Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Canadenca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Canadenca. Mostrar tots els missatges

20170418

[1680] Energia elèctrica pallaresa (i urgellenca): Camarasa, 1920

1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
La inauguració del pantà de Camarasa, amb l'aigua de procedència pallaresa i les instal·lacions en una de les poblacions estratègiques del Comtat d'Urgell històric, s'afegia a la llista de treballs hidroelèctrics que la Canadenca anava executant al llarg i ample del país, amb gran admiració internacional pels números i tècniques dels projectes. Cap menció a la desprotecció de la gent del territori, un cop passades les obres i les promeses, ni als danys mediambientals irreparables.


L'embassament de Camarasa colgà els darrers vint quilòmetres de la Noguera Pallaresa, ben bé fins al mateix aiguabarreig amb el Segre, a les parets del congost del Mu, en un espai d'incalculable valor ambiental i paisatgístic. 
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
La impressionant presa de ciment de Camarasa, de 101 m (la més alta d'Europa al seu moment) amb l'espectacle eixordador del sobreeixidor lateral. A la dreta del riu, esquerra de la imatge, s'hi aprecia el carrilet per on pujaven les vagonetes amb material i personal fins al nivell superior de la presa. S'obririen els túnels i la carretera que hi puja i hi passa, allargada cap al Doll a final del segle passat.

L'alegria econòmica només durà el temps que s'allargaren «els anys dels treballs». Un cop acabades les obres, els beneficis del salt, que una corporació elèctrica (de la casta espanyola) es continua embutxacant després de cent anys, s'esvaïren com el fum. 
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Descripció de l'obra.

«Els aspectes tècnics de la construcció de la presa de Camarasa els coneixem pels estudis de Josep M. Martínez, i la de Sant Llorenç de Montgai, per Sánchez Vilanova. Es va haver de construir primerament la carretera des de Balaguer fins a Camarasa. Riegos va bastir després la carretera entre Camarasa i els Dos Rius pel marge esquerre del Segre, que tingué un cost elevat perquè el pas era estret i calgué edificar ponts i murs de contenció. La carretera finalitzava en una passarel·la que travessava el riu i era utilitzada pel pas de persones. Ja a l'obra, i al marge dret del riu, es va construir un funicular per poder remuntar les càrregues que abastien una planta per a la fabricació del formigó in situ. 

«A l'alçada superior de la presa actual hi havia una sèrie de trams de ferrocarril de via estreta, amb locomotores per transportar materials de l'obra, completaven la part principal de la instal·lació dos espectaculars blondins [grues penjades per cables] que permetien el trasllat i material d'un marge a l'altre del riu la Noguera Pallaresa, així com al cos de la presa. Algunes màquines utilitzades, com les grans excavadores, procedien de les obres del canal de Panamà. Molts dels materials i maquinària necessaris per a l'obra van arribar fins a Balaguer amb el tren de la Sucrera de Menàrguens i fins a l'obra mitjançant els famosos trens Renard. L'any 1918 es va edificar el pont d'accés a la central amb material reaprofitat del ferrocarril de Sarrià» (CEL).
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Descripció tècnica de l'obra.


«L'època de construcció de la presa i la central és coneguda a Camarasa com 'el temps dels treballs', i va suposar un trasbals important en la vida local. Van arribar a la localitat gran quantitat de treballadors, es calcula que uns 3.000. Els testimonis orals expliquen que eren homes joves, molts dels quals dormien a les cases del poble, a les palleres o als corrals, d'on els pagesos havien tret les gallines per dur-les a l'era. N'hi havia que anaven a dormir a la Maçana i a Sant Llorenç de Montgai. Els caps s'hostatjaven a les cases importants i els capatassos llogaven habitacions. A Camarasa augmentaren els serveis i s'establiren més botigues (per exemple, es van duplicar les carnisseries i pastisseries, que llavors eren quatre); també acudien camions de venda ambulant diàriament.

«Per atendre els ferits a l'obra l'empresa Riegos va habilitar primer una tenda de campanya al pla del Llenç (prop del pont vell). Després va construir el campament de l'Hospital, on a més hi havia un servei de menjador econòmic per als treballadors, una botiga i una caserna de la Guàrdia Civil que vigilava les obres. Als segons campaments van construir-se les vivendes dels enginyers encarregats de l'obra, que després van aprofitar els caps de la central. Les cases d'estil colonial anglosaxó estaven envoltades per jardins victorians».


La generació que treballava als Dos Rius ha estat descrita de manera molt gràfica per un testimoni oral: 'Quan els treballadors plegaven a les cinc de la tarda durant una hora la carretera de la Central a Camarasa es veia fosca de la gent que hi baixava fins al poble'. Durant els treballs va arribar la llum al poble. Van augmentar els cafès i també el joc; fins i tot hi havia jugadors professionals. La prostitució va acompanyar el fenomen demogràfic. Hi havia sis locals on s'hi exercia amb més o menys categoria: uns eren locals d'artistes, altres només cases de prostitució. Hi havia prostíbuls al nucli urbà, com el cafè la Maña, al carrer de Sant Antoni, on encara es pot veure restes d'un grafit que anunciava un 'servicio esmerado', però s'ubicaven preferentment a la carretera que duia a la central: la Madame, el Merendero; la mateixa Maña s'hi va traslladar» (CEL).
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
La coronació de la presa, per on passa l'actual carretera del Doll, i el monumental salt d'aigua del sobreeixidor.
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Plànol «du barrage et de l'usine», de la presa i de la fàbrica de llum. 
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Més detalls tècnics.
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Vista de la presa en construcció.
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Més detalls tècnics.
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Vista de la presa des de dalt de la muntanya a la banda dreta de la Pallaresa.
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Vista a l'aiguabarreig, a tocar del qual on s'hi construí la central. El Segre baixa de l'esquerra, pel congost del Mu, i la Noguera s'hi afegeix allà mateix. 
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Més detalls tècnics.
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
La vista ara és de dalt de la paret del Mu, amb el Segre als peus i el darrer tram de la Noguera, tot ocupat pel nou embassament i ses instal·lacions. 
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Detall de la presa, de la central on cauen les conduccions d'aigua per a la força, i del carrilet de vagonetes que pujava al nivell superior. L'aiguabarreig format durant cents de mils d'anys desaparegut en un tres i no-res en nom del «progrés».
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Vista del sobreeixidor amb alguns capatassos i directius de la Canadenca.
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Vista d'un dels sectors de derivació de l'aigua.

20170405

[1671] Energia elèctrica pallaresa, 1916

1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
La inauguració del primer gran pantà dels Pirineus aixecà una gran expectació a tot Europa. La construcció havia començat tres anys abans, impulsada per l'empresa Barcelona Traction, Light and Power Company Ltd., fundada per Pearson al 1911, i per mitjà de la qual certament s'impulsà la suficiència energètica de la industrialització catalana, però també s'espolià part de la riquesa natural, paisatgística i tradicional dels pobles pirinencs, que patiren allò tan conegut de pa per avui, gana per demà, gràcies a l'allau d'obrers i a l'incompliment de bona part de les promeses de regs i millores.

L'article comença amb la ressenya de les instal·lacions hidroelèctriques de la competència, Energia Elèctrica de Catalunya, que llavors captava aigua de la capçalera del Flamisell, en diferents llacs a més de 2.000 m per alimentar el salt de 830 m. de Capdella, i disposava ja de la tèrmica de Sant Adrià de Besòs.
1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Una preciosa vista del congost de Susterris, on s'emplaçà l'embassament. 
1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Diferents detalls de la cimentera dalt de tot del cingle del congost, del barracó dels treballadors amb les escales de fusta que els permetien descendir fins al nivell del riu, i dels primers moviments de terra per assentar-hi la base de la presa. Els cables que anaven de costat a costat, servien per transportar el ciment a peu d'obra en una cubeta aèria.
1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
La companyia de Pearson s'havia format sobr l'antiga Companyia Barcelonesa d'Electricitat, fundada al 1894 per l'Allgemeine Elektricitäts Gesellchaft de Berlín, i era la propietària de la tèrmica del Paral·lel barceloní. 

El mapa mostra les línies de distribució de l'una i de l'altra companyies, des del Pirineu fins a la capital. 
1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Perfil geogràfic de les instal·lacions de «Riegos y Fuerza del Ebro», empresa filial de la Canadenca que gestionava els salts hidroelèctrics lleidatans. 
1916. El Canal de Seròs (el Segrià).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Diferents plans del salt, maquinària i dades tècniques del Canal de Seròs.
1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Al seu moment, «ce barrage sera le plus haut d'Europe et avec ceux de Roosevelt et de Soshone les plus hauts du monde entier». Els pantans de Terradets (Barcedana) i de Faió (Riba-roja) ja eren previstos al pla inicial, per bé que no s'executaran fins dècades després.
1916. El Canal de Seròs (el Segrià).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Una vista de la construcció del Canal de Seròs (1912-14), amb els grans entramats de fusta que servien per facilitar l'encofrat de les parets un cop excavat l'enorme vall del canal.
1916. El Canal de Seròs (el Segrià).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Detall de les obres, en què s'aprecien les canonades amb què s'abocava el formigó per aplacar les parets del canal. Els treballadors hi pujaven i hi baixaven ajudats d'unes grans sogues que penjaven des de la banqueta.
1916. El Canal de Seròs (el Segrià).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Detall de les comportes des del pont del costat de la Torre Sirés, just a l'acabament de la partida de Granyena en arribant a Cappont, allà on hi ha la presa de la Mitjana.
1916. El Canal de Seròs (el Segrià).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Detall de les característiques tècniques del canal lleidatà.

1916. El Canal de Seròs (el Segrià).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Una meravellosa perspectiva de Susterris des de la marge esquerra. S'hi veu el forat del túnel per on es desviaven les aigües de la Pallaresa, i tota la base del mur de la presa.
1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Detall de la monstruosa fàbrica de ciment, i de la base del pantà al fons de la cinglera de Susterris.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Una espectacular vista de la base de la presa, en construcció, des del mig de la Noguera Pallaresa, que permet fer-se una idea de com era l'estret de Susterris abans que fos negat en nom del progrés.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
La presa de Sant Antoni en plena construcció. Una llarga canonada sustentada en pilars de fusta deixava caure el ciment de dalt la fàbrica fins a la base. A l'esquerra, la sortida de les aigües de la Noguera del túnel per on eren desviades. 
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Els plànols de les instal·lacions hidroelèctriques de Sant Antoni.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Descripció de l'edifici de turbines: «elle contient quatre turbines qui peuvent recevoir chacune 72 mètres cubes d'eau par seconde», i és situada a uns 800 m. de distància de la presa.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Vista panoràmica preciosa de la Conca, amb la presa a l'esquerra, i la casa de turbines a la dreta.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detall de la presa a la sortida de l'estret de Susterris, amb els barracons dels treballadors i els xalets de directius i capatassos al marge dret.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detall de l'edifici de turbines, just al colze del meandre que fa la Pallaresa en sortir de Susterris. Al fons, el vell pont de pedra sobre el riu a Tremp.
1915 ca.  El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
Una postal de l'època amb l'edifici de turbines de la central de Tremp amb els desguassos a la Noguera Pallaresa.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detalls tècnics de l'edifici de turbines inicial.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
La cimentació dels fonaments de la presa al juliol de 1914.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detalls de la base de la presa, al fons del congost de Susterris.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detalls tècnics de l'edifici de turbines inicial.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detall de les canonades de conducció de l'aigua des de la presa fins a la fàbrica.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detall de les canonades de conducció de l'aigua des de la presa fins a la fàbrica.
1919. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1920, 31 de maig (Gallica).
Vista panoràmica de la presa, amb el grandiós sobreeixidor al costat dret.
1919. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1920, 31 de maig (Gallica).
Detall del sobreeixidor lateral, i dels espectaculars salts d'aigua que provoca.
1919. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1920, 31 de maig (Gallica).
Detalls tècnics dels sobreeixidors automàtics.
1919. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1920, 31 de maig (Gallica).
Els sobreeixidors en construcció i un cop acabats.
1919. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1920, 31 de maig (Gallica).
El mapa de la generació i distribució elèctrica de Catalunya arribant als anys 1920, amb les instal·lacions hidroelèctriques de les dos grans empreses existents, La Canadenca i d'Energia Elèctica de Catalunya. Aviat la dictadura primoriverista (espanyola) en promouria la fusió per poder remenar-hi més bé les cireres (i els calerons).
1919. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1920, 31 de maig (Gallica).
Un parell de detall dels automatismes del sobreeixidor.