Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Calaf. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Calaf. Mostrar tots els missatges

20190318

[1957] L'Alta Segarra calafina en començant el segle XX, més

1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol
 (MdC-BdC).

Els mateixos calafins es consideraven segarrencs. L'excessiva comarcalització actual ha desfigurat les comarques històriques que es basaven en realitats geogràfiques seculars.
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol 
(MdC-BdC).

 La Plaça de les Eres.
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol 
(MdC-BdC).

 Batuda amb les mules girant sobre les espigues a l'era de l'antiga Casa Alta calafina. 
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol 
(MdC-BdC).

 La «Topografia médica de Calaf», del doctor calafí Ignasi de Llorens i Gallard.
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol. 

Foto: Felicià Solsona (MdC-BdC).
Casa pairal de la família calafina dels Cortadelles.
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol. 

Foto: Felicià Solsona (MdC-BdC).
La històrica Casa renaixentista Torrescasana.
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol. 

Foto: Felicià Solsona (MdC-BdC).
La magnífica i senyorial Torre d'en Caselles. 

1904. La Puda de Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol 
(MdC-BdC).
Les aigües sulfuroses i fredes de la deu de la Puda calafina, descobertes al 1847 en els treball miners d'extracció de lignit, «anomenant-se el manantial de seguida La Puda, sens dubte per semblança amb les de l'establiment de Montserrat».
1904. La Puda de Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol 
(MdC-BdC).
La font medicinal calafina, només adequada de juny a octubre per causes de la meteorologia local. 
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol.
Foto: Joaquim de Llorens (MdC-BdC).


1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol.
Foto: Joaquim de Llorens (MdC-BdC).

L'esplanada de la fira de bestiar de Calaf, rere la Casa Figuerola, amb l'alt campanar al fons. A la dreta, la torre de Casa Figuerola.


1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol.
Foto: Joaquim de Llorens (MdC-BdC).
 

Des del carrer del Raval, amb les trilles dels carros a terra i arbres recent plantats al voral, la vista del campanar era magnífica. 

1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC).
 

Les caramelles calafines i la Metradansa, ball típic popular. 
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC).

 Un arc romànic (salvat o espoliat?) als jardins de la finca del Dr. Llorens.
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC).
 

El Passeig de l'Estació, ja amb l'ombra dels plataners. 
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC).
 

El magne casalici d'en Manel Figuerola i Morera, fill il·lustre de Calaf, amb la torre que sobresurt al costat d'un molí de vent, potser per extraure aigua del pou. 
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC).
 

Una preciosa imatge verament etnogràfica, la del cotxe o diligència de Calaf a la Seu d'Urgell, ja que n'era la població amb tren més propera. 

20190315

[1956] L'Alta Segarra calafina en començant el segle XX

1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol.
Foto: Felicià Solsona (MdC-BdC).

La plaça del tan anomenat Mercat de Calaf en començant el segle XX.
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol.
Foto: Felicià Solsona (MdC-BdC).

Detalls de la Plaça Major i Born de la vila altsegarrenca, amb els porxos i l'antic pou. 
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC).

Encomi del caràcter treballador de la vila: «Qui visiti una vegada Calaf quan se mouen com el mar els camps d'espigues, quan se vesteix amb el mantell de mil flors que sadollen l'ambient i enforteixen l'esperit, qui senti el xiulet del volant i el cant del batedor... es convencerà que aquí... tot és lluita». El pas del ferrocarril de la línia Lleida-Barcelona havia posat la vila al mapa del segle XX. 
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC).

L'escut parlant de la vila, amb un ca completat amb la segona síl·laba del topònim, segons l'etimologia popular.
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC).
 

L'antiga Porta del Carme, dibuix d'Eveli Palà (1886-1961).
1904. Dusfort, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC).
Pobles de la rodalia de Calaf. Dibuix d'Eveli Palà (1886-1961).
1904. Aleny, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC).
 

Pobles de la rodalia de Calaf. Dibuix d'Eveli Palà (1886-1961).
1904. Solanelles, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC).

 Pobles de la rodalia de Calaf. Dibuix d'Eveli Palà (1886-1961).
1904. La Fortesa, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC).

 Pobles de la rodalia de Calaf. Dibuix d'Eveli Palà (1886-1961).
1904. Mirambell, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC).

 Pobles de la rodalia de Calaf. Dibuix d'Eveli Palà (1886-1961).
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC).

«La rella, el mall i l'enclusa han de ser el nostre escut d'armes», referència simbòlica al treball i a l'esperit d'esforç, ja ultrapassada de moda.
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol.
Foto: Joaquim de Llorens (MdC-BdC).

Una vista general de la població, amb el camí que hi arribava.
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol.
Foto: Joaquim de Llorens (MdC-BdC).

L'esvelt campanar presideix el vell poble allargassat a sos peus.
1904. Calonge de Segarra, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC).

Una esplèndida masia en un llogaret a la rodalia de Calaf.
1904. L'ermita de Sant Sebastià, Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC).
 

Ermita aixecada al 1690 pels jurats de Calaf,per causa d'haver-se deslliurat de la pesta en aquells temps. Dibuix d'Eveli Palà.
1904. La Torre de la Manresana, Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC).

 La torre de defensiva medieval d'aquest llogaret del municipi de Prats de Rei. Dibuix d'Eveli Palà.
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol.
Foto: Joaquim de Llorens (MdC-BdC).

La Plaça de la Constitució (llavors espanyola), davant l'església del segle XVII. Una bota a tocar dels porxos, on no hi veig llums a les parets. Desconec l'any d'arribada de l'electricitat al poble. 
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol.
Foto: Joaquim de Llorens (MdC-BdC).

L'altar major de l'església parroquial de Sant Jaume, amb la cripta on figurava que hi havia les relíquies de Santa Calamanda, patrona del poble.

Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya, el 2012 hi havia 39 persones amb aquest nom a Catalunya, de les que 11 a l'Anoia, 9 al Barcelonès i 4 al Montsià.
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol.
Dibuix d'Eveli Palà (MdC-BdC).

La vella Plaça de 'l'Arrabalet' de Calaf.
1904. El castell de Boixadors, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol.
Dibuix d'Eveli Palà (MdC-BdC). 

El castell medieval al terme del municipi anoienc de Sant Pere Sallavinera.


20161229

[1608] Calaf, bella flor de la Segarra (alta)

1926. Viles de Catalunya: Calaf,
«La Veu de Catalunya», 3 de setembre (ARCA).

Article dedicat a la vila altsegarrenca, ple d'anuncis de fàbriques i serveis d'ara fa quasibé cent anys.
1926. Viles de Catalunya: Calaf,
«La Veu de Catalunya», 3 de setembre (ARCA).

L'arc de l'antic hospital medieval, a la dreta de la imatge, avui encara conservat.
1926. Viles de Catalunya: Calaf,
«La Veu de Catalunya», 3 de setembre (ARCA).

La façana de l'església de Sant Jaume, amb el singular i esvelt campanar de prop de 60 m. 
1926. Viles de Catalunya: Calaf,
«La Veu de Catalunya», 3 de setembre (ARCA).

«La seva principal riquesa és l'agricultura, si bé es desenrotllen algunes indústries, com fàbriques de serrar fustes, fàbriques de rajoles, etc. Té alguns importants comerços en grans i farratges, i una agència de transports d'importància.

La història es ressenya a partir del llibre publicat per Ignasi de Llorens i Gallard, natural de Salàs de Pallars, que exercí una temporada de metge a la vila altsegarrenca. Segons aquest autor, la fundació de la vila es remunta a temps del romans, a partir del nom «del pretor Calphuxnius».
1926. Viles de Catalunya: Calaf,
«La Veu de Catalunya», 3 de setembre (ARCA).

L'article fa un gran recull del folklore local: les lletres de les camilleres [caramelles]. Se'n publiquen les lletres de les «primeres... que sortiren a toc d'alba de 1840»:

«Camilleres no les cantaven
A Calaf, ni pensament;
els sabatots começarem
sols per un divertiment.
Els primers les començarem
el dia de matar el porc,
quan feien les 'butifarres'
a la voreta del foc».


Als qui no feien presents als cantaires, se'ls dedicava alguna agra estrofa:
«Mala casa, mala brasa,
mala brasa i mal tió;
a l'amo i a la mestressa
mala sort que Déu els do

Déu el do pigota i ronya,
i també el xarampió».


L'antiga rivalitat amb l'altra vila principal de l'Alta Segarra, Prats de Rei, queda reflectida en la rondalla popular que s'hi transcriu. És la història del Ricard de Prats de Rei, i de la calafina Agnès, casats d'amagat malgrat els recels dels veïns i famílies.
1926. Viles de Catalunya: Calaf,
«La Veu de Catalunya», 3 de setembre (ARCA).

Un parell de poemes de calafins lletraferits. La lletra de les caramelles de 1899 a Calaf, d'autèntic regust popular:

«Nenes maques de Calaf,
no baixeu a les portelles,
puix al vespre hi sol haver
llops que es mengen les ovelles».

«Per tu han vingut rics hereus
de Manesa i d'Igualada;
Déu et conservi per a mi,
bella flor de la Segarra».
1926. Viles de Catalunya: Calaf,
«La Veu de Catalunya», 3 de setembre (ARCA).

Resum dels primers Jocs Florals calafins, inaugurats al 1903, i presidits per Leonci Soler i March (1858-1932), un destacat advocat terratinent, intel·lectual i polític de la Manresa del tombant d'aquell segle.
1926. Viles de Catalunya: Calaf,
«La Veu de Catalunya», 3 de setembre (ARCA).

Diversos anuncis de magatzems, fàbriques, botigues, fonda, que es fa valdre el «gran local per a pupil·latges d'autos de totes menes», i «cafè i cinema» a la Plaça dels Arbres, quan encara era mut!

[1198] Mercat de Calaf, segle XVIII