Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mapes i plànols. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mapes i plànols. Mostrar tots els missatges

20170903

[1764] La Tarragona de Laborde

1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Plànol de la ciutat just al començament del segle XIX, llavors encara tancada en les antigues muralles romanes i medievals, i arraulida dalt del turó, allunyada del port i del mar.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
L'emplaçament de més d'una cinquantena dels principals edificis llocs de la ciutat.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
La vella ciutat romana i medieval envoltada dels baluards dels segles de l'Edat Moderna que en reforçaven la fortificació per terra davant l'amenaça de les armes d'artilleria. Pel costat de mar, l'alçada de l'esblaç ja actuava d'element dissuassori. La ciutat vella mantingué en general la geometria urbana dels segles de dominació romana.


1806. Tarragona, Alexandre Laborde.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
La Catedral, amb l'entrada (5) i les escales que baixen a la Plaça de les Cols, centre neuràlgic, social i econòmic de la ciutat durant segles, just a l'inici del carrer Major. També dita de la Quartera, perquè s'hi feia el mercat del gra, d'hortalíssia i d'aviram. Crec que no se li ha respectat el nom popular i antic, i ara se'n diu de Santiago Rusiñol, cosa que no entendré mai. Al gran modernista, no li podien haver trobat un altre lloc també digne i adient i que no calgués perdre la memòria i continuïtat històriques que ens aporta el nomenclàtor? Aquest no és un problema aïllat, sinó que es repeteix milers de vegades a tots els pobles i ciutats del país. Una autèntica aberració. Caldrà esperar temps en què tots plegats esdevinguem més lleials, orgullosos i gelosos de la pròpia tradició per tal de recuperar-los.

Al darrere de la Catedral, el palau episcopal (2) i el convent dels Carmelites descalços (3). La porta de Sant Antoni (38) i el portal exterior de la muralla que l'obria al camp (39) entre els diferents bastions fortificats.

Fora muralla i damunt del penya-segat, per allà on probablement degué de transitar la Via Augusta, s'hi aixecà en temps imperial el gran Amfiteatre de la ciutat (40), ocupat durant segles pel convent del Miracles, però a on encara s'hi resseguien les restes de les antigues graderies sustentades sobre arcs. En aquell tombant del segle XVIII al XIX, l'edifici era «caserne pour les galériens qui travaillent dans le port».
1806. Tarragona, Alexandre Laborde.

1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
La Plaça de la Font a l'emplaçament de l'antic circ romà. El convent dels dominics (10) passarà amb la desamortització a seu de l'Ajuntament i Diputació, cosa que comportà una gran remodelació i agençament de la plaça, molt degradada durant segles amb corrals i com a lloc de fires de bestiar. Aquesta reconversió urbanística la convertirà de nou en un dels centres de la vida política i social tarragonina.

S'hi observen les Portes de Sant Francesc (34), Santa Clara (36) i Sant Simó (37), que abans de les fortificacions directes donaven ja als camins fora muralla. A l'extrem meridional, a tocar dels antics murs, afilerats tots al llarg del mateix carrer els edificis del convent de Sant Francesc (11), que donava nom a la porta, el Col·legi episcopal, l'Hospital, i els convents de Sant Agustí i Santa Clara.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Entre la ciutat emmurallada i el barri portuari crescut a redós del port, encara tot horts i trossos de conreu. El barri marítim era protegit per un petit fort elevat, dit Fort Reial (41). 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El port tarragoní, reforçat pel gran moll rectilini. El barri de pescadors tenia la seua Plaça del Peix, rectangular, darrere el bastió fortificat que defensava la platja (44). Allà mateix hi hagué el convent dels Caputxins (47), ben a prop de l'actual Tàrraco Arena.

20170901

[1763] La Tarragona de Bodenehr

1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
«Gabriel Bodenehr va néixer a Augsburg, segons uns biògrafs el 1664 i segons uns altres el 1673, i va morir també a Augsburg, segons uns el 1758 i segons altres el 1765. Fou un editor, cartògraf i gravador alemany.

«Fou conegut pels seus plànols i vistes de nombroses ciutats alemanyes, com la col·lecció de plànols i vistes de Passau (publicat el 1710, amb el títol de Grundriss der Stätte Passau, Innstatt und Ilzstatt, per Johann Stridbeck, el Jove). De totes maneres, el seu treball més conegut és l’Atlas Curieux, publicat per primera vegada el 1704.

«Formà part d’una nissaga de gravadors establerts a Augsburg, ja que el seu pare Johann Georg Bodenehr (1631-1704) fou gravador, així com els seus germans Moritz (1665-1749) i Georg Conrad (1673-1710), i el seu propi fill Gabriel II Bodenehr (1705-1792)» (gelonchviladegut).
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
«Tarragona ist eine shöne ertz-Bischaffliche Stade in Catalonien am Mittellandischen Meer gelangen, hat eine Hohe Schul An. 1572, vom Cardinal Caspar Cervantes gestifftet. Es giebet eien feien Handelalhier und siehet man viel alte Sachen, und ist der Tempel zu Kaisers Tiberis zeiten erbauet worden». 

Tarragona és una bonica ciutat arquebisbal a Catalunya a la vora de la Mediterrània. Té Universitat des del 1572, promoguda pel cardenal Gaspar Cervantes. Hi ha molt comerç i hom hi pot veure restes molt antigues, com el temple que fou aixecat en temps de l'emperador Tiberi.
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
La Porta de Sant Antoni (A). Santa Tecla, l'església arquebisbal (B). El Palau de l'arquebisbe (C). El castell (D). Els Carmelites (E). La Torre de les municions (F). Santa Clara (G), La Torre de la Universitat (H). Els jesuïtes (I). 

«La ciutat de Tarragona, amb gairebé 5.000 habitants, era una de les més importants de la Catalunya de principi del segle XVIII, gràcies, sobretot, a l’activitat del seu port. A més, des de 1572, com reflecteix el text que inclou el gravat, era una de les ciutats catalanes que impartien estudis universitaris. Tarragona va caure en poder dels austriacistes a mitjan octubre de 1705, gràcies a l’acció del coronel Joan Nebot des de l’interior i a l’arribada de la flota aliada. De fet, durant pràcticament tota la guerra de Successió la ciutat va restar en poder de Carles III, ja que no fou fins al juny de 1713, arran de la signatura del Conveni de l’Hospitalet –amb el qual els aliats van pactar amb els borbònics la retirada de les tropes– que Tarragona fou lliurada a Felip V sense pràcticament resistència.

«El gravat mostra una vista de Tarragona presa des de la riba dreta del riu, amb el pont del Francolí en primer terme. Entre els edificis assenyalats, destaca la catedral i alguns convents, com el dels carmelites descalços o el de Santa Clara. Tot i que l’autor va pretendre representar, molt probablement, l’arribada de la flota aliada el 1705, en realitat va copiar un gravat fet per Adam Pérelle sobre el setge de Tarragona de 1644, publicat en el llibre Les glorieuses conquêtes de Louis le Grand, de Sébastian de Pontault de Beaulieu. Entre les poques diferències, destaca el canvi del francès per l’alemany i, sobretot, el fet que Bodenehr va eliminar la inscripció “l’armée françoise”, que figurava sobre els vaixells situats davant del port
» (gelonchviladegut).
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
Vista del moll i del fanal del port, del tot fortificat i amb artilleria. En primer terme, el riu Francolí amb el pont de pedra medieval de sis ulls.
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
La part alta de la ciutat, amb uns figurants, pot ser soldats, que guaiten sobre la ciutat ajaguda del turó al mar. Els figurants i la presència imponent del garrofer a l'esquerra del gravat, li donen una profunditat de camp espectacular, gairebé fa la sensació d'una imatge 3D moderna.
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
La catedral de la ciutat, amb el palau de l'arquebisbe a tocar. S'observen ben bé les fortificacions modernes d'aquells darrers segles XVII i XVIII.
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
La muralla disposava d'altes torres, que protegien les portes d'accés, com la que baixava fins al pont del Francolí. La Torre del Col·legi disposava d'artilleria i tot.
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
Un imponent pont permetia de creuar el Francolí via Augusta avall. Segons Joan Coromines, l'etimologia del riu remet a un nom propi d'origen germànic FRANK- amb el sufix hipocorístic -LIN, que és molt freqüent el terres pirinenques. «Primer fou el nom d'un territori entorn de les fonts, com passa també amb molts dels altres noms fluvials provinents de noms propis... (Gaià, Ricardell, Freser, Ges, etc.)».
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
Alguns vianants i camperols retornen cap a la ciutat. A la vora de riu, farcit de canyissars, vells molins enrunats, potser des de la darrera Guerra dels Segadors.
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
A la desembocadura del port hi naixerà el barri del Xerallo, i el riu serà desviat per encabir-hi nous molls de descàrrega. Tres-cents anys enrere era un paratge natural, i el port només s'estenia als peus dels murs de la ciutat, granment fortificats des de l'alçada del Balcó del Mediterrani, si més no. 


20170823

[1756] Ciutats de l'Europa cinccentesca (xiii)

1579. Palerm /Palermo, «Famose città di tutto il mondo»,
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.), Venècia (Archive.org).
Plànol de la capital siciliana, tota ben murada i amb un gran port ja construït al segle XVI, com a bona ciutat mediterrània.
1579. Palerm /Palermo, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.
1579. Palerm /Palermo, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.
1579. Palerm /Palermo, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.
1579. Palerm /Palermo, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.

1579. Messina, «Famose città di tutto il mondo»,
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.), Venècia (Archive.org).
La ciutat que vigila l'estret sicilià amb la península italiana. Grans magatzems aixecats al port, per rebre i despatxar la mercaderia entre l'illa i la terra ferma. 
1579. Messina, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.
1579. Messina, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.

1579. Tournai, «Famose città di tutto il mondo»,
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.), Venècia (Archive.org).
Ciutat valona a l'actual Bèlgica. «Tornacum, urbs ad scaldim in Nervys sita, in colos gallis Tournay». La ciutat era emmurallada amb el riu Escalda que la travessava pel bell mig, navegable i que la connectava amb Gant i amb el mar a Anvers. 
1579. Tournai, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.
1579. Tournai, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.

1579. Malines /neerlandès Mechelen, «Famose città di tutto il mondo»,
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.), Venècia (Archive.org).
Ciutat flamenca, a la vora del riu Dijle. El gòtic florit dels esvelts campanars domina l'horitzó de la vila, tancada en les muralles medievals. Els molins de vent tradicionals de la zona, són presents a totes bandes. 
1579. Malines /Mechelen, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.
1579. Malines /Mechelen, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.
1579. Malines /Mechelen, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.
1579. Malines /Mechelen, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.

1579. Cambrai, «Famose città di tutto il mondo»,
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.), Venècia (Archive.org).
La monumental catedral gòtica destaca sobre la ciutat, amb els murs abocats al riu Escalda. Un pagès retorna amb la mula carregada cap a la vila, amb el pont del portal principal en primer terme.
1579. Cambrai, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.
1579. Cambrai, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.
1579. Cambrai, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.
1579. Cambrai, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.

20170816

[1753] Els Borbons, derrotats a Almenar al 1710

1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Plànol de la batalla d'Almenar durant la Guerra de Successió, a les acaballes del juliol de 1710, en què les tropes del pretendent Arxiduc Carles foragitaren les del pretendent Borbó. Segurament, tots dos reis no es veieren ni la cara per les caloroses planes del Segrià regat per la Ribagorçana. Els seus generalassos ja s'encarregaven de tot, estratègia inclosa. Les tropes dels Borbons, espanyol i francès, provinents de l'Estany d'Ivars a on havien acampat, creuaren el Segre amb dos ponts de barques, l'un a Granyena i l'altre a Alcoletge, per situar-se ja a la banda dreta de la Ribagorçana i pujar de dret cap a Almenar.

La desfeta de les terres de conreu per on passaven aquests grans exèrcits era terrible. Hem de pensar que de quinze a vint mil homes en marxa per banda, molt bona part d'ells a cavall, deixaven arrasada una gran extensió de terres, tan se val si estaven conreades com si no.
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
El plànol es mostra dibuixat invertit, és a dir, amb el Nord a la part de baix i el Sud, amb el camí que pujava de Lleida, a dalt del dibuix. Amb un parell de dies, l'exèrcit borbònic es presenta a les envistes d'Almenar, però ha fet tard: els aliats ja han ocupat el castell elevat de la població i els marges de l'altiplà amb artilleria i tot, fet que els dona clar avantatge.

1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
La tarda és ja avançada i els felipistes volen esperar a l'endemà per atacar, quan ja hauran arribat els reforços provinents de Lleida, caiguda i capturada ja al 1707. Però el general Stanhope decideix, agosaradament i per sorpresa, l'atac contra l'enemic, que li reportarà la una contundent i clara victòria.
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall del petit poblet d'Alfarràs, entre la sèquia medieval de Pinyana i la Noguera Pallaresa. Dos ponts s'assenyalen sobre el riu, més un altre sobre el braç esquerre de la Ribagorçana que feia un meandre i deixava un gran areny al mig. S'aprecien també alguns masos i les terres de conreu i de bosc. Un braç de desguàs comunicava el canal amb el riu passada la vila. Devia ajudar en les grans avingudes del riu al congost de Pinyana, quan la presa -òbviament- no existia encara i les aigües baixaven enfurismades tot sovint.
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Disposició dels batallons dels nostres aliats dalt de l'altiplà d'Almenar, aprox, fins allà a on acaba la recent inaugurada i curta autovia A-14. Mentre que els batallons dels enemics espanyol i francès pujaven per baix a l'horta fins a l'alçada d'Almenar.
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall de la vila d'Almenar, amb l'església i petita fortificació dalt del turó, i les cases del poble atrapades entre els batallons de soldats. Probablement, se n'havien anat tots als masos dels afores només de sentir que s'amania una batalla. La representació dels pobles és molt aproximada. La vila d'Almenar se situa ben bé al peu del turó fortificat del castell i l'església. L'autor anglès devia treballar amb testimonis de la batalla sobre un mapa del país, amb els importants detalls de rius i sèquies, tossals i ponts, però no tenia gaire idea de com eren disposats els pobles.
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Un gran detall de l'autor, el molí fariner sobre el canal de Pinyana davant d'Almenar. S'hi veu ben bé la roda de la sínia i tot. 
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Setze esquadrons dels nostres aliats es planten davant els vuitanta dels espanyols i francesos. Aquest primer atac fou tan sorprenent, per la inferioritat i l'hora avançada de la tarda, que aconseguí el trencament de les línies borbòniques. 
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall de les terres segrianenques entre Almenar, Alguaire i la Portella, emplaçades entre el «Great Channel of Lerida», el canal de Pinyana, i la Noguera Ribagorçana.
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall esplèndid de la Torre de Santa Maria, una de les antigues torres o masos fortificats medievals existents. L'antiga torre ja tenia altres edificis al voltant, dels diferents masovers, i des d'allà conreaven les productives terres dels voltants. 
1732 «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall d'un altre molí hidràulic en un braç derivat de la sèquia de Pinyana, a on d'aigua, mai no n'ha faltat (almenys fins a la construcció dels pantans moderns, amb altres fins crematístics més enllà de l'agricultura).
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall de les poblacions d'Aubesa i la Portella, connectades per l'històric pont que hi ha hagut sempre en aquest punt de la Ribagorçana, i on segons la llegenda el comte Ermengol d'Urgell va perdre la vista castigat per la Mare de Déu, en voler apoderar-se del Merli d'Alguaire faltant a sa promesa.
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall de la petita vila d'Alguaire, en la qual no s'hi dibuixa el castell santjoanista de què disposà, probablement molt afectat des de la darrera Guerra dels Segadors.

«L’estiu de 1710 l’exèrcit aliat va llançar una ofensiva important en direcció a l’Aragó i Castella, la qual va permetre al rei Carles III ocupar Madrid, per segona vegada al llarg de la guerra de Successió. Aquesta ofensiva va tenir com a punt de partida la batalla d’Almenar, el 27 de juliol de 1710, on els aliats, comandats pels generals Guido von Starhemberg i James Stanhope, van derrotar els borbònics, dirigits pel marquès de Villadarias i pel mateix Felip V. Tot i que no fou una gran victòria, almenys pel que fa al nombre de baixes infringides a l’enemic, la batalla d’Almenar va servir per aixecar la moral dels aliats. De fet, fou el preludi d’un enfrontament molt més important –que va tenir lloc prop de Saragossa unes setmanes després–, del qual els borbònics, aquest cop sí, sortiren completament derrotats. En qualsevol cas, l’avantatge aconseguit pels aliats no serví de gran cosa, ja que a final de 1710 l’exèrcit francoespanyol va aconseguir recuperar el terreny perdut a les batalles de Brihuega i de Villaviciosa, que van deixar definitivament Catalunya a mans de Felip V.

«El mapa, obra d’Isaac Basire (1704-1768), va aparèixer publicat el 1732 en la segona edició de History of England, de Nicolas Tindal» (gelonchviladegut.com).