Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mapes i plànols. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mapes i plànols. Mostrar tots els missatges

20260125

[2726] Vic, plànol de 1881

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Lo cor de la ciutat vigatana del segle XIX, amb la catedral al costat de la riera de Mèder, a punt de desguassar al Gurri, anomenat precisament Vicus Ausonaedes, des del segle VI, per designar lo barri central o vicus per excel·lència del comtat ausetà. 

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Un breu resum de la geografia humana i història de la ciutat, de cap a 11.000 habitants, a on s'hi destaca la important indústria de transformació porcina, la impremta Anglada o la foneria de campanes, que acabava de fondre les de la torre del rellotge de la Universitat de Barcelona. Serva també l'honor d'haver sigut la primera d'oposar-se al primer Borbó, que li suprimí la universitat literària al 1717, mentre que en permeté la continuïtat de la taula de canvi.  

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
La ciutat de Sant Miquel dels Sants, lo frare patró de la ciutat. 

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
La guia de carrers.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Vista completa del plànol de la ciutat dinovesca, amb l'antic barri murallat circumdat per passejos arbrats. La representació se'ns presenta entregirada, car la plaça Major, sempre ben identificable, ens apareix a l'esquerra, mentre que hauria d'aparèixer al nord, en los plànols que avui manegem amb aquesta orientació, i lo riu desguassant cap a l'est. 

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Convent i claustre de Santa Teresa (94) i Santa eulàlia (98), extramurs. 
 
1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Lo barri catedralici i la primera plaça de Balmes, fill distingit de la ciutat aquell segle XIX, al passeig de l'antiga muralla. Allargassat fora murs, lo raval de sant Francesc. 
A tocar de l'església de la Pietat (80) i la plaça Vella (7), lo temple romà.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Lo Teatre, a tocar de l'Església de la Presentació (88) i la rambla de Sant Domènec (71), a oh s'emplaça, fora muralla, lo convent dominicà (85), i Sant Francesc (86), amb l'Hospital de la Santa Creu (87).

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Lo pont de Queralt o de Sant Francesc o de la Calla, segons denominació popular, sobre el riu Mèder, lo més antic i notable dels ponts vigatans, arruïnat a la darrera guerra del segle XX.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
La magna plaça Major (1) vigatana, sota la rambla del Carme.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Extramurs, les grans fàbriques d'embotits, amb l'estació de ferrocarril, llavors acabada d'inaugurar (1875).


 

20260110

[2724] Era Val d'Aran de 1894, mapa (ii)

 

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
Vielha, al centre del Miei Aran.
Riu amunt, Betren (1.000 m s.n.m.), Escuhnau i Casarilh.

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
Tota la part meridional de la Garona mitjana, entre lo riu Negre i lo barranc de Garós, partió amb lo Naut Aran.

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
La capçalera del riu Negre, i fins al Port de Vielha (2.450 m) i lo coll deth Hòro. 

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
Les fagedes (groc) de l'Hospital de Vielha, a la banda meridional del port. La roca del Santet, límit administratiu secular de la Vall d'Aran, a tocar de la Ribagorçana, nascuda als peus del Molières (3.010 m), l'aigua de la qual acabem bevent a la capital lleidatana, que hi és derivada del Canal de Pinyana. 

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
Los estanys aranesos del Parc Nacional d'Aigüestortes.

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
L'Estany de Rius i de Mar, a l'oest del Montardo (2.833 m), lo circ de Colomers i lo portarró (porturet) d'Espot, a l'orient.

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
Loes estanys al peu de la Cendrosa, que com tothom sap, mentre lo món sia món, serà de Son. Lo mapa recull lo terme comunal (Monte Cendrosa de Son), però deixa lo pic fora d'aquests límits.

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
Valarties, vall d'Aiguamoix, vall de Ruda.

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
Lo Naut Aran de Garòs i Arties fins a Gessa, Salardú i Tredòs, i lo cap d'Aran.

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
Lo pla de Beret fins al Besibé i lo portilló de Marimanha.
Més al centre, lo güell de la Garona, vessant atlàntic, i a tocar, la font de Noguereta, naixement de la Pallaresa, vessant mediterrani.

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
A la ribera de la Pallaresa, la creu, l'hostal i lo santuari de Montgarri, amb lo pont sobre lo riu, envoltat de boscos de pi.

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
La vall d'Aran septentrional. 

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).

[2723] Era Val d'Aran de 1894, mapa (i)




20251222

[2723] Era Val d'Aran de 1894, mapa (i)

 

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
Lo Baish Aran, des del Puntaut, a l'aiguabarreig de la Garona amb lo riu de Toran, fins al Pont de Rei, lo punt més baix de tota la Vall, amb 585 m s.n.m. A la dreta, muntanya amunt per camí zigzaguejant, hi trobem Canejant i les nombroses bordes de la llarga vall de Toran. A l'esquerra de la Garona, Bausèn. 

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
La Vall de Toran i els preciosos boscos de faigs (en color groc) i avetars (color sèpia fort).

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
La Vall de Toran, amb molí, ferreria o farga, serradora i formatgeries. 

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
Los emprius aranesos del segle XIX, que eren les terres comunals de pastura.

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
Lo Pont de la Llana i riu amunt fins a Les (640 m), amb los banys i lo casino. 

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
Bossòst (760 m) i riu amunt, que ha pujat més de cent metres des de Les, 
amb lo trencall cap al Portilhon (1.380 m).

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
La Baish Aran a es Bordes i muntanya de Vilamòs. A la part dreta de la Garona, enllà i amunt dels camps de conreu de Vilamòs, Arrò, Arres de Jos i de Sus, hi predominava lo bosc de pi, mentre l'avet formava lo bosc a la part occidental del riu. D'es Bordes amunt, s'hi iniciaven les rouredes (color lilós).

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
Tota la banda septentrional del Miei Aran, a la dreta de la carretera i de la Garona, a costat i costat de la vall de Varradòs. Arròs amunt, l'autor hi marca una font sulfurosa.

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
Los pobles del Mijaran, d'Arròs cap a orient, Vila, Aubert, Betlan, Mont, Montcorbau, Vilac. Les muntanyes eren lloc de cabanes per a refugi de pastors, fonts i alguna formatgeria. 

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
Lo riu Joeu, que marca la partió del Baish i Miei Aran. A l'oest, l'Entecada (2.220 m), i més al sud, lo port de la Picada de camí a Benasc.

1894. Plànol o Mapa de la Val d'Aran, Josep Reig (ICGC).
Lo cap del riu Joeu, amb la sortida de la cascada dels Uelhs, un dels fenòmens càrstics més destacats de la serralada pirinenca, a on reapareixen les aigües de la Maladeta i la glacera de l'Aneto a la part incial del riu Éssera, allà dit Forat de l'Aiguallut.