Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pont Vell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pont Vell. Mostrar tots els missatges

20180518

[1838] Més vistes lleidatanes del Dr. Morelló

Entre 1890 - 1907. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

 Vista de la ciutat lleidatana, encara amb l'antic pont medieval de pedra d'abans de la riuada de 1907, que ja tenia una extensió de fusta des de les avingudes del Segre de les darreres dècades del segle XIX. Atès que altres fotos de l'autor són de data de 1906, per la vista del pont vell ben bé aquesta també la podria tindre.


Entre 1890 - 1907. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

Detall del pont de fusta que substituïa les tres arcades que les aigües del Segre s'havien endut cap al darrer terç del segle XIX. El meandre de riu sempre ha fet que l'aigua batés sobre aquesta part, molt ben reforçada per la banqueta blondeliana. Però llavors la força de l'avinguda se l'endugueren els vells arcs de pedra del pont medieval. S'aprecien a la imatge els plataners de la primitiva banqueta, i l'antiga façana de la Paeria. Persianes i llançols cobreixen les balconades, llavors encara ben habitades de les cases del carrer Major.
Entre 1890 - 1907. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

El pont no era encara travessat d'automòbils, com bona part del segle XX i fins avui, sinó pels mitjans de transport del moment: carros i rucs i mules. El pont ja havia perdut un arc amb les obres de la banqueta de Blondel, el que hi hagué a tocar del portal d'entrada a la ciutat, que es reomplí per poder donar pas a les estretes primeres banquetes de l'un costat i l'altre del pont. 
1906 ca. Seu Vella, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

La magnífica portalada gòtica dels Apòstols, la que dona accés al claustre de la Seu, llavors tapiada per la militarada (espanyola) que ocupava l'antiga catedral lleidatana des de 1707.
1906 ca. Seu Vella, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

S'havien obert finestres al timpà per donar llum a les sales dels dormitoris del pis superior, atès que tot el claustre fou partit en dos pisos per guanyar espai per a albergar la tropa. En la foto, s'aprecia bé el nom nou de guerra donat al vell monument de pau. És probable que la data de la imatge sigui de 1906.
1906 ca. Seu Vella, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

La porta de l'Anunciació, d'estil romànic. Les finestres que donaven llum a les sales interiors de la soldadesca són ben visibles.
1906 ca. Seu Vella, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).
La porta de l'Anunciació o de l'Anunciata, situada al costat nord del braç del creuer, s'anomena així per la inscripció esculpida sota la cornisa, amb lletra del tipus gòtica, de la salutació evangèlica

«AVE MARIA GRATIA PLENA DNUS TECUM BENEDICTA TU IN MULIERIBUS»

però sobre la porta el cartell militar deia ARTILLERIA. A la part dreta de la porta hi ha una làpida amb la data de la seva construcció de l'any 1215 que diu
«10 de les calendes de maig de 1215».
1906. Sant Ruf, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

Les restes de l'antic convent gòtic agustinià de Sant Ruf, envoltat de camps de cereal.
1906. Sant Ruf, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

Detalls de l'estat de conservació del'absis de l'antiga església a començament de segle XX. Segons la tradició, la comunitat s'extingí a causa de la Pesta Negra (1348), si bé documentalment no és fins a 1418 quan consta que, per mort del darrer canonge, el monestir restà desocupat i consegüentment queda incorporat al bisbat de Lleida. Després d'un intent fallit d'establir-hi cartoixans a la fi del segle XVI, el lloc pervisqué un temps com a santuari i lloc de devoció popular fins que, aprofitant-ne les runes, s'hi bastí una masia.
1906 ca. Museu Diocesà, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

Sepulcre, inscripcions i relleus guardats al primer Museu Diocesà de què disposà el bisbat i la ciutat des del 1893 a les sales de l'antic Seminari Conciliar, actual rectorat de la UdL.
1906 ca. Museu Diocesà, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

Com a conseqüència de les desamortitzacions del segle XIX, bona part del patrimoni artístic de l'Església es dispersà o passà a mans privades. Al llarg d'aquell segle sorgiren diverses iniciatives emmarcades dins del moviment de la Renaixença que pretenien recuperar i protegir tot aquest llegat. Una d'aquestes accions fou la creació el 1890 del Museu Episcopal de Vic pel bisbe Josep Morgades.

Seguint aquest model, tres anys després el bisbe Josep Meseguer i Costa funda el Museu Arqueològic del Seminari Diocesà de Lleida, amb la intenció de brindar una àmplia col·lecció d'art eclesiàstic als seminaristes i evitar l'espoli per part de col·leccionistes privats. Messeguer nodrí aquest fons adquirint obres arraconades d'arreu del territori diocesà i gràcies a donacions particulars.  
1906 ca. Pont del ferrocarril Lleida-Tarragona a la Riba, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

Imatge del gran pont ferroviari, amb l'encertat contrast amb el transport tradicional: pare i fill damunt del ruquet tornant de l'hort. És probable que el fotògraf hagués fet el viatge fins a Lleida amb el tren, i que aprofités una parada per immortalitzar aquest contrast entre la realitat i la modernor.

20180306

[1811] Lleida, riuada de 1907


1907. El Pont Vell del Segre, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

La imatge del pont medieval col·lapsat per l'aiguat d'aquell octubre. Els dos darrers ulls, just a la corba del meandre i que disposaven ja d'una passera des de la darrera avinguda durant la penúltima dècada del segle anterior, van cedir a la força de l'aigua. El pont encara havia tingut un altre arc, tocant al portal d'entrada a la ciutat, que fou enterrat durant la construcció de la primera banqueta, a final del segle XVIII.

«Espectacle grandiós i desolador era contemplar lo riu ensenyorit de l'horta de Lleida i de part de la ciutat, voltant les cases de camp,... batent i rebatent furiós contra els murs de la banqueta, bramant desesperadament contra les pilastres del pont, destruint i arrossegant arbres gegantins,... marges i conreus, bigams i carretals, los aparells del llaurador i les mercaderies dels magatzems», escriu apassionadament des de la ciutat inundada el corresponsal Ll.G. Abadal.
1907. Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

«Los vells recorden la riuada del 1853», en què «malgrat haver arribat l'aigua al segon graó de la Catedral, o sia un pam més amunt que enguany, no se sofriren tantes malvestats ni perjudicis»
1907. Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Detall de l'aleshores diputat Francesc Macià, en la seua excursió fluvial per la darrera part del Segre en l'aiguabarreig amb el Cinca.
Breu ressenya dels danys a Lleida i pobles de l'horta del Segre i de l'aiguabarreig amb el Cinca. El diputat a Corts (espanyoles) senyor Macià va visitar les hortes inundades del Baix Segre, des de Torres per avall, per mitjà d'una barca, cap a Soses i la Granja, molt afectada en l'aiguabarreig amb el Cinca per l'acumulació de les avingudes dels dos grans rius. 
1907. Torres de Segre (el Baix Segre),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.

Detall de l'aleshores diputat Francesc Macià, en la seua excursió fluvial per la darrera part del Segre en l'aiguabarreig amb el Cinca.
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 23 d'octubre.

«En toda la vasta cuenca del Segre llueve sin cesar». La situació de desbordament del Segre a Cappont: «En medio de la orilla izquierda hay una hilera de casas, en las que varias personas necesitan y piden auxilio urgente por temor a un derrumbamiento». S'esperava material i reforços per tren des de Tarragona.

Deia el telegrama del governador (espanyol) a Lleida: «Inundación presenta carácter verdadera catástrofe. De pueblos aguas arriba recibo noticias cada vez más alarmantes. Puente de piedra está a punto de colmar sus ojos, y en tal caso es seguro quedará destruido... La corriente del Segre es aterradora por inmensa e impetuosa».
1907. El Cappont, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

A Cappont, l'aigua va arribar fins al primer pis de l'única filera de cases que llavors hi havia, tot just davant del Segre. A la casa que hi ha marcada amb una petita creu al damunt, s'hi refugiaren 27 persones, que hagueren de ser rescatades «amb grans treballs». S'aprecien un pal de llum a la dreta, i la fumera del molí a l'esquerra. La ratlla de l'alçada fins a on va pujar l'aigua és ben recognoscible. També l'estil tradicional dels casals d'aquell temps, amb àmplies galeries. 


1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 23 d'octubre.

El dia 22 al matí el pont de pedra lleidatà encara aguantava, però la situació era més que alarmant: «El Segre se ha desbordado inundando la huerta, los Campos Elíseos, la barriada de Cappont, la Rambla de Fernando, y parte del paseo de la Banqueta». En augmentar el nivell de les aigües, queda «prohibido el paso por el puente del Segre». La redacció dels diaris El Pallaresa i El Ideal, restaven inundades. Probablement la impremta Sol, emplaçada al final del carrer de Blondel.

Al vespre, el secular pont de pedra lleidatà va sucumbir: «El puente sobre el río Segre, el único que comunica la capital con los pueblos de la orilla izquierda del río, se hundió produciendo estrépito».
1907. La Rambla de Ferran, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

Detall de la banqueta just a tocar del pont per la seua banda septentrional, actualment Rambla de Francesc Macià, abans de l'anomenada plaça de Cabrinety, actualment de la Pau. El pal de la llum ha caigut a l'aigua perquè el talús a on descansava el pont ha cedit a la força de l'embat de les aigües, just a la corba del meandre que el riu feia en passar per la ciutat.
1907. La Rambla de Ferran, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

La Rambla de Ferran tota negada. A les parets laterals, s'hi aprecia l'alçada de la marca de l'aigua.
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 24 d'octubre.
El rescat dels aïllats a Cappont. «En la actual avenida del Segre se ha observado un fenómeno, y el de que el nivel de las aguas experimenta bruscas oscilaciones, bajando a veces un metro para subirlo nuevamente a los cinco minutos».

1907. Els Camps Elisis, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

La Font de les Granotes dels Camps Elisis amb «lo sortidor mig cobert de terra».
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 24 d'octubre.

Breu notícia de danys a Seròs. En els pobles de Franja, com ara Mequinensa, el Cinca també en va fer de les seues. 
1907. El Pont Vell del Segre, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.
Els pontoners de l'exèrcit (espanyol) vinguts de Saragossa construeixen un pont provisional de barques entre la marge dreta a l'alçada del carrer Alcalde Fuster i els Camps Elisis, davant els magatzems de fusta, a on paraven els rais provinents del Pirineu, de la Viuda Areny. El pont s'hi estarà més de tres anys, fins a la inauguració del nou pont al 1911. 
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 26 d'octubre.

Notícia de la mobilització dels pontoners militars per substituir provisionalment el vell pont medieval. 
1907. El Pont Vell del Segre, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.

Detall del pont de fusta sobre les barques, que feia ben bé 200 m. per 3 d'amplada. 
1907. El Pont Vell del Segre, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.

Detall del pont militar, davant de la serradora dels Camps Elisis. Després de l'ocupació franquista (1938) de la ciutat, més o menys al mateix lloc s'hi construirà un altre pont militar de barques.  
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 27 d'octubre.

La demanda de socors de part del Paer en Cap a altres ajuntaments i administracions fou constant. 
1907. Els Camps Elisis, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: E.Gausí.

Grup d'«esforçats marins» de Tarragona i Tortosa arribats en auxili de la ciutat. El tren a Tarragona fou gairebé l'única via de comunicació de Lleida en aquells dies i això portà l'ajut de veritables 'llops de mar' per solcar les aigües del Segre en el salvament de les persones aïllades al Cappont. Diria que la imatge és presa a l'estació de ferrocarril, que encara era la primitiva de 1860. 
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 19 de desembre.
Agraïment pels donatius rebuts.
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 11 de novembre.

L'alçada del llot i del xarqui [tarquim] als trossos de l'horta arribava a un metre. 
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 31 d'octubre.

La queixa publicada al diari «El Pallaresa» i reproduïda pel diari barceloní contra l'Estat (espanyol) per la manca d'inversions. Oi que encara us sona? Continuarà sonant fins a l'arribada de la llibertat, la dignitat i la prosperitat republicanes.