Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cappont. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cappont. Mostrar tots els missatges

20180127

[1797] La tercera Banqueta, la de postguerra

Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
Vista del carrer lleidatà un cop aixecat el primer petit "gratacel" de la ciutat, el «Montepío» de la Caixa d'Estalvis de Lleida, de gairebé 150 m. d'alçària La Banqueta encara no ha estat eixamplada i s'hi veuen els pilars decoratius de la urbanització feta a començament dels anys 20. 
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
La foto me la fa arribar l'Henricus Botel de Saxonia (Dionís Gutiérrez i Rosich), impressor jubilat de la Diputació, i que havia treballant d'aprenent a la Impremta Comercial de Jordi i Antonio Mayor Saura. S'hi pot veure en detall el carrer des de la Paeria fins a la botiga Baiget. Al costat de la Paeria i a sota de «Géneros de Punto Camilo Adell» hi havia la Impremta Comercial, la botiga de bicicletes Mazarico, el Restaurat Rialto, una casa de venda de petroli i carbó (Casa Wenceslao Riu, amb el dependent de tota la vida que era el Sr. Ramon de la pipa), i l'encara avui vigent casa Baiget de làmpades i bombetes. 
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
Detall de la Banqueta davant del restaurant Rialto, que tenia una marquesina per a aparcament de vehicles a tocar de la balustrada, en francès per a turistes: «parcage pour voitures». Tota la retolació era obligatòria en la llengua que els feixistes anomenaven «del imperio», car aquella dècada la repressió i persecució franquista (espanyola) era forta i dura.
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
Detall de la Casa Melcior modernista en aquells temps. El camió de carbó, aparcat davant la botiga del Baiget. Llavors n'era el combustible principal, a banda la llenya. De gasoil i gas per a calefacció, encara no n'hi havia.
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
El nou pont de la ciutat s'havia inaugurat al 1947. Seguidament, el «Montepío» passà a dominar l'horitzó urbà de la ciutat. A començament de la dècada dels 50, en plena reconstrucció de part del règim feixista (espanyol) de la ciutat ensorrada per la revolta feixista (espanyola), arribà el torn de reurbanització de la Banqueta.
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
Es començà a reomplir el terraplè per eixamplar la banqueta, que s'allunyà encara més dels límits medievals de la ciutat, al peu de les cases del carrer Major. Alguns establiments, com el llegendari restaurant de La Rada, aprofitaren per tombar la balustrada dels anys 1920 i ampliar l'espai de terrassa i aparcament de vehicles, llavors encara escassos. Pensem que la N-II, eix viari fonamental per a l'Estat franquista (espanyol) encara hi passava, i hi passarà fins a la construcció del pont dels instituts al començament dels anys 1970.
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
Detall del pols ciutadà a l'Avinguda Blondel de mitjan segle XX. El trànsit incessant aniria arribant a poc a poc, sobretot a partir de la dècada dels 60 i 70, un cop ja ampliada la Banqueta.
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.El terraplè d'ampliació de la Banqueta en plena construcció. S'hi veuen ben bé els tendals dels aparcaments de vehicles de La Rada, en primer terme, i del Rialto més per amunt.
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
Detalls de l'ampliació de la Banqueta, on encara apreciem un tros de la l'artística balustrada dels anys 20 dempeus. Més enllà del pont, l'edifici del Gobierno Civil (espanyol), de començament dels 60, encara no hi és.
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
Les escales d'accés al riu de la balustrada dels anys 20. Al fons l'ampliació d'aparcament a la nova banqueta del restaurant La Rada.
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
Preciosa vista aèria de la Rambla de Francesc Macià i de l'Avinguda de Bl0ndel, tot just començada l'ampliació. S'hi acabaven de plantar els plataners de la Rambla, llavors dita, espanyolíssimament, «de José Antonio». La cantonada de la baixada de Santa Marta, encara per construir.  
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
Detalls de les obres de la Banqueta de postguerra. Les imatges ens permeten de fer-nos una idea cabal del gran espai guanyat al riu respecte de la llera secular. 
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
L'antiga Banqueta a punt per a l'ampliació. A banda del «Montepío», observem com les cases que s'adossaven a l'antic Hospital s'han enderrocat i deixen veure les quatre cantonades, amb la catedral al darrere.
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
Detalls de la Lleida dels 50, amb la futura Av. de Madrid a tocar del Segre, quan la nova banqueta s'haurà eixamplat, de la Catedral i de l'Hospital de Santa Maria medieval, i del Convent del Roser, amb tot el carrer Cavallers ben marcar a la trama urbana.
Anys 1940. Avinguda de Blondel, Lleida.
La vella Avinguda Francesc Macià, dita de Cabrinety abans de la guerra i de José Antonio després, amb l'antic arbrat del segle XIX, quan amb l'Alcalde Fuster començà la urbanització de les antigues muralles, que ací eren formades pels darreres de les cases del Carrer Major, amb les antigues adoberies i el Noguerola lliscant-hi fins a desguassar al Segre.
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
La Banqueta encara és estreta i els automòbils gairebé tomben davant de l'Hotel Pal·las, llavors dit, és clar, «Palacio». A l'esquerra, però, s'hi observen els nous arbres plantats al talús guanyat al riu. La urbanització ja s'havia acabat, però el trànsit encara circulava com antigament, pendent de reordenació. 
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
La famosa peanya de l'urbà amb el característic salacot blanc, i dins la petita garita elevada i protegida del sol i la pluja, des d'on es dirigí el trànsit d'entrada a la ciutat durant dècades. La imatge ja mostra més moviment de vehicles, sobretot de motocicletes i vespes, senyal inequívoc que ens acostàvem a la dècada prodigiosa (socialment) dels 60. Un Renault Gordini
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
La nova Banqueta ja perfectament alineada, en una imatge presa ja des de l'edifici del Gobierno Civil franquista. Al fons, s'observa la nova "avinguda" guanyada al riu, que se'n dirà «de Madrid», i que passarà a ser la nova calçada de la N-II. Hi observem com encara els cotxes giren a l'esquerra ben a prop de les cases.
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
L'àmplia i elegant nova Banqueta aviat serà envaïda de cotxes i trànsit. 
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
La nova Banqueta davant la cantonada amb el carrer Cavallers i els «Cines Cataluña».
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
La nova Banqueta ja ampliada i urbanitzada de manera més austera i sòbria que la seua predecessora dels anys 20. Els aparcaments s'han anat ampliant, el nombre de vehicles s'ha incrementat sensiblement. La N-II encara circula per dins l'Avinguda de Blondel. 
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
La nova balustrada, encara avui existent, de la Banqueta, només amb el canvi d'estil dels fanals d'enllumenat. El Gobierno Civil ja presidia la Lleida oficial, franquista i grisa (malgrat l'arribada del color) d'aquells anys del final de l'estraperlo. 
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
Els aparcaments de vehicles des d'una altra perspectiva.
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
La Banqueta ampliada, ja acabada. 
 
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
Detalls de la banqueta recentment ampliada, però encara amb el trànsit de la carretera cap a l'interior de l'Avinguda Blondel.
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
La imatge de la nova Banqueta des de dalt de l'edifici del «Montepío».
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
La vista acolorida i elevada de la nova ampliació. 
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
La carretera antiga, encara enllambordada i no quitranada, davant la Plaça Sant Francesc, que encara resta idèntica.
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
La fauna automobilística de seguia es farà ama i senyora de la nova ampliació. Els nous models conviuen amb els vells, i les velles persianes de corda tirades damunt els balcons viuen ses darreres jornades. Ja no s'hi veuen els llançols blancs estesos al sol de dècades enrere. Comencen a tancar els antics pisos habitats i només restaran amb vida els baixos comercials. I així fins avui, sense remei encara. 
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
L'Avinguda de Madrid és terreny tot guanyat al Segre. Allà hi circularà la N-II, que tombarà en sec al final per pujar per l'Avinguda Catalunya i llavors girar a l'esquerra pel carrer Acadèmia. Els 600 envaeixen, finalment, els carrers. Al solar de l'antic mercat de Sant Lluís, un dels blocs de pisos més alts i desplaents de la ciutat, al pati interior del qual s'instal·larà la futura estació d'autobusos als anys 70.
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
La nova reordenació del trànsit ja del tot completada a la flamant nova avinguda. 
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
Detall de la nova avinguda, ja gairebé idèntica a l'actual. Només una remodelació de la jardineria, amb unes fonts ornamentals que mai no han funcionat, i quatre retocs més la distingeixen de la del final de segle i començament del XXI.
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
Nous usos del Segre amb la nova Banqueta al darrere. Les barquets i el riu, al seu pas per Lleida, sempre han estat poc amigues. Assignatura pendent per a la ciutat, que la moderna canalització de final de segle tampoc no resoldrà. 
Anys 1970. Avinguda de Blondel, Lleida.
La primera circumval·lació de la N-II, que anà a retombar a un nou pont, el tercer (comptant el del ferrocarril) en la història de la ciutat, cap allà davant de l'institut. Aquesta serà l'esplanada de les firetes de la meua infantesa. A la dreta, marge esquerre del riu, el vell xoperal, allà on l'Aplec del Caragol començà a caminar. 
Anys 1970. Avinguda de Blondel, Lleida.
La nova Lleida dels grans blocs de pisos s'imposa. Els barris començaran a créixer, tant que quedaran irreconeixibles, com el Cappont. A la imatge, el vell i centenari camí d'Albatàrrec.
Anys 1970-80. Avinguda de Blondel, Lleida.
Just davant de la cruïlla amb l'Avinguda de Catalunya, s'hi farà als anys 90 el quart pont de la ciutat. Aquesta és la Lleida de quan era petit: l'Avinguda de Blondel, antigament carrer guanyat al riu, ha quedat com un carrer interior, amb poc trànsit, que s'ha desplaçat a l'Avinguda de Madrid. Per aquí, centenars de vegades, amb el cotxe de línia (que ens pagàvem de la butxaca, a vegades amb beca de transport del «Ministerio» espanyol) que ens portava del poble i ens deixava a l'estació d'autobusos, d'on enfilàvem a peu, fes fred o calor, fins al «Instituto de Bachillerato», aviat nomenat en homenatge al poeta Màrius Torres, un cop vençuda la desgràcia de l'època franquista (espanyola).
Anys 1980. Avinguda de Blondel, Lleida.
Per facilitar el pas dels nombrosos estudiants cap als tres instituts del camp escolar, s'hi construí un pas elevat, que els joves no faran mai servir: continuaran travessant a ramats pel semàfor del passatge dit, per això, dels Estudiants, que pel carrer de l'Historiador Josep Lladonosa, dona davant mateix del primer institut. Ara ja no queda cap pati per edificar, ni a l'un costat ni a l'altre del riu.
Anys 1970. Avinguda de Blondel, Lleida.
L'Avinguda de Blondel, de nit. Després de més de dos-cents anys de la seua creació, continua essent una de les artèries ciutadanes principals de la ciutat, tot i els canvis i ampliacions sofertes, o precisament per això mateix.
Anys 1980. Avinguda de Blondel, Lleida.
L'última gran intervenció a l'Avinguda fou la construcció del pàrquing soterrat, amb unes obres que s'allargaren més del que s'havia previst pels problemes de la constructora. Es procedí a abuidar tota l'esplanada guanyada al riu amb l'ampliació de postguerra, des del Pont Vell fins a la cruïlla amb l'Avinguda de Catalunya. Feia tot just trenta anys que s'havia reomplert i ja es tornava a remenar: és el signe de la humanitat, fer i desfer, sovint sense solta ni volta. 

Un cop tapat i urbanitzat el clot, canviarà l'aspecte superficial de la Banqueta, però ja no la seua mida ni dimensions fins avui. La decoració nadalenca la farà visible durant aquestes festes, amb la cadena de llums de fanal a fanal d'un pont a l'altre. Llàstima que siguin llums de leds només blancs i freds, segons aquesta darrera moda de carregar-se tot allò més tradicional i abraçar sempre allò més nou: signe evident de nou ric, de butxaca més plena que el cervell, que crec que és la definició que més s'escau a la nostra ciutat aquest començament de segle XXI.