Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Civitates. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Civitates. Mostrar tots els missatges

20191006

[2036] Canterbury, segle XVI

1588. Canterbury (Anglaterra).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
La bella catedral gòtica de Canterbury, capital religiosa del Regne Unit a causa d'ésser arquebisbal del líder espiritual de l'Església Anglicana, després de la reina, i, per tant, la segona capital cristiana de l'Europa occidental, després de Roma. Al segle XII, hi fou mort Thomas Becket, l'arquebisbe, a mans dels homes del rei, que volia limitar el seu poder eclesiàstic. Així hi començaren les peregrinacions, que Chaucer aprofità al segle XIV per inspirar-s'hi com a marc narratiu per a la seua seixantena de contes. 
1588. Canterbury (Anglaterra).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Els mapes de Braun sempre eren dibuixats amb figures del lloc i temps corresponents. A banda d'il·lustrar-ne els costums, l'acció tenia el propòsit amagat de fer inservibles els mapes als otomans, la religió dels quals els prohibia qualsevol representació humana. 

La primera ciutat romana (segle I ne) havia decaigut en els segles posteriors, fins que a la baixa Edat Mitjana tornà a revifar-se. S'encerclà amb una perfecta muralla circular, a bona part de la qual el riu Stour s'hi derivava perquè li fes de fossat.  
1588. Canterbury (Anglaterra).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detalls dels escuts anglès i de la ciutat, apel·lada Cantuarbury en llatí medieval. La trama urbana no era del tot plena, i sovint les illes de cases mantenien horts interiors, fet que la devia fer molt més sanejada i habitable que les altres ciutats del seu temps, en què sovint els carrers i les cases s'amuntegaven dins la muralla sense cap concessió urbanística a places i jardins.
1588. Canterbury (Anglaterra).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
«Urbs fertilis simae Angliae celebris Archiepiscopatus sede commendata».
1588. Canterbury (Anglaterra).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Retrat dels canterburians del Cinc-cents, en plena època elisabetiana i shakeaperiana.
1588. Canterbury (Anglaterra).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
El castell que guardava la porta principal de la ciutat. Probablement la torre hi degué funcionar com a torre de presó. Un braç del riu era desviat cap a l'est al peu de la muralla per reforçar-la amb el fossat.
1588. Canterbury (Anglaterra).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
A la part occidental, un altre braç del riu hi entrava per sota la muralla. S'hi aprecien molt bé els diversos ponts que ajudaven a creuar-lo. La ciutat havia arribat a tindre cap a 10.000 ànimes abans de la Pesta Negra de 1348, reduïdes a un terç després de la passa mortal. Al 1504 es va donar per acabada la construcció de la catedral, quan es va coronar la torre de la campana Bell Harry, després de 400 anys de començada. La demografia de la ciutat es refeu a poc a poc, però amb la dissolució dels monestirs decretada a mitjan segle XVI per Enric VIII tornà a perdre nombrosos habitants, frares i monges foragitats de ses comunitats religioses. La capella de sant Thomas Becket fou desfeta, les imatges del sant prohibides per la Corona a tot el país, el tresor i joies catedralicis traslladats a la Torre de Londres, i el pelegrinatge finit.

Només al segle XVII, l'arribada de centenars de refugiats religiosos francòfons protestants hugonots, fugits de persecució al continent, va permetre la lenta recuperació demogràfica i econòmica de la ciutat. 
1588. Canterbury (Anglaterra).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detall del riu Stour, que rega el sud-est d'Anglaterra, en el seu pas desviat intramurs.
1588. Canterbury (Anglaterra).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detalls de la trama urbana, molt poc atapeïda, a la qual cosa hi ajudà la destrucció d'edificis que comportà la supressió dels monestirs de 1540. 

El net i clar traç del dibuix dels artistes de l'editor Braun i l'acoloriment dels verds camps i les rogenques teulades donen a tota la composició una extraordinària bellesa. Fins i tot, sembla que alguns camps són més grocs que verds, com assenyalant que potser eren de terra i no de gespa. Les blavoses teulades de zenc dels edificis religiosos acaben de donar l'atractiu acoloriment del plànol als ulls de l'espectador, que malgrat els segles transcorreguts se sent transportat al brogit d'aquells carrers. Això és l'únic que ens hi cal afegir, car cap activitat humana no hi és representada ni en els camps ni en els carrers ni al riu. Ple de molins a sa riba, si ens hi fixem. 

20180827

[1879] Brussel·les, segle XVI

1582. Brussels - Bruxelles (Brussel·les, Bèlgica).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Capital històrica de la Lovaina medieval, amb una característica i monumental muralla circular i fossat. Al segle XV, es convertí en la capital del Brabant i seguidament dels Països Baixos. A l'època en què fou fet el plànol de Braun, era capital del domini espanyol. En iniciar-se la rebel·lió de Guillem d'Orange al 1576, passà a ser la seu dels unionistes proespanyols. Les singulars ironies de la història n'han fet ara, com a capital de la UE, seu del nostre Govern de la República a l'exili, que esperem de veure retornat a Catalunya amb tots els honors (i poders).
1582. Brussels - Bruxelles (Brussel·les, Bèlgica).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
El text en destaca les fonts, «lympidissimis abundat fontibus, quorum septem hic publici inveniuntur», corresponents a les set parròquies de la ciutat.
1582. Brussels - Bruxelles (Brussel·les, Bèlgica).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
El mapa ve presidit amb el Leo Belgicus del ducat de Brabant i l'escut de Sant Miquel de la ciutat.
1582. Brussels - Bruxelles (Brussel·les, Bèlgica).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Les llegendes del plànol, amb els principals indrets de la ciutat, «urbs aulicorum frequentia, fontium copia, magnificentia principalis aulae».

1582. Brussels - Bruxelles (Brussel·les, Bèlgica).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
La ciutat vella al voltant de l'ajuntament a la Grote Markt o Grand Place, on la inquisició (espanyola) cremava en aquell segle els dissidents calvinistes. Brussel·les s'havia dotat cap al 1550, amb autorització reial de Carles V, de connexió fluvial amb el mar amb un canal de quatre rescloses.
1582. Brussels - Bruxelles (Brussel·les, Bèlgica).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detall del gran Mercadal de Brussel·les, Grote Markt.
1582. Brussels - Bruxelles (Brussel·les, Bèlgica).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
La catedral de Sant Miquel i Santa Gúdula (Goule), en un extrem de la vella ciutat medieval. L'esplendor medieval de Brussel·les es comprova amb el gran nombre d'edificis gòtics: «la catedral (1220-segle XV), amb interessants vitralls del segle XVI, les esglésies de Notre-Dame-de-la-Chapelle (1216-segle XVI), amb el sepulcre de Pieter Bruegel el Vell, Notre-Dame-des-Victoires (segle XV) i Notre-Dame-du-Sablon (1304-segle XVI), i la casa de la ciutat (1402-54), amb una esveltíssima torre central dins el conjunt de la Grand’ Place o Groote Markt. A la mateixa plaça també hi ha la Casa del Rei, reconstruïda al segle XIX» (enciclopèdia.cat).
1582. Brussels - Bruxelles (Brussel·les, Bèlgica).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detalls del primitiu canal de Willebroek que travessava la ciutat i la unia al mar. S'hi veuen alguns macips arrossegant fustes, algunes grues de descàrrega i alguns vaixells atracats. Diferents ponts al llarg del pas del canal per dins la muralla connectaven les dos parts de la ciutat. 
1582. Brussels - Bruxelles (Brussel·les, Bèlgica).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detalls de la trama urbana de la ciutat cinccentista, sobre la qual el Duc d'Alba, en nom del rei espanyol Felip II infligí una severa repressió contra els protestants i republicans brabants. 
1582. Brussels - Bruxelles (Brussel·les, Bèlgica).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detalls de diverses portes fortificades d'accés a la ciutat, ben protegida pel gran fossat, només franquejable pels ponts ben salvaguardats de grans torres defensives.
1582. Brussels - Bruxelles (Brussel·les, Bèlgica).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Igual que passà a Barcelona, la segona muralla de la ciutat encara no s'havia omplert a final del segle XVI, i les grans vil·les amb horts ocupaven l'espai entre la ciutat i els nous murs. 
1582. Brussels - Bruxelles (Brussel·les, Bèlgica).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detalls del primer canal navegable, amb el pas de peatge a l'entrada de la muralla, i el camí de sirga que estirava els vaixells aigua amunt quan el vent no devia ésser suficient. 
1582. Brussels - Bruxelles (Brussel·les, Bèlgica).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Llarga descripció de la ciutat en llatí. Les grans ciutats comercials del centre i nord d'Europa, plenes de rics burgesos i comerciants, eren el mercat natural per a aquesta obra. A banda de disposar dels diners per adquirir-la, tenien el desig de saber i conèixer com era el món, de situar-s'hi i de relacionar-s'hi comercialment.

20180322

[1818] Buda i Pest, segle XVII

1617. Buda i Pest (Hungria).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
L'actual capital hongaresa amb les dos viles tancades entre murs al començament del segle XVII i separades pel Danubi en aquesta bellíssima imatge siscentista del darrer volum del cartògraf alemany. Oficialment no s'unirien en una sola ciutat fins al segle XIX.
1617. Buda i Pest (Hungria).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
«Buda, Citeriors Hungariae caput regni auita sedes, vulgo Ofen». La capital del Regne hongarès, coneguda en alemany col·loquialment com a Ofen.
1617. Buda i Pest (Hungria).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI). 
1617. Buda i Pest (Hungria).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Un pont de barques sobre el Danubi unia Buda, al marge dret del riu, i Pest, a l'esquerre. Això vol dir que el gravat és pintat amb orientació cap a l'Oest a dalt i, per tant, el Danubi flueix cap al Sud, és a dir, cap a l'esquerra de la vista, en sentit contrari a les lletres.
1617. Buda i Pest (Hungria).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Des de gairebé feia un segle, les dos ciutats havien caigut en poder de l'imperi otomà, que, com és ben sabut, conqueriren Constantinoble al 1453 i arribarien ben bé a les portes de Viena. Pest, a la part oriental, quedà dins l'imperi otomà des del 1526, mentre que Buda resistí arraulida al peu del castell fortificat uns quinze anys més. Les ciutats no foren reincorporades als territoris dels Habsburgs, reis titulars d'Hongria, fins al 1686.
1617. Buda i Pest (Hungria).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
El palau reial (B), llavors seu del governador otomà, i l'antiga catedral (C), esdevinguda mesquita. Els minarets dominen l'horitzó de la ciutat, amb tot de soldats pels carrers, com si se'n volgués destacar l'ocupació militar.
1617. Buda i Pest (Hungria).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detalls del castell, constituït com una mena de ciutadella sobre la ciutat estesa fins al iru. 
1617. Buda i Pest (Hungria).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Les barques indiquen la navegabilitat del Danubi i la importància cabdal com a via de comunicació en aquella part d'Europa. A la seua riba, un gran barri portuari s'hi havia desenvolupat.  
1617. Buda i Pest (Hungria).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Una de les gran illes del Danubi a l'entrada de la ciutat, protegida per una gran torre fortificada amb artilleria. 
1617. Buda i Pest (Hungria).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
La part oriental del Danubi, amb la ciutat de Pest, una mena de gran Cappont fortificat per a la protecció del pas del riu, amb els minarets de les mesquites sobrevinguts als campanars de les antigues esglésies.
1617. Buda i Pest (Hungria).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
El governador turc de Buda amb un dels seus generals. L'impacte de la irrupció otomana a Europa fou molt fort al llarg dels segles XVI i XVII, mentre la Cristiandat dirimia la puga sagnant entre catòlics i protestants pels immensos camps de batalla europeus.