Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1960-70. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1960-70. Mostrar tots els missatges

20260206

[2727] La Casa Mangraner lleidatana, 1907

 

1907. Casa Mangraner, Passeig de Ferran, Lleida.
Fotografia de l'esplèndida casa modernista deguda a l'arquitecte Francesc de Paula Lamolla i Morante. S'ha reproduït a bastament per les xarxes, però sense autor. Era situat a la cantonada de Ferran 30 amb Vil·la Antònia, amb nombrosos elements ornamentals geomètrics i esgrafiats vegetals. La torre circular de la cantonada n'era l'element més distintiu, que coronava amb pinacle ornat de ferro forjat. Damunt la portalada principal, hi lluïa una gran balconada curvilínia amb barana de forja.

1907. Casa Mangraner, Passeig de Ferran, Lleida.
«La Mañana», de 22 de maig de 1966 (XAC).
Lo bloc de pisos de l'antic Banc de Bilbao que substituí la casa Mangraner. Los vents de modernor no sempre són bons ni desitjables, oi?, que cal anar amb molta cura i precaució. A la Lleida dels anys 60, la depredació urbanística i los pelotassos anaven a l'ordre del dia, que la jet-sete del règim franquista (espanyol) s'hi feu l'arròs, bona part del qual se'l menjaren a Salou i Cambrils, a on han anat a parar una part immensa del valor patrimonial de cases i trossos lleidatans des de llavors i fins avui. Estaria bé de poder-hi posar un número, potser amb l'AI ho podrem esbrinar algun dia.

1907. Casa Mangraner, Passeig de Ferran, Lleida.
«La Mañana», de 22 de maig de 1966 (XAC).
S'hi comenta que a la casa hi posaven, abans de la guerra del segle XX, il·lustres personatges, com ara lo general (espanyol) Primo de Rivera, quan visitaven la ciutat.

1907. Casa Mangraner, Passeig de Ferran, Lleida.
Una altra perspectiva de la Casa Mangraner, de la qual se'n pot apreciar la bellesa, rere los operaris que esporgaven los plataners del passeig. Al darrere, un altre edifici històric de la ciutat, la Casa Cros. A l'esquerra de la imatge, un biscuter dels anys 50s aparcat.

1925. Casa Cros, Passeig de Ferran, Lleida.
Obra del nebot, Manuel Casas i Lamolla, gairebé vint anys després, ja amb línies neoclàssicistes més pròpies del noucentisme. L'edifici fou seu de la Societat Anònima Cros, i a l'inici de la guerra s'hi feren forts los sublevats del 18 de juliol al 1936, falangistes i requetés. Un cop derrotats, l'edifici esdevingué lo quarter general de l'exèrcit de la República a la ciutat.
 
Anys 1950 ca. Casa Mangraner i Casa Cros, 
Passeig de Ferran, Lleida.
Vista del carrer de Vil·la Antònia, amb los dos edificis singulars. La Casa Cros fou també aprofitada per la militarada franquista per ubicar-hi lo primer govern militar a la ciutat de l'època de la dictadura, que prèviament a la contesa era ubicat al carrer Major. La garita ho indica amb claredat. Llegeixo a les xarxes que en aquells temps, s'hi solia veure diàriament com un soldat que baixava del Castell amb fusell a l'espatlla i baioneta a la faixa, hi portava les novetats de l'aquarterament militar.

1907. Casa Mangraner, Passeig de Ferran, Lleida.
«Ressò de Ponent», núm. 30, 1985.
La postguerra comportà a tot el país, i principalment a la capital barcelonina, una «persecució» dels edificis d'estil modernista. No era del gust del régimen, que hi veia expressió de llibertat, creativitat, europeisme i catalanisme, valors contraris a l'ordre i la moral nazionalcatolicista imperant.
 Se'n van salvar uns quants, sí, però se'n van destruir uns altres d'innombrable valor arquitectònic, que les imatges antigues ajuden a recuperar.

1896. Francesc Lamolla, arquitecte.
Curiós document de l'expedient acadèmic de l'il·lustre arquitecte lleidatà de la primera mitat del segle XX, ara en fa poc més de cent anys (upc). Abans los expedients acadèmics quedaven guardats en paper, mentre que des de finals del segle XX, solen ser ja només digitals. Temps al temps, que veurem com se perden... 





20250518

[2663] Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme de postguerra, més

 

1971. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
Clauer dels anys 70 del segle XX, commemoratiu de la trobada d'estudiosos de la sardana a Raimat al març d'aquell any.

1967. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Rumor», núm. 157, de 7 d'abril (FPIEI).
Notícia ja en la nostra llengua, de finals dels seixanta, a la publicació esportiva RUMOR, editada entre 1964-70 i dirigida per Eduard Chimenos Vallverdú. Principalment, s'hi escrivia de futbol, però amb racons per a la resta d'activitats esportives dels clubs lleidatans. La notícia, però, se referia a les trobades de jovent que es feien los diumenges a l'estatge social del club, en les quals «els discos anaven rodant i deixant sentir la música que els concursants presentaren...» Eren els inicis de la disco que congregà als primers setantes una part de la joventut lleidatana. També s'hi esmenta la tasca de la secció de filatèlia, la participació en la Caravana de la Flama de la Sardana, lo Cine-Club i, finalment, d'un partit de voleivol.  


1967. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Rumor», núm. 168, de 6 de juny (FPIEI).
La primera actuació d'en Raimon a la nostra ciutat, amb l'organització del «Club Sportiu Huracans». Com diu l'anunci, «recital del poeta de la cançó».

1992. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Diari de Lleida», de 6 de setembre (FPIEI).
Ressenya històrica d'aquella primera actuació d'en Raimon a Lleida. Les pressions governatives i policials (espanyoles) perquè no se celebrés lo festival no triomfaren. Lo recital impulsat econòmicament pels Huracans se celebrà un dimarts de final de juny al Teatre Principal, amb un ple total. Los assistents hagueren d'entrar-hi entre un passadís de policies de la Brigada Políticosocial de la policia (espanyola), «repartits pels dos costats, i deixant un passadís al centre per tal de provocar amb la seva presència». Després de tot plegat, lo president de l'entitat, Josep M. Bierge, fou convidat a dimitir. 

1964. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Rumor», núm. 5, de 21 de febrer (FPIEI).
Entrevista al president huracanat Josep M. Bierge. Llavors ja havien desaparegut los esports primigenis impulsats pel club. Només en restava lo piragüisme. En canvi, com a entitat recreativa i cultural, aquella dècada fou la principal etapa de l'entitat.

1968. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Rumor», núm. 212, de 7 de juny (FPIEI).
L'aplec de la sardana a les llavors noves Basses d'Alpicat, amb homenatge al compositor sardanista Francesc Safont i Culleré.

1971. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Ciudad», d'abril-maig (FPIEI).
Lo Grup Sardanista dels Huracans havia començat les activitats cap al 1960. D'ençà de llavors, organitzava un aplec amb una cinquantena de colles per la Festa Major de maig. L'article era signat per Sebastià Petit i Gràcia, que en fou l'ànima, del grup. No es tractava només de ballar sardanes, sinó d'exercir de catalans als mateixos morros de les autoritats de la dictadura, com bé confessa al final de l'escrit. 


Anys 1960-70. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Ciudad», d'abril-maig (FPIEI).
Un aplec sardanista huracanat, amb les sigles C.E., club esportiu.

1973. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Ciudad», de juliol (FPIEI).
L'Aplec sardanista de les Terres Lleidatanes al Racó d'en Pep. Ballar la Santa Espina constituïa un acte de resistència a l'espanyolització de la dictadura franquista. Per molt que ara ens sembli innocent.

1970. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Diario de Lérida», de 24 de juny (FPIEI).
Lo Cine-Club Huracans fou una de les activitats més conegudes dels Huracans.

1968. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
Un carnet de soci, a 5o pta d'aquell temps.

1970. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Diario de Lérida», de 5 de setembre (FPIEI).
Lo Cine-club creix amb un cicle de pel·lis d'art i assaig «gracias a la tesonera actividad de un grupo de jóvenes progresistas ilerdenses». Les activitats d'aquesta secció cinematogràfica es desenvoluparen entre 1967-72.

1972. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
Postal de l'aplec sardanista celebrat al Racó d'en Pep.

1979. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
Cartell de l'aplec d'aquell any, amb les cobles Comtal de Balaguer, la de Tàrrega i la Principal de Lleida, amb altres dos de terres catalanes. 

1984. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Diario de Lérida», de 7 de setembre (FPIEI).
Comiat en l'hora de la defunció del primer president del club, Josep M. Usieda Peralta, al qual seguiren Josep Vilalta Rabasa, Josep Maria Roger Sanvicens, Francesc de Pàdua Giné Fortuny, Josep Bierge Pal, Ramon Roure Codoñer i Josep Bellart Vilalta.
Al text s'hi recorda «que no fue comprendida y (fue) combatida en la década de los cuarenta, pero que constituyó un revulsivo en unos momentos políticos-sociales muy difíciles». Calgué, doncs, resisti des de dins del règim polític (espanyol) del moment, per salvaguardar essències pàtries. 

1984. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
«Diario de Lérida», de 28 de gener (FPIEI).
L'entitat esportiva i catalanista lleidatana desapareixeria al 1991, justament al mig segle d'existència, malgrat alguns intents de revifament durant els vuitantes.
 
1995. Lo Club Esportiu Huracans i lo catalanisme cultural.
El Club Esportiu Huracans 1941-1991, Quaderns de divulgació ciutadana,núm. 20,
 Col·lecció la Banqueta.



20250315

[2648] Lleida, 1967

 

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Lo Pont Vell (i únic, a banda del ferroviari), a on llavors  s'hi podia girar cap a la carretera de BCN, la (futura) Av. Tarradelles. Amb la reforma dels Camps Elisis, diria que cap a finals dels 90 o així, lo gir desaparegué. La Seu Vella il·luminada president secularment la ciutat. 

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
L'ofrena floral de Sant Anastasi a la plaça Sant Joan. Eren temps de rojigualda.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
La portalada romànica de Sant Martí. 
«A fi de dotar l’església d’una porta monumental a la façana de ponent —ja que l’original s’havia perdut durant els fets bèl·lics del segle XVII—, el bisbe Messeguer feu portar un portal d’una antiga ermita abandonada i mig enderrocada del poble del Tormillo (Osca)» (enciclopèdia). Feixistes: ja feu tard a reclamar-la!

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Lo castell gardenyenc il·luminat. En aquell temps va arribar la moda inútil, i que encara perdura, de fer lluir la nit com si fos lo dia. Quantes altres coses més essencials per a la gent no hauríem pogut fer!

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Recreació de la ciutat medieval, amb lo portal de Sant Antoni.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
La Lleida dels 60 del segle XX, en plena bullida de desarrollismo i pelotassos urbanístics. Si avui, amb tots los controls que hi ha, no tenim manera d'aturar les comissions, imagineu-vos-ho en aquella època de franquistes i acòlits. Només que llavors tot era prefixat, se cobrava per galons i ningú no se n'anava de la llengua. Que ara tot són xivatos per aquí i per allà, a veure qui la destapa més grossa, ahahaha!

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Magnífica fotografia aèria, amb lo turó de la Seu sense los jutjats. Me sap greu no haver-ne sabut trobar l'autor.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
La il·luminació nocturna de la Paeria.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
L'Av. de Balmes, que va mantindre el nom a la mort del dictador (espanyol). Ja fora hora de començar a traure teòlegs, mossens i bisbes diversos del nomenclàtor. Que una societat privada i masclista hagi de ser honorada per la ciutadania és un signe de retard cultural i social.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
L'Av. Prat de la Riba d'aquells temps, amb nom de general franquistot, que a l'infern se cremin, que deia lo padrí. La foto és presa des del terrat de l'actual CUAP.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
La vella plaça Ricard Vinyes, sense lo monument que se li dedicaria més endavant. De jove, encara hi havia aparcat als laterals, en diagonal, tal com veiem a la imatge. No sé quan s'hi devia inaugurar lo mític bar Nelson, un dels llocs de trobada de quan no teníem mòbils.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
La Rambla d'Aragó llavors reformada. La febre constructora fou tan gran que «la fisonomia de la ciudad cambia constantemente a causa de las obras de reforma y embellecimiento». Los carrers eren plens de 600, 127, 2CV i R4, entre altres. Potser los més jóvens, ja no sabeu què eren. Per altra banda, no he entès mai per què no l'anomenaren rambla de Boters. 

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
La pavimentació de l'Av. de Blondel, i totes les llambordes a fora. A totes les ciutats d'Europa encara mantenen els vells carrers empedrats, però ací no podem sofrir la vellor ni al carrer, ni a les botigues i establiments, ni a les cases. Imagineu-vos que a Anglaterra haguessin de tancar los pubs per vells...

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
A la Llengua de Serp, retrat de la policia municipal de trànsit, que esdevenia ja una necessitat urgent. 

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
  Lo grup escolar de Balàfia, ja passat a millor vida: los alumnes són tots a Pinyana. Ara a veure què en farem, de l'edifici. Si ara poséssim la bandera a les escoles... ui, la que ens cauria a sobre! En això també hem claudicat.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Los antics tallers franquistes de Regiones Devastadas i les obres de renovació al peu del turó.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
L'obertura del carrer Camp de Mart per damunt del carrer que pujava fins a Prat de la Riba i que portà nom de generalot (espanyol), després batejat com a carrer Salmerón: un altre que no s'hi mereix un nom al nostre nomenclàtor, encara que fos president republicà. Perquè qui perd les arrels...

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
L'antic parc de la Magdalena, abans de les obres de l'Auditori, les restes arqueològiques i el ridícul pàrquing que s'hi deixà. Ara no hi ha parc, i veig a la plaça de l'Auditori cartells que hi prohibeixen jugar a pilota: és lo món al revés...

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Los bombers municipals, «y la modernidad del material con el que están dotados».

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Més concessions, ara del servei de neteja i recollida de brossa. 
Més concessions, més comissions.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Tanta activitat urbanística hi hagué, que calgué ampliar lo departament d'arquitectura municipal. En aquells temps, les oficines públiques eren espais d'homes... i un parell de secretàries. Si més no en això, sí que hem avançat. 

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Lo nou accés al Museu Municial, als soterranis de la Paeria. Sempre val la pena fer-hi una visiteta.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
Lo monument dels (seus) caídos, ja tombat, llavors encara sense l'edifici nou d'Hisenda al darrere. 

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
La Seu Vella recuperada que, amb gran encert, no retornà al culte religiós. Segurament, només perquè fer-hi pujar la gent a missa...

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).
La banqueta il·luminada i sense cap arbre. Cotxes, tants com vulgueu.

1967-70. Lleida.
«Boletín de información municipal», la Paeria (FPIEI).