Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cervera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cervera. Mostrar tots els missatges

20241120

[2622] De Cervera, 1934

 

1934. Cervera, la Segarra.
«La Humanitat», de 27 d'abril (ARCA).

1934. Cervera, la Segarra.
«La Humanitat», de 27 d'abril (ARCA).
Fàbrica d'embotits local, pel que es veu amb especialitats importades.

1934. Cervera, la Segarra.
«La Humanitat», de 27 d'abril (ARCA).
Tenia la ciutat uns cinc mil habitants ara en fa un segle.

1934. Cervera, la Segarra.
«La Humanitat», de 27 d'abril (ARCA).
L'important tràfic comercial de farratges a la localitat.

1934. Cervera, la Segarra.
«La Humanitat», de 27 d'abril (ARCA).
La fàbrica de pastes de sopa d'Enric Herrera, la fonda Jardí de la plaça Sant Miquel, amb cuina professional i tot, i calefacció, bany i telèfon. En competència amb l'Hotel Europa, que donava servei d'automòbil fins a l'estació, i calefacció central i telèfon a cada habitació.






20241008

[2608] Per la Catalunya del Vuit-cents: ponentines i pirinenques

 


1893. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
«Lo Teatro Regional», de 26 d'agost (ddd-uab). 
Santa Maria de Balaguer, amb la ciutat als peus.

1895. Àger (la Noguera d'Urgell).
«Lo Teatro Regional», de 2 de setembre (ddd-uab). 
 Vista de la bella població.

1893. Bellpuig d'Urgell.
«Lo Teatro Regional», de 16 de setembre (ddd-uab). 
Vista del poble amb l'església al capdamunt des dels finestrals del convent de Sant Bartomeu.
 
1893. Bellpuig d'Urgell.
«Lo Teatro Regional», de 28 d'octubre (ddd-uab). 
Lo Mausoleu renaixentista de Ramon Folc de Cardona-Anglesola.
 
1893. Cervera (la Segarra).
«Lo Teatro Regional», de 30 de setembre (ddd-uab). 
La façana de l'antiga universitat, llavors ja desocupada des de mitjan segle.

1893. Cervera (la Segarra).
«Lo Teatro Regional», de 21 d'octubre (ddd-uab). 
Lo passeig de la Rambla, llavors sense asfaltar i sense els horrorosos blocs de pisos moderns.

1893. Lo Pilar d'Almenara (l'Urgell).
«Lo Teatro Regional», de 4 de novembre (ddd-uab). 
La vella torre de guaita medieval.

1 d'Octubre, 2024. Lo Pilar d'Almenara (l'Urgell).
(facebook)
 
1895. Agramunt (l'Urgell).
«Lo Teatro Regional», de 2 de març (ddd-uab). 
L'entrada a la vila pel pont del Sió.

1895. Bellpuig de les Avellanes (la Noguera d'Urgell).
«Lo Teatro Regional», de 26 de gener (ddd-uab). 
Sepulcre del comte d'Urgell Ermengol X, promotor al segle XIV del panteó de la casa urgellenca al monestir.
 
1895. Bellpuig de les Avellanes (la Noguera d'Urgell).
«Lo Teatro Regional», d'1 de feber (ddd-uab). 
Lo sepulcre del comte conqueridor urgellenc Ermengol VII, venut i traslladat a Nova York pocs anys després. 

1894. Monestir d'Avinganya (lo Segrià).
«Lo Teatro Regional», de 17 de novembre (ddd-uab). 
L'església i restes del convent en aquells anys. 
 
1893. Bellver de Cerdanya.
«Lo Teatro Regional», de 21 d'octubre (ddd-uab). 

1896. Espot (lo Pallars).
«Lo Teatro Regional», de 30 de maig (ddd-uab). 
Lo Tuc de Ratera, un colós de més de 2.800 m.

1894. València d'Àneu (lo Pallars).
«Lo Teatro Regional», de 12 de desembre (ddd-uab). 
Suposem que es tracta d'un racó del petit municipi camí del port de la Bonaigua.

1894. Lo Coll del Portilló (la Vall d'Aran).
«Lo Teatro Regional», de 17 de novembre (ddd-uab). 

1894. Bossòst (la Vall d'Aran).
«Lo Teatro Regional», de 24 de novembre (ddd-uab). 

1896. Bossòst (la Vall d'Aran).
«Lo Teatro Regional», de 18 de gener (ddd-uab). 
L'Hospital de Vielha, llavors encara a pler rendiment com a refugi per travessar pel port.
Dibuix de Pahissa.
 

20240526

[2587] La Cervera de 1810

 

1810. Cervera, la Segarra.
«Croquis de Cervera y sus Contornos» (BVD).
Mapa de la ciutat i rodals, de l'època de la Guerra del Francès. Encara llavors, los mapes, croquis i plànols geogràfics eren de procedència i ús militar. La ciutat encara era tancada dins les antigues muralles i s'allargassava per dalt del turó, des del vell castell, en desús ja llavors, i l'església i Paeria (10) fins a la Porta de les Verges o de les Oluges (1), poc més enllà de la mola de l'edifici de la Universitat (11).

1810. Cervera, la Segarra.
«Croquis de Cervera y sus Contornos» (BVD).

1810. Cervera, la Segarra.
«Croquis de Cervera y sus Contornos» (BVD).
Les rodalies de la ciutat, amb els camins que hi entraven i en sortien, i el riu d'Ondara, al sud. El plànol és orientat amb l'oest al nord, o més exactament cap al nord-oest, si ens fixem en la rosa dels vents de l'angle superior dret. 

1810. Cervera, la Segarra.
«Croquis de Cervera y sus Contornos» (BVD).
Detall de la factura del mapa amb aquest color vermellós de la ciutat que destaca sobre les ratlles fosques de les corbes de nivell dels tossals. Una preciositat.
Modernament, per sota d'aquest punt d'unió de les dos parts de la ciutat, s'hi va fer el túnel de la N-II, entre 1944-49, en aquella dura postguerra de fred, misèria i feixisme (espanyol).

1810. Cervera, la Segarra.
«Croquis de Cervera y sus Contornos» (BVD).

1810. Cervera, la Segarra.
«Croquis de Cervera y sus Contornos» (BVD).
La planta del vell castell cerverí i la Porta de Sant Magí (5), la Porta la Vall (6), la Porta de Santa Magdalena (7), la del Riu (8). Lo claustre quadrat visible a tocar del castell fora el de Sant Domènec. 

1810. Cervera, la Segarra.
«Croquis de Cervera y sus Contornos» (BVD).
Per la banda de la vall de l'Ondara, hi trobem indicat lo pont sobre el riu, lo Pont dels Pous, al camí de la Granyanella i també cap a Sant Pere, amb diferents masos i una secla que finia en una bassa.

1810. Cervera, la Segarra.
«Croquis de Cervera y sus Contornos» (BVD).
La Porta de Sant Cristòfol (3) amb lo camí ral que entrava a la ciutat pel raval de Sant Francesc, a on hi hagué un hostal.

1810. Cervera, la Segarra.
«Croquis de Cervera y sus Contornos» (BVD).
Tots els camins portaven a Cervera. La Porta dels Caputxins (9) amb lo convent allà mateix extramurs. També hi apreciem la Porta de les Verges (1) i la capella als afores. La Porta de Sant Francesc (2). A la cruïlla del camí de Guissona, una de les creus de terme de la ciutat. Altres creus: a la porta dels Caputxins (9), al camí d'Agramunt, i al raval de Sant Francesc i la porta de Sant Cristòfol, al camí ral. 

1810. Cervera, la Segarra.
«Croquis de Cervera y sus Contornos» (BVD).
Lo camí de Calaf i Manresa, amb una creu de terme a l'encreuament amb lo camí de Sant Martí.

1810. Cervera, la Segarra.
«Croquis de Cervera y sus Contornos» (BVD).
Lo Tossal de les Forques, i el camí que portava fins a una entradeta de la muralla. 

1810. Cervera, la Segarra.
«Croquis de Cervera y sus Contornos» (BVD).
Los molins cerverins sobre l'Ondara, arribant a Vergós.

«Els Portals de les muralles de la ciutat de Cervera», Anton Pedrós i Puig,
«Quaderns Barri de Sant Magí», núm. 31, pàg. 53-62, 2021 (enllaç).
Una reproducció aproximada de la muralla i portes de la ciutat, amb el plànol convenientment orientat al nord.






20240524

[2586] Una altra Cervera de Wijngaerde, 1563

 

1563. Cervera, la Segarra. Vista de Wijngaerde. 
El pintor flamenc Anton van den Wyndaerde fou contractat pel rei Felip II per aixecar vistes i plànols de les principals ciutats i fortificacions de les seues corones hispanes, Castella i Aragó. De Cervera, se'n conserven dos. Aquesta d'ací és una vista presa des del nord, arribant a la ciutat des de ponent. El campanar de l'església gòtica de Santa Maria rebia el visitant, i també el vell castell amb les grans torres. Resseguint la muralla, s'hi veu una de les portes de la ciutat, potser la de Sant Magí.
 
1563. Cervera, la Segarra. Vista de Wijngaerde. 
Vista completa del plànol, amb la ciutat allargassada dalt del turó, i els viatgers fent via pel camí ral, barrejats amb els pagesos que retornen cap a casa. En aquell segle, tenia la ciutat entre 500 i 600 veïns o caps de casa, o sia, cap als 3.000 habitants. 

Anys 1930. Cervera, la Segarra.
La mateixa perspectiva, segles després.

1563. Cervera, la Segarra. Vista de Wijngaerde. 
Detall del gual de camí sobre l'Ondara, amb el pont dels Pous.

1563. Cervera, la Segarra. Vista de Wijngaerde. 
«Servera, de la parte de Lérida» s'hi va escriure com a títol del dibuix. 
Probablement, fet majorment del natural, amb l'artista assegut en una pedra d'un retomb del camí, amb el quadern a la falda, i ploma i tinter a la vora, tot servit pel seu ajudant. Després, potser altres visites en dia o dies posteriors, per a l'acabat de l'obra sobre una bona taula il·luminada, del sol de les espelmes. Gràcies a aquest do de l'artista, avui podem obrir aquesta esplèndida finestra al passat de fa gairebé cinc segles, que aviat està dit. 

1563. Cervera, la Segarra. Vista de Wijngaerde. 
El gran castell cerverí al tossal de Montseré, dominant la vall de l'Ondara. Al centre, hi destaca una gran torre de l'homenatge. Va anar subsistint a les diverses i fortes guerres que ens passaren per sobre al llarg dels segles de l'Edat Moderna, però sembla que després de la Guerra del Francès ja va entrar en gran decadència i va anar enrunant-se fins a la desaparició. 


[146] Wijngaerde a Cervera, 1563



20240521

[2585] De Tàrrega a Cervera, 1882

 

1898. Tàrrega, l'Urgell.
Foto: Lluís M. Vidal (AFCEC-MdC).
Una de les imatges fotogràfiques més antigues de la ciutat targarina, presa des de l'estació, als peus de la vella ermita fortificada del turó de Sant Eloi. 

1882. «Excursió particular a Tàrrega i Cervera», Isidor Martí Turró. 
Butlletí Mensual de l'Associació d'Excursions Catalana,
BCN, febrer-març, núms. 65-66, 1884 (ddd-uab).
És prou evident que, abans del ferrocarril i de l'automòbil, els viatges fora de la vall o comarca de naixença foren pocs i escassos. Les vies d'aquells primers trens de vapor vuitcentistes van obrir una nova manera de descobrir el país, la seua gent i les meravelles naturals o creades pels habitants de cada racó de Catalunya. Passades tres o quatre generacions, als nostres joves se'ls ha quedat petit, el país, i necessiten, volen, desitgen sortir al món: o per treballar o per viatjar. Sovint diuen que aquí no hi ha oportunitats, cosa que prou que és certa en alguns casos. Però pas en tots ni en la majoria: hi acaben treballant en feines inferiors a la seua titulació que, en canvi, mai no es dignarien a fer aquí, què en dirien amics i parents! Però allà sí que muda, sí que mola. En fi, aquesta digressió és llarga i la tinc tan coneguda...
 L'anhel de fugida del país és una moda, esperem que transitòria. Passa també en l'excursionisme: ja no ens omplen les excursions al Pirineu, cal anar als Alps o l'Àsia per poder dir-se'n dir, d'excursionista: les agències de guies en van plenes, d'aquestes ofertes. Ho deixo aquí, per no acabar amb alguna paraula malsonant respecte de com ens hem tornat... 

El protagonista d'aquesta descoberta de Tàrrega va començar el viatge al 30 de maig de 1882 des de la capital. Llavors com ara, asseure's al costat de la finestreta per contemplar el paisatge era un delit afegit. Ara tants i tants passatgers no hi miren... sinó que guaiten a la pantalleta que tenen entre mans... El tren trigava més de quatre hores per arribar-hi, via Manresa (no gaire més que actualment, vergonya nostra!).

El viatger s'hi fa acompanyar d'un resident i home d'edat per tal de visitar la ciutat, «per veure quant d'important conté». Tenia llavors Tàrrega encara no quatre mil habitants. La ciutat vella, que llavors anava creixent a poc a poc fora de l'antiga muralla, s'emplaça al costat del riu de Cervera o d'Ondara, «riera que en algunes ocasions, desgraciadament, se transforma en un riu cabalós que s'estén per la població, causant los consegüents desperfectes».

1884. Butlletí Mensual de l'Associació d'Excursions Catalana,
BCN, febrer-març, núms. 65-66 (ddd-uab).
L'Associació d'Excursions Catalana (1878) fou un centre excursionista creat a partir d'una escissió de la primera entitat excursionista del nostre país, l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876). Quan finalment totes dues entitats es reunificaren, van pendre el nom de Centre Excursionista de Catalunya (1890).

Anys 1910. Tàrrega, l'Urgell.
Vista de l'estació del ferrocarril, a l'eixample targarí, a tocar del Carrer del Segle XX. El pas del ferrocarril per les ciutats fou com l'internet del moment. Llavors no en passaven gaires, de trens, i les molèsties eren molt més ben sofertes en nom del progrés. Ara volem trens a prop, però que passin per davant la casa del veí. Al fons, veiem la punxa de la casa modernista de Cal Maimó, edificada cap al 1899.

Anys 1910. Tàrrega, l'Urgell.
La mateixa fotografia de Roisin, en edició acolorida. 

1882. «Excursió particular a Tàrrega i Cervera», Isidor Martí Turró. 
Butlletí Mensual de l'Associació d'Excursions Catalana,
BCN, febrer-març, núms. 65-66, 1884 (ddd-uab).
Al raval de Sant Agustí, a 150 m del riu, una placa recordava l'aiguat de Santa Tecla de 1874. El nivell havia pujat fins a 5 m més del que era habitual, cosa que ens permet entendre la magnitud de la desgràcia que sobrevingué a tot l'Urgell. 
Encara no hi havia aigua potable: s'agafava del riu, i quan aquest escassejava de cabal, calia anar fins al Canal d'Urgell, a mitja hora camí ral amunt, direcció Cervera: «lo que fa que l'aigua siga allí tan cara, venent-la pels carrers amb carros expressos a mig ral lo càntir, d'uns 8 litres de cabuda».

Lo Pati o plaça del Carme marcava la transició cap a la ciutat moderna, d'allà cap a l'estació: «adornada amb pedrissos, arbres i abundància de fanals de petroli», amb «bons edificis i cafès de bastant luxe». La Tàrrega finisecular vuitcentista fou una societat agrària però rica, gràcies al vi, l'oli i el gra. Fet que resultaria en una florida del Modernisme en tombar cap al segle XX.   

Anys 1910. Tàrrega, l'Urgell.
L'antiga muralla del riu al carrer de Migdia.

1882. «Excursió particular a Tàrrega i Cervera», Isidor Martí Turró. 
Butlletí Mensual de l'Associació d'Excursions Catalana,
BCN, febrer-març, núms. 65-66, 1884 (ddd-uab).
Acabada la visita per la vella Tàrrega, a les sis de la tarda, «hora en què los raigs del sol eren menys sensibles, me decidí anar a l'ermita de Sant Eloi, dalt d'un turonet que s'aixeca enmig d'aquella extensa plana, a un quilòmetre escàs de la població». Un camí en espiral hi porta al viatger, que s'hi troba «no en una ermita, com pensàvem, sinó en una fortalesa ben murallada, amb quatre torres, fossats, i l'entrada defensada per un pont llevadís». Des d'allà, s'hi albirava l'extens panorama de la plana urgellenca, «d'allí se veu la població confonent lo color de sos rònecs edificis amb los tons rogencs de la terra».

L'endemà, dia 31 de maig, el viatger «em una tartana que vaig contractar, emprenia la marxa cap a Cervera» a quarts de vuit del matí. Els camps d'aulivers, ceps, blat i fruiters l'acompanyen durant tot el camí: «lo trajecte, que és d'unes tres hores a peu, lo férem en cinc quarts». Arriba a Cervera i hi entra pel carrer del costat de la fonda de Barcelona, al costat del pont de la cadena, «per on s'entrava a la vila, pont que fou aterrat en 1857 a fi d'eixamplar-la». 


Anys 1910. Tàrrega, l'Urgell.
Els horts del marge dret, i vista a la muralla i la ciutat. A la dreta, amb grans arcades, l'edifici de l'antiga Escola d'Arts i Oficis del 1880. Cent anys i passo després, seu del Consell Comarcal urgellenc.

Anys 1910. Tàrrega, l'Urgell.
El tomb que fa la carretera de Verdú, passat el riu, a la sortida de Tàrrega. Actualment, a la banda oriental s'hi van fer el camp de futbol i les piscines, i carretera avall, els instituts de secundària.

Anys 1930. Tàrrega, l'Urgell.
Vasta vista de la plana urgellenca des de Sant Eloi. 

1882. «Excursió particular a Tàrrega i Cervera», Isidor Martí Turró. 
Butlletí Mensual de l'Associació d'Excursions Catalana,
BCN, febrer-març, núms. 65-66, 1884 (ddd-uab).
A Cervera, s'hi visita la plaça Major, amb la Paeria i les quinze famoses mènsules a tall de bustos, que en sostenen el balcó, i l'església gòtica parroquial. L'antigor dels carrers i l'alçada de les muralles sorprenen el viatger. «Un dels carrers més característics és l'anomenat carrer del detràs», nom rebut per trobar-se darrere del carrer Major: «està quasi tot cobert per arcs, que quan un hi passa, sembla que travessi una sèrie de túnels». Fa referència a l'actualment a nomenat Carreró de les Bruixes. El matí l'acaba amb la visita al magne edifici de la Universitat. Destaca que els quatre lleons que en coronaven les torres de cada angle, «foren retirats per alleugerir lo pes i a fi d'evitar que en los forts vendavals que allí regnen sovint, vinguessen a perjudicar l'edifici».

1882. «Excursió particular a Tàrrega i Cervera», Isidor Martí Turró. 
Butlletí Mensual de l'Associació d'Excursions Catalana,
BCN, febrer-març, núms. 65-66, 1884 (ddd-uab).
«Arribada que fou la primera hora de la tarda, vaig tornar a l'hostal a dinar i a les 2h estava ja en l'estació esperant lo ferrocarril» per tornar cap a BCN. 

Anys 1930. Cervera, la Segarra.
Esplèndida vista de la capital segarrenca.

Anys 1920. Cervera, la Segarra.
La Fonda Barcelonesa, que esperava els viatgers just a l'entrada del vell carrer Major.

1928. Fonda Barcelonesa, Cervera (la Segarra).
«Gaseta de Cervera», núm. 10, d'octubre (FPIEI).
Les fondes no feien només d'hotel i restaurant, sinó també de consulta mèdica, en aquells temps que els hospitals eren ben lluny. Cal afegir que els metges tenien ganes de traslladar-s'hi i atansar-se als malalts. 

Anys 1930. Cervera, la Segarra.
El vell camí ral d'entrada a la ciutat.

[2077] «De Tàrrega a Cervera, una llegua sencera, i si fos mullada, compta-la per jornada», o pels temps de Carles V