Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nadal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nadal. Mostrar tots els missatges

20171225

[1786] Nativitat medieval

Segle XII. Santa Maria de Sagàs, Bisbat de Solsona.
La simplicitat romànica, de tocs autènticament kandinskians. La presència del bou i la mula esclafant el bressol del Jesuset connectà amb l'imaginari popular i feia del tot humana la representació. La Mare de Déu apareix encara allitada després del part, amb un Josep pensatiu al seu costat.  
Segle XII. Mare de Déu del Coll d'Osor (la Selva).
L'anunciació de Gabriel i la Nativitat en una mateixa escena. Maria i el nen ajaguts mentre l'arcàngel prova de fer entendre a Josep, assegut, la situació. Els Evangelis canònics no diuen gran cosa sobre la nativitat de Jesús: «el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se» (Lc 2, 6). En un estable, doncs, a dins d'un presepio, un com o menjadora dels animals. D'ací sorgí la imatgeria del bou i la mula. Altres evangelis apòcrifs donaven més detalls del naixement i infantesa de Jesús, i incloïen la presència d'alguna llevadora i tot. 
Segle XII-XIII. Santa Maria de Cardet o de les Cabanasses,
la Vall de Boí (la Ribagorça).

El Mestre Joan del taller ribagorçà també representà la imatgeria tradicional de la Nativitat, amb la partera agitada, tot descansant amb Josep vetllant-la, al costat del pessebret escalfat pels animals. S'hi afegeixen els pastorets de la muntanya, amb ovelles i cans inclosos, que reben l'anunci de la bona nova de l'àngelet. 
Segle XII-XIII. Monestir de Santa Maria de Lluçà (Osona).
La Mare de Déu dempeus deixa el Jesuset al pessebre, amb Sant Josep contemplant l'escena maternal. El cos dels dos grans animals s'amaga darrere la petita menjadora que fa de bressol. Un truc visual molt simple i modern alhora, que estalviava lloc al quadre, temps i complicació al mestre pintor.
Segle XII-XIII. Monestir de Santa Maria de l'Estany (el Moianès).
La Nativitat també en representació escultòrica, sempre amb els elements tradicionals, que s'hi han mantingut inalterats durant dos mil·lenis. Maria hi apareix agitada i amb l'ajut d'una llevadora. Les orelles i les banyes ens ajuden a distingir el bou de la mula.
Segle XIV. Col·legiata de Sant Pere d'Àger, la Noguera d'Urgell.
La preciosa Nativitat del Mestre d'Albesa en un dels compartiments del retaule de la cripta, presenta una escena molt tradicional i casolana, amb la mare acaronant el fill, l'escalfor de les bèsties, la llevadora al peu del pessebret, l'àngel damunt el ràfec de l'establia, Sant Josep expectant i els pastorets acudint a la crida. 
Segle XIV. Clau de volta de Santa Maria del Mar, Barcelona.
La petitesa de l'espai obligà a resumir l'escena tradicional: ni angelets ni pastors, el Jesuset al centre sobre un gran i treballat pessebre, pare i mare als peus i al cap amb riques vestimentes, i els animals que tanquen per darrere la representació. Un gran estel, més lluent que tots els altres, hi representa la bona nova del naixement diví. 
Segle XIV. Retaule del Sant Esperit de Manresa.
Obra de Pere Serra per a la catedral manresana, datada al 1394. El retaule és una narració de la intercessió constant de l'Esperit Sant al llarg de la història, des de la Creació fins a la Passió de Jesús. L'escena de la Nativitat és presidida per l'estel de Nadal, al capdamunt de la cova. Maria no es troba allitada, però sí amb la llevadora present. Josep és presentat amb una llampant vestimenta, a l'estil dels grans patriarques de la tradició israelita. Darrere seu, els pastorets gairebé no es veuen, mentre que els animals i el gran pessebre ocupen el centre de la imatge, amb el Jesuset tot embolcallat en bolquers. 
Segle XIV. Església de Sant Pere de Cubells, la Noguera d'Urgell.
La influència de la pintura sienesa en les pintures de Pere Serra i els seus germans, diuen els entesos, és notable per les figures estilitzades, boca petita, ulls esquinçats. L'obra data de final del segle XIV o començament del XV. El pas cap a les nativitats gòtiques comportarà la idealització del Naixement. Tot i l'austeritat de l'escena, res ja no fa tuf de pobre. El pessebre més que una menjadora sembla un bressol fet a propòsit. Només les argolles per lligar els animals ens remeten a un estable. Els animals encara tenen gran presència en el quadre, i als pastorets se'ls reserva un racó. 
Segle XIV. Monestir de Sixena, els Monegres,
Bisbat de Lleida fins al 1999.
Retaule de la Mare de Déu, que s'ha atribuït també al mestre Pere Serra. Però aquesta Nativitat conserva un toc més popular i senzill que les altres obres d'aquest autor, amb el Jesuset damunt la palla i un pastoret amb el sac de gemecs a l'adoració.
Segle XIV. Capa pluvial del Bisbe Bellera, Vic.
(Museu Episcopal de Vic).
La capa és de vellut vermell, amb figures d'or i sedes policromes brodades a l'estil propi d'Anglaterra entre el segle XIII i la fi del XIV i caracteritzat per l'estilització i l'expressionisme de les figures. Només els animals recorden l'establia de Betlem, mabats darrere una menjadora senyorial. Maria apareix ajaguda en un gran llit, coberta de teles, amb l'assistència de la llevadora i Sant Josep als peus. La tendra imatge de la mare abraçant el fill dona a la representació una gran força de sentiment.
Segle XV. Retaule de Guimerà, l'Urgell.
A començament del segle XV, el gòtic va deixant enrere la visió tradicional, popular i humil de la Nativitat. Ramon de Mur, l'artista, encara hi pinta les bèsties domèstiques, però el pessebret més que una menjadora és un gran llit de pedra treballada, on el Jesuset queda arraconadet de tan petit dins d'un tan immens bressol.
Segle XV. Reial Monestir de Santes Creus, l'Alt Camp.
Una de les obres clau del gòtic internacional a Catalunya és el retaule marià de l’altar major del monestir de Santes Creus. El retaule es va encarregar a Pere Serra però sembla que va morir sense haver-lo començat a pintar. Guerau Gener, bon coneixedor del gòtic internacional valencià, el va substituir, però la seva mort prematura va fer que Lluís Borrassà, un dels grans protagonistes de la pintura del primer gòtic internacional català, acabés l’encàrrec. La imatgeria és més divinitzada que no pas popular, amb tota una cort d'angelets damunt una establia de tons daurats, tot i que el gest de la mare agafant el fill, amb un pacient Josep al costat, amb la presència dels animals al darrere, encara li dona un cert caliu tradicional. 
Segle XV. Santa Maria de Verdú, l'Urgell.
Pintura gòtica de l'escola lleidatana de Jaume Ferrer II. És una de les taules del retaule de l'alta major de l'església parroquial. Ja no hi ha establia, no hi ha ni bou ni mula ni pastorets. Només una escena celestial, amb els angelets servant una tela que fa de fons de l'escena. Les robes són riques, malgrat les sandàlies de Josep. El Jesuset ja no és bressolat en una menjadora. 
Segle XV. Retaule de Peralta de la Sal, la Llitera.
Nativitat gòtica obra de Jaume Ferrer II. El retaule, que conté altres taules obra de Pere Garcia de Benavarri, fou desmuntat i venut a començament del s.XX. Aquesta taula és conservada al Museu d'Art de Cleveland des del 1953. La pobresa i simplicitat romàniques han desaparegut per donar pas a una visió més divinal de l'escena. Els animals resten en segon pla, amb una mirada creuada molt original. Les roberiada és molt rica, el pessebret ha desaparegut, i els pastores han sigut substituïts per altres adoradors, probablement els mecenes de la pintura.

20151225

[1260] Nativitat romànica ribagorçana

Segle XIII. Frontal de Cardet, Vall de Boí, la Ribagorça.
El Taller de la Ribagorça és una de les escoles de pintura més característiques del nostre romànic pirinenc, sota la direcció del Mestre Joan, que signà algunes de les set obres que ens han pervingut de l'antic comtat ribagorçà: els frontals de Cardet, Gia, Rigatell, Sant Climent de Taüll, del Sant Sepulcre (també de Sant Climent), Sant Pere de Boí, i Tresserra.

La clau de l'èxit rau en la vistositat dels quadres, amb un acoloriment molt viu, en especial dels abundants rojos i dels magnífics blaus, en l'intenta d'un cert aire de moviment en la composició, i en el preu: els relleus de guix es revestien d'una pel·lícula d'estany que a continuació era acolorida, colrada, amb vernís daurat. A la vista apareixia com una bonica i rica obra d'orfebreria, mentre que en realitat es tractava d'un efecte visual aconseguit per pocs diners, sense necessitat ni d'or ni d'argent.

Mestre Joan esdevingué, més o menys cap al 1250, l'artista més preuat de tota la Ribagorça, des de la serra de Gia fins al capdamunt de la Vall de Boí. En aquell segle, l'economia d'aquelles valls degué de recuperar-se per la major estabilitat aportada per la ja definitiva pertinença del comtat a la Casa Reial de Barcelona, després de tres segles de disputes entre navarresos, aragonesos i pallaresos per la possessió d'aquest cobejat territori de valls i rius als peus de les muntanyes més altes del Pirineu. L'eix d'atenció geopolítica s'havia desplaçat, amb les conquestes de Jaume I, cap al sud i cap al mar.

A les Corts de Saragossa del 1300 s'aprovà el famós capítol que declarava que el Sobrarb, la Ribagorça i la Llitera fins a la clamor d'Almacelles es regirien en endavant pels furs d'Aragó. Se certificava així la dualitat intrínseca -encara fins avui- de la identitat ribagorçana (i de la Franja en general), administrativament aragonesa, culturalment i lingüística (en sa major part) catalana. Una dualitat mai no viscuda com a problemàtica pels naturals, excepte quan durant les darreres dècades del segle XX, el nacionalisme espanyol s'ha apropiat del sentiment aragonès per contraposar-lo, furibundament, contra el sentiment català, el seu veritable germà d'història i veïnatge. El temps, aquest tossut company de viatge pels segles de la història, tot ho tornarà a la justa essència.
Segle XIII. Frontal de Cardet, Vall de Boí, la Ribagorça.
Josep, assegut i amb un bastó més aviat de padrí que de pare, contempla Maria, agitada i coberta per un llençol, que es refà de l'infantament del Jesuset, cobert per un llençolet verd, que veiem ajagut a la menjadora del bou i la mula, prudentment amagats al darrere, com sol ésser característic dels naixements romànics catalans. 
Segle XIII. Frontal de Cardet, Vall de Boí, la Ribagorça.
S'afegeix a l'escena, però, una novetat: els pastors, que campen pels prats amb son ramat i els gossos d'atura, tots situats al marge del quadre, reben la bonanova del naixement de part de l'àngel celestial. La intenció d'un quadre en moviment és clara: els gossos sobre dos potes, els pastors mirant cap a dalt (en contraposició als corderets, tots amb el cap aplanat, pasturant), l'àngel descendint, els prats (verds i plens de rogenques groselles), busquen una certa representació de dinamisme, vivacitat, en consonància amb el gran trasbals de la notícia: Jesús és nat.
Segle XIII. Frontal de Cardet, Vall de Boí, la Ribagorça.
El frontal, a més de la màndorla amb la Marededéu i l'Infant en majestat, es compon de quatre quadres: l'Anunciació, l'Infantament, l'Adoració dels Mags i la fugida a Egipte per la degollació dels Innocents. 
Segle XIII. Frontal de Cardet, Vall de Boí, la Ribagorça.
L'Arcàngel Gabriel anuncia a Maria que serà mare del fill de Déu. La nova és de seguida compartida amb sa cosina Elisabet. El roig és el color de les túniques de tots els personatges i només els llargs mantells -o verds o blaus- contraposen les parelles de figures. Potser eren els colors de moda a la Ribagorça de fa set-cents anys!
Segle XIII. Frontal de Cardet, Vall de Boí, la Ribagorça.
Els mags, tots tres sempre blancs en la pintura medieval, celebren l'Epifania, tots tres amb presents a les mans. Continua la mateixa moda en la vestimenta, túnica i calces roges, mantell verd o blau. El rei Melcior fa sa ofrena: el cabell blanquinós és meravellosament aconseguit per l'artista amb toc de blavet sobre els rínxols, barba i bigotis.
Segle XIII. Frontal de Cardet, Vall de Boí, la Ribagorça.
Els evangelistes acompanyen la Mare de Déu i l'Infant: a dalt, l'àngel (Mateu) i l'àguila (Joan); a sota, el lleó (Marc) i el toro brau (Lluc).
Segle XIII. Frontal de Cardet, Vall de Boí, la Ribagorça.
La mirada estràbica de la figura, típicament romànica, mentre que la Mare de Déu mostra un esguard molt més assuaujat, simètric, endolcit. També és característica romànica, la mà desmesurada del Nen Jesús, el quan també mostra una certa cabellera llarga i l'orelleta esquerra una mica caiguda, a l'alçada de la boca. Sa mare, amb el cap rigorosament tapat, nasset i boca prims, i coronada en majestat. La doble ratlla del coll i barbeta, bon detall d'edat adulta.
Segle XIII. Frontal de Cardet, Vall de Boí, la Ribagorça.
La màndorla central del frontal de l'altar, amb els personatges divins asseguts sbre un setial cobert per una manta ben treballada, probablement a semblança del costum feudal, d'alta classe feudal, del moment.
Segle XIII. Frontal de Cardet, Vall de Boí, la Ribagorça.
Detall del Jesuset, descalç, mentre sa mare porta sabates. Però tots dos, amb túnica roja com la resta de personatges, només amb el mantell diferenciat de colot: negre per a la Verge, daurat per a Jesús. 
Segle XIII. Frontal de Cardet, Vall de Boí, la Ribagorça.
El darrer quadre mostra com Herodes decreta el sacrifici dels primogènits i com els seus sequaços obeeixen l'ordre espasa en mà. Mateu 2, 16-18:


16. Quan Herodes es veié burlat pels savis, es va indignar molt, i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall, l'edat que calculava pel que li havien dit els savis. 
17. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies: 
18. A Ramà se sent un crit, plors i grans planys: és Raquel que plora els seus fills, i no vol que la consolin, perquè ja no hi són.
Josep, pobrament vestit, de verd pagès (més proper així al públic que un fuster), gorreta de llana amb borla i tot, i amb l'aixada al coll, agafa la somera per dur sa esposa i fill a lloc segur, El color grisós del ruc, magistralment aconseguit amb tocs de blauet sobre les marques d'esquila.

20131201

[520] Estrenes nadalenques

Anys 1910-1920. BCN, felicitació de Nadal dels serenos.
Anys 1920. Felicitació de Nadal dels serenos de Barcelona.
Anys 1920. Felicitació de Nadal dels «serenos» a Barcelona.
Anys 1920. Felicitació de Nadal dels escombriaires.
Anys 1920. Felicitació de Nadal dels vinaters.
Compartien el mateix text amb carreters, repartidors...
Anys 1930. Felicitació de Nadal dels carters republicans.
Anys 1950. Felicitació de Nadal dels escombriaires de Barcelona.
Encara amb tramvies i carros.
Anys 1950-60. Felicitació de Nadal dels escombriaires de Barcelona.
Ara ja amb camions.
1965. Felicitació de Nadal dels «vigilantes». 
La paraula «sereno» ja començava a sonar antiga.
1969. Felicitació de Nadal dels serenos.
Que en reprodueix una altra de 1901.
1972. Felicitació de Nadal dels serenos de Barcelona. 
La fotografia comença a relegar el dibuix.
1973. Felicitació de Nadal dels dels «serenos».
Reproducció d'un sereno dels anys 1870.
1975. Felicitació de Nadal de l'escombriaire. 
A sota, text que acompanya la felicitació.
1976. Felicitació dels serenos de Barcelona.
Reproducció d'un sereno dels anys 1870.

20121201

[228] Aguinaldos de postguerra

1943. Felicitació de Nadal del Sereno, BCN. Església de Betlem. 
Amb les Rambles de fons i un suculent pollastre al forn entremig de la misèria i racionament de la postguerra franquista.
1944. Felicitació de Nadal del Sereno, BCN. Santa Maria del Mar.
1945. Felicitació de Nadal del Sereno, BCN. 
1942. Felicitació de Nadal del Sereno, BCN. 
Naturalment, en la «lengua común» que diu aquell reial caçador d'elefants.
1946. Felicitació de Nadal del Sereno, BCN. 
Sèrie dels ninotaire Lleó. Església de Sant Just.
1947. Felicitació de Nadal del Sereno, BCN. 
Sèrie dels ninotaire Lleó. Catedral de Barcelona.
1948. Felicitació de Nadal del Sereno, BCN. 
Sèrie dels ninotaire Lleó. Montserrat.
1949. Felicitació de Nadal del Sereno, BCN. 
Sèrie dels ninotaire Lleó. Eixample barceloní.
Anys 1940. Felicitació de Nadal del Sereno, BCN. 
Sèrie del ninotaire Lleó. Colom i el port.
Anys 1940. Felicitació de Nadal del Sereno, BCN. 
Sèrie del ninotaire Lleó. A la Plaça del Rei.
Anys 1940. Felicitació de Nadal del Sereno, BCN. 
Sèrie del ninotaire Lleó. L'avinguda de Montjuïc.

[64] Aguinaldo