Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mallorca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mallorca. Mostrar tots els missatges

20170906

[1765] Una Borbona a les colònies: les Illes Balears, 1860

1860. Alacant (el País Valencià).
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).

Apaivagades amb cert èxit les dos primeres revoltes carlines, la reina d'Espanya decidí de passejar-se pels seus dominis, propis i colonials, per afermar sa autoritat. Per traure'n tot el rèdit publicitari possible, s'hi feu acompanyar del daguerrotipista britànic establert a la capital del regne cap al 1850, Charles Clifford (1819-1863). Fou aquest, doncs, el primer fotògraf oficial dels Borbons espanyols i cobrí els tres primers viatges de la reina: 1858 i 1862 pels seus dominis espanyols, i, entremig, al 1860 pels territoris de l'antiga Corona d'Aragó. La Borbona encara faria un parell de viatges més, 1865 al País Basc i 1866 pel sud-oest espanyol, però ja acompanyada d'altres retratistes.

La reina s'acompanyà també del seu marit, son cosí Francisco de Asís de Borbó, amb qui es casà després de fracassar un matrimoni d'intencions polítiques amb el comte de Montemolín i pretendent carlí al tron, Carles Lluís de Borbó i Bragança, fill del primer pretendent i iniciador de les carlinades, Carles Maria Isidre de Borbó.

Durant el viatge, es fotografiaven les rebudes multitudinàries a la comitiva reial per tal de fer evident i notori l'afecte 'popular' a la monarquia. El fotògraf en feia les plaques, que després també servien per extraure'n litografies i gravats per tal d'ésser publicats i divulgats a les cròniques oficials que en feia la premsa i altres publicacions històriques.


1860. Alacant (el País Valencià).
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Arribada del tren reial al port d'Alacant, on s'hi construí un arc de triomf tot engalanat per rebre la Borbona en el moment de salpar cap a les colònies Balears. El viatge començava, com resa la dedicatòria, el 24 d'octubre de 1859. Darrere l'arc d'exaltació patriòtica (espanyolista), s'observa una de les torres de l'ajuntament alacantí.


1860. Palma de Mallorca (les Illes Balears).
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
L'entrada de la parella reial borbònica a la Ciutat de Palma sota un arc de triomf majestuós.

1860. Palma de Mallorca (les Illes Balears).
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
La carrossa reial s'obre pas entre la multitud congregada al seu pas, i l'omnipresent simbologia espanyolista, amb la rojigualda sempre al capdamunt, mostrava les intencions colonials del periple reial. No podia veure-s'hi cap símbol històric propi de la terra.  


1860. Palma de Mallorca (les Illes Balears).
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
El monument que es presentà a la Borbona per commemorar sa estada a Mallorca. Un cop aixecat, no durà pas gaire, ja que fou enderrocat per la revolució Gloriosa a l'1 d'octubre 1868.
1860. Palma de Mallorca (les Illes Balears).
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
El teatre Principal de la ciutat fou reinaugurat i reanomenat en honor de la reina. L'edifici neoclàssic, cremat en diverses ocasions, s'havia aixecat sobre l'antic solar del tradicional pati de comèdies de la capital mallorquina.


1860. Palma de Mallorca (les Illes Balears).
(Foto: Arxiu MECD).
Una altra perspectiva de l'arc de triomf, pagat per la municipalitat, que rebé les majestats borbòniques a l'arribada a la ciutat, i de la gernació aplegada per veure'ls. 


11860. Palma de Mallorca (les Illes Balears).
(Foto: Arxiu MECD).

El Palau de l'Almudaina, seu històrica dels reis de Mallorca, fou el lloc de residència reial. S'afermava també així el dret de possessió sobre les terres insulars balears.
1860. Palma de Mallorca (les Illes Balears).
(Foto: Arxiu MECD).

Un altre arc de triomf a la ciutat, en aquesta ocasió aixecat «por los vecinos del arrabal de Santa Catalina»

1860. Palma de Mallorca (les Illes Balears).
(Foto: Arxiu MECD).

Detall de l'arc, ornat amb motius mariners i populars, per distingir-se dels arcs oficials, i per simbolitzar d'adhesió popular a la monarca (espanyola).


1860. Ciutadella (Menorca, les Illes Balears).
(Foto: Arxiu MECD).

El passeig de la comitiva reial a l'arribada a Ciutadella.

1860. Ciutadella (Menorca, les Illes Balears).
(Foto: Arxiu MECD).

Detall de la carrossa descoberta, envoltada de la militarada d'alt rang i els prohoms de la ciutat a cavall. Una família en saluda el pas. 

20170207

[1633] Baleàriques siscentistes de Piri Reis

1525 ca. Les Illes Balears (Mallorca i Menorca),
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).

El mapa de les Balears del llibre Kitab-ī-Bahriye (‘Sobre la navegació’), de Piri Reis, amb la característica representació de les costes a base de successió inacabable de golfs i caps.
1525 ca. Les Illes Balears (Mallorca i Menorca),
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
El mapa orientat al nord, tal com assenyala la rosa del vents. L'exactitud de la representació geogràfica és notable.  Al centre de les illes, en escriptura àrab, el nom en tinta roja. A sota, la petita illa de Cabrera.
1525 ca. Les Illes Balears (Mallorca i Menorca),
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Muḥyī al-Dīn Pirī Rais, marí i cartògraf turc (Gal·lípoli, 1470 — Egipte, 1554).
Fou almirall de la flota turca. Basant-se en diversos mapes elaborats pels navegants i descobridors portuguesos i castellans (un dels quals potser pertanyia al mateix Colom), el 1513 féu un mapa de l’Atlàntic sud en què figura la costa de l’Amèrica del Sud, amb força comentaris geogràfics. Seguidor atent del progrés del descobriment del nou continent, el 1528 dibuixà un mapa sobre l’Atlàntic nord, en el qual consten les noves terres de l’Amèrica Central i del Nord. El conjunt dels seus coneixements cartogràfics i de navegació els resumí el 1521 en el llibre Kitab-ī-Bahriye (‘Sobre la navegació’) que és un portolà de la Mediterrània, presentat en la forma d’un manual amb consells per a la navegació (enciclopèdia.cat).
Una representación del Almirante, extraida de una exposición que tuvo lugar en su país de origen en el año 2013
1525 ca. Les Illes Balears (Mallorca i Menorca),
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Cartell en llengua turca d'una exposició dedicada al navegant. Nascut als Dardanels, doncs, cresqué en contacte amb el món mariner de l'època, i se sap que començà a navegar amb son oncle, el corsari Kemal Reis, que acabà al servei del sultà i com a almirall de la flota imperial turca.
1525 ca. Les Illes Balears (Mallorca), 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
L'illa de Mallorca, amb la gran badia de Palma i la Ciutat emmurallada. Altres tres ciutats mallorquines hi són dibuixades, probablement Sóller, Pollença i Alcúdia. El port de Palma apareix tancat per una cadena de torre a torre, i els vaixells fondejats i ben arrecerats a dins. Llavors no hi havia molls portuaris encara. Al costat de la ciutat, dalt d'un turó, el castell de Bellver. L'illa de Sa Dragonera, també apareix amb una torre de guàrdia, i algunes altres repartides per tot el litoral de l'illa.
1525 ca. Les Illes Balears (Mallorca), 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Detall de Ciutat de Palma, amb el cap de ses Salines i l'illeta de Cabrera. L'exactitud del mapa arriba a l'extrem de representar-hi els illots dels Conills i Na Redona. Fóra molt interessant de conèixer la toponímia en l'àrab de l'atles original. Estudi que resta pendent per a les properes generacions de geògrafs, ara que al segle XXI molts nous catalans tenen l'àrab com a llengua materna.
1525 ca. Les Illes Balears (Mallorca), 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Detall de la costa septentrional mallorquina, sota el cap de Formentor, amb Pollença i Alcúdia com a grans ports i badies naturals. Els petits cursos d'aigua de l'illa també són marcats ací i allà. 
1525 ca. Les Illes Balears (Menorca), 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
L'illa de Menorca, ben perfilada, amb Ciutadella a l'un cap i el gran port natural de Maó a l'altre.
1525 ca. Les Illes Balears (Menorca), 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
L'illa de Menorca meresqué a l'atles turc un full per si sola. La representació és bàsicament idèntica a l'anterior, només que a major escala i alguns ornaments afegits.
1525 ca. Les Illes Balears (Menorca), 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Pàgina original, amb l'illa orientada a l'oest.
1525 ca. Les Illes Balears (Menorca), 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Representació de Ciutadella i el seu port natural on poder fondejar. Dos torres en protegeixen l'entrada; això és potser més un recurs reiteratiu del dibuixant que no pas un tret de la realitat.
1525 ca. Les Illes Balears (Menorca), 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
El gran i llarg port natural de Maó, amb un castell que en protegeix l'entrada. El castell de Sant Felip no fou aixecat fins ben entrat el regnat de Felip II, al qual deu el nom, tot i que després de la primera gran incursió de Barba-rossa al 1535, ja se'n començà a veure'n la necessitat. És possible que hi existís alguna torre de guaita amb anterioritat. El castell, però, se situarà a la banda meridional de la badia, mentre que la gran fortalesa que el mapa (anterior al castell) dibuixa a l'entrada del port és a la part septentrional. 

El mapa situa ben bé la petita Illa de l'Aire, a la Punta Prima, i una altra badia molt marcada on fondegen els vaixells, potser la d'es Canutells. No hi ha representació de cap ciutat, sinó d'una col·lecció de runes. La gran exactitud i realitat general de la cartografia de Piri Reis està plena de detalls deduïts per l'autor. 

20160715

[1472] Els Països Catalans al segle XVI

1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).

Les costes catalanes, valencianes i balears a mitjan Cinc-cents.

1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).

La Tarraconensis pars, amb els tres regnes d'Aragó, Catalunya i València.
1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).

La descripció de la península hispànica en temps de l'emperador Felip II, feta pel gravador, editor i orfebre venecià. A més de mapes, publicà retrats i sonets, alguns dels quals sancionats per l'autoritat senatorial de la ciutat dels canals per blasfems. 


1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).

Detall del Rosselló, amb la frontera a Salses, i de tot el nord del país.  
1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).

La costa central catalana. Els topònims són prou reconeixibles.
1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).

El Delta de l'Ebre del Cinc-cents.
1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).

El Pirineu català poc detallat. El topònim d'Organyà hi apareix desfigurat per mala còpia. 
1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).

Detalls del centre i Ponent català. La muntanya de Montserrat, ben indicada, mentre que Tremp no se sap ben sé si és al Segre o al Cinca: les dos Nogueres, Pallaresa i Ribagorçana, pràcticament ignorades.
1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).

El País Valencià del Cinc-cents.
1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).

De Benicarló i Peníscola fins a l'Albufera i Dénia. 
1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).

El septentrió del país, del Cap de la Nau fins a Guardamar. 
1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).

Les Illes Balears del Cinc-cents.
1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).

Detall d'Eivissa i Formentera.
1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).

Detall de Mallorca i Menorca.
1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).

Algunes viles del nord mallorquí, com Sóller, i del ponent menorquí, com Ciutadella.
1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).

La costa sud mallorquina, amb Cabrera indicada però sense dibuix de la petita illa. 
1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).

Dos detalls ornamentals: un petit galió amb el sautor de gules de la creu de Borgonya, estendard de la monarquia hispànica, i un temible monstre marí, símbol de la perillositat de la navegació marina i dels horitzons desconeguts.