[2696] Lo nostre Cerví a la conca del Flamicell

 

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Un dels primers llibres de les excursions del gran geògraf, historiador i fotògraf pallarès, membre del CEC des del 1897. La sortida per la vall del Flamicell tingué lloc al 1903. 

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Mapa de la regió del Flamicell, entre els vessants de totes dos Nogueres, i tancada per dalt per la Vall de Boí (i la tercera Noguera, la de Tor) i per la Vall d'Espot. Al centre, lo curs dels Flamicell, congost d'Erinyà amunt, articula tota la conca. 

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Los cims que tanquen la vall al septentrió, gegants que gairebé són tresmils, com la Montseny de Pallars (2.895 m) i Cabdella com a nucli central.

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

«Uns ne diuen Punta de Llevata i Pica de Manyanet, per correspondre a aquella serra i a la muntanya d'aquest poble, i altres Tossal de l'Euga Blanca, per trobar-s'hi una congesta que pocs estius s'arriba a fondre. Mes el seu veritable nom és el de Cerví, puix d'aquesta manera l'anomenen los pastors i pràctics de la comarca». 

Lo nostre savi etimòleg Coromines en dona la forma etimològica Cerbi, camí de guineus, segons l'antic dialecte paleobasc de la zona pallaresa i ribagorçana. 

Certament, tan majestuós, que des de la plana urgellenca és ben visible, tot nevat, durant los hiverns, perfectament a la vista mentre pugem i baixem per l'A2. Encara que ja no s'hi veuen les congestes a l'estiu. 

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Lo vessant ribagorçà, damunt la serra de Sant Gervàs, amunt del riu de Bellera i lo port del Cantó fins al Pont de Suert.

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Lo vessant pallarès, enllà de Collegats, amb l'estany de Montcortès.

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

La sortida la feu amb un altre gran excursionista, enginyer i fotògraf, en Juli Soler i Santaló. Des de BCN, via estació de ferrocarril de Tàrrega, enfilen lo port de Comiols per entrar a la Conca trempolina, «resseguida d'accidentades i rocoses muntanyes, enllaçant-se les unes amb es altres com si estessin a punt de ballar la sardana al voltant dels innombrables pobles que fan niu en sa clotada».

Nota lingüística: ja fa més de cent anys que el verb estar té documentades formes regulars, com estessin per estiguessin. Per tant, molt més antigues oralment. No fora hora ja de començar-ne a regularitzar lo subjuntiu?

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Mapa del Cerví (2.756 m), amunt de Manyanet.

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Com a bon geògraf, comenta la mala planificació territorial de la carretera. «Una altra nota molt curiosa de la desgavellada administració espanyola ens ofereix el pont dels Set Ulls, que es troba anant de Sant Salvador a Vilamitjana», que tot i ser de nova construcció fou enderrocat per una forta torrentada, «i allí jau fa més d'una dotzena d'anys, sense que ningú  se n'apiadi». Llavors, los carruatges havien de travessar pel gual lo riu Gavet [o de Conques], i els viatgers, si no volen pendre un remull, no es poden moure del cotxe, amb el consegüent perill de bolcar». 

Quina desgràcia, això de l'administració espanyola! A veure quan mos podrem traure de sobre aquesta colonització!

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

La capitalitat trempolina.

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

La Pobla de Segur.

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Comentari sobre la casa pairal del Baró d'Eroles a la històrica antiga vila de Talarn, sempre acusada de gavatxa pels veïns dels altres pobles, segons que deien per la filiació botiflera durant la Guerra contra los Borbons.

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Carrer Major, la Pobla de Segur.

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

De la Pobla cap a Llevata per la ribera de Sarroca de Bellera.

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Lo Congost d'Erinyà, «límit natural entre dues comarques ben distintes. A la part deçà encara en veuen vinyars i oliverars. Un pic travessat l'estret, comença la regió dels prats i entrem en plena muntanya: la Muntanya xica, com l'anomenen, per diferenciar-la a la que correspon a la del Noguera... La naturalesa es mostra aquí aspra i salvatge».

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Lo Congost d'Erinyà amb lo pont romànic.

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

A l'origen de la ribera de Sarroca, «s'oviren les muntanyes de Manyanet, amb l'enlairada punta del Cerví».

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Lo pont medieval de Sarroca de Bellera.

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

«La Ribera s'estreny a l'indret de Xerallo, aplec de cinc o sis cases a un quart de Sarroca». Llavors encara faltava mig segle perquè hi aixequessin aquell esguerro fastigós de la cimentera, «i torna a obrir-se així que es descobreix la vall de les Iglésies, dominada pels alts cims del Cerví i Punta de Llena». Los mitjans de transport animal de l'època, algun cop també provocaven algun ensurt: «l'animal que muntava, a punt d'estimbar-se, em feu rodolar entre esbarzers».

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Fins a Manyanet, «lo camí ribereja cosa de deu minuts i enfila tot seguit un coster recobert d'espessa brolla al damunt d'estret engorjat per on s'escola el riu, amagat entre salzes i bedolls».

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Manyanet, la Ribera de Bellera.

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Lo camí «no té més de tres pams d'ample, i potser passa de cent metres el ribast [l'esbalç] que s'obre al seu costat». són passats a la vall de Llevata, «verda i joliua, poblada de pastors a l'estiu i a l'hivern convertida en immensa gelera, com ho devia haver sigut en èpoques remotes». D'allà, per quatre colls de muntanya, se comuniquen amb les comarques veïnes: lo port cap a Filià i Cabdella, lo coll de rus cap a Taüll, lo pas de Tartarrois  cap a Taüll i el port del Ginebrell, també cap allà. Los excursionistes faran nit a la cabana del vaquer de Manyanet, a 2.025 m.

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Los pastors de la Cabana de Llevata, del vaquer de Manyanet, «abrigats amb la característica capa de burell blanc [roba de drap de llana basta], calada la caputxa i proveïts de llargs bastons, semblen més aviat guaites d'una aduar alarb que no pas senzills habitants de la nostra muntanya».

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

La cabana és molt senzilla i humil, i passada la desconfiança primera, los pastors los ofereixen de compartir ço que tenen. Al calderet de fer la minestra al foc d'un feix de llenya, lo Juli Soler «acredita una vegada més les seves envejables qualitats de cuiner improvisant un esplèndid sopar de campanya».

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

A trenc d'alba, un dels pastors los farà de guia fins al cim del Cerví, una ruta d'un parell d'horetes, amb la part final ben aspra, acanalada i de fortes vessant, «que ens obliguen a reposar sovint per a reprendre amb més delit la ferma pujada».

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

La boira los va embocallant a mesura que s'acosten al cim, que guanyen al crit de Visca Catalunya! «Les fortes ratxades de la tramuntana escombren en un moment l'amoïnadora boira» i se'ls obre tot lo grandiós paisatge de pics: en dies clars pots albirar-se fins i tot lo «castell» de Lleida, la Seu Vella.

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Lo Cerví mostrava, en començant lo segle XX, una blanca congesta, per la qual de la muntanya se'n deia d'Euga Blanca o Aigua Blanca. La baixada, per entremig d'escarpades canals, no els fou gens fàcil. «La davallada que va al port d'Erta és encara més esgarrifosa. No podem moure un peu sense tenir assegurat l'altre i ben fermat l'alpenstock [lo bastó amb punta de ferro usual en aquells muntanyistes]».

 

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Arribats a Erta a l'hora de dinar, lo descens a la tarda passa per Erill-Castell, bressol de l'antiga família d'Erill, «dels quals fets i proeses n'està plena la història de Catalunya». Finalment, parada i fonda al Pont de Suert. La travessa de Noguera a Noguera arriba a la fi. «Com a bons catalans no reconeixerem jamai l'esquarterament dels nostre casal: el Ribagorça ens pertany lo mateix que la Cerdanya i el Rosselló. Com a excursionistes, protestarem sempre que se'ns hagi volgut arrabassar la Maleïda, el Carlit i el Canigó». 

Llastimosament, bona part dels muntanyistes actuals ni ho saben: és lo país que tenim!

1907. «Del Noguera Pallaresa al Noguera Ribagorçana: regió del Flamicell», Ceferí Rocafort. Tipografia 'L'Avenç'.

Vall i port d'Erta, amb lo Cerví al fons.

[2514] Centenari de la primera ascensió nacional del Pic de l'Aneto a l'hivern

Quinalafem.blogspot.com 

[2581] Velles vistes ribagorçanes i pallareses de la casa Rellev

1930-35. El Pont de Suert (l'Alta Ribagorça).

Col·lecció Rellev: vistes estereoscòpiques del Pirineu, 

de Josep Codina i Torràs (Arxiu Aj. Girona).

D'aquest fotògraf del barri de Gràcia barceloní, se'n conserven unes belles estereoscòpiques de paisatges pirinencs. 

Després de l'èxit que havia obtingut amb imatges sobre l'Exposició de 1929 a Barcelona, el fotògraf s'animà a fer diverses sèries fotogràfiques de paisatges catalans, unes estereoscòpiques que denominà Relleu. Com que les va ampliar amb paisatgisme de geografia espanyola, va denominar acabar per dir-ne, com a nom comercial, Rellev. Les continuà en la immediata postguerra (per tant, no li calgué exiliar-se i continuà amb les activitats professionals en el nou règim feixista espanyol), i «curiosamente en 1942 cambia de nuevo su marca rescatando la palabra RELLEU» (enllaç).

1930-35. Rellev: vistes estereoscòpiques del Pirineu, 

de Josep Codina i Torràs ().

Una mostra de les col·leccions d'estereoscòpiques.

«El fotògraf barceloní Josep Codina Torras – sota la firma RELLEV- va començar a publicar vistes estereoscòpiques amb motiu de les exposicions de Barcelona i Sevilla de 1929. Va arribar a editar 175 col·leccions de vistes de tota Espanya, cadascuna de 15 fotografies estereoscòpiques que va comercialitzar a principis dels anys 1940» (enllaç).

1930-35. El Pont de Suert (l'Alta Ribagorça).

Col·lecció Rellev: vistes estereoscòpiques del Pirineu, 

de Josep Codina i Torràs (Arxiu Aj. Girona).

La passera sobre la Noguera Ribagorçana al Pont de Suert. Simplement, espectacular. 

Les quinze imatges d'aquesta sèrie abracen els pobles de la carretera del port de Perves, que comunicava el Pallars Jussà amb la Ribagorça, i es completen amb imatges de la vall de Boí. Fins a la construcció de l'N-230 a la postguerra, aquest pas per Perves i Llevata fou la ruta més avinent per arribar a la Ribagorça i saltar pel port de Vielha fins a la Vall d'Aran.

1930-35. El Pont de Suert (l'Alta Ribagorça).

Col·lecció Rellev: vistes estereoscòpiques del Pirineu, 

de Josep Codina i Torràs (Arxiu Aj. Girona).

Els porxos mai no poden faltar a l'urbanisme pirinenc: el temps hi obliga.

1930-35. Sarroca de Bellera (el Pallars Jussà).

Col·lecció Rellev: vistes estereoscòpiques del Pirineu, 

de Josep Codina i Torràs (Arxiu Aj. Girona

1930-35. Sarroca de Bellera (el Pallars Jussà).

Col·lecció Rellev: vistes estereoscòpiques del Pirineu, 

de Josep Codina i Torràs (Arxiu Aj. Girona).

1930-35. Sarroca de Bellera (el Pallars Jussà).

Col·lecció Rellev: vistes estereoscòpiques del Pirineu, 

de Josep Codina i Torràs (Arxiu Aj. Girona).

1930-35. Perves (l'Alta Ribagorça).

Col·lecció Rellev: vistes estereoscòpiques del Pirineu, 

de Josep Codina i Torràs (Arxiu Aj. Girona).

1930-35. Perves (l'Alta Ribagorça).

Col·lecció Rellev: vistes estereoscòpiques del Pirineu, 

de Josep Codina i Torràs (Arxiu Aj. Girona).

1930-35. Cadolla (el Pallars Jussà).

Col·lecció Rellev: vistes estereoscòpiques del Pirineu, 

de Josep Codina i Torràs (Arxiu Aj. Girona).

[2582] Velles vistes de la Vall Boí de la casa Rellev

[2429] Els últims rais, 1972

Quina la fem? Canal Whatsapp

 

[2575] Dels sarroquins de Sarroca de Bellera pallaresa, més

 

1892. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.

Foto: Lluís Marià Vidal (MDC).

Esplèndida vista del poblet enturonat, a on només hi falta la torre-castell medieval que l'originà dalt de la roca. S'hi ressegueix l'entortolligat camí que hi ascendia entre els prats: pobres mules i cavalls! Probablement, la primera fotografia de la història del poble. 

1913. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.

«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

Ací s'afina més en el nom del riu, també dit Bosia, «damunt d'espadada roca, a on antigament s'aixecava lo castell de la Baronia de Bellera, del qual sols resten algunes parets sense caràcter de cap mena». La  carretera que puja de la Pobla «i atravessa lo rieral per los escaients ponts de pedra d'una sola arcada, se desvia per Perves, cap a Viu de Llevata i Pont de Suert». També hi havia ruta de ferradura fins a la vall de Boí, «però aquests camins sóm molt escabrosos i poc recomanables». Al cens de 1920 (quan se reedità aquesta obra), hi havia 201 cases amb 483 habitants de fet en total a tots els poblets i llogarets del terme. A Sarroca, cap als 184 hab., sembla que s'havia refet una mica respecte del final del segle XIX. 

1913. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.

«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

Molt curiosament, i per interessos derivats d'èpoques reculades, els diferents pobles i agregats són partits entre dos bisbats: el de la Seu i el de Lleida (Sarroca i Vilella, a l'arxiprestat de la Pobla de Segur; i les Esglésies pel del Pont de Suert). 

En la descripció aquesta, ja entrant al tercer decenni del segle XX, hi trobem una gran novetat: «hi ha dues fàbriques d'electricitat».

1913. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.

«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

Clixé de Juli Soler.

La mateixa perspectiva que la imatge de Vidal: el poble allargassat sobre el turó que recolza en el gran penyot que donà nom a l'indret ja des dels segles de l'alta edat mitjana. 

1913. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.

«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

Clixé de Juli Soler.

Els llocs pallaresos de la família nobiliària dels Bellera al segle XIV.

1913. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.

«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

Clixé de Juli Soler.

Lo monestir de Sant Genís, després dels segles esdevingut «avui una borda nomenada de Sant Genís, que se creu era lo mateix nom de l'enrunat monestir», que probablement havia dominat el pas sobre el Pont del Diable sarroquí en aquells temps reculats. 

1913. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.

«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

Retall del mapa del partit judicial de Tremp, que mostra la vall del Flamicell. Escriu Joan Coromines al seu Onomasticon: «Podríem dubtar si fora millor escriure Flamicell o Flamissell, però com que l'ètimon ha de terminar en -CELLUM i posseïm formes documentais com Flumi cello o Flumicell, no val la pena de replantejar la qüestió. Mapes, guies turístiques, enciclopèdies, documents administratius, obres científiques i obres literàries escriuen actualment el nom amb c». Doncs no, estimat Mestre, tant la Viquipèda, com el Vissir3 de l'ICGC, com l'enciclopèdia.cat encara escriuen Flamisell (aquesta darrera aclareix Flamicell ant.). Vergonya, cavallers!

De la Pobla de Segur, doncs, pel Flamicell fins una mica abans de Senterada i deixant la Serra de Gervàs enrere a l'esquerra, a on s'agafa la vall del riu Bosia (o de Sarroca), per arribar a Sarroca de Bellera, i d'allà cap al port de Perves i Viu de Llevata per donar a les envistes del Pont de Suert: però això quan el camí de ferradura es convertís en carretera, ben entrat el segle XX. Hi podem localitzar també els diferents llogarets i agregats.

1892. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.

Foto: Lluís Marià Vidal (MDC).

Una altra preciosa imatge d'aquest gran fotògraf, amb vista al poble i el campanar des de la gran roca que corona el turó, no gaire lluny del qual hi hagué el castell medieval. 

1893. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.

«El Eco de Pallás», de 22 de gener (XAC).

Concessió de mines de carbó pirinenques, «que interesa a la red de ferrocarriles carboníferos» de Catalunya.

 

1900 ca. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.

Foto: Juli Soler i Santaló (MDC).

La Marededeu de Bellera, talla romànica, diria que encara ubicada al temple parroquial.

1919. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.

«La Conca de Tremp», de l'1 de novembre (XAC).

Les comunicacions, el gran cavall de batalla dels nostres pobles pirinencs, ara i ja en fa cent anys.

1923. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.

«El Conqués», de 18 de març (XAC).

Subhasta de la conducció del correu per la vall de Bellera i port de Llevata, al preu de 2.900 pta. anuals, que deu-n'hi-doret.

1920 ca. La Pica de Cerví, el Pallars Jussà.

Foto: autor desconegut (MDC).

Una preciosa vista de la pujadeta fins al Cerví català, dit la Pica de Cerví. No sé si aquest Cerví l'ha mai coronat en Kilian Jornet. Però és una ascensió d'una bellesa austera, ascètica gairebé, sense punts d'aigua ni arbres. Des de Manyanet, una mica més amunt de Xerallo i les Esglésies. 

1920 ca. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.

Foto: autor desconegut (MDC).

La sempre fantàstica vista de la ubicació del poble, encimbellat dalt del turó.

1930-40. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.

Foto: Claudi Gómez Grau (MDC-Món Agrari).

Una padrina en la típica postura de mans amb dits creuats damunt de la falda. Notem la buidor de l'estança, només apta per sobreviure, i la vestimenta negra i mocador al cap inclòs.

1930-40. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.

Foto: Claudi Gómez Grau (MDC-Món Agrari).

Aquí, lo padrí a la vora del foc.

1930-40. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.

Foto: Claudi Gómez Grau (MDC-Món Agrari).

Retrats de la vida rural a les Esglésies, abans de la mecanització.

1940. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.

Foto: Claudi Gómez Grau (MDC-Món Agrari).

Padrí i neta asseguts a taula, amb un gran pa i porró, sota el retrat del lladre (espanyol). Començaven temps difícils en què calia fer mostres d'afecto.

1923. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.

«La Mañana, de 2 de juliol (XAC).

 La fira de l'agregat de les Esglésies era de corder i cabra.

Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.

«Onomasticon Cataloniae», de Joan Coromines (enllaç).

Bellera provindria d'una antiga forma Bellasi, que al seu torn deriva d'un antic nom de persona (A)BELLASIA. L'omnipresent sufix -era de la nostra llengua li feu canviar la terminació.

[2574] Dels sarroquins de Sarroca de Bellera pallaresa

Quina la fem? Canal Whatsapp