Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alpicat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alpicat. Mostrar tots els missatges

20191027

[2043] La fi de la criminal quadrilla del Beà, lo Panxagroga, lo Pablanc, lo Cosí i lo Txalep, 1828

1828. La fi de la criminal quadrilla del Beà, lo Panxagroga, lo Pablanc, lo Cosí i lo Txalep.
«Diario de Barcelona», núm. 177, de 25 de juny (ARCA).
Els assaltadors de camins i les quadrilles de saltamarges han estat una constant al llarg de la nostra història, com a gairebé cada racó de món. Més enllà de les cèlebres partides de bandolers siscentistes com en Perot Rocaguinarda o en Joan Serrallonga, les partides de lladregots i escurabosses sovintejaren de manera continuada pels camins i carrerades. Era una manera diguem-ne simple de fer-se un mitjà de vida, sempre que l'escàs exèrcit o els sometents no els acabessin enxampant. Pels pobles i termes a on actuaven, que sovint conferien amagatalls naturals, s'hi escampava un gran i durador atemoriment. Les notícies es barrejaven amb rumors i mitges veritats i parts de mentides, de manera que semblava que aquests homes de mala vida us sotjaven a cada cantonada de cada població. 

Fins que els arribava el particular Sant Martí de cadascú, i feien cap davant la justícia, espanyola en aquell segle XIX al nostre país. Aquell 1828, una quadrilla de cinc lladres de camins que atemoria la plana lleidatana era sentenciada a l'Audiència barcelonina a severes penes en una causa impulsada pel Paer en Cap de la nostra ciutat. 


Aquesta partida de malfactors era integrada per l'Antònio Beà d'Alcanó, lo Pablanc i lo Panxagroga de les Borges, llavors preciosament adjectivades com Blanques d'Urgell (topònim que m'encantaria de recuperar), i lo Cosí [cusí en popular lleidatà] i lo Txalep d'Artesa de Lleida, els quals saltejaven els traginers que rodaven pel corregiment de la plana lleidatana i furtaven per fondes i hostals, com a la Fonda del Pere de Vilanova d'Alpicat. Al 1823, cinc anys abans del judici, hi havien mort un dels hostalers, en Josep Nadal, amb arma de foc. De la casa del Gavatx de les Borges d'Urgell, n'havien sostret 75 unces d'or i 10 duros (de plata) al 1824. Els crims, doncs, eren greus i eren ben conscients que s'havien d'amagar de la justícia perquè s'hi enfrontarien a dures sentències. Probablement, per allà on passaven els fugitius devien cometre tot de delictes i ofenses, i la mala anomenada de ses malifetes devia cóorer per tots els pobles del corregiment lleidatà, quan encara no s'havien creat les províncies (espanyoles) com a unitat administrativa.


Sens dubte, la sentència fou terrible: el capitost alcanonès de la banda fou sentenciat a mort a la forca. Lo Pablanc borgenc «a que con dogal [corda] al cuello y por los parajes públicos y acostumbrados de esta ciudad sufra la pena de 200 azotes, a ser pasado por debajo del patíbulo y a 10 años de presidio con retención en África», és a dir, a ésser avergonyit davant dels veïns arrossegat amb cadena al coll pels carrers i places mentre se'l fuetejava, i a presenciar l'execució del cap de la quadrilla per passar tot seguit pel costat del penjat per veure la mort de ben a prop. 


Els altres tres se'n sortiren amb penes de presó a complir en presidis de les colònies (espanyoles) de Ceuta o Melilla, probablement en dures condicions de vida i amb treballs forçats. Totes aquelles penes (forca, assots, deportació) eren càstigs encara de caràcter feudal, que a poc a poc, amb la desaparició progressiva de l'Antic Règim des de l'acabament de la Guerra del Francès, s'anaren abandonant. En aquell començament de segle XIX només se solien aplicar ja de tant en tant i encara en casos d'especial transcendència pública, com el d'aquesta criminal i perillosa quadrilla lleidatana. 


[Notem com en la notícia s'escriu persistentment Josef, nom popular de la terra fins fa una generació. A ull nu, diria que es tracta d'un costum ortogràfic d'arrel cultista castellana, i que en la nostra llengua pròpia, llavors majoritàriament parlada de tothom per bé que poc escrita, la pronúncia amb -p final devia ser ja comuna des d'almenys la fi de l'edat medieval].
1835 ca. BCN. La Forca de la Ciutadella. 
Dibuix de Bonaventura Planella a «La Eplanada de Barcelona»,
gravat de Joan Amills (BNC).

Les execucions a la forca per a crims civils perduraren fins a la fi del regnat del rei (espanyol) Ferran VII. Després, els penjats solgueren ser represaliats de les inacabables turbulències militaroides de l'Estat (espanyol) dinovesc, especialment de les guerres carlines. En aquest gravat, el governador (espanyol) de Catalunya, Charles d'Espagnac, ordena l'execució massiva dels adversaris liberals a la capital catalana, a l'esplanada de la fortalesa militar (espanyola) de la Ciutadella, que s'hi veu al fons. Els Mossos d'Esquadra, amb barret de copalta, encerclen el cadafal, al voltant del qual s'ha aplegat la ciutadania per presenciar els càstigs exemplars. 
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
Detall de la forca lleidatana, a l'esplanada de Cappont, entre la porta d'entrada al petit barri de l'altre costat de riu i el pont de la secla de Fontanet, al costat del convent dels Agustins extramurs. Si fa no fa, a tocar de l'Av. de les Garrigues actual, de la meitat cap al pont. Allà la forca era un seriós avís a vianants, visitants i passavolants: en aquesta ciutat anem forts i no en passem ni una, als malfactors! És probable que la forca cinccentista restés allà als afores en arribant a la ciutat fins a començament del segle XIX. 
1716. Cervera, Juan Muñoz de Ruesta.
La forca cerverina de la ciutat borbònica, fora muralla i dalt del tossal, ben visible als quatre cantons.

1833. De la rebel·lió a les Borges d'Urgell (les Garrigues).
«Diario de Barcelona», núm. 266, de 14 d'agost (ARCA).
Quatre borgencs fugitius de la justícia (espanyola) aquell any de la coronació de la Borbona (espanyola) Isabel II i de l'inici de la Guerra dels Set Anys o Primera Guerra Carlina a partir del conflicte dinàstic amb son oncle Carles Maria Isidre per a la successió de Ferran VII.

El tinent de carrera Joan Guix, d'infanteria, amb lo Gandul, lo Ros i lo Baiona, tots quatre de les Borges, eren processats per «conspiración y alzamiento de gente que intentaron en la propia villa en unión con otros». Si no es presentaven davant la justícia a Barcelona, se'ls «sentenciará en rebeldía». Sembla que amb els darrers sospirs del Borbó Ferran, que aclucaria son reial ull a la tardor d'aquell any, els partidaris d'una successió masculina al tron (espanyol) ja bullien per carrers de pobles i ciutats, com a les nostres Borges Blanques d'Urgell.

Deixant ara aquest cas i arran de la sentència d'aquests dies contra els nostres representants polítics, em ve al cap que des del Decret de Nova Planta de 1716, la justícia feta a mida sempre ha estat l'altre gran i fidel exèrcit dels Borbons (espanyols). I fins avui, oi que m'entens? 


20150616

[1064] Lleida i voltants, vista aèria siscentista

1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644» (MDC).
Una formidable reproducció de la ciutat i dels voltants, en ple setge castellà de la Guerra dels Segadors. S'hi detalla la situació de l'exèrcit assetjant, les línies d'atac, els quarters, els ponts militars... Malgrat l'evident falta de perspectiva, només intentada però poc aconseguida, la representació, que figura que és observada pels oficials gavatxos (els nostres aliats), des dels turons de la Vilanoveta (la Bordeta), és magnífica.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644» (MDC).
Aquesta vista aèria siscentista representa el perímetre murallat de la ciutat i la localització dels principals punts d'interès militar d'extramurs, des de Gardeny fins a Corbins, i des de la Vilanoveta fins a la Cerdera.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
Detall del Segre, des de la desembocadura de la Noguera Ribagorçana, fins a les hortes de Pardinyes, on hi hagué un pont marques de barques (N) per assegurar la comunicació entre els dos costats del pont de l'exèrcit espanyol enemic: «Hornabeque y reductos que cubren la puente de barcas que ocupa el Maestre de Campo don Francisco Freire con su tercio y refuerzos de 200 aragoneses».
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
Diu la llegenda sobre Corbins (X) que «en la torre está un sargento con 25 hombres para avisar de los movimientos del exército del enemigo», per si els arribaven reforços. 
Al costat de la Ribagorçana (Z), el quarter dels soldats espanyols que restaven al pla: «quartel del enemigo después de la rota [derrota], desde donde se passó a Torre de Segre, dos leguas de Lérida hacia Fraga».
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
Detall de la banda oest de la ciutat, amb la serra de la Cerdera i la «Villanueva de Picat» (S) al fons i la «Tierra de Aragón» més enllà. S'observen bé les sèquies de Pinyana, al costat de les quals, per assegurar-se el proveïment d'aigua, va acampar l'oficialitat i la part principal de l'exèrcit francès (O): «Quartel de la Corte con el grueso del exército, cavallería, infantería, artillería y proveduría». Al costat (P): «batería de quatro medios cañones contra la plaza», col·locats damunt d'un turonet artificial, per guanyar angle de tir. 
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
El campament general dels enemics assetjants, tot circumvoltat per una tanca de protecció, fins a la sèquia, 
en la qual s'hi emplacen els sentinelles de guàrdia. A dins, un pavelló principal, probablement el del mariscal i virrei Philippe de La Mothe-Houdancourt. 
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
La vila d'Alpicat (S) i el creuament de camins poc abans d'arribar-hi. Com si ja preveiessin que hi passaria l'autovia, les autovies. S'observa en bon detall de les sèquies de Pinyana, els arbres i els trossos conreats. Al costat del camí d'Aragó, una altra fortificació (Q), el «quartel llamado Villamayor».
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
Detall dels camps cap a Vallcalent i cap a les Torres de Sanui, amb algun llogaret i algun petit mas aïllat.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
A la marge esquerra del Segre, tocant a Alcoletge i a la partida de Granyena, hi hagué situats altres campaments de l'exèrcit assetjant: al costat del Molí de Cervià (M), «quartel del molino, que ocupa el tercio del Maestre de Campo, don Sebastián de Azcárraga»; a continuació (L), «quartel de la casa blanca, que ocupa don Martín de Múxica».
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
Al pla de la Vilanoveta (K), «quartel de Villanoveta que ocupa la nación alemana a cargo del coronel Luis Duaniel».
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
Detall de l'oficialitat a cavall, dels alabarders amb les armes al coll. Les alabardes eren aquestes llances, llargues de dos metres, que sota la punxa portaven una destral d'una punta a l'un costat, i una de dues a l'altra. Els soldats carregats amb aquesta mena de motxilles de fusta i un bastó eren els proveïdors de pólvora per als arcabussos, els primitius fusells dels segles XVI i XVII.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
Detall dels soldats de cavalleria, amb arnès i casc, precedits de trompeteria. Al costat, un soldat d'infanteria, amb l'arcabús a l'espatlla. L'autor ha aprofitat el peu del gravat per il·lustrar el públic sobre la tipologia de les tropes.