[2724] Era Val d'Aran de 1894, mapa (ii)

 

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).

Vielha, al centre del Miei Aran.

Riu amunt, Betren (1.000 m s.n.m.), Escuhnau i Casarilh.

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).

Tota la part meridional de la Garona mitjana, entre lo riu Negre i lo barranc de Garós, partió amb lo Naut Aran.

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).

La capçalera del riu Negre, i fins al Port de Vielha (2.450 m) i lo coll deth Hòro. 

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).

Les fagedes (groc) de l'Hospital de Vielha, a la banda meridional del port. La roca del Santet, límit administratiu secular de la Vall d'Aran, a tocar de la Ribagorçana, nascuda als peus del Molières (3.010 m), l'aigua de la qual acabem bevent a la capital lleidatana, que hi és derivada del Canal de Pinyana. 

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).

Los estanys aranesos del Parc Nacional d'Aigüestortes.

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).

L'Estany de Rius i de Mar, a l'oest del Montardo (2.833 m), lo circ de Colomers i lo portarró (porturet) d'Espot, a l'orient.

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).

Loes estanys al peu de la Cendrosa, que com tothom sap, mentre lo món sia món, serà de Son. Lo mapa recull lo terme comunal (Monte Cendrosa de Son), però deixa lo pic fora d'aquests límits.

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).

Valarties, vall d'Aiguamoix, vall de Ruda.

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).

Lo Naut Aran de Garòs i Arties fins a Gessa, Salardú i Tredòs, i lo cap d'Aran.

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).

Lo pla de Beret fins al Besibé i lo portilló de Marimanha.

Més al centre, lo güell de la Garona, vessant atlàntic, i a tocar, la font de Noguereta, naixement de la Pallaresa, vessant mediterrani.

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).

A la ribera de la Pallaresa, la creu, l'hostal i lo santuari de Montgarri, amb lo pont sobre lo riu, envoltat de boscos de pi.

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).

La vall d'Aran septentrional. 

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).

[2723] Era Val d'Aran de 1894, mapa (i)

[2722] Val d'Aran, 1896 

Quinalafem.blogspot.com

[2723] Era Val d'Aran de 1894, mapa (i)

 

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).

Lo Baish Aran, des del Puntaut, a l'aiguabarreig de la Garona amb lo riu de Toran, fins al Pont de Rei, lo punt més baix de tota la Vall, amb 585 m s.n.m. A la dreta, muntanya amunt per camí zigzaguejant, hi trobem Canejant i les nombroses bordes de la llarga vall de Toran. A l'esquerra de la Garona, Bausèn. 

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).

La Vall de Toran i els preciosos boscos de faigs (en color groc) i avetars (color sèpia fort).

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).

La Vall de Toran, amb molí, ferreria o farga, serradora i formatgeries. 

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).

Los emprius aranesos del segle XIX, que eren les terres comunals de pastura.

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).

Lo Pont de la Llana i riu amunt fins a Les (640 m), amb los banys i lo casino. 

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).

Bossòst (760 m) i riu amunt, que ha pujat més de cent metres des de Les, 

amb lo trencall cap al Portilhon (1.380 m).

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).

La Baish Aran a es Bordes i muntanya de Vilamòs. A la part dreta de la Garona, enllà i amunt dels camps de conreu de Vilamòs, Arrò, Arres de Jos i de Sus, hi predominava lo bosc de pi, mentre l'avet formava lo bosc a la part occidental del riu. D'es Bordes amunt, s'hi iniciaven les rouredes (color lilós).

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).

Tota la banda septentrional del Miei Aran, a la dreta de la carretera i de la Garona, a costat i costat de la vall de Varradòs. Arròs amunt, l'autor hi marca una font sulfurosa.

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).

Los pobles del Mijaran, d'Arròs cap a orient, Vila, Aubert, Betlan, Mont, Montcorbau, Vilac. Les muntanyes eren lloc de cabanes per a refugi de pastors, fonts i alguna formatgeria. 

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).

Lo riu Joeu, que marca la partió del Baish i Miei Aran. A l'oest, l'Entecada (2.220 m), i més al sud, lo port de la Picada de camí a Benasc.

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).

Lo cap del riu Joeu, amb la sortida de la cascada dels Uelhs, un dels fenòmens càrstics més destacats de la serralada pirinenca, a on reapareixen les aigües de la Maladeta i la glacera de l'Aneto a la part incial del riu Éssera, allà dit Forat de l'Aiguallut.

[2722] Val d'Aran, 1896 

[2724] Era Val d'Aran de 1894, mapa (ii)

Quinalafem.blogspot.com

[2721] Manresa al 1812

1812. Manresa, lo Bages.

1812. Manresa, lo Bages.

«Croquis de la posición de Manresa y sus alrededores» (BVD).

Plànol de la capital bagenca, a la vegueria central, dibuixat durant la confrontació bèl·lica entre los dos nostres estimats Estats veïns per veure que s'apropiava de la governança de nostra terra. 

La ciutat era tota closa per l'antiga muralla i les vuit portes seues: a. de santa Llúcia, b. de mossèn Bosc, c. de les Piques (per abeurar los animals, que s'hi veuen dibuixades), d. de sant Francesc, e. de Valldaura, f. de sant Domènec, g. de la Planeta (o del Carme), h. de Sobreroca.

Hi observem també lo vell pont medieval (g) i la passera de fusta de riu amunt (h). 

Los tossals o pujols de sant Jaume (3) i lo Pujolot (4). 

1812. Manresa, lo Bages.

«Croquis de la posición de Manresa y sus alrededores» (BVD).

La llegenda en llengua forastera, mentre que los topònims recullen la pronúncia pròpia.

1812. Manresa, lo Bages.

1812. Manresa, lo Bages.

«Croquis de la posición de Manresa y sus alrededores» (BVD).

Fora murs, los ravals que hi havien anat creixent los darrers segles, sobretot des de la banda nord-est a l'oriental i sud-est, per damunt del Cardener.

1812. Manresa, lo Bages.

«Croquis de la posición de Manresa y sus alrededores» (BVD).

Lo pont de pedra nou (o), nou... del segle XIV! Per agafar lo camí de Calf i de Castellfollit del Boix, cap al sud.

1812. Manresa, lo Bages.

«Croquis de la posición de Manresa y sus alrededores» (BVD).

O bé cap a nord-oest, cap a Sant Joan de Vilatorrada pel coll de Baix, o Collbaix.

1812. Manresa, lo Bages.

«Croquis de la posición de Manresa y sus alrededores» (BVD).

Tots los camins duien a Manresa, o quasi: lo de Cardona, Santpedor, Sallent, Vic.

Entre los dos primers, lo Puig Terrà (7), lo tossal d'en Pau Sabater (6), i de la Font de la Serra (8), amb les corresponents masiasses (n, m), la segona tocant gairebé al camí. 

Al nord, lo  tossalet del Puigberenguer (5).

1812. Manresa, lo Bages.

«Croquis de la posición de Manresa y sus alrededores» (BVD).

Los camins cap a Barcelona, lo vell i lo nou al damunt, pel mas de l'Agulla (y).

Los tossals del Paraire (11), de l'Agulla (12) i de la Bruixa (13).

1812. Manresa, lo Bages.

«Croquis de la posición de Manresa y sus alrededores» (BVD).

Cap al sud, lo camí de l'Anglet i la bassa de la font de sant Pau, i pel costat dret del Cardener, lo camí de Monistrol. 

Lo tossal de santa Caterina (14), que dominava l'entrada del pont vell. 

1812. Manresa, lo Bages.

«Croquis de la posición de Manresa y sus alrededores» (BVD).

[2720] Manresa, 1900, vista per un foraster

Quinalafem.blogspot.com