Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xina/China. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xina/China. Mostrar tots els missatges

20250829

[2699] La Xina del segle XVII

 

1626. La Xina del segle XVII.
«The kingdome of China», John Speed (enllaç).
El mapa de John Speed presenta, a través d’una mirada europea del segle XVII, una Xina encara misteriosa, plena d’elements històrics del període Ming, i també llegendaris. És una font d’informació geogràfica, etnogràfica i cultural, i alhora una mostra del (des)coneixement europeu sobre l’Àsia oriental al principi de l’edat moderna. S’hi barregen detalls acurats (com l’enumeració de províncies o la presència de la Muralla) amb errors icònics (Corea com a illa) i imaginaris literaris.
Fou publicat per John Speed un parell d'anys abans de morir, a l'obra Prospect of the Most Famous Parts of the World (‘Perspectiva de les parts més famoses del món’), primer atles signat per mà d'un anglès, i que incorpora textos descriptius que ens mostren lo punt d'informació que en què la cartografia europea se trobava. Se'l considera lo cartògraf o cosmògraf més prestigiós del període dels Stuarts a Anglaterra. Gran part dels gravats es van realitzar a Amsterdam, al taller del gravador flamenc Jodocus Hondius.

1626. La Xina del segle XVII.
«The kingdome of China», John Speed (enllaç).
(Cliqueu sobre la imatge per engrandir-la).
Hi podem observar la regió xinesa separada de l'Índia per la gran serralada de l'Himàlaia. A l'est, Corea (com a illa) i Japó. La sanefa s'aprofita per mostrar individus i indumentària de la regió, i ciutats i costums propis, que els aporten una narrativa descriptiva que se suma als textos informatius que s'incorporen al mapa.
Los mapes del taller d'Hondius són d'una espectacular bellesa, amb los marges decorats i sovint amb imatges de ciutats i persones, i tots de tonalitats ben acolorides. Les línies de la costa, de diferents colors, marques los diversos països. Los cursos fluvials i llacs interiors i les serralades hi són també molt ben detallats, i en conjunt doten la representació d'una certa profunditat i textura visuals. 
S'hi dona el nom de les províncies prou aproximat: Cantam/Guangdong, Quancii/Guangxi, Chequiam/Zhejiang, Quicheu/Guizhou, Fuquam/Huguang, Honao/Henan, Xanton/Shandong, etc.

1626. La Xina del segle XVII.
«The kingdome of China», John Speed (enllaç).
Carros amb veles per a viatges terrestres, sense animals de tir. 

1626. La Xina del segle XVII.
«The kingdome of China», John Speed (enllaç).
Detalls de la ciutat de Macau, port de possessió portuguesa des de mitjan selge XVI.

1626. La Xina del segle XVII.
«The kingdome of China», John Speed (enllaç).
La ciutat costanera de Quinzay, actual Hangzou (capital de la província de Zhejiang), que l'explorador venecià Marco Polo va definir com la 'ciutat del cel'.

1626. La Xina del segle XVII.
«The kingdome of China», John Speed (enllaç).
Costum executori, a l'estil de la crucifixió del messies cristià. Tant si era cert com no, la sola imatge predisposava els europeus contra uns bàrbars xinesos, que executaven igual que els romans. A més, amb lo mateix detall de la llança clavada al costat del reu.

1626. La Xina del segle XVII.
«The kingdome of China», John Speed (enllaç).
Vaixell europeu i d'un junc, vaixell tradicional xinès. L'oceà és presentat com a espai perillós amb la presència d'un peixot monstruós.

1626. La Xina del segle XVII.
«The kingdome of China», John Speed (enllaç).
La regió de costanera de Guangdong, amb Canton i Macau. La punta de l'illa de Luçònia, actual Luzon, Filipines, també s'hi aprecia.

1626. La Xina del segle XVII.
«The kingdome of China», John Speed (enllaç).
Corea presentada com a illa i les illes nipones.
 
1626. La Xina del segle XVII.
«The kingdome of China», John Speed (enllaç).
Detall de la muralla xinesa: «a wall 0f 400 leagues», per separar la Xina dels tàrtars. Les terres desconegudes són poblades d'éssers fantàstics.


1626. La Xina del segle XVII.
«The kingdome of China», John Speed (enllaç).
Les terres desconegudes són poblades d'éssers fantàstics.

1626. La Xina del segle XVII.
«The kingdome of China», John Speed (enllaç).
L'Índia partida per l'enorme delta del Ganges, amb la ciutat de Calcuta a la costa del golf de Bengala.

1626. La Xina del segle XVII.
«The kingdome of China», John Speed (enllaç).
Nord enllà de la muralla xinesa, s'hi emplaça la terra de Catai, regne del Gran Kan, amb la gran capital Cambalu, de 28 milles de perímetre. Al retall de sota, hi apareix una Paquin. La duplicitat mostra com encara al segle XVI hi havia dubtes sobre la identitat de l'antiga Catai de Marco Polo, que no acabava d'assimilar-se a la Xina que s'anava descobrint.

1626. La Xina del segle XVII.
«The kingdome of China», John Speed (enllaç).
Homes i dona xinesos.

1626. La Xina del segle XVII.
«The kingdome of China», John Speed (enllaç).
Soldats japonesos amb una mena d'arcabús a l'espatlla, que poc recorden els samurais.

1626. La Xina del segle XVII.
«The kingdome of China», John Speed (enllaç).
Home i dona del regne de Pegu, al Myanmar.




20110511

[9] La impossible tulipa negra

«La impossible tulipa negra» és un mapa, el mapa de Matteo Ricci, imprès el 1602. Aquest és el nom que en el món de la cartografia se li ha donat per la seua raresa i mides grans. El nom original: Kunyu Wanguer Quantu (xinès : 坤舆万国全图), o Carta geogràfica completa de tots els regnes del món.

El cartògraf fou un jesuïta italià desplaçat i integrat a la Xina del darrer terç del segle XVI i començament del XVII, el qual posà la seua sapiència al servei de l'emperador. Per als detalls de les diverses versions, de les desaparegudes i les conservades, de les impressions i reimpressions, us adreço bonament a la Wikipèdia, on també podreu informar-vos més al detall de la personalitat, vida i aventures d'aquest emigrant europeu al llunyà Orient.

Com bé sabeu, en l'actualitat el flux migratori és ben a l'inrevés. Però també sabeu com la Xina no fa gaires setmanes ha atès la segona posició en el rànquing de potències econòmiques del món mundial. I que els autoanomenats experts en l'autoanomenada disciplina d'economia preveuen que en un futur proper aconseguirà la primera i tot, deixant enrere el lideratge nord-americà del passat segle XX.

Per tant, el melic del món es desplaça cada cop més lluny de nosaltres, cosa que contravé la comprensible tendència natural de la persona de creure's que tot gira al seu voltant. Observem com quedarà el mapamundi a partir d'aquest mapa històric xinès, el primer que dibuixava el món complet des de la seua òptica geopolítica, que diríem ara. Anem-nos-hi acostumant, i si pot ser anem-ho madurant per no perdre-hi pistonada.
1602. Matteo Ricci. «La impossible tulipa negra».
1602. Matteo Ricci. «La impossible tulipa negra». 

Preguem que si hi ha algun lector xinès o no, però que sàpiga xinès (si és que amb el xinès actual es pot interpretar la grafia de fa quatre-cents anys, i perdoneu la meua ignorància en aquesta qüestió), doncs que vulgui traduir-nos com anomenaven aquest nostre pobre, brut, trist, dissortat cul de món. Entre els Pirineus i l'Ebre, ben destacats en el mapa, en una impressió acolorida preciosa, oi?