Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Coromines. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Coromines. Mostrar tots els missatges

20170513

[1701] D'Isona, més

1920. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).

Vista del poble amb l'antic campanar destacat damunt les teulades
1913. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
«La seva situació és a l'extrem del pla que va decaient vers lo riuet de Sant Salvador», capital de la Conca Dellà, on conflueixen les vessant de l'esquerra de la Pallaresa, en contraposició a la Conca Deçà, a la marge dreta, on hi ha el cap de partit i comarcal, Tremp.

«La carretera de la muntanya cap a la terra baixa passa per aquell terme, com també la que passant per Conques, Figuerola i Vilamitjana va a Tàrrega. Hi ha servei diari d'automòbils a Tremp i Tàrrega». En aquesta darrera hi havia l'estació de ferrocarril més propera a les comarques pirinenques. Al 1920, tot just passava dels mil habitants, dels quals poc més de 820 a Isona i la resta en els diferents poblets del voltant. Des de començament de segle XIX havia perdut ja cent ànimes. A començament del nostre segle XXI, 654. Resistint amb dignitat la despoblació arrossegada pel que alguns encara anomenen 'progrés'.
1913. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La portalada gòtica de la primitiva església d'Isona, amb la Marededeu. 
Clixé de Josep de Romero.
1920. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).

L'antiga pica baptismal de l'església d'Isona, tallada en pedra
1920. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).

La raconada de la portalada de l'antiga església, amb la gran rosassa damunt la porta.
1920. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).

La gran font de la vila, amb les canelles que ragen sens parar, emplaçada al NO. de la vila, a tocar de l'ermita del Roser, i a on també hi havia el vell safareig públic.
1913. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Els escuts dinovescos de la vila.
1913. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
El Santuari de la Mare de Déu de la Posa, prop de Llordà «tenia rendes bastants per sostenir un eclesiàstic, qui era de patronat de l'Ajuntament».
1913. Covet, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Clixé de Juli Vintró.
La portalada romànica de l'església de Covet, «lloc de sobres conegut per la interessantíssima església de Santa Maria, que constitueix una de les més belles mostres que l'art romànic produí a Catalunya en lo segle XII».
1913. Covet, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Un dels capitells de l'església de Covet, decorat amb animals fantàstics.
Clixé de Josep de Romero.
1913. Llordà, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Les runes del castell de Llordà al tombant del segle XIX a XX.
Clixé de Lluís Marià Vidal.
1913. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Referència al castell de Llordà, celebrat com un «dels primers llocs entre les construccions militars, aixecades en lo nostre territori, per refermar les conquestes de les armes urgellenques i pallareses en lo segle XI».

Pel que fa a l'economia, eminentment agrícola, Isona disposava de fàbrica de gasoses, una altra de pasta per a sopa, dos molins fariners, una premsa d'oli i «s'hi fa ciment i hi ha carbó de pedra en lo seu terme». Amb escola de nois i nois, i enllumenat elèctric des de la inauguració del pantà de Sant Antoni. 

«Isona fou vila murada, havent arribat fins als nostres dies les despulles d'algunes torres i lo vell portal de la vila». Per acabar, la referència indispensable al vell passar romà. 
1932. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943), (MDC-BdC).

Els porxos de la plaça vella.
1932. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943), (MDC-BdC).

Vista de la plaça vella, amb els rucs 'aparcats' davant de casa amb les sàrries.
1934. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Danés i Torras (1891-1955), (MDC-BdC).

Guaitant des del balcó d'aquesta antiga casa pairal.
1913. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Les diputes etimològiques de fa cent anys. Actualment, el mestre Coromines ha deixat assentada la qüestió:

«Població molt important antigament, al Sudest [sic] de la Conca de Tremp, d'importància modernament decreixent, avui bastant despoblada; però era el centre més important el nostre Nordoest [sic] en l'època ibèrica i romana...

«És un dels noms pre-romans, del tipus ibèric en -ON que els romans adaptaren a llur declinació -o, -onis, -onem, etc.: Tarraco(n), Barcino, Iluro, Arrago, Celso, Baetulo, Lauro,... En tots ells, -ON fou substituït per -ONA en la fase romànica, d'on Isona, tal com Tarragona, Barcenona/-lona, Alaraona, Arraona... Lisbo(n)a...»

Amb una llarga dissertació etimològica justifica el pas d'Aison a Aeso(n) i finalment Isona, que en cap cas es pot confondre amb la romana Iesso, Guissona.
1913. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Referència a la moneda ibèrica trobada a la població amb la llegenda EXE o EXO, i transcripció de les inscripcions en làpides romanes.
1913. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Breu apunt d'història medieval de la vila. 
1913. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
El castell de Llordà fou traspassat pel comte urgellenc a Arnau Mir de Tost, atès que als inicis fou conquesta urgellenca i no pallaresa.
1940 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Vista de la població enrunada després dels bombardejos feixistes (espanyols) de la guerra, al 1938, en la dura batalla pel front pallarès. Entre les cases, pel carreró, hi veiem l'antiga església, que en resultà molt afectada i calgué reconstruir. Manca referència a l'autor de la bella i històrica fotografia, potser algun militar de les hordes franquistes.

20170421

[1683] De Tolba al Montsec de l'Estall pel Pas de les Vaques

2017. Abril. Lo Montsec de l'Estall (la Baixa Ribagorça).
Vuit horetes per fer un 'tomet' de 25 qmtrets, de Tolba fins al poble (abandonat) de l'Estall i fins al cim, Lo Graller (1.330 m) per les perfectes ziga-zagues del grau de Sant Miquel (l'antic Pas de les Vaques). Grans vistes al Pirineu nevat i al congost de Mont-rebei, ben bé als nostres peus. Ja cal portar crema solar!

Segons el mestre Coromines, l'Estall és un «nom de molts paratges dels nostres Alts Pirineus, en particular el d'un poble de Ribagorça, agregat al municipi de Viacamp...És viu en aquella zona amb els sentit bàsic de 'pleta petita, corralet muntanyenc'...d'un mot pre-romà indoeuropeu... És el poblet que dóna nom al sector més occidental del Montsec..., anomenat d'Aragó impròpiament per gent antinacional i col·laboracionista.

Tot aquell tros de Montsec és terra molt pastoral, travessada per diverses carrerades que pugen de Llitera i Baixa Ribagorça cap al Pirineu. En el mateix terme del poblet hi ha un paratge molt conegut, dit La Pleta, al mig d'una gran feixana o replà, més o menys conreat, suspès en el vessant sud del Montsec: és possible que essent anomenada també Estall, d'aquesta, per excel·lència, hagi vingut el nom del poble: car d'allí es puja a salvar la carena per un portell dit lo Pas de les Vaques».