Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Seu Vella. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Seu Vella. Mostrar tots els missatges

20180605

[1844] Aixecant lo nou Pont Vell de ferro

1911. Lo Pont Vell, Lleida.
Foto: Lluís Abadal i Corominas (AHCB).

Una superba fotografia de la construcció del nou pont de ferro modernista de la ciutat, després de la riuada de 1907. El pont s'inaugurarà l'any següent. La imatge és presa des de l'areny i enfocada cap a l'estructura de ferro ja aixecada dels tres grans ulls que tindria el nou pont vell lleidatà. No trobo, de moment, referències del retratista.
1911. Lo Pont Vell, Lleida.
Foto: Lluís Abadal i Corominas (AHCB).

Per damunt del pont, la Seu Vella senyoreja la plana lleidatana, amb els arcs tapiats, car encara restava ocupada de la soldadesca (espanyola) que s'hi aquarterà a partir de l'ocupació borbònica (espanyola) del país, a partir del 1707. Darrere de l'arc, s'hi entreveu el vell pont de pedra medieval, del qual l'avinguda de 1907 s'emportà els tres arcs del costat de la ciutat.
1911. Lo Pont Vell, Lleida.
Foto: Lluís Abadal i Corominas (AHCB).

Detall de l'estructura de ferro aixecada al nivell dels pilars per pistons hidràulics. L'accés els materials es feia amb vagonetes sobre ralls, per salvar els tolls de l'areny.
1911. Lo Pont Vell, Lleida.
Foto: Lluís Abadal i Corominas (AHCB).

Com sempre ha sigut habitual, una colla de gent s'acosta a xafardejar l'estat de l'obra: padrins, jubilats, curiosos. L'Arc del Pont, el portal principal d'entrada a la ciutat des de l'època romana, refet durant el segle XVIII en estil neoclassicista, se'ns mostra despullat dels nostres primers guerrers ilergetes: l'estàtua no s'hi col·locarà fins després de la guerra. L'edifici Pal·las, hotel de construcció modernista, tampoc no hi és: s'hi aixecarà entre 1912-14. La banqueta de Blondel encara és la primitiva, reformada als anys 20. A la casa familiar dels Torres, a on el nadó Màrius encara no arriba a l'anyet, tenen la roba estesa per aixugar al sol. 

1910. Lo Pont Vell, Lleida.
Foto: Lluís Abadal i Corominas (AHCB).
Un any abans de la inauguració del pont, es preparava tota l'arcada de ferro per tal d'ésser elevada a l'alçada dels pilans. Una grua muntada sobre ralls a costat i  costat es desplaçava per damunt l'estructura per moure-hi els pesants materials i bigues. La poca aigua del Segre fa pensar que es tracta d'una foto d'estiu, llavors que encara no existien els pantans de regulació al Pirineu.
1910. Lo Pont Vell, Lleida.
Foto: Lluís Abadal i Corominas (AHCB).
Detall de l'estructura de ferro de les arcades, construïda primer a peu de pilar per tal d'ésser després aixecada lentament fins al nivell de dalt.
1910. Lo Pont Vell, Lleida.
Foto: Lluís Abadal i Corominas (AHCB).
Aquell nou pont vell esdevingué un dels primers símbols de l'arribada del segle XX a la ciutat. Malauradament, la fúria de la guerra se l'emportaria pels aires en la retirada republicana davant l'ocupació franquista (espanyola) a l'abril de 1938. Un mosso, potser un capatàs, plantat damunt l'estructura, disposat a passar a la posteritat. Una passera de fusta damunt el primer arc del costat de ciutat, permetia l'acostament de les autoritats i dels curiosos a la marxa de les obres, un esdeveniment de primera magnitud en la vella ciutat que sortia dels durs i constants setges dels darrers segles per entrar a la modernor del segle XX. 
1910. Lo Pont Vell, Lleida.
Foto: Lluís Abadal i Corominas (AHCB).
La Seu Vella militaritzada, quan era coneguda de tothom, i encara de vegades ara, com lo castell de Lleida.  
1915 ca. Lo Pont Vell, Lleida (Ed. Casas).
La banqueta fins a la rambla de Ferran i la Seu Vella omnipresent, en una típica vista de la ciutat durant els poc més de 25 anys que el nou Pont Vell de ferro modernista romangué dempeus, entre 1911 i 1938.

20180518

[1838] Més vistes lleidatanes del Dr. Morelló

Entre 1890 - 1907. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

 Vista de la ciutat lleidatana, encara amb l'antic pont medieval de pedra d'abans de la riuada de 1907, que ja tenia una extensió de fusta des de les avingudes del Segre de les darreres dècades del segle XIX. Atès que altres fotos de l'autor són de data de 1906, per la vista del pont vell ben bé aquesta també la podria tindre.


Entre 1890 - 1907. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

Detall del pont de fusta que substituïa les tres arcades que les aigües del Segre s'havien endut cap al darrer terç del segle XIX. El meandre de riu sempre ha fet que l'aigua batés sobre aquesta part, molt ben reforçada per la banqueta blondeliana. Però llavors la força de l'avinguda se l'endugueren els vells arcs de pedra del pont medieval. S'aprecien a la imatge els plataners de la primitiva banqueta, i l'antiga façana de la Paeria. Persianes i llançols cobreixen les balconades, llavors encara ben habitades de les cases del carrer Major.
Entre 1890 - 1907. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

El pont no era encara travessat d'automòbils, com bona part del segle XX i fins avui, sinó pels mitjans de transport del moment: carros i rucs i mules. El pont ja havia perdut un arc amb les obres de la banqueta de Blondel, el que hi hagué a tocar del portal d'entrada a la ciutat, que es reomplí per poder donar pas a les estretes primeres banquetes de l'un costat i l'altre del pont. 
1906 ca. Seu Vella, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

La magnífica portalada gòtica dels Apòstols, la que dona accés al claustre de la Seu, llavors tapiada per la militarada (espanyola) que ocupava l'antiga catedral lleidatana des de 1707.
1906 ca. Seu Vella, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

S'havien obert finestres al timpà per donar llum a les sales dels dormitoris del pis superior, atès que tot el claustre fou partit en dos pisos per guanyar espai per a albergar la tropa. En la foto, s'aprecia bé el nom nou de guerra donat al vell monument de pau. És probable que la data de la imatge sigui de 1906.
1906 ca. Seu Vella, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

La porta de l'Anunciació, d'estil romànic. Les finestres que donaven llum a les sales interiors de la soldadesca són ben visibles.
1906 ca. Seu Vella, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).
La porta de l'Anunciació o de l'Anunciata, situada al costat nord del braç del creuer, s'anomena així per la inscripció esculpida sota la cornisa, amb lletra del tipus gòtica, de la salutació evangèlica

«AVE MARIA GRATIA PLENA DNUS TECUM BENEDICTA TU IN MULIERIBUS»

però sobre la porta el cartell militar deia ARTILLERIA. A la part dreta de la porta hi ha una làpida amb la data de la seva construcció de l'any 1215 que diu
«10 de les calendes de maig de 1215».
1906. Sant Ruf, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

Les restes de l'antic convent gòtic agustinià de Sant Ruf, envoltat de camps de cereal.
1906. Sant Ruf, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

Detalls de l'estat de conservació del'absis de l'antiga església a començament de segle XX. Segons la tradició, la comunitat s'extingí a causa de la Pesta Negra (1348), si bé documentalment no és fins a 1418 quan consta que, per mort del darrer canonge, el monestir restà desocupat i consegüentment queda incorporat al bisbat de Lleida. Després d'un intent fallit d'establir-hi cartoixans a la fi del segle XVI, el lloc pervisqué un temps com a santuari i lloc de devoció popular fins que, aprofitant-ne les runes, s'hi bastí una masia.
1906 ca. Museu Diocesà, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

Sepulcre, inscripcions i relleus guardats al primer Museu Diocesà de què disposà el bisbat i la ciutat des del 1893 a les sales de l'antic Seminari Conciliar, actual rectorat de la UdL.
1906 ca. Museu Diocesà, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

Com a conseqüència de les desamortitzacions del segle XIX, bona part del patrimoni artístic de l'Església es dispersà o passà a mans privades. Al llarg d'aquell segle sorgiren diverses iniciatives emmarcades dins del moviment de la Renaixença que pretenien recuperar i protegir tot aquest llegat. Una d'aquestes accions fou la creació el 1890 del Museu Episcopal de Vic pel bisbe Josep Morgades.

Seguint aquest model, tres anys després el bisbe Josep Meseguer i Costa funda el Museu Arqueològic del Seminari Diocesà de Lleida, amb la intenció de brindar una àmplia col·lecció d'art eclesiàstic als seminaristes i evitar l'espoli per part de col·leccionistes privats. Messeguer nodrí aquest fons adquirint obres arraconades d'arreu del territori diocesà i gràcies a donacions particulars.  
1906 ca. Pont del ferrocarril Lleida-Tarragona a la Riba, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

Imatge del gran pont ferroviari, amb l'encertat contrast amb el transport tradicional: pare i fill damunt del ruquet tornant de l'hort. És probable que el fotògraf hagués fet el viatge fins a Lleida amb el tren, i que aprofités una parada per immortalitzar aquest contrast entre la realitat i la modernor.

20180511

[1837] Primeres vistes aèries lleidatanes, de Morelló

1920 ca. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

Una de les primeres vistes aèries de la nostra ciutat, molt anteriors a les conegudes de 1929 de Josep Gaspar i Serra. Aquest les feu ja des d'avió enlairat des de l'esplanada dels Mangraners, que llavors es convertiria en l'aeròdrom Civit. No sabem com el Dr. Morelló va fer les seues, si des de globus o des d'avió. Garnier feu el primer vol a la ciutat al 1911, i, per tant, cal considerar que les imatges són posteriors a aquest any i anteriors, és clar, a la data de la mort del metge, excursionista i fotògraf pallarès. 

Joaquim Morelló i Nart va néixer a Esterri d'Àneu (Pallars Sobirà) el 26 de setembre de 1858. La família regentava la fonda del Pep que es convertiria en el Pirinenc Hotel. Dels germans Morelló va ser l’Anton, l'hereu, qui va heretar la fonda. Joaquim, el germà mitjà, cursa estudis d'apotecari a Barcelona, i va llicenciar-s'hi l’any 1879. Joaquim Morelló va obrir dues farmàcies a la ciutat, una a la Porta de l'Àngel núm. 21-23, on hi havia instal·lat el laboratori, i una altra al Passeig de Sant Joan núm. 85. Fou el creador de les famoses Pastilles Morelló, que actuaven per inhalació i curaven refredats, tos, bronquitis, asma, ronquera, abscessos pulmonars, etc. En aquestes farmàcies l’especialitat era la venda d’aquestes pastilles i Morelló va aconseguir un cert prestigi internacional amb les seves preparacions farmacològiques adreçades al guariment de malalties respiratòries. 

1900 ca. Pastilles Morelló.
Les pastilles inventades pel Dr. Joaquim Morelló, similars a d'altres de conegudes ara fa poc més de cent anys, com les de Dr. Andreu, eren receptades per a la tos. Durant tot el primer terç del segle XX i fins més enllà i tot tingueren gran presència en la publicitat escrita i, pel que sembla, molta parròquia de clients. 

Persona molt vinculada al món cultural barceloní aconseguí la participació d’alguns dibuixants del moment en les seves campanyes publicitàries, com ara Santiago Rusiñol i Alexandre de Riquer, per a les capsetes de les seves pastilles. Va ser un gran afeccionat a l'excursionisme, la fotografia així com a l’escriptura i l’astronomia. El 1910 va ser membre fundador de la Sociedad Astronómica de Barcelona. Va ingressar com a soci del Centre Excursionista de Catalunya el 9 de desembre de 1903 on contava amb un ampli estol d’amics entre els que es trobaven Lluís Llagostera, Juli Soler, Juli Vintró, Lluís Estasen, i Josep Galbany entre d’altres. També va tenir diversos càrrecs dins l’entitat excursionista d’on va formar part de la Junta Directiva al 1906 com a vocal, juntament amb Ceferí Rocafort, Antoni Amatller, Josep Galbany i Pere Basté. Va realitzar nombroses conferències amb projeccions sobre els seus viatges, excursions i itineraris com per exemple la del 1904 sobre la Vall d’Àneu, el text de la qual, amb algunes imatges, va aparèixer al Butlletí en dos lliuraments i també, posteriorment, com a llibret independent. També en va realitzar conferències sobre Burgos (1905), Roma (1917), Suïssa (1907). Va morir a Barcelona al 15 d’abril de 1926, als 67 anys. Als anys 1930 es va construir a Esterri d’Àneu una institució benèfica amb el seu nom, que actualment s’ha convertit en un camp d’aprenentatge i menjador escolar (MdC-AFCEC).

1920 ca. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

El detall de la imatge, a banda del cimbori de la Seu Vella, llavors militarment ocupada per tropes espanyoles, deixa entreveure un bocí d'horta lleidatana, amb els meandres del Segre arribant a la Mitjana, i el vell camí de Corbins. La filera d'arbres podria ben bé resseguir el Noguerola, amb els antics magatzems de l'estació de ferrocarril al costat. 
1915 ca. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

La vista aèria de la ciutat és ara cap al sud, amb el baluard de la Llengua de Serp en primer terme, i la ciutat antiga als peus del turó. Gardeny semblava tan lluny!
1915 ca. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

Detall del Segre i de la ciutat, que s'acabava, tot i l'enderroc de la muralla feia poc més de mig segle, en els seus límits medievals encara: a l'alçada de l'actual pont de la Universitat i de l'avinguda de Catalunya. S'observen amb claredat, els embalums arquitectònics de la Catedral Nova, de l'antic Hospital de Santa Maria al seu davant, i de l'antic Mercat de Sant Lluís al costat. 
1920 ca. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

A la Rambla d'Aragó, rere el campanar de Sant Llorenç, s'identifiquen la Casa de Misericòrdia, actual Biblioteca, i l'antic Seminari conciliar, actual rectorat de la UdL. I no gaires cases més, ni tan sols el grup de les tres cases modernistes aixecades a tocar del seminari al 1914. Això ens remetria a una fotografia aèria de data molt reculada, anterior i de molt, al 1920, i a les fotografies aèries de Josep Gaspar i Serra, de 1929. Recordem que el primer vol amb aeroplà fet a la ciutat havia tingut lloc tot just al 1911.
1920 ca. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

Detall del Mercat de Sant Lluís i de la Catedral Nova, amb la vella trama urbana de la ciutat. Riu avall, l'horta lleidatana al voltant dels grans meandres del Segre.

A l'avinguda Blondel, darrere l'Hospital gòtic, només s'hi aprecia un edifici, però que no sembla pas el del Liceu Escolar, que s'hi aixecà al 1913. Això encara faria recular i ajustaria més la data de les imatges de Morelló, cosa que les converteix, sens dubte, en les primeres vistes aèries fotografiades de la nostra ciutat, entre 1912 i 1913.
1915 ca. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

L'antic Canyeret, pàtria del garrotín gitano lleidatà, al peu dels baluards de la Seu Vella.