Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Seu Vella. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Seu Vella. Mostrar tots els missatges

20170520

[1707] La Porta dels Fillols o dels Infants

1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

La gran portalada romànica tapiada i amb una finestra enreixada. A l'entrada, un petit jardinet i una xiqueta. L'oficial de la guarnició militar (espanyola) que ocupava l'estança tenia inclinacions per una casa adossada, i s'empescà d'agençar l'angle sota el voladís gòtic entre la Portalada dels Fillols i la dels Sescomes.
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida, Lluís Roca i Florejacs.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

Situada al bell mig del lateral meridional de la nau, era fet servir per reis i prínceps per accedir a l'església, «després d'haver descavalcat enmig de fastuosa comitiva i amb gran cerimonial al peu de l'ampla graderia que hi donava accés, fins al qual siti baixaria a rebre'ls, i més tard a despedir-los, la corresponent comissió del Capítol eclesiàstic».

El text d'aquest article fou signat per Lluís Roca i Florejacs, doctor en medicina i cronista de la capital del Segrià, poeta i mantenidor dels Jocs Florals de la ciutat, i un dels grans prohoms de la Renaixença lleidatana.
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Detall del curiós jardinet que embellia, amb botes usades com a testos per a plantes i flors, la destrossa que la militarada (espanyola) havia fet a la catedral històrica de la ciutat després de conquerir-la per les armes (1707) i sotmetre la ciutat i el país al nou ordre jurídic i judicial castellà (1716).
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida, Lluís Roca i Florejacs.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Comenta l'autor diverses possibilitats etimològiques. La més acceptada és la que estableix que allà mateix, sota la primera volta de la nau de l'Evangeli o de les fonts, en recte a la porta, hi hagué la pica baptismal; per tant, els infants o fillols, hi entraven acompanyats dels padrins de bateig a rebre el primer sagrament.  
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida, Lluís Roca i Florejacs.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Idèntica a la portalada romànica principal del temples, que dona accés del claustre a la nau, degué de fer-s'hi quan l'església veié ocupada sa façana principal pel claustre adossat. En construir-se ben bé igual en «la totalitat i la combinació dels múltiples adornos de les columnates i de cimbres [cintres]», quedava palesa la funció primordial de la nova porta lateral. 

La portalada romànica, descrita atentament per l'autor, culminava, segons sa romàntica prosa històrica, amb «la gallardia d'una magnífica Verge amb lo Nin en lo braç esquerre, estàtua de marbre blanc, pintat i daurat en los ropatges [robes], que sota dosseret fou col·locada com coronament digníssim en lo centre d'aquella, i està avui custodiada en lo Museu de la Comissió Provincial de Monuments artístics i històrics».
1913. Mare de Déu amb el Nen, la Seu Vella, Lleida.
Postal de la col·lecció Urriza, en què veiem la imatge de la Verge i el Nen que presidia la Portalada dels Fillols de l'antiga catedral lleidatana.
1913. Mare de Déu amb el Nen, la Seu Vella, Lleida.
Detall de la imatge escultòrica en pedra de la Mare de Déu i en Nen Jesús de la Porta dels Fillols.
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida, Lluís Roca i Florejacs.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
El conjunt de la portalada fou cobert d'un voladís d'arc apuntat, fet que aferma sa funció baptismal, car allà calia que la comitiva s'aturés abans de fer l'entrada al temple. 

«De cara a sol ixent i en angle recte amb la descrita Portalada dels Fillols...» hi ha una altra «portaladeta de la capella designada amb lo nom de Cescomes, que era el de son fundador, lo savi i virtuós prelat que cenyí la mitra lleidatana en 1327... i en un sol any... la començà i la finí, amb tot de formar per si sola com una verdadera i independent esglesieta».
1913. Mare de Déu amb el Nen, la Seu Vella, Lleida.
Postal de la col·lecció Urriza, amb la portalada romànica (1327) de la capella dels Sescomes, perpendicular a la Porta dels Fillols, dins del voladís que les protegia totes dos de la intempèrie. 
1913. Mare de Déu amb el Nen, la Seu Vella, Lleida.
Detall de la sòbria i austera portaladeta romànica, amb la bellesa de la senzillesa.

1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida, Lluís Roca i Florejacs.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Lloa de l'autor a l'historiador Pau Pifarré, que havia descrit amb anterioritat aquesta portalada amb una prosa afectada i arromanticada fins a l'infinit: «vés allí i confessa que poques voltes altra obra més interessant fa brollar en tos ulls les llàgrimes de l'entusiasme, ni enterní ton ànima aquell enterniment que ens omplena quan sentim una simfonia de Rossini, una pregària de Bellini, una barcarola de Sor o una romança de Herold... quan nos enfonsam en los espais on viu Schiller lo sant, quan lo darrer personatge de Walter Scott nos gela d'espant i de desesperació..., davant d'aquella naturalesa tan verdadera com completa, tan grandiosa com sublim, tan ideal com positiva, a on tot està previst, tot se sap...»

La portalada dels Fillols fou presa com a model per esculpir la portalada lateral de la nova església de Sant Joan lleidatana, per acord de la Junta d'edificació del nou temple.
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Gravat dinovesc de la portalada.
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida, Lluís Roca i Florejacs.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Descripció de la capella, d'absis pentagonal.
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida, Lluís Roca i Florejacs.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Sepulcres, osseres i detalls escultòrics a la Capella dels Sescomes.
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Sarcòfag de la Capella dels Sescomes, amb l'escut familiar.
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida, Lluís Roca i Florejacs.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
La Capella dels Sescomes, gòtica per dintre, però de portalada romànica: «deu deduir-se, doncs, que si l'arquitecte donà caràcter bizantí [romànic] a la portaladeta fou per millor harmonitzar aquell exterior amb la amb l'exornació del gran frontispici al qual s'adossava: mes a posta deixà expressat allí, amb lo quasi imperceptible agullament de les cimbres [cintres]... i en la forma del nínxol sobreposat, son propòsit que a dintre hi campegés lo goticisme».
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Làpida llatina del 1334, a la Capella dels Sescomes.
1913. Mare de Déu amb el Nen, la Seu Vella, Lleida.
La Porta dels Infants des de la dels Sescomes.

20170410

[1675] Lo Pont Vell de guerra i postguerra

1938. Lo Pont Vell, Lleida.
El Pont Vell derruït per la voladura en la retirada republicana, vist des de l'areny de la marge esquerra, rere una filada defensiva de filferro, que protegia les trinxeres republicanes, que de tota manera no aguantarien gaires setmanes. Recordo com en una conferència, en Víctor Torres, germà de poeta, i aleshores combatent, referia la tristesa del moment de mirar des de la trinxera de Cappont cap a la ciutat, i veure la casa pairal, al costat de l'Arc del Pont, tancada i barrada, en zona ja ocupada pels feixistes.
1938. Lo Pont Vell, Lleida.
Detalls de la Paeria, a Blondel, i de la Seu Vella dalt del turó des de la filferrada. 
1938. Lo Pont Vell, Lleida.
En primer terme, l'estrep del Pont Vell destruït ran de banqueta, amb la característica estructura metàl·lica del pont modernista sobre les aigües del Segre.
1938. Lo Pont Vell, Lleida.
Una barricada al Pont Vell, feta amb les llambordes del carrer, per protegir el pas a la Paeria.
1938. Lo Pont Vell, Lleida.
El primer ull del costat de la ciutat fou del tot enfonsat per l'explosió. La imatge és probable que fos presa des d'una finestra de l'Hotel Pal·las.
1938. Lo Pont Vell, Lleida.
La resta del pont, tot i que no n'estic segur del tot, fou ja enderrocat pels ocupants, abans de procedir a la instal·lació del pont de fusta provisional i per permetre'n la posterior reconstrucció durant la postguerra. 
1938. Lo Pont Vell, Lleida.
Els pontoners de l'exèrcit ocupant construïren un primer pont de barques per comunicar les dos marges del Segre. Aquest pontet era situat aigües amunt del pont enderrocat, abans d'arribar al pont del tren. Al fons, s'hi veu la Rambla de Ferran, darrere l'esplanada de la Plaça Cabrinetty, anys després dita «de la Pau» per les autoritats franquistes. Volien dir de la seua «pau», o sigui, victòria, persecució i submissió per les armes (espanyoles) de la Catalunya demòcrata i republicana.
1938. Lo Pont Vell, Lleida.
Primer amb barques i després amb estructura de fusta. 
La ràpida habilitació d'un pas del riu fou estratègica per a l'exèrcit ocupant (espanyol).
1939. Lo Pont Vell, Lleida.
Imatge del Pont Vell de la ciutat lleidatana tot destruït per voladura (1938) en la retirada republicana per tal de barrar el pas a l'avanç de la barbàrie feixista (espanyola). Al costat dels pilars dels pont derruït, s'hi condicionà un pont de fusta provisional.
1939. Lo Pont Vell, Lleida.
Les cases de la Rambla, al darrere, totes deshabitades, sense els llançols blancs al sol i al vent d'altre temps. Dalt, la Seu Vella mostra son pitjor aspecte aquarterat. Els arcs tapiats tenen finestres a dos nivells, corresponents als dos pisos en què fou dividida la Seu després de l'ocupació borbònica (espanyola) de 1707.
1940. Lo Pont Vell, Lleida.
La construcció del pont provisional de fusta, ja acabat, al costat de l'enderrocat, fou obra del nou règim feixista que ocupà Catalunya, un cop perduda la guerra. 
1940. Lo Pont Vell, Lleida.
Una imatge de les tasques de construcció del pont de fusta provisional, per davant mateix dels pilans del pont enderrocat. S'hi observa l'habilitació d'un pas de carro per permetre el transport de materials des de la banqueta fins als nous pilans (pilars, en lleidatà).
1940. Lo Pont Vell, Lleida.
Vista completa del pont provisional ja completament fet i amb trànsit.
Anys 1940-44. Lo Pont Vell, Lleida.
Gegants i capgrossos, potser per Sant Anastasi, davant del pont provisional de postguerra. Els gegants eren Marc Antoni i Cleòpatra, amb nous vestits. Encara no havien començat les obres del nou Pont Vell.
1940. Lo Pont Vell, Lleida.
«Destino», núm. 137, 2 de març (MdC-BdC).
Revista «Destino», 2 de març, la revista barcelonina dels ocupants i col·laboracionistes, en la primera postguerra. En la foto, s'hi observa amb detall el peu de formigó dels pilans i l'estructura de fusta de tot el pont.
1940. Lo Pont Vell, Lleida.
«Destino», núm. 137, 2 de març (MdC-BdC).
Detall dels pilans i de l'estructura de fusta. El pont fou reconstruït en 19 dies.
1940. Lo Pont Vell, Lleida.
Construcció del nou pont de la ciutat, començat per la banda de Cappont.
1940. Lo Pont Vell, Lleida.
Detall de la construcció del nou pont, amb el pont provisional de fusta a la banda de dalt.
1944. Lo Pont Vell, Lleida.
Una foto de «La Vanguardia española» mostra ka construcció de l'actual pont, d'una llargada de 150 m, amb tres pilars i quatre arcades, les centrals de 50 i les laterals de 25 cadascuna. Entre altres, participà en el seu disseny l'enginyer lleidatà Victorià Muñoz i Oms (Lleida, 1900 - Barcelona, 2000), qui fóra el principal responsable de la pantanització de la Noguera Ribagorçana de part de l'ENHER en aquella postguerra. 

Als anys 2000, la Paeria li va dedicar una part del Camí de Picos, de l'antiga N-II fins a la Bordeta. La dedicatòria de carrers a personatges no polítics però sí lligats a la llarga nit de la dictadura (espanyola), haurà d'ésser sens dubte revisada en un futur de plenes llibertats i ètica inequívocament democràtica. Sense negar-ne la vàlua professional, no podem exalçar aquells qui col·laboraren, de paraula, obra o omissió, amb les atrocitats i la repressió sanguinària dels ocupants (cosa que s'ha tolerat excessivament en els anys dits de la 'transició', que més que una transició democràtica, ara sabem que fou una transició del poder des del franquisme originari al franquisme dels fills).

Les obres del pont van durar gairebé quatre anys, i fou inaugurat poc abans de la festa major de 1944.
Anys 1940. Lo Pont Vell, Lleida.
El nou Pont Vell de Lleida, ja refet.
1938. Lo Pont Vell, Balaguer.
El ferreny pont de pedra medieval que donava pas a la ciutat sobre el Segre, també tot derruït per la voladura de les tropes republicanes en retirada. A dalt, la fumerada sobre la ciutat durant els bombardejos del maig de 1938.
1938. El Pont de Ferro, Flix.
El pont de ferro sobre l'Ebre, reconstruït pels republicans per a l'ofensiva, però que seguiria la fi dels altres.
1938. Lo Pont de l'Estat, Tortosa.
El Pont de l'Estat sobre l'Ebre a Tortosa, també volat.
1940. Solsona.
«Destino», núm. 137, 2 de març (MdC-BdC).

Un pont provisional a la carretera de Solsona a Manresa. 
1940. Navarcles.
«Destino», núm. 137, 2 de març (MdC-BdC).

L'ull central derruït del pont de Navarcles (el Bages).
1940. Camprodon.
«Destino», núm. 137, 2 de març (MdC-BdC).

El pont del Carbur, a Camprodon, ja refet pel nou govern (espanyol) ocupant.
1940. Lascellas (el Somontano, l'Aragó).
«Destino», núm. 137, 2 de març (MdC-BdC).

El Pont d'Àrbex, sostingut per aquest gran arc parabòlic en construcció. Els presoners de guerra republicans treballaren forçosament en l'obra.
1940. L'exili republicà.
«Destino», núm. 133, 3 de febrer (MdC-BdC).

Parla el peu de foto, en to feixistoide del règim, «de aquella vergonzosa huída que sembró de miseria las carreteras de Gerona y del mediodía francés». Nosaltres només hi sabem veure la dignitat del vençut, però no agenollat. Ni encara menys espanyolitzat ni col·laboracionista, que aquesta sí que fou la vergonyosa via de supervivència triada per bona part de l'alta burgesia i dels terratinents.