Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Albatàrrec. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Albatàrrec. Mostrar tots els missatges

20140628

[762] Més pobles de Ponent (x)


1913. Granyena de les Garrigues. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Una imatge centenària de la població des del camí, actual carretera.
1913. Granyena de les Garrigues. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall amb el campanar presidint la vila, una imatge per sort encara reconeixible.
1908. Granyena de les Garrigues.
En Mateu Esquerda Ribes m'adjunta el clixé original i escriu: «
Està feta des del Clotal (més o menys des d'on actualment hi ha l'ermita) i es veu en primer pla l'antic camí del Cogul, on molts anys després es va construir la Cooperativa. El clixé original, del 1908, es conserva amb el nº 134.246 a l'Arxiu Fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona».
1913. Albatàrrec (Segrià). 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
El camí de carro amb les trilles fondes que entrava a la població.
1913. Albatàrrec (Segrià). 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall dels horts tapiats en primer terme i de les portalades del corrals, llavors plens d'animals. Els solans o galeries amb la roba estesa o bé amb els canyissos per assecar tota mena de fruita.
1913. Alcarràs (Segrià). 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La façana de l'església.
1913. Alcarràs (Segrià). 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de l'església, construïda al segle XVII sobre l'antic castell.
1913. Alfés (Segrià). 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'absis romànica de Sant Pere, amb l'antiga creu de terme al davant.
1913. Alfés (Segrià). 
«Geografia General....» per C. Rocafort.
La creu de terme, d'origen gòtic, s'emplaçava damunt d'un gran pedrot, que la feia molt més alta.
1913. Vinfaro (Alfés, Segrià). 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Vinfaro fou un antic poble, avui reduït a un mas i les pletes que l'acompanyen. Hi hagué un castell que dominava els plans vall del riu Set, documentat al segle XII. L'escut és cardenalici, segurament de la família lleidatana dels Remolins, que posseïren el lloc fins al segle XVII. Francesc de Remolins i Pardines (Lleida, 1462- Roma, 1518) fou lloctinent del virrei bellputxenc de Nàpols, Ramon Folc IV de Cardona-Anglesola. És enterrat a Santa Maria sopra Minerva.
1913. Vinfaro (Alfés, Segrià). 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La creu de terme de l'antiga població. 
1913. Vinfaro (Alfés, Segrià). 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
És probable que un dels personatges de la fotografia fos el mateix Ceferí Rocafort.
1913. Vilanova de la Barca (Segrià). 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La preciosa creu de terme a l'entrada de la població vella.
1913. Vilanova de la Barca (Segrià). 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La nau de darrere podria ser la vella església barroca de la vila, enrunada totalment pels bombardejos franquistes espanyols de 1938.

20131107

[496] Entre Catalunya i Aragó, 1585

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II, en 1585, a Zaragoza, Barcelona y Valencia, escrita por Henrique Cock, notario apostólico y archero de la guardia del Cuerpo Real, y publicada de real orden», edició d'Alfredo Morel-Fatio i Antonio Rodríguez Villa, Madrid, 1876.
Deixant Alfarràs, cap a Albelda: «Está esta villeta sepultada entre unas peñas cuasi y tiene un castillo ya cuasi derruido al poniente». I per Tamarit fins a Montsó, on hi hagué celebració de Corts.
1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
Després de les Corts, la comitiva parteix de Montsó en direcció sud, cap a Binacet i Vallcarca: «És Vinaset un pueblo de cien casas... tiene el campo abondante de pan, vino, miel y aceite, labradores muy rudes y mut ricos...» Se'n critica la vida frugal i austera, senyal que no coneixen com són les nostres latituds i com la terra era aspra i traïdora... abans dels regs.
1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
Riu Cinca avall, per la marge esquerra, per Bellver de Cinca, Xalamera i Ossó de Cinca: «lugar de treinta casas, puesto de la misma manera que Belver, en un colladillo...» D'allí cap a Saidí, «pueblo de cien vecinos rudes, puesto en una peña encima de Çinca, el cual pasa por raíz de dicha peña»...
1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
I fins a Fraga, Vallmanya, «un pueblezuelo todo caído, en el principado de Cataluña», i Alcarràs, «villeta que está en el camino real de Lérida».
1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
És Alcarràs «villeta de ochenta vecinos», explotada pel seu senyor feudal, de manera que «dan muchas veces ocasion que sus vasallos, puestos en mucha pobreza, se aparejan por asaltar en los caminos, y desto sale que hany tantos bandoleros en estos reinos, que se juntan y llevan todos los dineros que pueden»... Amb el rei Felip II, es dirigeixen cap a Mequinensa per Seròs: «la tierra es muy buena y fertil de todas cosas».
1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
Per travessar el Segre, s'atansen fins a Lleida: «Venimos a Lerida para pasar à Segre por la puente, el cual aunque por algunas partes se pasase por el vado, paresçiónos muy mal de ponernos en peligro», cosa que demostra l'aiguat que hi baixava. Passat el pont lleidatà, cap a Albatarri (Albatàrrec), Sudanell, Sarroca i Llardecans.
1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
Llardecans: «el pueblo es de çincuenta vecinos, y está en alto, y tiene dos o tres balsas de que los vecinos beben juntamente con sus asnos». I Garrigues avall cap a Tortosa, per entre serres plenes de pins i bandolers.
1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
A Flix cal travessar l'Ebre per la barca: «tiene doscientos vecinos, muy buenas casa, el campo muy fértil...» A Ascó troben molt pocs «cristianos viejos... que los más son de la fe de Mahoma convertidos á la fe», majorment vegetarians, ja que no mengen tocino.


20130922

[458] Entre Butsènit i Montoliu

1910. Butsènit. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya (ICC).
Detall del Segre en el meandre de Butsènit, a sota de l'ermita. Al marge esquerre, les maresmes dels Patamolls de Montoliu, amb el desguàs de les escorrialles del Canal d'Urgell.
1910. Butsènit. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya (ICC).
Part del plànol corresponent a la sortida del Segre a Lleida.
1910. Butsènit. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya (ICC).
Detall. Entre Montoliu i Sudanell, l'un al costat del Canal d'Urgell, i l'altre al costat del Riu Set. 
1910. Butsènit. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya (ICC).
Detall. Entre Albatàrrec i Montoliu. El Canal de Seròs no existirà fins al 1913. Només la centenària Sèquia de Torres.
1910. Butsènit. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya (ICC).
Detall dels Patamolls de Montoliu. 
1910. Butsènit. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya (ICC).
Detall de la banqueta del Canal d'Urgell. Els plataners a banda i banda del canal des de Vinatesa.
1910. Butsènit. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya (ICC).
Detall. L'ermita de Butsènit.
1910. Butsènit. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya (ICC).
Detall dels carrers de Sudanell.
1910. Butsènit. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya (ICC).
Detall dels carrers de Montoliu.
1910. Butsènit. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya (ICC).
Detall dels carrers d'Albatàrrec.
1910. Butsènit. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya (ICC).
Detall de la carretera general, actual N-II, al peu de Gardeny (a la dreta del tot) i del tossal de la Caparrella.
1910. Butsènit. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya (ICC).
Detall de l'esplanada de Gardeny amb el castell a l'angle del mapa.
1910. Butsènit. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya (ICC).
Detall. Les torres i les «secles» de Rufea.
1910. Butsènit. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya (ICC).
Detall. Les torres de Butsènit de fa cent anys.