Paper. Cyperus Papyrus.
La fabricació del papir remunta al IV mil·leni abans de Crist, al delta del Nil. Les tiges del jonc aquàtic o palustra que ja servien per fer cistelleria, cordills, roba o embarcacionetes, també foren aprofitades per estendre-les i superposar-les transversalment, sense entrellaçar, i ben matxucades per aplanar-les formaven un full. Les tiges s'empegaven amb el seu propi suc resinós. Enganxant-ne unes quantes de seguides, s'obtenia un rotlle que s'enrotllava, oi que sí: ho diu la paraula. Un bastó de fusta (o de vori en els més preuats) servia per encaragolar-lo i guardar-lo, o bé lligats amb una cinteta. Així s'hi amuntegaven i classificaven a la Biblioteca d'Alexandria.
Biblioteca d'Alexandria.
Classificació i conservació de papirs.
Papir.
DECat, Joan Coromines. Paper.
Mot agafat del llatí papyrus «quan descabdellàrem la fabricació de paper apresa dels àrabs i moros: mot i indústria que la nostra nació transmeté després a totes les altres llengües i nacions d'Europa». Lo mot és documentat per escrit ja al segle XIII. La primera fàbrica europea de paper va funcionar a Xàtiva, sembla que des del segle XI o XII, encara sota poder sarraí, i s'incorporà a l'estat català amb Jaume I i la creació del Regne de València. Lo mateix rei de qui enguany ningú ha considerat oportú rememorar-ne los 750è aniversari de la mort.
.jpg)
DECat, Joan Coromines. Paper.
Lo comerç català de paper amb la resta d'Europa fou molt actiu en els segles medievals, i en textos forans s'hi sol trobar l'expressió paper català. Lo nostre savi etimòleg desgrana l'exportació també del mot a les altres llengües europees: francès i italià, castellà i portuguès, alemany i anglès. En aquestes quatre llengües darreres, lo mot no hi apareix fins al segle XIV, ço que indica l'època en què se feu usual. Sempre a partir del producte i mot importats dels nostres Països.
A Europa era usual, des de la caiguda de l'imperi romà i l'acusada minva d'intercanvis comercials, d'escriure amb pergamins (epònim: invenció de la ciutat de Pèrgam sobre el segle III aC.), pell treballada d'animal que permetia escriure per tots dos costats i era també enrotllat. Quan deixà d'encaragolar-se i se començà a cosir, se'n digué còdex, que és lo padrí del llibre modern.
Però el paper medieval, que ens dugueren els àrabs i moros (musulmans nord-africans o magribins), no se fabricava igual que ho feien los antics egipcis amb el papir destinat a sacerdots i escrivans de faraons. Sinó que, a través de l'Iran persa, l'havien après dels xinesos, fet amb pasta de draps vegetals. Canvià la tecnologia però se'n mantingué la paraula, deixà d'enrotllar-se i se cosí com los còdexs, llibres a partir del sorgiment de la galàxia Gutemberg al segle XV.
Paper.
Fabricació de paper medieval, segons tradició musulmana. Del matxucat a l'assecat.
.jpg)
DECat, Joan Coromines. Paper.
La fabricació de paper ha estat un dels àmbits més productius a tots els Països Catalans fins al segle XX, que anirà decaient. Ésser un paperer o paperera, volia significar que s'era una persona falsa o que sabia fet tots los papers.
.jpg)
DECat, Joan Coromines. Paper.
Paperina és l'«expressió catalana per dir allò que el castellà (llengua sovint més pobra i de civilització material més endarrerida), confon amb bolsa». Mot que no hauríem d'abandonar, com tants d'altres, per modes forànies.
Paper. Cyperus Papyrus.
La planta del paper sempre amb los peus molls, cosa que després, lo paper, no pot sofrir: ni aigua ni humitats.
Paper xetaví.
Era l'expressió que reconeixia la importació de la tècnica i del producte des de la Xàtiva sarraïna.
(Els molins de la conca inferior del riu Ripoll, Miquel Sánchez i González, 2001, enllaç).
2022. L'infinit dins d'un jonc.
Una magna i imprescindibilíssima lectura d'autora aragonesa.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
