Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Talarn. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Talarn. Mostrar tots els missatges

20200507

[2143] «La Canadienca» a Susterris

1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (1885-1975), (ACPJ).

Esplèndida imatge captada pel Dr. Anguera des de la mateix base de la presa de Sant Antoni, amb el turó de Talarn encimbellada al fons. El riu ha estat desviat per sota Susterris, congost estretíssim com es pot apreciar, d'unes meravelloses parets verticals tallades en pedra.

M'ha fet gràcia de posar el terme, desconegut avui, de «la Canadienca» al títol d'aquesta empostada. La primera versió periodística del nom de l'empresa fou, ben curiós, «La Canadienca». També s'hi parla d'«embàs» en lloc d'embassament a la premsa de l'època. El gentilici encara no era prou ben fixat, les Normes fabrianes eren a punt de sortir ben just, i la premsa adoptà momentàniament aquest mot barrejat de castellà i català.
1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (1885-1975), (ACPJ).

En el detall s'aprecien bé els treballs de fonamentació. La presa, a la base, era molt i molt àmplia. A la dreta, el túnel de derivació. Al fons, la Noguera Pallaresa retorna a la llera habitual, a punt per rebre l'aigua del canal del barranc de Seròs, a on desguassava el canal de producció de força hidràulica que alimentava la fàbrica de corrent.
1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (1885-1975), (ACPJ).

La majestuosa fàbrica de ciment. Observeu, però, la bellesa impagable de les parets de Susterris. 
1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (1885-1975), (ACPJ).

L'històric i llavors trasbalsat poble de Talarn, reclòs al seu niu dalt del turó.
1913. «La Canadenca».
«El Poble Català», de 24 de gener  (ARCA).

Ara fa cent anys, com que la societat no tenia en compte cap criteri ni mediambiental ni social, tot foren salutacions enardides a l'entrada de Catalunya al món del capitalisme, i del més depredador, com el que representaven aquelles empreses elèctriques de la mena de la Barcelona Traction, Light and Power, del celebrat Mr. Pearson 
-amb carrers dedicats i tot per la nostra geografia. Algun dia caldrà canviar la manera com fins ara s'ha explicat aquest període als llibres d'història...


El primer canal, desviat un poc més avall de Gerri, era per proporcionar la força que calia a la fàbrica de ciment. S'estava acabant aquell gener de 1913. A la presa principal, s'hi feien ja els sondejos geològics, alguns de fins a 140 m de profunditat. També s'hi estava aixecant ja la fàbrica de ciment a l'esplanada feta dalt de tot del congost de Susterris, des de la qual se'n proveiria el formigó. Entre les diferents obres en marxa, l'empresa tenia entre 6 i 8.000 obrers en nòmina, que calculaven apujar a més de 10.000 ben aviat. A més, la companyia «té en continu treball unes 500 a 600 cavalleries amb carros grans, especials per a maquinària, i ademés tres locomòbils tractors amb sos vagons i un tren Renard». Parlaven d'una inversió de cap a 70 M de pta: xifra fora de l'abast de cap empresa catalana, i només assumible per aquell mercat capitalista internacional. 


La carretera d'Àger a Tremp pels Terradets era a punt d'enllestir-se. Altres carreteres o camins que hagueren d'obrir foren la de Lleida a Aitona i la de Balaguer a Camarasa. Calia assegurar el pas de les grans màquines de moviments de terres i de transport de canonades i materials de gran embalum de tota mena. 
1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (1885-1975), (ACPJ).

Una altra meravellosa perspectiva de la fàbrica sobre Susterris. Aquesta instal·lació fou la màxima expressió del capitalisme al nostre país i a Europa just a les vigílies de l'esclat de la Gran Guerra. La neutralitat de l'Estat (espanyol) donava marge a aquella autèntica multinacional per expandir-se i lucrar-se, atès que a la resta de l'Europa occidental els temors bèl·lics eren cada cop més freqüents. 
1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (1885-1975), (ACPJ).

Detalls de la imponent instal·lació al caire del penya-segat, per tal de poder abocar directament el formigó a la presa, tot just sortit de fàbrica. 
1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (1885-1975), (ACPJ).

El primer gran pantà del Pirineu trià l'indret més adient al congost de Susterris, de veritat ben estret i alt. Els cables que s'estenen de banda a banda transportaven els blondins, una instal·lació per transportar les vagonetes de ciment suspeses en l'aire. Un mètode ràpid i efectiu, perquè permetia abocar el formigó des de damunt mateix del punt que calgués. El nom, ben curiosament, prové d'un funàmbul i acròbata francès del segle XIX, Jean-François Gravelet-Blondin. Es tracta, doncs, d'un perfecte epònim. 
1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (1885-1975), (ACPJ).

La polseguerada era contínua, el soroll eixordador, el treball imparable. 
1913. «La Canadenca».
«El Poble Català», de 13 de març (ARCA).

La concessió per més de quaranta anys dels tramvies de Barcelona (de 1913 a 1945), amb previsió d'allargament fins al 1974. La multinacional canadenca s'assegurava el cicle complet assegurat de producció i de consum. Un negoci rodó. Si més de cent anys després, tenim tones i tones de polítics (i empresaris) acusats de corrupció, us imagineu com se'n van untar, alguns, en aquells temps. Una estrena al funcionament del capitalisme internacional de manual. 
1913. «La Canadenca».
«El Poble Català», de 21 de gener (ARCA).
L'autocomplaença per les noves inversions hidroelèctriques fou gairebé general, sense gaires fissures. Però els beneficis promesos a la gent del territori no acabaren d'arribar mai, i acabades les obres, adéu-siau. La despoblació pirinenca no s'aturà pas perquè s'hi anessin fent pantans, oi? Doncs a profit de qui es feien?
 Cal que sapiguem explicar a les generacions futures que no fou precisament un encert, i que cal apendre'n dels errors. Ei, això si volem un món diferent, ara que en ens n'omplim la boca en temps de coronavirus. De moment, i va per llarg, no veig al país capaç de repensar-se (econòmica, demogràfica, social, nacionalment), i sense aquest primer pas no hi ha futur diferent, conscient, compartit i volgut, sinó dirigit, condicionat i venut a interessos inconfessables.
1913. «La Canadenca».
«El Poble Català», de 20 de setembre (ARCA).

Els avisos sobre el risc de monopoli en mans foranes eren menystinguts. Però els temps els donarien la raó, encara que no fos a mans d'internacionals, sinó de la casta més rància (de l'espanyola i de la nostra sucursalista), que, arribat al poder el dictador Primo de Rivera (espanyol) i veient-hi el llarg negoci, fusionaria les grans companyies en una de sola a profit de les butxaques habituals, jugada rematada amb l'altre dictador, guanyada la guerra, amb l'expropiació de l'empresa i cessió al seu banquer (mallorquí, ai las!) personal. Amb l'arribada del règim del 78 (espanyol), les coses no millorarien pas i la conseqüència és que paguem la llum de les més cares d'Europa amb les portes giratòries més àmplies que hi deu haver al món mundial.

I nosaltres encara festegem aquelles construccions de pantans sense control, que continuarien a la postguerra franquista (si sabien a on era el negoci), i dediquem carrers a aquells empresaris sense escrúpols. Que com s'hauria fet la industrialització de Catalunya del segle XX sense ells, sense ni pantans ni empresaris enriquits? Doncs simplement d'una altra manera, al meu entendre, no pas pitjor. Ara ja alguns municipis comencen a reclamar el retorn de les concessions. Esperem que se'n surtin, a benefici, per fi, de tothom. 
1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (1885-1975), (ACPJ).

Una bellíssima imatge de les obres des de la mateixa base del pantà. 
1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (1885-1975), (ACPJ).

Les imatges des de la base ens donen la perspectiva de la magnitud de l'obra, llavors a escala gairebé més que humana. Almenys, pel que fins a aquells temps no s'havia vist al país, i sobretot, no s'havia vist en comarques muntanyenques i arruralades.
1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (1885-1975), (ACPJ).

La sempre imponent factura de la cimentera del pantà, sobre l'esbalç de Susterris.
1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (1885-1975), (ACPJ).

La base de la presa, amb la Noguera ben acabalada en els mesos de desgel. 
1916. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (1885-1975), (ACPJ).

Vista de la presa ja gairebé a dalt de tot. Per tant, la fotografia potser és ja de 1915 o 16. S'hi observa el salt espectacular de l'altíssim sobreeixidor. 

20200506

[2142] L'Hospital de campanya de Talarn, 1913, més

1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).

El teatre d'operacions o quiròfan del barracó hospitalari del campament, amb els diversos aparells i estris. Atenció al cartell prohibitiu de fumar i escopir (en castellà), que òbviament si hi era, era perquè es tractava de fets habituals en la població en aquells temps. 
1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).

A la taula d'operacions. Les fractures devien conformar un dels grups de pacients més habituals. Però la principal amenaça per a la salut dels treballadors, i per a la continuïtat de les obres, eren les pandèmies de l'època, com la del tifus, que amb les mesures preses sembla que va evitar durant els més de tres anys que durà la construcció del pantà.
1913. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
«El Poble Català», de 21 d'agost  (ARCA).

Una altra mena d'accident que sovintejava en aquelles obres a on «hi ha molta gent empleada» fou l'explosió d'algun polvorí. En aquesta ocasió, i després d'«un gran esclatament», hi hagué un mort i entre vint i trenta ferits. Calgué fins i tot desplaçar «metges amb aparell per a socórrer als desgraciats» des de Lleida. 
1913. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
«El Diluvio», de 14 de febrer  (ARCA).

Als accidents i lesions pròpies de la feina i tasques físiques que s'hi feien, se n'hi afegien d'altres, resultat de baralles, batusses i altercats. Aquesta notícia parlar de la bullanga entre una brigada d'obres i el capatàs, prop de la Guàrdia de Tremp. Podem deduir que del tracte fatxendós i perdonavides de l'encarregat als treballadors, en resultà una desigual picabarralla de 57 contra 1, amb la conseqüència de ferides i cops per cap i cos, a cops de pedra i d'eines de treball. La GC (espanyola), aleshores desplegada al territori, s'encarregà d'agafar els onze agressors més actius. De feina, doncs, per al metge del campament no podia faltar-ne.

Gràcies al tren Renard, la companyia constructora s'assegurava el trasllat de material per carreteres que, sovint, no eren aptes per a la resta vehicles pel seu mal estat derivat de condicions meteorològiques i falta de manteniment. Aquell mes, el túnel de desviació de la Noguera per sota de Susterris, ja era acabat.
1913. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
«La Publicidad», de 25 d'agost  (ARCA).

La data de l'explosió balla uns dies d'un diari a l'altre. Durant una gran tempesta, amb forta ventada i pluja torrencial, i amb aparell elèctric imponent, «una chispa cayó en el depósito de dinamita» que hi havia a uns tres-cents metres del campament. Els 40.000 kg d'explosiu feren saltar les finestres de Tremp i tot. Fins i tot a Talarn alguns envans de cases s'esquerdaren o caigueren. Aquella dinamita valia més de 100.00 pta. 

1913. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
«La Veu de Catalunya», de 26 d'agost  (ARCA).

Ací s'especifica que l'explosió fou deguda a la caiguda d'un llamp, «produint una flamarada i soroll jamai sentits per nosaltres». L'ona expansiva afectà també el campament dels treballadors, tot just a l'hora del sopar, entre 7 i 8 del vespre (quan no hi havia canvi d'hora de rellotge, ara fora més tard). «A Tremp la cosa va produir un pànic tremendo. Ningú s'explicava el fet... Moltes portes s'obriren i fins se varen rompre alguns panys». De primer, doncs, els semblà un fenomen paranormal, fins que arribaren les noves. La comunicació no era gaire ràpida i donava peu a aquestes males interpretacions...
Ara, això sí, «se treballa en les obres com si res hagués passat». És el capitalisme, estúpids, que diria aquell. 
1913. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
«El Diluvio», de 12 d'octubre  (ARCA).

Tal dia tingué lloc un «mítin monstruoso» per tal de protestar per l'actuació de la companyia en aquella catàstrofe provocada per l'explosió de les 40 tones de dinamita. Va acordar-s'hi crear una comissió de defensa del país. O sigui: va aconseguir-se de calmar els ànims de la gent de país després d'aquell enorme ensurt, sense aclarir gran cosa més. Hi hagué força agitació a la comarca, «temiéndose accidentes en el caso de no dar cumplida satisfacción al país». Una comissió i a córrer, i endavant amb les obres. 
1913. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
«Cu-cut!», de 13 de novembre  (ARCA).

S'hi parla del Pallars com a sucursal del Canadà i s'hi critica l'ambient social provocat per les obres i l'amuntegament de treballadors a la zona. «Allò és xauxa, amics; allí cantaores a tots els cafès, allí concertistes de guitarres i bandúrries», en explícita referència al costum dels treballadors arribats de zones meridionals peninsulars. El joc de cartes (l'escambrilla) amb apostes de sumes importants era continu, tota la nit, «i allí tothom té dret a lo que li doni la gana», sempre que dugui la butxaca ben plena. El text, doncs, és una de les poques denúncies de la situació social a la comarca durant les obres. S'hi fa constar també que després d'aquella explosió i de les promeses del representant de la companyia, la gent se n'hagué de pagar els desperfectes de la butxaca, «perquè els canadienses diuen ara que no afluixen la mosca».

Fins i tot s'hi explicita clarament que les dones de mala vida que ja no eren volgudes per a la prostitució a Barcelona eren enviades cap a Talarn,  que «els canadienses s'ho empassen tot». I s'hi descriu, sense detalls, un fet atroç com fou «de penjar una donzella, nua, per sota l'aixella, amb unes cordes, de l'armadura d'un pont en construcció, mentre els grans bagarros [vagants], ubriacs ja, tornaven a ubriagar-se [emborratxar-se]». Imaginem-nos, doncs, tot allò que no transcendí ni s'escriví del tracte aquelles pobres dones. Sí que se sap i és publicat, l'augment de prostíbuls al llarg i ample de la carretera que pujava a la comarca, abans i després dels Terradets. 
1914.L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
«La Publicidad», de 30 de maig (ARCA).

En aquesta altra ocasió, en ple desgel primaveral, i en contra del que estipulava la contracta, la companyia impedia el pas lliure «de los maderos que bajan del Pirineo», és a dir, hi hagué gran dificultat per al pas dels raiers. Se'n preparava una altra manifestació. Sembla que se'n van fer un tip de protestar i cridar al llarg d'aquells anys, els pallaresos. Sense resultats. Com tots els catalans, cent anys després, amb les manifestacions del procés. Molta roba i poc sabó. 
1914. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
«La Publicidad», de 9 de juny  (ARCA).

Una altra explosió d'un polvorí a començament del mes de juny, també per causes de forta tempesta. Davant l'avinguda de l'aigua, els treballadors s'aixoplugaren en un cobert a on hi havia 100 kg d'explosius. Fos per un llamp, fos per alguna cigarreta, hagueren de sortir-ne cames ajudeu-me. Un xicot de 22 anys hi perdé la vida, a banda dels ferits. Tot plegat, una tasca gens agradable per al metge del campament: «los heridos ingresaron en el Hospital de la Canadiense».
1914. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
«La Publicdad», de 10 de juny  (ARCA).

Un típic accident, dels incomptables que se n'hi degueren produir: un treballador, de 18 anys, aixafat per una vagoneta, i que hi morí. 
1914. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
«El Diluvio», de 12 de juny  (ARCA).

La desgràcia del pobre xicot murcià. Res no s'hi diu mai a les notícies de si les condicions de treball eren així o aixà. Llavors no hi havia condicions de treball, només treball i punt. 

1914. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
«La Publicidad», de 19 de juny  (ARCA).

Les baralles amb navalla, per les mil petites o grans renyines imaginables, una altra de les situacions que provocaven ferits i feina per al metge del campament. 
1914. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
«El Diluvio», d'11 de juliol  (ARCA).

El cos d'una dona sota un pont provisional que s'havia fet a Talarn, una jove vinguda des de Rialp a alguna de les fondes -o altra mena de locals-, «donde se hallaba sirviendo, y que fue reprendida por dejar penetrar en un campo de cebada el ganado que guardaba, lo que hace creer que se trata de un suicidio». A veure qui s'ho creu, oi? Però així es tancaren tants i tants casos, especialment de dones, de maltractes a, i morts de. 

1914. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
«La Publicidad», de 22 de juliol  (ARCA).

Una explosió per un cartutx de barrina provocà la mort d'un operari, «a las tres horas de haber ingresado en el Hospital de la Canadiense». Un dia de feina i tristor per al nostre metge tortosí. Ara que hi penso, amb tal quantitat de treballadors, és probable que alguna altre metge o si més no infermer l'ajudés en les tasques mèdiques i assistencials. 
1915. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
«La Publicidad», de 20 de juny  (ARCA).

Un treballador aixafat per un tren Renard, que portava pedra cap a la fàbrica de ciment, amb fractura de maluc. 
1914. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
«La Publicadad», d'11 de setembre (ARCA).

Un vigilant de l'obra, conegut com al Panxeta, va descobrir la desaparició de material. Se'n descobrir el lladre: un electricista madrileny que traficava amb el coure. En aquells anys, doncs, s'hi conegueren al Pallars Jussà tota mena de causes mèdiques, policials i penals derivades de les obres i de la ingent concentració humana. 
1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).

Vista interior de la gran sala de malalts, amb estufa i tot. 
1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).

Una vista del quiròfan, amb dos nens asseguts als peus del metge. Probablement, a l'hospital s'hi atengueren també els habitants del poble de Talarn. També hi veiem algun dels ajudants del Dr. Anguera a l'hospital del campament. 


20200505

[2141] L'Hospital de campanya de Talarn, 1913

1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).

Gràcies a l'excel·lent tasca dels nostres arxius comarcals, cada cop podrem conèixer molt més en detall la nostra petita (gran) història. En aquesta ocasió, de l'hospital de campanya que la companyia constructora del pantà de Sant Antoni, «Riegos y Fuerzas del Ebro SA», de propietat canadenca i amb multitud de tècnics i enginyers forans i per això coneguda com «la Canadiense» en aquells temps de diglòssia.

Ací tenim el retrat del metge Albert Anguera, el qual acabat de llicenciar-se en medicina agafà el seu primer lloc de treball en aquest hospital. A fe de déu, que de feina no n'hi devia faltar, atès el gran nombre d'obrers i per causa de l'elevat índex d'accidentalitat en les obres d'aquells temps. A pesar de la maquinària, la força física i el treball manual continuaven essent imprescindibles. 
1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).

Vista del campament en primer terme, amb els barracons d'allotjament dels treballadors, una bona part procedents de latituds meridionals peninsulars. A dalt, damunt mateix de l'espadat del congost de Susterris, la gran fàbrica de ciment que produïa el material necessari per a la gegantina presa. A l'esquerra, la fumera del tren Renard que abastia la fàbrica. 
1913. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).

Diversos detalls dels barracons del campament. Aquest darrer potser la pròpia casa del metge. Les condicions de treball i de vida hivernals degueren ésser prou extremes. 
1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).

La vista exterior de l'Hospital del Dr. Anguera. Doctor ho seria a partir de 1919 per la UB. 
1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).

El despatx del metge, amb l'escriptori personal. Amb llum elèctrica, car el campament la rebia del canal de Gerri, el primer que fou construït per abastir la força necessària a la fàbrica de ciment.
1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).

Imatge del doctor Anguera al laboratori de l'hospital. 
1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).

Una altra vista del laboratori, ben enrajolat i ben net. 
La trajectòria professional d'Albert Anguera, la tenim resumida en la presentació que l'Arxiu Comarcal del Pallars Jussà en fa d'aquesta col·lecció fotogràfica tan valuosa. No l'he trobada pas, però potser no ho he vist bé, a la Galeria de Metges Catalans del Col·legi de Metges, ni tampoc encara a la Viquipèdia. El diari «Segre» li dedicà no fa gaire (diumenge 26 d'abril de 2020) un parell de pàgines. 
«Alberto Anguera Anglés va nàixer a Tortosa el 24 de maig de 1885. Era fill de Pere Angera Farnós i de Josefa Anglés Roca, ambdós també de la dita ciutat de Tortosa. Va estudiar la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicenciaria l’any 1912.
«Poc després, i gràcies a la documentació aportada pel seu net, sabem que ja exercia com a metge director a l’Hospital de la presa de Sant Antoni (Tremp-Talarn) a l’any 1913, treballant per la companyia de Riegos y Fuerzas del Ebro, uns moments excepcionals doncs s’iniciava la revolució i la creació de les noves preses i centrals hidroelèctriques a la nostra comarca, iniciades per F.S. Pearson. Una època prometedora pel naixement d’una autèntica revolució industrial, social i econòmica particularment benefactora pels pobles del Jussà i per a tota Catalunya, que marcarien el futur de la nova Catalunya, gràcies a l’aprofitament de l’aigua per la generació de llum elèctrica, un veritable miracle.
«Gràcies a les fotografies podem conèixer com era la vida d’un metge dedicat a la salut del campament de treballadors de Riegos y Fuerzas del Ebro, una vida molt responsable i dura, però una vida on el contacte amb enginyers i treballadors vinguts de tot el món li obrien noves mirades, nous coneixements. Destaquen les fotografies d’ell exercint la seva professió de metge, amb la seva bata blanca, els seus aparells mèdics i el seu hospital del qual era responsable. També són molt interessants les imatges d’oci, on es veu jugant a tennis i a futbol, esports importats especialment dels enginyers britànics que servien per passar el temps d’oci on l’esport i l’exercici físic era molt important per a mantenir la salut.
«En una de les postals enviades a la seva estimada, i curiosament com altres que s’escrivien, encriptades amb una clau que només ells dos coneixien i que fa uns dies amb la col·laboració de Miquel Bailac, vam poder desxifrar, el Dr. Anguera comentava: “ha pujat el director, he tingut una llarga conferència amb ell, al respecte les mesures que hem d’adoptar aquest estiu (1913 o 1914) per a que no es declari una epidèmia al campament. M’ha donat vara alta per a tot, dient que a la meva cura resta vetllar per la salut del campament”.
«Aquestes paraules marcarien l’especialitat del Dr. Anguera al seu futur professional, perquè l’any 1919 es doctorava a la mateixa Universitat de Barcelona, presentant la seva tesi d’un estudi clínic bacteriològic sobre una epidèmia de tifus.
«A l’any 1918 el trobem a Irún, com a Delegat de Sanitat [espanyol], durant una epidèmia de grip, essent nomenat Director de l’Estació Sanitària de la frontera d'Irún l’any 1920. Durant els anys 1924 al 1926 va ser regidor de l’Ajuntament d'Irún i membre directiu de la Unión Patriòtica. A l’octubre de 1931 va marxar a la Xina, comissionat pel Govern Espanyol a petició de la Societat de Nacions, junt amb altres tècnics sanitaris europeus, per a instruir als sanitaris locals i visitar campaments i localitats afectades per malalties infeccioses sorgides per les inundacions del riu Yangzi.
«Va ocupar càrrecs de rellevància com el de Director del laboratori de Química Biològica i Bacteriològica d'Irún i de l’Institut Radioquirúrgic de Sant Sebastià; director de la revista “Sanitat de Ports i Fronteres” i col·laborador assidu d'“El Bidasoa”. Va publicar els seus treballs de caràcter científic en revistes com: “Sanitat de Ports i Fronteres”, “Guipúzcoa Médica”, “Anales del Instituto Radioquirúrgico”, “Actes de l'Acadèmia Mèdica de París”, etc.
«Així mateix, va descobrir la primera infecció per espiroqueta a Espanya, bacil causant de la febre Soduku. Va morir a Irun el 18 de setembre de 1975 a l’edat de 90 anys. Al barri de Sant Miquel d'Irún, hi ha una plaça dedicada a tan il·lustre metge, la Plaza Alberto Anguera Anglés» (ACPJ).
1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).

Imatges de companys, algun amb pistola al cinturó.