Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1960-70. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1960-70. Mostrar tots els missatges

20171009

[1778] Vistes asconenques acolorides, anys 70

1970 ca. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Foto: Santi Alfonso  (Món Agrari).

A tocar de les vinyes, el pas de barca entre les dos marges de l'Ebre, amb el poble allargassat al fons, i el vell castell medieval damunt del tossal.
1970 ca. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Fins que no fou construït el pont sobre l'Ebre, a l'any 1972 per mor de les obres de la central nuclear, per passar al costat de Vinebre s'havia de fer pel pas de barca. El detall ens mostra un Pegaso de l'època transportat de costat a costat. Riu-te'n de la barcassa!
1970 ca. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Una altra espectacular vista del poble sobre el blau del riu, amb la barca travessant un camió de l'època, quan ja els carros començaven a desaparèixer de l'escena de la vida rural. 
1970 ca. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Detall del camió surant sobre la barca per damunt de l'Ebre, amb les cases del poble, ben esgraonades, a la falda del castell.
1970 ca. Ascó (la Ribera d'Ebre).
El poble vist des del tossal del castell. La plana al·luvial del riu es mostra en tota la seua extensió, fins més enllà de Vinebre. 
1970 ca. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Un racó de poble, amb un vell Seat 600 aparcat sense problemes a la vora. Llavors, molts pobles ja començaven a disposar de carrers pavimentats amb voreres.

1970 ca. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Detall dels balcons, amb les antigues persianes de corda abaixades. Moltes de les antigues cases tenien balconades o galeries de cara al sol de migdia. Un recurs arquitectònic per regular la temperatura d'estiu, facilitar l'assecament de fruits, l'estesa de la roba o la ventilació que arribava amb els vents del camí de sirga. 
1970 ca. Ascó (la Ribera d'Ebre).
La gran església del poble i el carrer Major. El cotxe començava a conquerir els estrets carrers dels pobles, fets més per al trànsit de bèsties i carros que no pas de vehicles a motor, sempre massa sorollosos i rabents. 
1970 ca. Ascó (la Ribera d'Ebre).
La cruïlla de carreteres davant l'ermita de Sant Miquel.
1970 ca. Ascó (la Ribera d'Ebre).
El poble, el riu i la plana des del castell (fototeca.cat).
1970 ca. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Detall de les velles teulades de teula roja, amb la cadireta romànica de l'església que sobresortia per damunt i es retallava sobre l'aigua del riu. Les vinyes a l'altra marge del riu predominaven entre els conreus de secà, perdut ja el negoci de les figues i panses seques. 
1970-80. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Les vinyes verdes dominen la plana de conreu al·luvial, mentre el poble creix per força nuclear (fototeca.cat).
1970-80. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Un vell carrer asconenc, de flaires del tot medievals encara (fototeca.cat).
1970-80. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Les antigues runes del castell templer i hospitaler, senyors del lloc i del pas pel riu (fototeca.cat).
1970-80. Ascó (la Ribera d'Ebre).
La vella torre del castell hospitaler, llavors enrunada, ara darrerament restaurada (any 2017) (fototeca.cat).
Anys 1980. Ascó (la Ribera d'Ebre).
L'ermita de Sant Miquel, amb les indicacions viàries al peu del mur. 

1970-80. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Castell, poble, ferrocarril i riu, tot ben disposat al seu nivell corresponent  (fototeca.cat).
1970-80. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Una altra vista des de la mateixa localització, que permet apreciar el desnivell del castell fins al riu, amb el poble entremig (fototeca.cat).
1970-80. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Encara un altre detall des de la sortida meridional de la vila (fototeca.cat).
1970-80. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Una típica imatge d'aquelles dècades, amb els R-4 i Simques omplint la plaça, a la sortida de la gent de missa de diumenge. 
1970-80. Ascó (la Ribera d'Ebre).
El pont d'Ascó sobre l'Ebre, fet entre 1972 i 1974. Ara hi passa la C-12.
Anys 1980. Ascó (la Ribera d'Ebre).
Detall de l'escut de la vila, amb la creu hospitalera sobre el vell castell. 

20170820

[1755] Lo Pirineu lleidatà d'en Cela, 1956: la Vall de Cardós (vi)

1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 11 de novembre.
Al lliurament núm. 20 de la sèrie, el caminaire arriba a la Vall de Cardós. «Ribera de Cardós está a una legua del cruce... y en un llano manso y apacible, dulcemente verde y acogedor». Res a veure amb la feréstega Vall Ferrera, segons l'autor. «El viajero entra en Ribera de Cardós por una larga sauceda centenaria... es un pueblo que tiene veraneantes y hasta un hotel, el Moderno, propiedad de la señora Pedrico, que está instalado con aseo». No li passa tampoc desapercebuda l'església romànica «no en el pueblo, sino en la mitad del campo... solitaria, robusta, cuyas campanas tañen [toquen] con melancolía». 

1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 11 de novembre.
Vista de Surri, per damunt de Ribera de Cardós. 

1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 11 de novembre.
Visita a Surri, des d'on contempla «la serpentina del Noguera de Cardós, punteada de chopos casi aéreos, de chopos como ángeles distraídos, y el escenario de aquelarres del Pla de l'Egua... donde las brujas suelen reunirse a tocar la música la noche de Santa Coloma». A migdia, arriba a Estaó, i contempla l'església nua de les pintures romàniques centenàries. La crítica a la museïtzació d'aquests béns artítics és total: «Los Museos son algo muerto, algo que va contra la ley natural de las cosas; los cuartos que se gastan en atiborrarlos de mercancía y en pagar a sus empleados, más hubieran lucido en tapar goteras y reconstruir el primitivo emplazamiento de cada cosa».

Fins als confins de Tavascan, el qual «medra, o merma, que es cosa que no se sabe bien, ejn la linde de los pasos de Francia y rodeado de montes por los que se escurren las mil venillas del cielo».

1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 11 de novembre.
Els xops a l'entrada de la Ribera de Cardós.

1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 11 de novembre.
Tavascan, amb la palanca de fusta i el pont romànic darrere, al punt més allunyat del Pallars, a la voreta de l'interfluvi entre el tram alt de la Noguera de Cardós o riu de Tavascan, i el riu de Lladorre. 

1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 11 de novembre.
«Florencio Lladós es el amo de la fonda de Lladorre... probablemente es prerromano: se le nota en la manera de cortar el pan, freir los huevos y escanciar el vino» i segueix amb l'elogi de les truites de riu del país. Novament, crítica de l'autor a la sostracció museística de les obres d'art: «Al viajero le gustaría ver a las capitales más flacas y a los pueblos más vivos y lozanos».

1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 11 de novembre.
«Arrós, a las primeras sombras de la noche, parece un pueblo habitado por fantasmas... Al día siguiente, el viajero, para reponer fuerza, desayunó un balde de leche aromàtica, espessa i recién muñida, que le barrió todas las aprensiones de la conciencia». Allò sí que era llet, i no la llet sense llet (de civada, d'ametlla, sense lactosa...), que avui bevem perquè no en recordem el tast de la de veritat. «Arròs, a las primera luces de la mañana, semeja un caserío poblado de ángeles y arcángeles...»

1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 11 de novembre.
La vista aèria de Ribera de Cardós des de Surri. En tot el terme, els prats amb els petits pallerets de fenc. 

1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 11 de novembre.
«Ainet de Cardós está artísticamente puesto en una vega poco mayor que un plato y tiene el aire amable y luminoso, como de campesina vestida de domingo».

Visita del monestir de Sant Pere del Burgal, que «tiene más de mil años. Las aguas del Noguera Pallaresa vieron morir los frailes, trocar-se [bescanviar] las liturgias en manso polvo del recuerdo, hundirse las arquitecturas, emigrar los pasmados santos -la hierática Virgen, el atónito San Pedro- que pintara el maestro de Pedret». 

1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 11 de novembre.
El campanar d'Escaló, que podia veure's reflectit a les aigües del riu. 

1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 11 de novembre.
«Escaló es pueblecillo que luce mismo detrás de la arbórea puerta del paraíso... El campanario de la iglesia de Escaló, airoso como un gladiolo olvidado, termina en una aguja de pizarra que se mira en el río».

20170809

[1749] Lo Pirineu lleidatà d'en Cela, 1956: Sort, Rialb i Llavorsí (iv)

1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 27 d'octubre.
Arribada a Sort: «En Sort hay Registro de la Propiedada y peluquería de señoras, Banco y Caja de Ahorros, juez y médico forenda, Notaría, tintorería, hotel, café, farmacia, diez o doce taxis y un comercio variado, moderno y bien surtido», cosa que sorprèn l'autor: «la historia, con sus demanes y sus achuchones, sus cabezonerías y sus improperios, no puede con la vida del hombre: si el hombre no fuera tan resistente a las zurras históricas, la humanidad ya hubiera desaparecido hace tiempo y de ella no quedaría rastro».
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 27 d'octubre.
Els murs del vell castell comtal. «El castillo de Sort es un muerto habitado por la muerte... un viejo soldado que, por la cuesta abajo del tiempo, paró en enterrador...»
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 27 d'octubre.
«La gran riqueza de Sort es la mula, el producto con el que levantó su economía en la posguerra, en todas las posguerras. Las mulas de Sort tienen mucho renombre en todo el país; las mulas de Sort son el resultado del cruce de los garañones de Vic con la yeguas indígenas, de poderosa presencia y de estampa mu parecida a la de las yeguas percheronas. Un buen garañón de Vic puede valer quince y veinte mil duros, más que un Seat de segunda mano».
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 16 d'octubre.
El ball de l'esquerrana de Sort.
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 27 d'octubre.
Detall del poble a la riba de la Pallaresa, al peu del mont de la Mata Negra.
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 27 d'octubre.
La fonda del Feliçó i els topans de la vila. «A los de Sort les dicen neros, de apodo; Nerisa o Nerissa, según la tradición, fue un pueblo que hubo al otro lado del río y que, como Vilamflor, murió de cansancio, A los del Altrón les llaman carallots, tontos; a los de Nialp, boters, boteros; a los de Enviny, lladres, ladrones; a los de Olp, que es un caserió d'Enviny, xiulets, silbadores; a los de Llavorsí, mata-rucs, mataburros, y así sucesivamente».
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 31 d'octubre.
Rialp, amb els porxos de rústics pilans de pissarra.
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 31 d'octubre.
«En Rialp, empieza el Pirineo». Dotzè lliurament de la sèrie. «De Sort a Rialp, sin apretar el paso, hay menos de una hora de camino... Rialp, a las seis del día recibe al viajero con campanas... es el primer pueblo pirenaico que el viajero encuentra... Es la Virgen de Agosto...»
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 31 d'octubre.
L'autor descriu la festa de Carnestoltes de Rialp, i hi inclou el verset sarcàstic que cantava l'alcalde Carnestoltes quan passava de casa en casa a recollir fato:

«A la gent d'aquesta casa
no els hi desitgem cap mal,
Déu el do pigota i ronya,
corrença i mal de quixal».

De la teca recol·lectada se'n feia la calderada, «de la que come todo el pueblo», el dimarts de Carnestoltes, presidida, com tocava en aquells immunds temps de franquisme (espanyol) pel mossèn, l'alcalde i el «comandante del puesto de la guardia civil». Marededéu, quin tuf!

1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 31 d'octubre.
Comentari sobre la toponímia bascoide del Pallars.
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 3 de novembre.
«Llavorsí parece un viejo lobo receloso que hubiera bajado a desplojarse al río (o a lavarse en las aguas del río), las mordeduras del cepo de hierro». Mentre que pel carrer «pululan los pescadores veraneantes, los señoritos de la ciudad que se miran en el espejo antes de salir, a ver qué tal hacen con su deportivo atuendo...»
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 3 de novembre.
Vista preciosa del Llavorsí de començament dels 60 del segle passat.
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 3 de novembre.
Explica l'autor l'anècdota que en arribar a Llavorsí perdé 60 duros de l'època jugant a les bitlles i que hagué de recuperar-los jugant a les cartes a l'hotel Lamoga.
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 3 de novembre.
«Al Hotel Lamoga, antes le llamaban la Fonda del Chato; la civilización parece que va moderando el lenguaje poco a poco».
1963. «Viaje al Pirineo de Lérida», Camilo José Cela, «ABC», 3 de novembre.
Una altra vista de Llavorsí amb les torres d'energia hidroelèctrica dominant el terme, més que no pas els pins i avets.