Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pallars. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pallars. Mostrar tots els missatges

20200429

[2135] De Balaguer a Terradets i Talarn, 1913

1913. De Balaguer a Talarn.
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).

Vista tradicional de Balaguer des de la plaça del Mercadal i cap a Santa Maria. Llavors no estava pas urbanitzada. S'hi veuen carros i tartanes, les velles façanes de les cases, munts de pedres i terra (o fems), un grup de dones (potser era en acabat el mercat del dissabte, qui sap), un ramat de cabres que hi travessa... O sia, la vida rural i antiga de la capital urgellenca. 
1913. De Balaguer a Talarn.
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).

Detalls de la Plaça del Mercadal balaguerina d'ara fa poc més de cent anys. Tots els figurants hi van ben tapats, en un fred dia d'hivern. Sembla que dalt del campanar hi ha una mica de boira i tot. Al fons, a la porxada, s'hi aprecia l'antiga farmàcia.
1913. De Balaguer a Talarn.
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).

L'automòbil ben brut de fang indica les peripècies del viatge, suposem que amb la capota passada, que si no n'hi havia per agafar una bona galipàndria! Albert Anguera, metge tortosí, llicenciat de poc al 1912, pujava a treballar al campament de la Canadenca aquell hivern de 1913.
1913. De Balaguer a Talarn.
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).

El pont de Terradets. En primer terme la vella passera de fusta del camí de ferradura, no apte per a vehicles ni per a la maquinària pesant amb què s'havia de treballar al pantà. Per això, calgué fer-hi una carretera nova i un nou pont, les obres del qual s'observen una mica més amunt. Aquest punt ha sigut tradicionalment considerat el quilòmetre zero de separació entre la plana i la muntanya, entre la Noguera i el Pallars. 
1913. De Balaguer a Talarn.
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).

Esplèndids detalls de la imatge, que ens permeten de fer-nos una idea cabal de com era tot plegat abans de la modernor. El camí de ferradura era, simplement, esfereïdor. El congost va garantir, durant segles, l'aïllament pallarès, la formació del seu dialecte i de la idiosincràsia pròpia del Pallars.
1913. De Balaguer a Talarn.
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).

La tranquil·la i ruralesca vida talarnenca en aquells temps. El pantà hi portà una riquesa passatgera, però els beneficis de l'aigua i de la pèrdua paisatgística no foren per al territori, que fou enganyat descaradament. 
1913. De Balaguer a Talarn.
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).

El gran campament de la Canadenca als peus de Talarn. El riu tira avall, i a la dreta s'hi veu el canal de desguàs que es feu per una mina fins al barranc de Seròs per desviar l'aigua durant la construcció del pantà. La foto és presa des de la mateixa sortida del congost de Susterris. 

1913. De Balaguer a Talarn.
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).

Detalls del campament de «Riegos y Fuerza del Ebro», o en anglès, «Ebro Irrigation and Power Company Limited». El tortosí Albert Anguera, a qui devem una espectacular col·lecció d'una cinquantena d'imatges de les obres, prengué la plaça de metge a l'hospital de campanya del campament durant els anys de la construcció. 
1913. De Balaguer a Talarn.
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).

La mateixa perspectiva, però ara des d'un mica més amunt, des de dalt de tot del contrafort meridional de Susterris. Hi veiem la fàbrica de ciment, just damunt del punt exacte de construcció de la presa.  
1913. De Balaguer a Talarn.
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).

Sempre dominant i orgullosa dalt del turó, la històrica població de Talarn, llavors encara ben tancada. S'hi observa prou bé la torre rodona de la muralla, que encara s'hi conserva avui com a casa particular. Potser aquesta n'ha estat la raó de la conservació.
1913. De Balaguer a Talarn.
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).

Finalment, la vista del meravellós congost, un espai natural impressionant que fou colgat sota les aigües. Fixem-nos en el tomb que feia el riu i com la Noguera l'havia anat gratant fent aquesta tremenda corba de parets pètries.
1913. De Balaguer a Talarn.
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).

La cursa electrificadora del capitalisme descarnat de la política i economia d'ara fa un segle no tingué cap mirament ni per la natura ni pels naturals del país. 
1913. De Balaguer a Talarn.
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).

Una perspectiva de la fàbrica de ciment sobre el lloc a on s'hi aixecaria la presa, al marge dreta de la Noguera. L'alçada de la paret de pedra era impoment.  
1913. De Balaguer a Talarn.
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).

Des de dalt, els talarnencs s'ho miraven encuriosits, sorpresos, potser atònits i tot, davant l'envergadura insospitada d'aquella gran obra. 
1913. De Balaguer a Talarn.
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).

Detall de camí ben dret que pujava cap a dalt la vila.
1913. De Balaguer a Talarn.
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).

El jove metge Albert Anguera a la porta del seu hospital de campanya al campament de Talarn.




20200427

[2133] Ullada enrere a Talarn

Anys 1970-80. Talarn, el Pallars Jussà.
Plaça Major porxada. 
1845. Talarn (el Pallars Jussà).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
A dalt del turó, a la dreta de la Pallaresa, a mig camí de Lleida en carro (17h) i de la seu (16h), i 40 fins a la capital. El vell poble tenia 150 cases totes agombolades al voltant del vell castell, en carrers tots costeruts i dos places, de la vila i del castell. La vella torre rodona conservada havia fet de presó de tota la comarca. 

La vila disposava de dos col·legis, una de particular i una altra, amb una vintena de xiquetes, que pagava el Baró d'Eroles, cosa que fa pensar que l'altra era només de xiquets, una cinquantena. L'església és dedicada a Sant Marc, i el cementiri ja era extramurs, «bajo las nombradas huertas». Aquests celebrats horts envoltaven el poble al solell: «al NO de la población al estremo del arrabal, una hermosa y abundante fuente de la que se riegan una porción de huertos que se estienden desde este punto por toda la falda de la villa al S hasta el camino de Tremp».

En aquelles dates de mitjan segle XIX encara es trobaven al terme les restes de l'antiga granja i hisenda d'Enorts, «que fue de los dominicos», i de dos altres poblats dits de Santes Creus i Casalts.  L'antic magnífic convent dels dominics es trobava, enrunat, «a 25 minutos al S de la población», dit de Sant Jaume de Pallars, al costat de les cases de les Teneries, «porque hay varias fábricas de curtidos, cuyos edificios así como el territorio en que se hallan, conocido por la Cuadra de Margarit, han sido en diferentes ocasiones, motivo de disputas entre los vecinos y villas de Tremp y Talarn».

S'hi fa esment, sobre unes roques a la riba de la Pallaresa, de l'ermita de Susterris, «que pertenecía a la religión de San Juan y era encomienda de la cabeza de este nombre», ermita que restà negada per les aigües del pantà al cap de setanta anys poc o molt. L'antic pont que al camí de Salàs creuava la Noguera era «un puente de piedra de un arco»
1845. Talarn (el Pallars Jussà).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
A la Noguera s'hi veien restes, en tres punts diferents, d'antics ponts, de ben segur ensulsiats per les fortes avingudes del riu. El pont gran, de tres arcs, ja era en arribant a Tremp, amb drets de pontatge d'aquesta vila. A Talarn, s'hi havien fet dos mines o túnels d'aigua, a banda i banda del riu, per a molins i martinets o serradores. 

Del camí reial cap a Sort i Viella (per la Bonaigua), en sortia un ramal de ferradura, pagat pels talarnencs, que passava per dins el poble, i que portava cap a Areny, a la Ribagorça. La producció agropecuària era important en un terme com el de Talarn, i s'exportava vi per mitjà dels traginers. També hi hagué tres teixidors. I fira de vuit dies per Sant Martí, «y en ella se vende ganado menor, vacuno y de cerda, paños algodones y quincalla, todo al pormenor». Hi vivien 107 veïns, amb un total de 734 habitants, ço és, a raó gairebé de 7 per casa. En l'actualitat, n'hi ha poc més de 600.

Amb el pas dels anys, la capitalitat de Talarn sobre el territori anà passant a la vila de Tremp, tot i que en aquell segle XIX continuava essent plaça forta fortificada, «amb comandante de armas y guarnición» (espanyola), tradició que es perpetuarà al segle XX amb un escola militar (espanyola) de suboficials. L'autor del Diccionario no pot estar-se de citar «que es patria del capitán general Barón de Eroles», militar al servei de la monarquia (espanyola) durant la Guerra del Francès, i defensor dels furs i costums del país al servei de les antigues classes tradicionalistes, mort al 1825.
Anys 1970-80. Talarn, el Pallars Jussà.
El pantà de Sant Antoni, que al 1913 alterà la història de la vila.
Anys 1970-80. Talarn, el Pallars Jussà.
Vistes de Talarn, sempre vigilant dalt del turó. 
Anys 1970-80. Talarn, el Pallars Jussà.
Els antics rentadors de l'antiga vila fortificada.

Anys 1970-80. Talarn, el Pallars Jussà.
Detalls de l'antiga vila, amb el castell convertit en habitatge particular.
Anys 1970-80. Talarn, el Pallars Jussà.
Sobre el congost de Susterris de la Noguera Pallaresa.



20200116

[2076] Lo Castell de Talarn

1960. Castell de Talarn (el Pallars Jussà).
«Destino», núm. 1188, de 14 de maig (ARCA).
Reportatge fotogràfic de Pere Català i Roca sobre l'antic castell talarnenc. En aquesta vista, l'antiga entrada al poble pel camí que hi pujava, encara no carretera.
1960. Castell de Talarn (el Pallars Jussà).
«Destino», núm. 1188, de 14 de maig (ARCA).
S'explica en la lletra de l'article com Talarn, encimbellada dalt del turó, havia ja cedit el predomini a la capital de la terra baixa trempolina. Se sorprèn del poc interès dels talarnencs per l'enderrocament de la torre del castell: «si como parece ser, se ha demolido tal elemento castellológico con miras meramente particulares, quede constancia de la protesta».
1960. Castell de Talarn (el Pallars Jussà).
«Destino», núm. 1188, de 14 de maig (ARCA).
L'escut heràldic adoptat pel Baró d'Eroles, president de la Regència d'Urgell, revolta absolutista contra el trienni liberal (espanyol) de 1820-23, en un dels catorze nobles edificis que s'hi comptaven, al poble, testimoni de son aristocràtic passat. S'hi recull l'estratagema que feu servir el militar per escapar dels enemics que pujaren fins a Talarn per empresonar-lo, i com li cremaren la casa, sobre les runes de la qual s'hi construí aquest nou palau... amb càrrec a l'erari públic, com a paga dels seus serveis al Borbó (espanyol) de torn. En la cinta que orna el peu del blasó, la llegenda (en castellà), «perseguits, però no vençuts», que ara podríem adoptar com a màxima dels temps presents a Catalunya.
1960. Castell de Talarn (el Pallars Jussà).
«Destino», núm. 1188, de 14 de maig (ARCA).
Una de les torres de l'antiga muralla que restaven dempeus, feta anar com a estança d'un habitatge particular. S'hi veuen una finestra i, més avall, un balcó sobre un petit corralet afegit al peu. Una gran canalera queia en vertical per desguassar l'aigua des de dalt de la medieval torre. 
1960. Castell de Talarn (el Pallars Jussà).
«Destino», núm. 1188, de 14 de maig (ARCA).
Fa suposició l'autor que l'enderrocament de la torre del castell tingués potser a veure amb l'explosió del polvorí que l'empresa la Canadenca s'hi guardava ben a prop durant les obres de construcció del pantà, a mitjan segona dècada del segle XX. «Todavía... se ve, en el sitio de la explosión, la calva que produjo la dinamita, ya que en muchos trozos la hierba sigue sin brotar, a despecho del casi medio siglo transcurrido». La força de l'explosió va petar tots els vidres del poble i de Tremp i tot!
1960. Castell de Talarn (el Pallars Jussà).
«Destino», núm. 1188, de 14 de maig (ARCA).
La fàbrica de l'edifici del castell talarnenc... 
1960. Castell de Talarn (el Pallars Jussà).
«Destino», núm. 1188, de 14 de maig (ARCA).
...un cop enderrocada la torre adjacent. 
castell-de-talarn-071109_508
1960. Castell de Talarn (el Pallars Jussà).
 Vista actual de la plaça del castell talarnenc, amb l'ús particular de l'edifici. 
(catalunyamedieval).

20200114

[2075] Quatre vistes pirinenques de fa cent anys

1918. La Pobla de Segur, el Pallars Jussà.
«Revista Ibérica», núm. 273 (BDH).
Vista del vell pont sobre el Flamisell a la Pobla de Segur de fa cent anys, just en arribar al desguàs amb la Noguera Pallaresa, sobre la qual hi hagué el vell pont de Claverol. Ben bé al cap del pont, al marge dret, avui hi ha la rotonda que distribueix cap a la vila o cap a al Pont de Suert, que a Senterada ens permet seguir cap a la vall flamisenca. La vila vella apareix tota agombolada al voltant de l'església, de la qual en destaca el campanar amb claredat. Darrere el poble, pel costat dret, s'intueix el curs de la Pallaresa.
1918. Gerri de la Sal, el Baix Pallars.
«Revista Ibérica», núm. 273 (BDH).
Les salines i el Raval del Roser de la població, vista des d'aigües amunt. Seguint el riu, intuïm la característica silueta del pont medieval.
1918. Collegats, el Pallars Jussà.
«Revista Ibérica», núm. 273 (BDH).
El congost dels Collegats ara fa cent anys, tal com s'hi degué haver passejat en Gaudí quan s'inspirà en l'Argenteria per a la façana de la Pedrera. Quan hi passà el gran Verdaguer la carretera probablement encara s'havia de fer, i només hi havia un camí de ferradura... de peatge, explotat per la casa Bringuer de la Pobla de Segur, que tenia la barraqueta de cobrament, o Hostal del Pas, just al cap del congost en arribant-hi des del sud.
1918. Isil, el Pallars Jussà.
«Revista Ibérica», núm. 273 (BDH).
La característica vista d'Isil, amb els dos ponts que comunicaven el 'centre vila' de l'illa del riu amb els carrers als marges, amb el gran casalot casa Ignàsia, de la família Sempau, que acollia aquells primers visitants del Pirineu en aquella segona dècada del segle XX, entre els quals el príncep Albert I de Mònaco. Probablement, un dels primers grans 'hotels' de l'incipient 'turisme de masses' que nobles i burgesos iniciaren, igual que havien fet els burgesos parisencs a les localitats del nord de la serralada des de final del segle anterior.