Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aragó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aragó. Mostrar tots els missatges

20180715

[1860] O Castiello Mayor

2018. Juliol. Al Castillo Mayor del Sobrarb, l'Aragó.
Com ja ho indica son nom, aquesta enorme mola calcària se'ns apareix amb parets encimbellades talment muralles d'un castell sobre les valls adjacents, tot caient verticalment sobre la banda nord, Escuaín, amb magnes i precioses vistes sobre les Tres Maries, l'Anyisclo, el Ramond, el Mont Perdut és clar, i fins al Taillon. 


Diu la Biquipedia, a enciclopedia libre: O mallo d'o Castiello Mayor (tamién Castiel Mayor ocasionalment) ye una formación calsinera que se troba d'entre la valle de Puértolas y la de Tella, anque por suerts d'a partición municipal, está de raso adintro d'o municipio de Puértolas, pos éste encluye mesmo los lugars d'o canto meridional (Puértolas, Bestué, Santa Chusta) como los d'a man norte (Biés y Escuaín) anque éstes zagueros se troban abocatos en a valle de Tella.

O Castiello Mayor tiene dos puntons prencipals: o Castiello Mayor propiament dito, con 2014 m, y la Peña de l'Hombre (1990 m), en o cabo nordueste.

Per o surueste, las gleras d'As Col·laruelas en fan la baixada enta los barrancos de l'Arrés per la man puertolasa. Perque ye tan ferioso per os cantos, embironato quasi en os 360º per cillos y penyas que fan d'ir como que son murallas (per ixo ye que tiene l'apelativo castiello), ye una montanya bien particular, pos nomás permite de puyar-ie per una canal que tiene per o canto de Puértolas, la dita solana d'o Castiello, ésta ye tan estreita que ta trancar-la no cal sique un baranato simple, de poquetz metros, que deixa tota la montanya convertida en una corral chigantiza, y asinas s'ha emplegato tradicionalment.

O paco d'esta montanya, d'a parte per on s'encieta lo Cillo de Mallarruego dica lo garrot de la "Traslapenna" (se veiga la etimolochía tras-la-penna) ye una d'as zonas de selvas caducifolias més diversas d'os arredols d'o Parque Nacional d'Ordesa y d'as Tres Serols, con puestos como la clamor de la Font Frida(ta part d'Escuaín) a on lo sol nunca no alcanza a tocar mica.