Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aragó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aragó. Mostrar tots els missatges

20170729

[1744] L'Aragó de Baldi, més

1668-69. La Muela, l'Aragó.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
Des de Saragossa, la ruta principesca continua per la secular carrerada de la N-II cap a la Muela, als peus de l'altiplà mesetari, avui coberts de nombrosos molins de vent i de la corrupció política.

1668-69. La Muela, l'Aragó.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
El riu Jalón baixava abarrancat i s'observa la comitiva principesca creuant per un gual, sense pont. Un parell de cases cremen amb gran fumerada, i el campanar presideix el poble amb gran sobrietat.
1668-69. Carinyena, l'Aragó.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
L'etapa següent enfila cap al sud-oest, direcció Carinyena, terra de vins. 
1668-69. Carinyena, l'Aragó.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
Als afores, la creu de terme rep els visitants, davant del portal principal de la ciutat, protegit de grans torres. El campanar s'eleva sobre la vila, tota emmurallada. 
1668-69. Mainar, l'Aragó.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
El petit poblet de Mainar, amb l'ermiteta i la creu de terme que acull els principescos pelegrins als afores. Entre els figurants, el propi dibuixant, amb el cartipàs obert i sobre els genolls, en plena execució de son treball. 
1668-69. Mainar, l'Aragó.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
Detalls de la vila, revoltada de muralla de tàpia, amb una gran venta o posada als afores. L'església domina la vista, ben emplaçada en un dels costats. 

1668-69. Daroca, l'Aragó.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
La llarga i forta muralla de la Daroca siscentista, ben copsada per l'autor, amb la ciutat emplaçada entre els dos turons. 
1668-69. Daroca, l'Aragó.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
Entre els figurants, destaca la carrossa del príncep florentí, Cosme III, segurament calorosa però almenys resguardada del sol abrusador de l'altiplà aragonès. La inacabable muralla era plena de fortes torres defensives. Davant l'església, amb el notable campanar, el principal accés a la ciutat per la Porta Baixa.

L'autor no es va oblidar de la Mina, la gran excavació d'evacuació d'aigües construïda llavors feia ja un segle, per evitar les sovintejades inundacions de la ciutat. S'escriu al web municipal:

«La Mina de Daroca es una de las obras públicas más importantes del siglo XVI en toda Europa. Se trata de un largo túnel de 600 metros de longitud, 6 de anchura y entre 7 y 8 de altura que atraviesa el cerro denominado de San Jorge, al lado mismo de la ciudad de Daroca. 

«La calle Mayor de Daroca, columna vertebral de la ciudad, coincide con el fondo de un barranco, por lo que las avenidas torrenciales de agua, muy frecuentes, discurrían por el centro de la ciudad, siguiendo el trazado de la calle y ocasionando gravísimos daños.  

«Con asiduidad, el concejo tenia que enviar a varios hombres a recoger las puertas de la Puerta Baja, una de las dos principales de Daroca, porque se las había llevado las riada, arrastrándolas casi hasta el río Jiloca, que fluye a más de un kilómetro de la ciudad. 

«El concejo darocense decidió a mediados del siglo XVI iniciar una gran obra de ingeniería, consistente en la excavación de un gran túnel que diera salida a las aguas procedentes de las tormentas sin necesidad de que éstas atravesaran la ciudad por su mismo centro. Para llevar a cabo este proyecto, realmente ambicioso, se encargó la dirección de los trabajos al arquitecto francés Pierres Bedel, muy conocido en Aragón -el acueducto llamado "Los Arcos" de Teruel es también obra suya-».
1668-69. Used, l'Aragó.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
El poblet d'Used al bell mig de la planura del Campo de Bello

1668-69. Used, l'Aragó.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
Un pou fa d'abeurador per a persones i animals just a l'entrada del poble. En el detall dels figurants, observem una mula amb un acompanyant amb un parell de rodes de fusta de recanvi per a la carrossa reial. 

[1743] L'Aragó de Baldi

20170727

[1743] L'Aragó de Baldi

1668-69. Bujaraloz, l'Aragó.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
En el viatge de Cosme de Médicis pels diferents regnes de la Península Ibèrica de la segona meitat del segle XVII, en peregrinació a Sant Jaume de Galícia, la comitiva principesca arriba a l'Aragó després del seu pas per terres catalanes. Cosme III feu aquest viatge un any abans de la mort de son pare, Ferran II, i de convertir-se en el príncep de la ciutat toscana, que governà fins al 1723, any de sa defunció. 

Malgrat la fe religiosa de l'il·lustrat príncep, la causa concurrent del pelegrinatge fou el seu gran interès per recórrer i conèixer món abans de l'assumpció de les responsabilitats de govern. Les males llengües afegeixen que potser també buscava d'allunyar-se de la companyia de sa dona...

En plens Monegres, a Bujaraloz, la comitiva ha de fer nit. Una ciutat tancada dins una petita muralla, envoltada de secans i sota un sol abrusant, on qualsevol hostal que oferís menjar, llit, ombra i aigua fresca havia d'ésser deliciós per força.

1668-69. Bujaraloz, l'Aragó.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
Detalls del poble, amb ses esglésies destacant sobre les teulades, un molí de vent, un pou i la immensa plana monegrina als voltants. 
1668-69. Ossera, l'Aragó.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
La següent parada, ja a tocar de l'aigua de l'Ebre, a Osera, un petit poblet de tres o quatre-cents habitants, amb les cases arraulides al peu de l'església. La ruta de la comitiva seguia el traçat més directe que hi ha de Fraga a Saragossa, que modernament coincidirà amb els de la N-II i l'autopista. 

1668-69. Ossera, l'Aragó.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
La comitiva arribar a Ossera, amb el príncep a cavall de la mula. El campanar de l'església de Santa Engràcia, que llavors no tenia ni cent anys, destaca com una talaia sobre el poblet sense murallar.
1668-69. La Puebla de Alfindén, l'Aragó.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
La tercera etapa per terres aragoneses, riu amunt no gaire lluny de l'aigua, fins a la Puebla de Alfindén, una mica més amunt d'Alfajarín, ja a les portes de la capital. 
1668-69. La Puebla de Alfindén, l'Aragó.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
El poble era tancat per les mateixes cases i per trossos emmurallats, amb alguna torre defensiva i els portals d'accés. Als afores, la creu de terme, el Calvari, o algun corral o pleta de bestiar. 
1668-69. Saragossa, l'Aragó.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
Magna perspectiva siscentista de la capital aragonesa, amb l'ample i senyorial Ebre que la rega. Els ravals de la marge esquerra ja eren crescudets a l'època.

1668-69. Saragossa, l'Aragó.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
Els dos ponts de la capital en aquell segle, l'un de pedra i l'altre de fusta. Al darrere, a la marge dreta, la catedral amb son esvelt campanar, i la basílica del Pilar. Les quatre barres del senyal reial campegen entre les lletres del nom, en senyal de la capitalitat de la ciutat.
1668-69. Saragossa, l'Aragó.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
Detall de la gran estructura del pont de fusta que accedia al portal principal de la ciutat, davant de la catedral.

1668-69. Saragossa, l'Aragó.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
El pont de pedra, una mica més riu amunt, permetia de creuar-lo just al començament de la basílica. Els ravals, plens de convents i esglésies, i d'horts ben ufanosos i regats. 

20170602

[1716] Els Pirineus de l'Espinàs, de mar a mar (v): valls d'Hecho i Ansó

1960. «Els Pirineus de mar a mar. V. Valls d'Hecho i Ansó».
«Destino», núm. 1.204, 3 de setembre (BdC).
«Estamos, pues, en el primitivo territorio aragonés, en un mirador sobre el río que dió su nombre -Aragón- a todo un reino a medida que se iba expandiendo».
1960. «Els Pirineus de mar a mar. V. Valls d'Hecho i Ansó».
«Destino», núm. 1.204, 3 de setembre (BdC).
Al passeig de Jaca.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. V. Valls d'Hecho i Ansó».
«Destino», núm. 1.204, 3 de setembre (BdC).
Una antiga masia típica al Port d'Oroel, amb les tradicionals fumeres, modernament expandides a totes les adossades construïdes al Pirineu aragonès.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. V. Valls d'Hecho i Ansó».
«Destino», núm. 1.204, 3 de setembre (BdC).
San Joan de la Penya, sota la roca viva, panteó dels primers reis aragonesos.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. V. Valls d'Hecho i Ansó».
«Destino», núm. 1.204, 3 de setembre (BdC).
Un invent de pagès: protegit del sol el silló o càntir amb les mantes dels animals.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. V. Valls d'Hecho i Ansó».
«Destino», núm. 1.204, 3 de setembre (BdC).
«El valle de Hecho y el valle de Ansó suelen citarse juntos. Es lógico que así sea, pues arrancan paralelamente del canal de Berdún y siguen, hermanados -aunque sin comunicación por carretera útil- hasta la línea fronteriza».
1960. «Els Pirineus de mar a mar. V. Valls d'Hecho i Ansó».
«Destino», núm. 1.204, 3 de setembre (BdC).
Una família al tros durant la sega. El cap i el coll ben tapats, perquè si els brins de palla entraven dins la camisa, la picassor era interminable. La dalla, clavada al costat, i les garbes preparades. Les dones solien fer d'espigoladores, és a dir, recollien les espigues que al segador se li escapaven de la dallada.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. V. Valls d'Hecho i Ansó».
«Destino», núm. 1.204, 3 de setembre (BdC).
El poble d'Hecho, en una vall que puja de les terres baixes fins dalt al Pirineu.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. V. Valls d'Hecho i Ansó».
«Destino», núm. 1.204, 3 de setembre (BdC).
«En el valle de Ansó se conserva el vestido tradicional, que incluye para los hombres la faja morada, el chaleco negro, el típico sombrero de copa pequeña y esférica. Se conserva -en mi opinión- en las últimas. He visto sólo tres ancianos vestidos de esta suerte».
1960. «Els Pirineus de mar a mar. V. Valls d'Hecho i Ansó».
«Destino», núm. 1.204, 3 de setembre (BdC).
Carrers, teulades i campanar del vell poble d'Hecho.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. V. Valls d'Hecho i Ansó».
«Destino», núm. 1.204, 3 de setembre (BdC).
La vall d'Ansó i el riu Veral.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. V. Valls d'Hecho i Ansó».
«Destino», núm. 1.204, 3 de setembre (BdC).
La «Foz» de Biniés, un preciós i pregon estret o congost del riu Veral.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. V. Valls d'Hecho i Ansó».
«Destino», núm. 1.204, 3 de setembre (BdC).
Una dona ansotana, que no tenia desitjos de retrat.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. V. Valls d'Hecho i Ansó».
«Destino», núm. 1.204, 3 de setembre (BdC).
Màrqueting anys 50 del segle XX.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. V. Valls d'Hecho i Ansó».
«Destino», núm. 1.204, 3 de setembre (BdC).
La vila d'Ansó, amb la gran església dalt del turonet dominant la vila.