Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cervera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cervera. Mostrar tots els missatges

20260331

[2734] La primitiva N-II cap al 1840

 

1840 ca. La primitiva carretera N-II.
«Croquis de la Carretera que media entre Barcelona y Fraga» (BVD).
Lo traçat de la primitiva carretera, seguint lo vell camí ral majorment. Lo plànol té una mida important, de mes de 1,70 cm. 

1840 ca. La primitiva carretera N-II.
«Croquis de la Carretera que media entre Barcelona y Fraga» (BVD).
Sortint de Fraga cap a Barcelona, per lo Gallinat i lo fondo de Llitera fina a l'hostal de la Serra Pedregosa i encaminar-se cap a Avinganya, amb Soses, la secla de Pinyana (mig apuntada) i lo Segre a la dreta. 

1840 ca. La primitiva carretera N-II.
«Croquis de la Carretera que media entre Barcelona y Fraga» (BVD).
Alcarràs amb lo carretera sobre la secla i lo Riu, amb los ponts sobre los diversos barrancs.

1840 ca. La primitiva carretera N-II.
«Croquis de la Carretera que media entre Barcelona y Fraga» (BVD).
La carretera travessa la secla de Pinyana a la Creu del Batlle i a Lleida, lo Segre. En sortint del pont, trobem l'hostal del Garrut, a on ja hi havia lo cementiri nou. Passa pels dos ponts de les secles de Torres primer, i de Fontanet després.

1840 ca. La primitiva carretera N-II.
«Croquis de la Carretera que media entre Barcelona y Fraga» (BVD).
Direcció Moredilla, entre Alcoletge (escrit El Coleche, ahahaha) i los Alamús.

1840 ca. La primitiva carretera N-II.
«Croquis de la Carretera que media entre Barcelona y Fraga» (BVD).
Per Bell-lloc.

1840 ca. La primitiva carretera N-II.
«Croquis de la Carretera que media entre Barcelona y Fraga» (BVD).
Per Sidamunt, a on s'hi destaca lo Mas Renyém, Fondarella i fins a Mollerussa. 

1840 ca. La primitiva carretera N-II.
«Croquis de la Carretera que media entre Barcelona y Fraga» (BVD).
Per Golmés, lo pont del gual del Corb, dit pont del Rei, i fins a l'hostal de Bellpuig.

1840 ca. La primitiva carretera N-II.
«Croquis de la Carretera que media entre Barcelona y Fraga» (BVD).
De Bellpuig a Vilagrassa i Tàrrega.

1840 ca. La primitiva carretera N-II.
«Croquis de la Carretera que media entre Barcelona y Fraga» (BVD).
Per la Curullada fins a Cervera, resseguint l'Ondara. 

1840 ca. La primitiva carretera N-II.
«Croquis de la Carretera que media entre Barcelona y Fraga» (BVD).
Vergós amunt, pels Hostalets i fins a la Panadella, amb l'antiga casa Bayona.



[2037] La Nacional II al segle XIX: de camí a carretera


Quinalafem.blogspot.com

Posted by
Labels: , , , , , , , , , , , , ,

20241120

[2622] De Cervera, 1934

 

1934. Cervera, la Segarra.
«La Humanitat», de 27 d'abril (ARCA).

1934. Cervera, la Segarra.
«La Humanitat», de 27 d'abril (ARCA).
Fàbrica d'embotits local, pel que es veu amb especialitats importades.

1934. Cervera, la Segarra.
«La Humanitat», de 27 d'abril (ARCA).
Tenia la ciutat uns cinc mil habitants ara en fa un segle.

1934. Cervera, la Segarra.
«La Humanitat», de 27 d'abril (ARCA).
L'important tràfic comercial de farratges a la localitat.

1934. Cervera, la Segarra.
«La Humanitat», de 27 d'abril (ARCA).
La fàbrica de pastes de sopa d'Enric Herrera, la fonda Jardí de la plaça Sant Miquel, amb cuina professional i tot, i calefacció, bany i telèfon. En competència amb l'Hotel Europa, que donava servei d'automòbil fins a l'estació, i calefacció central i telèfon a cada habitació.






Posted by
Labels: ,

20241008

[2608] Per la Catalunya del Vuit-cents: ponentines i pirinenques

 


1893. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
«Lo Teatro Regional», de 26 d'agost (ddd-uab). 
Santa Maria de Balaguer, amb la ciutat als peus.

1895. Àger (la Noguera d'Urgell).
«Lo Teatro Regional», de 2 de setembre (ddd-uab). 
 Vista de la bella població.

1893. Bellpuig d'Urgell.
«Lo Teatro Regional», de 16 de setembre (ddd-uab). 
Vista del poble amb l'església al capdamunt des dels finestrals del convent de Sant Bartomeu.
 
1893. Bellpuig d'Urgell.
«Lo Teatro Regional», de 28 d'octubre (ddd-uab). 
Lo Mausoleu renaixentista de Ramon Folc de Cardona-Anglesola.
 
1893. Cervera (la Segarra).
«Lo Teatro Regional», de 30 de setembre (ddd-uab). 
La façana de l'antiga universitat, llavors ja desocupada des de mitjan segle.

1893. Cervera (la Segarra).
«Lo Teatro Regional», de 21 d'octubre (ddd-uab). 
Lo passeig de la Rambla, llavors sense asfaltar i sense els horrorosos blocs de pisos moderns.

1893. Lo Pilar d'Almenara (l'Urgell).
«Lo Teatro Regional», de 4 de novembre (ddd-uab). 
La vella torre de guaita medieval.

1 d'Octubre, 2024. Lo Pilar d'Almenara (l'Urgell).
(facebook)
 
1895. Agramunt (l'Urgell).
«Lo Teatro Regional», de 2 de març (ddd-uab). 
L'entrada a la vila pel pont del Sió.

1895. Bellpuig de les Avellanes (la Noguera d'Urgell).
«Lo Teatro Regional», de 26 de gener (ddd-uab). 
Sepulcre del comte d'Urgell Ermengol X, promotor al segle XIV del panteó de la casa urgellenca al monestir.
 
1895. Bellpuig de les Avellanes (la Noguera d'Urgell).
«Lo Teatro Regional», d'1 de feber (ddd-uab). 
Lo sepulcre del comte conqueridor urgellenc Ermengol VII, venut i traslladat a Nova York pocs anys després. 

1894. Monestir d'Avinganya (lo Segrià).
«Lo Teatro Regional», de 17 de novembre (ddd-uab). 
L'església i restes del convent en aquells anys. 
 
1893. Bellver de Cerdanya.
«Lo Teatro Regional», de 21 d'octubre (ddd-uab). 

1896. Espot (lo Pallars).
«Lo Teatro Regional», de 30 de maig (ddd-uab). 
Lo Tuc de Ratera, un colós de més de 2.800 m.

1894. València d'Àneu (lo Pallars).
«Lo Teatro Regional», de 12 de desembre (ddd-uab). 
Suposem que es tracta d'un racó del petit municipi camí del port de la Bonaigua.

1894. Lo Coll del Portilló (la Vall d'Aran).
«Lo Teatro Regional», de 17 de novembre (ddd-uab). 

1894. Bossòst (la Vall d'Aran).
«Lo Teatro Regional», de 24 de novembre (ddd-uab). 

1896. Bossòst (la Vall d'Aran).
«Lo Teatro Regional», de 18 de gener (ddd-uab). 
L'Hospital de Vielha, llavors encara a pler rendiment com a refugi per travessar pel port.
Dibuix de Pahissa.
 

[2607] Per la Catalunya del Vuit-cents: solsonenques


[2594] La Lleida dels anys 20 del segle XX

Posted by
Labels: , , , , , ,

20240526

[2587] La Cervera de 1810

 

1810. Cervera, la Segarra.
«Croquis de Cervera y sus Contornos» (BVD).
Mapa de la ciutat i rodals, de l'època de la Guerra del Francès. Encara llavors, los mapes, croquis i plànols geogràfics eren de procedència i ús militar. La ciutat encara era tancada dins les antigues muralles i s'allargassava per dalt del turó, des del vell castell, en desús ja llavors, i l'església i Paeria (10) fins a la Porta de les Verges o de les Oluges (1), poc més enllà de la mola de l'edifici de la Universitat (11).

1810. Cervera, la Segarra.
«Croquis de Cervera y sus Contornos» (BVD).

1810. Cervera, la Segarra.
«Croquis de Cervera y sus Contornos» (BVD).
Les rodalies de la ciutat, amb els camins que hi entraven i en sortien, i el riu d'Ondara, al sud. El plànol és orientat amb l'oest al nord, o més exactament cap al nord-oest, si ens fixem en la rosa dels vents de l'angle superior dret. 

1810. Cervera, la Segarra.
«Croquis de Cervera y sus Contornos» (BVD).
Detall de la factura del mapa amb aquest color vermellós de la ciutat que destaca sobre les ratlles fosques de les corbes de nivell dels tossals. Una preciositat.
Modernament, per sota d'aquest punt d'unió de les dos parts de la ciutat, s'hi va fer el túnel de la N-II, entre 1944-49, en aquella dura postguerra de fred, misèria i feixisme (espanyol).

1810. Cervera, la Segarra.
«Croquis de Cervera y sus Contornos» (BVD).

1810. Cervera, la Segarra.
«Croquis de Cervera y sus Contornos» (BVD).
La planta del vell castell cerverí i la Porta de Sant Magí (5), la Porta la Vall (6), la Porta de Santa Magdalena (7), la del Riu (8). Lo claustre quadrat visible a tocar del castell fora el de Sant Domènec. 

1810. Cervera, la Segarra.
«Croquis de Cervera y sus Contornos» (BVD).
Per la banda de la vall de l'Ondara, hi trobem indicat lo pont sobre el riu, lo Pont dels Pous, al camí de la Granyanella i també cap a Sant Pere, amb diferents masos i una secla que finia en una bassa.

1810. Cervera, la Segarra.
«Croquis de Cervera y sus Contornos» (BVD).
La Porta de Sant Cristòfol (3) amb lo camí ral que entrava a la ciutat pel raval de Sant Francesc, a on hi hagué un hostal.

1810. Cervera, la Segarra.
«Croquis de Cervera y sus Contornos» (BVD).
Tots els camins portaven a Cervera. La Porta dels Caputxins (9) amb lo convent allà mateix extramurs. També hi apreciem la Porta de les Verges (1) i la capella als afores. La Porta de Sant Francesc (2). A la cruïlla del camí de Guissona, una de les creus de terme de la ciutat. Altres creus: a la porta dels Caputxins (9), al camí d'Agramunt, i al raval de Sant Francesc i la porta de Sant Cristòfol, al camí ral. 

1810. Cervera, la Segarra.
«Croquis de Cervera y sus Contornos» (BVD).
Lo camí de Calaf i Manresa, amb una creu de terme a l'encreuament amb lo camí de Sant Martí.

1810. Cervera, la Segarra.
«Croquis de Cervera y sus Contornos» (BVD).
Lo Tossal de les Forques, i el camí que portava fins a una entradeta de la muralla. 

1810. Cervera, la Segarra.
«Croquis de Cervera y sus Contornos» (BVD).
Los molins cerverins sobre l'Ondara, arribant a Vergós.

«Els Portals de les muralles de la ciutat de Cervera», Anton Pedrós i Puig,
«Quaderns Barri de Sant Magí», núm. 31, pàg. 53-62, 2021 (enllaç).
Una reproducció aproximada de la muralla i portes de la ciutat, amb el plànol convenientment orientat al nord.





[2586] Una altra Cervera de Wijngaerde, 1563



Posted by
Labels: , , , ,
Subscriure's a: Comentaris (Atom)