Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1960-70. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1960-70. Mostrar tots els missatges

20170521

[1708] Isonenques acolorides

1920 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
L'entrada a la vila, sense asfaltar, amb un cotxe d'època i un parell de ciclistes.
Foto JB.
1960 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto Janot.

Una magnífica vista de la vella vila isonenca, amb el nou campanar aixecat en la postguerra, cap a finals dels anys 50, i la torre d'elevació d'aigua dels anys 40, obra del programa de reconstrucció de la dictadura franquista (espanyola), dit «Regiones Devastadas», devastades per ells mateixos i la seua sublevació militar contra la legalitat i la democràcia republicanes.

La fotografia acolorida és preciosa, amb el contrast del blau del cel i del marronós de la terra llaurada emmarcant el poble i els ametllers entremig. 
1960 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
La font pública de la vila. Ed. RAE.
1960 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
La plaça de l'ajuntament. Ed. RAE.
1960 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
La plaça porxada del Pi. Ed. RAE.
1960 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
El carrer del Portal, amb un Sis-cents aparcat a l'un costat i un 2CV a l'altre. Ed. RAE.
1960 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
L'església moderna, d'aires neogòtics, aixecada entre el 1959 i el 1964 per l'arquitecte Gabino Lagarriga, encarregat de la majoria de les obres portades a terme per «Regiones Devastadas» en aquella època. Ed. RAE.

El projecte va ser elaborat per Gabino Lagarriga, el mateix arquitecte que havia realitzat la majoria d'obres de la companyia estatal “Regiones Davastadas”, destinada a reconstruir i dotar de serveis la vila que, amb poc més de 1.000 habitants, havia quedat pràcticament destruïda durant el conflicte.  
1960 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
El modern interior de l'església, que té certa retirada arquitectònica amb l'església nova del Pont de Suert (1955). 
1960 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
El campanar i l'absis des d'una altra perspectiva. Ed. RAE.
1960 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Dos vistes des de dos costats oposats de la vila. Ed. RAE.
1960 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
La plaça del Portal.
1960 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
La característica imatge de la font monumental. 
1960 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Vistes del poble amb la serra al darrere.
1970 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Un parell de vistes, urbanitzades, de la vila, amb la placeta i les piscines.
1970-80. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
El modern escut heràldic del municipi.
1970-80. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Vista general de la vila i detall de la cooperativa agropecuària. Fototeca.
1970-80. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Els vells porxos empedrats de la plaça del Pi. Fototeca.
1970-80. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
La primitiva portalada gòtica. Fototeca. 
1970-80. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
La venda de pells, especialment de guineus, de gran tradició a la Fira de la Pell isonenca, al primer dissabte de febrer. Fototeca.
2002. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà), a vista d'ocell, Diari Segre
Detall de la vila closa antiga, encara ben identificable en la trama urbana.
2002. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà), a vista d'ocell, Diari Segre
Vista de la vila des de l'est. De manera característica, els carrers s'allargassen cap aquí des del raval del poble vell.
2002. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà), a vista d'ocell, Diari Segre
Aeso, vila de romans orígens, pouats al segle II aC, quasi res! Modernament, la despoblació ha fet incorporar-se al municipi nombrosos pobles i llogarets d'aquesta subcomarca, tancada a l'est i al sud urgellencs, oberta a la Noguera Pallaresa.

20170517

[1704] Els Pirineus de mar a mar (iv): Ordesa i Panticosa

1960. «Els Pirineus de mar a mar. IV. Cap a Ordesa i Panticosa».
«Destino», núm. 1.203, 27 d'agost (BdC).
L'autor s'endinsa a l'Aragó per la pedregosa carretera de Vilaller a Castelló: «Durante 31 km. no he visto ningún automóvil, ni vivo ni muerto». Arribat a Benasc, escriu: «No me siento, aquí, en tierra extraña. El Condado de Ribagorza poseía los valles del Alto Isábena y este valle de Benasque hasta Graus. La historia y la lengua son comunes a las de las tierras leridanas  vecinas -aunque la vida real sea hoy bastante distinta».
1960. «Els Pirineus de mar a mar. IV. Cap a Ordesa i Panticosa».
«Destino», núm. 1.203, 27 d'agost (BdC).

El poblet de Renanué, avui despoblat de Bisaürri, al damunt del Turbó, just a la frontera lingüística del Coll de Fades entre el benasquès i els dialectes més acatalanats de l'alt Isàvena.  
1960. «Els Pirineus de mar a mar. IV. Cap a Ordesa i Panticosa».
«Destino», núm. 1.203, 27 d'agost (BdC).
El pastor del Sobrarb que acollí l'autor a l'arribada al Pirineu aragonès. «Es un hombre bajito y tostado, que habla con una voz seca y ariscada -conservada trabajosament sin duda en el silencio, en la soledad de las alturas», i en transcriu el breu diàleg.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. IV. Cap a Ordesa i Panticosa».
«Destino», núm. 1.203, 27 d'agost (BdC).
El poble de Jánovas, a la plana del Sobrarb, a la Vall de l'Ara.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. IV. Cap a Ordesa i Panticosa».
«Destino», núm. 1.203, 27 d'agost (BdC).
Boltaña, molt abans del parador que el faria famós. 
«Boltaña es un pueblo en cuesta, por el cual he paseado después de comer. El aire estaba muy recalentado por el sol, y apenas se veía ánima viviente... posee una guarnición muy numerosa. Hay un sanatorio cerca, y eso le da también cierto movimiento».
1960. «Els Pirineus de mar a mar. IV. Cap a Ordesa i Panticosa».
«Destino», núm. 1.203, 27 d'agost (BdC).
«Este valle alto, el del río Ordesa, presenta de golpe una gallardía imponente... De Torla al Parque Nacional de Ordesa hay solo 4 km. de buena carretera, que remonta el río Ara, hasta el Puente de los Navarros, sobre el cual hay el refugio... Las praderías empiezan cuatro quilómetros más allá, donde hay la hospedería llamada Casas de Oliván».
1960. «Els Pirineus de mar a mar. IV. Cap a Ordesa i Panticosa».
«Destino», núm. 1.203, 27 d'agost (BdC).
Una imatge de Yésero, a l'Alt Gàllego: el dramàtic perfil d'un vell pagès a cavall de la mula amb una dalla, que sembla la vista de la mateixa mort. 
1960. «Els Pirineus de mar a mar. IV. Cap a Ordesa i Panticosa».
«Destino», núm. 1.203, 27 d'agost (BdC).
Torla, el vigilant guardià d'Ordesa.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. IV. Cap a Ordesa i Panticosa».
«Destino», núm. 1.203, 27 d'agost (BdC).
Per Biescas, a la Vall de Tena, cap a Panticosa. «El pueblo de Panticosa, que queda junto al cruce, se estira junto a la carretera, que asciende y nos va mostrando, por tanto, el juego de tejados».

«La fama de Panticosa se la lleva el balneario, al que la carretera lleva, atravesando la durísima garganta del Escalar... Cuando al final de la garganta el valle se ensancha, el balneario me ofrece la primera sorpresa. No se trata de un solo edificio, sino de un grupo de hoteles e instalaciones, desde el lujoso 'Gran Hotel' hasta el modesto 'Salón'». 
1960. «Els Pirineus de mar a mar. IV. Cap a Ordesa i Panticosa».
«Destino», núm. 1.203, 27 d'agost (BdC).
Saqués, al municipi de Biescas. Vista idíl·lica dels prats.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. IV. Cap a Ordesa i Panticosa».
«Destino», núm. 1.203, 27 d'agost (BdC).
La verda cubeta o cassoleta del Pueyo de Jaca.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. IV. Cap a Ordesa i Panticosa».
«Destino», núm. 1.203, 27 d'agost (BdC).
El feréstec congost de l'Escalar que porta a Panticosa.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. IV. Cap a Ordesa i Panticosa».
«Destino», núm. 1.203, 27 d'agost (BdC).
El conjunt d'edificis del ressort balneari just a l'any 1960. 
1960. «Els Pirineus de mar a mar. IV. Cap a Ordesa i Panticosa».
«Destino», núm. 1.203, 27 d'agost (BdC).
«En el Gran Hotel u Hotel del Lago el almuerzo está amenizado por una orquesta, que desde un altillo va desgranando las más floridas y digestivas melodías... al término de cada pieza, los comensales dejan dejan los cubiertos sobre la mesa y juntan las manos para aplaudir. Después de comer, algunos veraneantes -y yo con ellos- se sientan en la terraza del Casino-Teatro a tomar café». Segurament, els 'pollosos' del règim dictatorial d'aleshores. 

«Me distraje un poco leyendo la tarifa de hidroterapia: inhalación general, ocho pesetas; inhalación particular, diez; inhalación preferente, trece; inhalación difusa, nueve». Aproximadament, de 5 a 8 ctms. d'euro!
1960. «Els Pirineus de mar a mar. IV. Cap a Ordesa i Panticosa».
«Destino», núm. 1.203, 27 d'agost (BdC).
Els tres mils que envolten el balneari de Panticosa. 
1960. «Els Pirineus de mar a mar. IV. Cap a Ordesa i Panticosa».
«Destino», núm. 1.203, 27 d'agost (BdC).
El poble de Panticosa.