Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Camarasa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Camarasa. Mostrar tots els missatges

20170418

[1680] Energia elèctrica pallaresa (i urgellenca): Camarasa, 1920

1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
La inauguració del pantà de Camarasa, amb l'aigua de procedència pallaresa i les instal·lacions en una de les poblacions estratègiques del Comtat d'Urgell històric, s'afegia a la llista de treballs hidroelèctrics que la Canadenca anava executant al llarg i ample del país, amb gran admiració internacional pels números i tècniques dels projectes. Cap menció a la desprotecció de la gent del territori, un cop passades les obres i les promeses, ni als danys mediambientals irreparables.


L'embassament de Camarasa colgà els darrers vint quilòmetres de la Noguera Pallaresa, ben bé fins al mateix aiguabarreig amb el Segre, a les parets del congost del Mu, en un espai d'incalculable valor ambiental i paisatgístic. 
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
La impressionant presa de ciment de Camarasa, de 101 m (la més alta d'Europa al seu moment) amb l'espectacle eixordador del sobreeixidor lateral. A la dreta del riu, esquerra de la imatge, s'hi aprecia el carrilet per on pujaven les vagonetes amb material i personal fins al nivell superior de la presa. S'obririen els túnels i la carretera que hi puja i hi passa, allargada cap al Doll a final del segle passat.

L'alegria econòmica només durà el temps que s'allargaren «els anys dels treballs». Un cop acabades les obres, els beneficis del salt, que una corporació elèctrica (de la casta espanyola) es continua embutxacant després de cent anys, s'esvaïren com el fum. 
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Descripció de l'obra.

«Els aspectes tècnics de la construcció de la presa de Camarasa els coneixem pels estudis de Josep M. Martínez, i la de Sant Llorenç de Montgai, per Sánchez Vilanova. Es va haver de construir primerament la carretera des de Balaguer fins a Camarasa. Riegos va bastir després la carretera entre Camarasa i els Dos Rius pel marge esquerre del Segre, que tingué un cost elevat perquè el pas era estret i calgué edificar ponts i murs de contenció. La carretera finalitzava en una passarel·la que travessava el riu i era utilitzada pel pas de persones. Ja a l'obra, i al marge dret del riu, es va construir un funicular per poder remuntar les càrregues que abastien una planta per a la fabricació del formigó in situ. 

«A l'alçada superior de la presa actual hi havia una sèrie de trams de ferrocarril de via estreta, amb locomotores per transportar materials de l'obra, completaven la part principal de la instal·lació dos espectaculars blondins [grues penjades per cables] que permetien el trasllat i material d'un marge a l'altre del riu la Noguera Pallaresa, així com al cos de la presa. Algunes màquines utilitzades, com les grans excavadores, procedien de les obres del canal de Panamà. Molts dels materials i maquinària necessaris per a l'obra van arribar fins a Balaguer amb el tren de la Sucrera de Menàrguens i fins a l'obra mitjançant els famosos trens Renard. L'any 1918 es va edificar el pont d'accés a la central amb material reaprofitat del ferrocarril de Sarrià» (CEL).
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Descripció tècnica de l'obra.


«L'època de construcció de la presa i la central és coneguda a Camarasa com 'el temps dels treballs', i va suposar un trasbals important en la vida local. Van arribar a la localitat gran quantitat de treballadors, es calcula que uns 3.000. Els testimonis orals expliquen que eren homes joves, molts dels quals dormien a les cases del poble, a les palleres o als corrals, d'on els pagesos havien tret les gallines per dur-les a l'era. N'hi havia que anaven a dormir a la Maçana i a Sant Llorenç de Montgai. Els caps s'hostatjaven a les cases importants i els capatassos llogaven habitacions. A Camarasa augmentaren els serveis i s'establiren més botigues (per exemple, es van duplicar les carnisseries i pastisseries, que llavors eren quatre); també acudien camions de venda ambulant diàriament.

«Per atendre els ferits a l'obra l'empresa Riegos va habilitar primer una tenda de campanya al pla del Llenç (prop del pont vell). Després va construir el campament de l'Hospital, on a més hi havia un servei de menjador econòmic per als treballadors, una botiga i una caserna de la Guàrdia Civil que vigilava les obres. Als segons campaments van construir-se les vivendes dels enginyers encarregats de l'obra, que després van aprofitar els caps de la central. Les cases d'estil colonial anglosaxó estaven envoltades per jardins victorians».


La generació que treballava als Dos Rius ha estat descrita de manera molt gràfica per un testimoni oral: 'Quan els treballadors plegaven a les cinc de la tarda durant una hora la carretera de la Central a Camarasa es veia fosca de la gent que hi baixava fins al poble'. Durant els treballs va arribar la llum al poble. Van augmentar els cafès i també el joc; fins i tot hi havia jugadors professionals. La prostitució va acompanyar el fenomen demogràfic. Hi havia sis locals on s'hi exercia amb més o menys categoria: uns eren locals d'artistes, altres només cases de prostitució. Hi havia prostíbuls al nucli urbà, com el cafè la Maña, al carrer de Sant Antoni, on encara es pot veure restes d'un grafit que anunciava un 'servicio esmerado', però s'ubicaven preferentment a la carretera que duia a la central: la Madame, el Merendero; la mateixa Maña s'hi va traslladar» (CEL).
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
La coronació de la presa, per on passa l'actual carretera del Doll, i el monumental salt d'aigua del sobreeixidor.
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Plànol «du barrage et de l'usine», de la presa i de la fàbrica de llum. 
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Més detalls tècnics.
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Vista de la presa en construcció.
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Més detalls tècnics.
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Vista de la presa des de dalt de la muntanya a la banda dreta de la Pallaresa.
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Vista a l'aiguabarreig, a tocar del qual on s'hi construí la central. El Segre baixa de l'esquerra, pel congost del Mu, i la Noguera s'hi afegeix allà mateix. 
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Més detalls tècnics.
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
La vista ara és de dalt de la paret del Mu, amb el Segre als peus i el darrer tram de la Noguera, tot ocupat pel nou embassament i ses instal·lacions. 
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Detall de la presa, de la central on cauen les conduccions d'aigua per a la força, i del carrilet de vagonetes que pujava al nivell superior. L'aiguabarreig format durant cents de mils d'anys desaparegut en un tres i no-res en nom del «progrés».
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Vista del sobreeixidor amb alguns capatassos i directius de la Canadenca.
1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Vista d'un dels sectors de derivació de l'aigua.

20160712

[1469] Pantà de Camarasa, 1924

1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Vista de la central de Camarasa sobre el congost del Mur, a la confluència de la Noguera Pallaresa amb el Segre.
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Les cases dels dirigents de la central, que el cartellet anomena 'empleados'.
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
En aquell temps, els 90 m d'alçada de la presa la convertien en la segona del món. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Vista de l'edifici de la central just a la unió amb el Segre. A la dreta del congost, el sobreeixidor i del caminet que portava fins a la presa des del funicular de vagoneta que es construí en aquesta banda. El 'vertedero' o sobreeixidor estava calculat per abuidar cap a 2.000 m cúbics/segon, molt més, es deia, que el cabal noguerenc en temps d'avingudes. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Els reials hostes (espanyols) dalt la presa.  
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Dos vistes del sobreeixidor en plena evacuació. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Obres de la gran canonada del salt de la central, de 4 m de diàmetre.
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
La central de Camarasa havia estat construïda l'any 1920 per la canadenca Barcelona Traction, Light and  Power Company Limited, que en invertir també a les companyies distribuïdores de tota l'àrea barcelonina, disposava del cicle tancat, des de la producció al consum. Un negoci rodó. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
L'edifici de la central hidroelèctrica. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
El pantà té uns 20 km de llargada. A la imatge, l'antic pont penjant de la Baronia de Sant Oïsme. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
La llanxa en què el monarca (espanyol) recorregué les aigües del pantà de Camarasa.
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Les roques del Bisbe sobre les aigües del pantà, a l'alçada de Santa Linya.
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Les aigües cobreixen les pedres d'Oroners, poble que hagué d'ésser evacuat per la construcció de l'embassament.