Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Civitates. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Civitates. Mostrar tots els missatges

20170717

[1739] Quios, l'illa del Xiu

1588.L'illa de Quios/Χίος, Grècia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Vista de la ciutat cinccentista de l'illa de la Mar Egea davant la costa asiàstica turca. En els documents i cròniques medievals catalanes se l'anomenava com a l'illa del Xiu. Des del segle XIV fou administrada pels genovesos, els nostres acèrrims enemics a les mars mediterrànies. Al 1566, els otomans l'acabaven d'ocupar. Així doncs, en la data d'edició de l'atles, la ciutat ja havia capitulat. Hi residien uns dotze mil grecs i més de dos mil genovesos.

Darrerament famosa per haver estat una de les illes amb més recepció d'immigrants des de les costes turques, i on les ONGs hi van haver de fer grans campaments d'acollida.
1588.L'illa de Quios/Χίος, Grècia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Vista de la fortalesa emmurallada i de la ciutat sorgida al llarg del port. Nombroses torres defensives la protegien per terra i per mar. 
1588.L'illa de Quios/Χίος, Grècia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
El port natural de l'illa oferia un resguard esplèndid a les naus dels mercaders que s'arribaven fins a les costes asiàtiques i d'allà connectaven amb el comerç de la ruta de la seda fins a Orient.
1588.L'illa de Quios/Χίος, Grècia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
L'interior de l'illa és muntanyenc i a una quinzena de quilòmetres de la ciutat, hi ha el monestir medieval ortodox del segle XI de Nea Moni, reconegut modernament com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Potser això mateix és el que pretén recollir el gravat, amb l'església situada dalt del coll de muntanya.
1588.L'illa de Quios/Χίος, Grècia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Tràfec incessant al port de la ciutat. Les torres defensives disposaven totes de pont llevadís.
1588.L'illa de Quios/Χίος, Grècia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
El port natural era magnífic. Com sempre en els gravats d'aquesta col·lecció, hi apareixen un parell de figurants, vestits a la manera del país, probablement marxants. Es deia que la representació humana evitava que els otomans, per causa de sa religió musulmana que prohibia les representacions humanes, fessin ús d'aquests mapes i gravats per al seu profit militar. 
1588.L'illa de Quios/Χίος, Grècia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
La ciutat emmurallada era situada en un istme natural, protegida de nombroses torres amb artilleria. El conjunt fortificat data del segle X i hi havia l'església gòtica de Sant Jordi, convertida en mesquita des de l'ocupació musulmana, i arrasada per un terratrèmol al 1888. 
1588.L'illa de Quios/Χίος, Grècia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Llargues fileres de molins de vent aprofitaven l'energia eòlica marina. Tan moderns que semblen els molins eòlics actuals vora mar o dins del mar, i ja fa segles que existeixen!
1588.L'illa de Quios/Χίος, Grècia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detall del moll de fusta i d'una galera militar del segle XVI.
1327. Crònica de Ramon Muntaner, cap. 117.
S'hi exposa com l'almirall de la flota catalana Roger de Llúria recorregué tota la Mediterrània, inclosa l'illa de Xiu: «e puix, còrrec l'illa del Xiu, on se fa lo màstec...», amb anotació comercial i tot, que denota la fama de l'illa en els temps medievals. El màstec o màstic (grec, μαστίχα) és una pasta de resina mastegable, aromàtica, de color d'ivori, d'una planta endèmica que es cultiva a l'illa de Quios. Es pot consumir sense processar, encara que el seu preu elevat (venda al públic al voltant d'uns 180€/kg) fa que normalment s'utilitzi com a ingredient complementari a gelats, xiclets i altres dolços. Probablement, doncs, tants de molins eren dedicats a la fabricació de la pasta del màstic per a l'exportació.

20170511

[1699] Venècia, segle XVI

1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

Vista de la ciutat dels canals, ja ben monumental a l'època del Cinc-cents, quan la Sereníssima República dominava tot l'Adriàtic i el comerç amb l'Orient Mitjà, i disposava d'un hinterland o rerepaís que abastava fins al llac de Garda.

La Plaça de Sant Marc, amb les dues columnes on s'hi feia justícia, i l'esvelt campanar al costat de la seca o fàbrica de moneda (139). Al davant, el Palau del Dux i la torre del rellotge (135).
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

Mapa complet de la ciutat veneciana dins la llacuna gairebé tancada pels tómbols o túmuls, dipòsits de sediments en forma d'una estreta franja de terra que uneixen (o gairebé) diverses petites illes amb el continent.
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
La característica disposició dels canals i de les illes venecianes.
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Galions i galeres fondejats a l'interior de la llacuna, davant de la ciutat, curulla d'esglésies i campanars per totes bandes. 
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
La completíssima llegenda del mapa.
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
El Dux Serenissimo i tot son seguici. Li porten la cadira i el coixí i tot. La República veneciana disposava d'un sistema d'elecció comunitari des del segle XIII i fins a la seua extinció al 1797, a base de quatre eleccions consecutives en les quals es triaven una colla de ciutadans i se n'eliminaven d'altres, fins que al darrer sorteig quedava conformat el col·legi electoral de 41 prohoms que escollien el Dux. Es volia evitar de totes totes que el màxim càrrec esdevingués dinàstic i la influència excessiva d'alguna de les faccions de les famílies més riques i poderoses de la ciutat.
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detall de les illes a la banda exterior de la llacuna, en un primitiu Lido venecià.
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Alguns de les illes es feien anar com a llatzerets, és a dir, espais per a l'aïllament en quarantena dels viatgers arribats, per evitar la propagació de pestes i malalties.
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detall de les drassanes i arsenals de la ciutat, o hi apreciem els treballadors, els vaixells en construcció i algunes peces d'artilleria. 
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detall amb les petites illes de Burano i Murano.
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detall amb la part alta del Gran Canal.
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
La part continental de Campalto i de Mestre, on creixeria la ciutat modernament.
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
El gran meandre del Gran Canal, amb l'únic pont existent, el Pont de Rialto (150), que llavors era de fusta amb tot de botigues a sobre: «il Ponte de Rialto é di legno, con molte botteghe sopra dall'una et l'altra parte, et si apre due parte».
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detall de l'illa de Murano.
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detall de l'illa de Sant Jordi Major, San Giorgio Maggiore.
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detall d'una escena de pesca amb xarxa dins la llacuna.
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detall de Sant Joan Baptista, S. Gio. Battista.
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
La majoria dels ponts eren de fusta. La ciutat disposava fins i tot d'una estàtua eqüestre: «il signor Bartholamio Coglione» (sic). Bartolomeo Colleoni, qui fou un condottiero o mercenari al servei de la Sereníssima al llarg de tot el segle XV en les lluites amb Milà pel control del nord d'Itàlia.
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
El laberint de canals i ponts de la poderosa i refinada ciutat republicana.

20170324

[1661] Heidelberg al temps del Cinc-cents

1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

Vista de la ciutat alemanya medieval, ajaguda sobre el riu Neckar, al costat del qual hi ha les grans ciutats del tercer land més poblat d'Alemanya actualment. Fou la capital del Palatinat (Pfalz) des del segle XIII i Rupert I hi fundà la primera universitat alemanya al 1386 . 


La Universitat de Heidelberg tingué un paper destacat en l'era de l'Humanisme i de la Reforma protestant, i en el conflicte entre luteranisme i calvinisme. La Biblioteca hi fou fundada al 1421, i és la més antiga de tota Alemanya. L'abril de 1518, pocs mesos després de la proclamació de ses 95 tesis, Martí Luter fou rebut a Heidelberg per defensar-les a la Universitat.

1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

Vista des del turó de l'altre costat del riu, cap al sud. En aquesta imatge, doncs, el riu flueix cap a la dreta. A la marge septentrional, modernament s'hi transita per l'anomenat 'Philosophenweg', o Passeig dels filòsofs, des del qual hi ha les característiques vistes a la ciutat vella i el castell.

La ciutat medieval s'allargassava al peu d'aquest l'antic castell, i s'agombolava al voltant de la magnífica catedral gòtica. Riu avall, els ravals i els magatzems del port. Un preciós pont de pedra, cobert, donava accés a la ciutat.
1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

Detall del pont i de l'entrada a la ciutat, senyorejada per la catedral. La poca fondària del riu, en certes èpoques, devia permetre de remuntar les barcasses fluvials a força de mules, dins l'aigua!, tal com l'operació és dibuixada en el gravat. Tant degué sorprendre'l. 
1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

«Florentissima civitatis Heidelbergensis, Palatinatus metropolis, iuxta Neccarum posita».
1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

El magne castell, reconstruït com a palau en aquell segle després que un incendi destruís l'edifici medieval. 
1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

Detall del ferreny pont de pedra medieval, amb una gran i alta torre de defensa, i tot cobert de fusta. La porta principal de la ciutat era protegida de dos grans torres blanques amb teulada cònica negra, encara existents. Els bombardejos aliats de la II Guerra Mundial van respectar la ciutat, que ha pogut conservar ses monuments més característics. 
1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

Detall de les muntanyes i del raval de la ciutat, cap a l'oest, cap a on creixerà la ciutat modernament.
1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

Detall dels magatzems del port fluvial, i del raval extramurs. És curiós el detall de les teulades pintades totes de verd, potser perquè eren de pissarra negra reverdida de molsa.
1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

La part oriental de la ciutat, per on el Neckar arriba a la vila, al peu del castell. En aquesta banda del riu, hi trobem un camp de vinya, que devien abundar en les terrasses fluvials a tocar del riu.
1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

Detall de la ciutat, amb les agulles de les esglésies menors que sobresurten entre els teulats. Fora pont, una ermita rebia els viatgers.