall de l'aleshores diputat Francesc Macià, en la seua excursió fluvial per la darrera part del Segre en l'aiguabarreig amb el Cinca.
Breu ressenya dels danys a Lleida i pobles de l'horta del Segre i de l'aiguabarreig amb el Cinca. El diputat a Corts (espanyoles) senyor Macià va visitar les hortes inundades del Baix Segre, des de Torres per avall, per mitjà d'una barca, cap a Soses i la Granja, molt afectada en l'aiguabarreig amb el Cinca per l'acumulació de les avingudes dels dos grans rius. 
1907. Torres de Segre (el Baix Segre),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.

Detall de l'aleshores diputat Francesc Macià, en la seua excursió fluvial per la darrera part del Segre en l'aiguabarreig amb el Cinca.
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 23 d'octubre.

«En toda la vasta cuenca del Segre llueve sin cesar». La situació de desbordament del Segre a Cappont: «En medio de la orilla izquierda hay una hilera de casas, en las que varias personas necesitan y piden auxilio urgente por temor a un derrumbamiento». S'esperava material i reforços per tren des de Tarragona.

Deia el telegrama del governador (espanyol) a Lleida: «Inundación presenta carácter verdadera catástrofe. De pueblos aguas arriba recibo noticias cada vez más alarmantes. Puente de piedra está a punto de colmar sus ojos, y en tal caso es seguro quedará destruido... La corriente del Segre es aterradora por inmensa e impetuosa».
1907. El Cappont, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

A Cappont, l'aigua va arribar fins al primer pis de l'única filera de cases que llavors hi havia, tot just davant del Segre. A la casa que hi ha marcada amb una petita creu al damunt, s'hi refugiaren 27 persones, que hagueren de ser rescatades «amb grans treballs». S'aprecien un pal de llum a la dreta, i la fumera del molí a l'esquerra. La ratlla de l'alçada fins a on va pujar l'aigua és ben recognoscible. També l'estil tradicional dels casals d'aquell temps, amb àmplies galeries. 


1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 23 d'octubre.

El dia 22 al matí el pont de pedra lleidatà encara aguantava, però la situació era més que alarmant: «El Segre se ha desbordado inundando la huerta, los Campos Elíseos, la barriada de Cappont, la Rambla de Fernando, y parte del paseo de la Banqueta». En augmentar el nivell de les aigües, queda «prohibido el paso por el puente del Segre». La redacció dels diaris El Pallaresa i El Ideal, restaven inundades. Probablement la impremta Sol, emplaçada al final del carrer de Blondel.

Al vespre, el secular pont de pedra lleidatà va sucumbir: «El puente sobre el río Segre, el único que comunica la capital con los pueblos de la orilla izquierda del río, se hundió produciendo estrépito».
1907. La Rambla de Ferran, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

Detall de la banqueta just a tocar del pont per la seua banda septentrional, actualment Rambla de Francesc Macià, abans de l'anomenada plaça de Cabrinety, actualment de la Pau. El pal de la llum ha caigut a l'aigua perquè el talús a on descansava el pont ha cedit a la força de l'embat de les aigües, just a la corba del meandre que el riu feia en passar per la ciutat.
1907. La Rambla de Ferran, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

La Rambla de Ferran tota negada. A les parets laterals, s'hi aprecia l'alçada de la marca de l'aigua.
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 24 d'octubre.
El rescat dels aïllats a Cappont. «En la actual avenida del Segre se ha observado un fenómeno, y el de que el nivel de las aguas experimenta bruscas oscilaciones, bajando a veces un metro para subirlo nuevamente a los cinco minutos».

1907. Els Camps Elisis, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

La Font de les Granotes dels Camps Elisis amb «lo sortidor mig cobert de terra».
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 24 d'octubre.

Breu notícia de danys a Seròs. En els pobles de Franja, com ara Mequinensa, el Cinca també en va fer de les seues. 
1907. El Pont Vell del Segre, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.
Els pontoners de l'exèrcit (espanyol) vinguts de Saragossa construeixen un pont provisional de barques entre la marge dreta a l'alçada del carrer Alcalde Fuster i els Camps Elisis, davant els magatzems de fusta, a on paraven els rais provinents del Pirineu, de la Viuda Areny. El pont s'hi estarà més de tres anys, fins a la inauguració del nou pont al 1911. 
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 26 d'octubre.

Notícia de la mobilització dels pontoners militars per substituir provisionalment el vell pont medieval. 
1907. El Pont Vell del Segre, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.

Detall del pont de fusta sobre les barques, que feia ben bé 200 m. per 3 d'amplada. 
1907. El Pont Vell del Segre, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.

Detall del pont militar, davant de la serradora dels Camps Elisis. Després de l'ocupació franquista (1938) de la ciutat, més o menys al mateix lloc s'hi construirà un altre pont militar de barques.  
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 27 d'octubre.

La demanda de socors de part del Paer en Cap a altres ajuntaments i administracions fou constant. 
1907. Els Camps Elisis, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: E.Gausí.

Grup d'«esforçats marins» de Tarragona i Tortosa arribats en auxili de la ciutat. El tren a Tarragona fou gairebé l'única via de comunicació de Lleida en aquells dies i això portà l'ajut de veritables 'llops de mar' per solcar les aigües del Segre en el salvament de les persones aïllades al Cappont. Diria que la imatge és presa a l'estació de ferrocarril, que encara era la primitiva de 1860. 
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 19 de desembre.
Agraïment pels donatius rebuts.
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 11 de novembre.

L'alçada del llot i del xarqui [tarquim] als trossos de l'horta arribava a un metre. 
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 31 d'octubre.

La queixa publicada al diari «El Pallaresa» i reproduïda pel diari barceloní contra l'Estat (espanyol) per la manca d'inversions. Oi que encara us sona? Continuarà sonant fins a l'arribada de la llibertat, la dignitat i la prosperitat republicanes. 

20161106

[1560] La ullada lleidatana de Manuel Pinilla

Anys 1920. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

La banqueta de Blondel en els anys que se'n va refer la balustrada (1923-24). S'hi observa bé la tanca de fusta de les obres i l'embastida amb què s'aixecaven els alts pilans decoratius. 
Anys 1920. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

Una cursa popular, potser durant la festa major, tot i que la gent encara va molt tapada de roba. El terra era típicament enllambordat. Els cartells mostren l'emplaçament de la Imprenta Sol, al núm. 42, i del servei d'òmnibus de Lleida a Franga, Mequinensa i Torrent.


Manuel Pinilla i Campoamor va néixer el 22 de novembre de 1881 a Barcelona, fill de l’enginyer de mines Eduardo Pinilla i Fornell i Conchita Campoamor i Pérez. Va començar a treballar com a comptable per a les indústries hidroelèctriques al Pallars. El 1912 va ingressar com a caixer de la construcció a Riegos y Fuerzas del Ebro S.A. coneguda popularment com La Canadenca. Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, Manuel va viure als campaments que l'empresa va construir per allotjar als empleats, com a únic mantenidor de l’organització administrativa de la companyia. 

Acabada la guerra torna a les oficines a Barcelona on és nomenat director de les caixes, nòmines i comprovants. L’any 1948 és ascendit a Interventor General. Manuel Pinilla es va casar en primeres núpcies amb Carme Padró Roca, qui va morir a Balaguer el 1918, i en segones núpcies amb Rosita Curet i Mayoral. Malgrat que Manuel Pinilla no va ingressar com a soci al Centre Excursionista de Catalunya, la família Pinilla va mantenir una gran amistat amb Gaspar Sala i Rosés de la Secció de Fotografia del CEC. Tant Manuel com les seves germanes Josefa i Conxita eren grans aficionats a la fotografia, i participaren en nombrosos concursos que organitzava la Secció de Fotografia del CEC. Va morir el 6 de març de 1962, amb 80 anys. 
(Fitxa AFCEC).

1912. La presa de la Mitjana, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).
La recent construïda presa de la Mitjana i de les comportes del Canal de Seròs. A la marge dreta del riu, la ribera de Pardinyes, llavors sense cap construcció.

1915. El pont del ferrocarril, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

La nevada de l'abril de 1915, que deixà un pam ben bo de neu, vista des del riu, amb el pont del ferrocarril al fons, on veiem com travessa un tren amb tota la fumerada. 
1915. Riu Segre, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

Un grup de nois de pesca al riu Segre, probablement riu avall de la ciutat, a la partida de Rufea.
1912. El mercat de la plaça de Sant Joan, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

Detall del mercat de la plaça, llavors enllambordada.
1912. El mercat de la plaça de Sant Joan, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).
 
La presa fou feta des de davant l'església. Al fons, sobre les teulades, el templet que corona (encara) l'edifici del costat de la Paeria.
1913. La Seu Vella, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

La porta tapiada de l'entrada al claustre per la magnífica Porta dels Apòstols, amb el cos de guàrdia de la soldadesca d'ocupació (espanyola).
1913. La Seu Vella, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

La Porta dels Fillols, que llavors donava a peu pla i amb un arbret just al davant. Al lateral, l'entrada exterior a la capella dels Sescomes.
Anys 1920. El Camp d'Esports, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

Una exhibició de patinatge sobre rodes a les instal·lacions esportives del Camp d'Esports de la Joventut Republicana lleidatana, acabades just cap a aquella data.
Anys 1920. El Camp d'Esports, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

Detall de l'espectacle artístic de patins. 
1923. La Plaça de la Sal, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

La placeta de l'antiga porta ferrissa de la ciutat, amb la seu de la Caixa d'Estalvis de Lleida, un edifici d'aquells anys però ja enderrocat i refet en estil modern, actualment amb una oficina de la Caixa barcelonina. L'entitat financera lleidatana fou fundada al 1880 i fou un referent per a l'economia local i comarcal fins a l'absorció al 1979. El gran edifici del Montepio, no gaire lluny, mesurà sa esplendor durant la postguerra.
1923. Carrer del Cardenal Remolins, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

Molt ple de magatzems per la proximitat a l'estació de ferrocarril. El cardenal lleidatà que dona nom al carrer i que visqué en el tombant del segle XV al XVI, doctor per l'Estudi General, fou conseller del Papa Alexandre VI i arquebisbe de Sorrento, i fou executor de les polítiques repressores d'aquests Borja contra les famílies romanes rivals. 
1923. Rambla de Ferran, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

Els carrers i voreres enllambordats de la Rambla de Ferran, que no donava encara davant de la nova estació (1927), sinó a l'illa de cases que hi hagué al davant, i que fou enderrocada, allà on ara hi ha aprox la plaça de Ramon Berenguer IV.