Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Cogul. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Cogul. Mostrar tots els missatges

20200318

[2102] Excursió a les pintures prehistòriques del Cogul, 1908

1908. La Roca dels Moros, el Cogul (les Garrigues).
«Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). 
La roca pintada pels pobladors prehistòrics del riu Set, tal com era fa poc més de cent anys, i abans de la moderna museïtzació que s'hi ha fet.
1908. La Roca dels Moros, el Cogul (les Garrigues).
«Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). 
Ressenya de la sortida d'un dia per «aquells camins quaternaris del segle XX» al Cogul, per conèixer de primera mà les pintures rupestres allà trobades. L'excursió es feu en tartana, és clar, de pas molt suau fins a la Bordeta i tota la resta del camí a base de sostracs constants, que provocaven reiterats «cops de cap a la tartana pel radere i al veí del frente pel davant, concertant acompanyat de la corrsponent música de oixques, arris, passa aquí, passa allà, que entenen los animalets de tiro». El camí pedregós alternava en alguns fondals amb les «roderes plenes d'aigua i llac, fonda la de la dreta i alta la de l'esquerra, fonda la de l'esquerra i alta la dreta». Una deliciosa crònica costumista de l'època. 
1908. Aspa (el Segrià).
«Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). 
El pas de la tartana dels excursionistes per Aspa, per damunt del vell pont del riu Set, i el cingle sobre el qual s'ajau el poble, amb l'antic palau episcopal al fons de tot, amb belles vistes sobre el Segrià. No s'esmenta a la crònica el pas pel Canal d'Urgell, ja construït aleshores, i que també tenia pont per travessar. 
1908. Aspa (el Segrià).
«Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). 
El pas del camí per un gran toll enfangat provoca la primera gran dificultat de la jornada: «quina marimorena se va armar!». Se'n van sortir sense que calgués baixar a empènyer... només descarregar un parell de passatgers, entre els quals l'autor i fotògraf amb «la màquina fotogràfica, lo trípode...» per alleugerir-ne el pes i permetre que les mules traguessin el carro del fangar. 
1908. Aspa (el Segrià).
«Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). 
Arribada a Aspa, després d'«un quart d'hora de pujada costeruda». Els sorprèn la gran plaça del poble, que tenia ara fa cent anys sobre els 700 veïns i unes 200 cases. Tocaven les campanes a missa major, car era diumenge, però per fer-se a l'ermita (de Sant Sebastià).
1908. La Roca dels Moros, el Cogul (les Garrigues).
«Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). 
Continua el camí «tenint envant auliverades aixarraïdes, bocins de camps, uns plens d'herbres, altres conreuats i el camí pedregós amb claperes i pols arrossegant-se per aquell planissell com una serpeta brunyida».
1908. La Roca dels Moros, el Cogul (les Garrigues).
«Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). 
La canalla surt a rebre la comitiva dels excursionistes, fet que s'aprofita per immortalitzar-los davant la silueta del poble ajagut als peus del campanar, des del camí dels Aubagés (com n'ha dit sempre mon pare, del Soleràs), a l'altre costat del riu Set. 
1908. La Roca dels Moros, el Cogul (les Garrigues).
«Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). 
Altres socis del CEL havien fet cap al Cogul pel camí de Puigverd i en arribant allà l'expedició que arribava pel camí d'Aspa, tot el grup s'hi reuní. «Acompanyats de la mar de canalleta, tota la del poble, d'uns quants hòmens que ens feien l'obsequi d'ajudar-nos i un d'ells amb una escala, una galleta d'aigua i uns drapots» s'encaminen cap a la cova, passat el pont cap al camí de l'Albagés.
1908. La Roca dels Moros, el Cogul (les Garrigues).
«Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). 
Una altra perspectiva de la roca pintada. Hi veiem una segona càmera que enfoca la cova, marcada amb una creu. Més la màquina de la foto. Així doncs, el fotògraf Herrera va portar-hi dos màquines, aquesta segona potser operada pel seu amic i dibuixant Lluís Izquierdo, autor de la (primera segurament) reproducció acolorida de la pintura prehistòrica.
1908. La Roca dels Moros, el Cogul (les Garrigues).
«Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). 
Els estris que els procuraren els hòmens del poble eren, és clar, per xopar «la roca a bocinets a mida que es van estudiant i mirant les figures».
1908. Les tombes del Saladar, el Cogul (les Garrigues).
«Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). 
Les tombes del Saladar, que posteriorment foren datades d'època andalusina.
1908. Les tombes del Saladar, el Cogul (les Garrigues).
«Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). 
Les sepultures excavades a la roca. 
1908. Les tombes del Saladar, el Cogul (les Garrigues).
«Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). 
De retorn al poble, a la una, hora de dinar, tornen a creuar el riu Sec, «que de veure'l tan alegroi amb sa poca aigua que el passàrem sense mullar-nos per damunt d'unes pedres, ens avivava la gana». En acabat, tomb pel poble i visita a l'església. De camí cap a Lleida, se'ls feu fosc ja a Aspa. «Prompte perdérem de vista a la tartana que portava als demés excursionistes no davant sinó radere nostre. A paupons, sense sapiguer a on posàvem los peus, no poguent-nos moure de la trilla del camí per no perdre'ns, ja que no s'hi veia gens i trepitjant ara fang ara aigua i entrepussant moltes vegades, arribàrem a la Bordeta».
1908. La Roca dels Moros, el Cogul (les Garrigues).
«Les pintures quaternàries de la cova del Cogul», Abbé Henri Breuil.
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). 
Dissertació sobre les característiques i importància de les pintures del Cogul de part del gran especialista de la Universitat suïssa de Fribourg, que les havia visitades feia poc juntament amb Cererí Rocafort. Es destacà, sobretot, el gran caràcter realista de les escenes, igual que les pintures de Cretes, al Matarranya. 

1908. La Roca dels Moros, el Cogul (les Garrigues).
«Les pintures quaternàries de la cova del Cogul», Abbé Henri Breuil.
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). 
Descripció dels grups pictòrics d'aquests «frescs delicats, vells de deu mil anys potser».
1908. La Roca dels Moros, el Cogul (les Garrigues).
Dibuix de Lluís Izquierdo.
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). 
Les pintures les va descobrir el rector del poble del Cogul, en Ramon Huguet, l'any 1908, però qui de seguida les van donar a conèixer i les van valorar foren l'historiador Ceferí Rocafort (Les pintures rupestres de Cogul, «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», 1908) i els excursionistes del CEL.  
1908. La Roca dels Moros, el Cogul (les Garrigues).
Vistes de la museïtzació recent de la roca pictòrica.


20161219

[1601] Ressenya de les Garrigues històriques, més

1929. La Granadella, les Garrigues (clixé Lluís M. Vidal),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
El clixé és probablement del tombant del segle XIX al XX, amb el camí que puja cap al poble, entre espones de pedra. Damunt de les cases, sempre amb amples galeries obertes, «l'alterós campanar», 
1929. El Cogul, les Garrigues.
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
Les pintures rupestres del Cogul «són en la bauma d'una gran roca, despresa del cingle oligocènica que voreja el riu Set», amb les escenes de caça i la famosa dansa de les nou dones al voltant d'un home, amb els genitals ben marcats. Al gravat superior, s'hi observa la porteta i la paret de pedra que s'hi féu per resguardar-les.
1929. Torrebesses, les Garrigues (clixé Mas),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
El retaule gòtic, «primorosament treballat en pedra del país» de l'església parroquial romànica, amb escenes de la vida de Sant Joan Baptista, catalogat dins de l'escola de Jordi de Déu a Santa Coloma de Queralt.
1929. Torrebesses, les Garrigues (clixé Mas),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
Detall de la figura de Sant Joan Baptista al centre del retaule gòtic de pedra.
1929. Torrebesses, les Garrigues (clixé A.Carbonell),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
L'església parroquial romànica de Sant Salvador.

1929. La Granadella, les Garrigues (clixé Mas),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
El retaule gòtic del segle XIV a l'ermita de Sant Antoni, dedicat a Sant Joan i Sant Llorenç. «És molt ben conservat i la seva execució atribuïble a un deixeble d'en Serra».

1929. La Granadella, les Garrigues (clixé Mas),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
Sant Joan i Sant Llorenç, al centre del retaule, desaparegut durant la darrera Guerra d'Espanya. Aquest darrer amb unes grans graelles, en representació del seu martiri. 
1929. La Granadella, les Garrigues (clixé Mas),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
A la banda esquerra del retaule, tres escenes de la vida de Sant Joan Baptista: el bateig de Jesús, la decapitació del sant instigada per Salomé, i la presentació del cap del sant davant d'Herodes Antipas. 
1929. La Granadella, les Garrigues (clixé Mas),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
A la banda dreta, simètricament, tres escenes de la vida de Sant Llorenç: en ses tasques de diaca i arxiver (per la qual cosa és considerat patró dels bibliotecaris), aconsolant els cristians que sofrien martiri, com el Papa Sixt II, crucificat, i en el seu martiri a les graelles romanes. 

1929. La Granadella, les Garrigues (clixé A.Carbonell),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
Detall de la faç del Sant Crist de Gràcia de la Granadella, «de la qual se'n té esment de principis del s. XVII, i que restaurada de les mutilacions que li ocasionaren els francesos l'any 1810, es venera a la parroquial de la Granadella». 
1929. La Granadella, les Garrigues (clixé A.Carbonell),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
La plaça de l'església amb l'antiga creu de terme que hi hagué al davant i la preciosa escalinata davant la portalada abarrocada i l'esvelt campanar vuitavat, a la base del qual s'hi havia emplaçat el rellotge mecànic.
1929. El Cogul, les Garrigues (clixé P. Llucià),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
«Reproducció del tan anomenat Sant Crist de Cogul, més famós, indubtablement, per l'aurèola llegendària que l'envolta i per la veneració que gaudeix entre els comarcans, que pel seu valor artístic», d'influència gòtica (s. XVI) «i no pas desproveït de mèrit».
1929. El Cogul, les Garrigues (clixé P. Llucià),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
El Crist del Cogul, desaparegut durant la darrera guerra espanyola.
2014. El Cogul, les Garrigues (Goigs i devocions populars),
La treta del Crist del Cogul del dia de Sant Josep de 1924, on s'aplegaren nombrosos pobles de la comarca, i que a la fi aconseguí de fer ploure:

Torrebesses i Sarroca, l'albagés i Soleràs,
Granyena, Torms i Juncosa, de Puigverd i Castelldans,
de Sunyer i d'Artesa, Alfés, Aspa i Alcanó,
pel Sant Crist que s'hi venera, a Cogul fan processó. 
1929. Castelldans, les Garrigues (clixé F. Grinyó),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
Imatge de la Mare de Déu del segle XV, a l'altar major.
1929. Llardecans, les Garrigues històriques (clixé F. Grinyó),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
Imatge gòtica de Santa Bàrbara, venerada a la Capella de Nostra Senyora de Loreto.
1929. Adà, Llardecans, les Garrigues històriques (clixé F. Grinyó),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
«A 7 qms. de Llardecans, prop de la bifurcació dels antics camins d'Aitona i Seròs, existien aquestes imposant ruïnes que ens parlen de l'existència d'un antic poblat», de nom Adà, potser una residència templera.



1929. Llardecans, les Garrigues històriques (clixé F. Grinyó),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
Un bonic carrer de l'antiga vila closa «d'aquesta vella població garriguenca, a l'extrem del qual existeixen els fonaments del derruït castell, avui dels comtes de Santa Clara».
1929. Maials, les Garrigues històriques (clixé F. Grinyó),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
Dos vistes de carrers del poble antic. 
1929. Maials, les Garrigues històriques (clixé F. Grinyó),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
Les dones assegudes a l'ombra del portal de l'antiga vila closa.
1929. Maials, les Garrigues històriques (clixé F. Grinyó),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
Un ruquet a la sortida del portal de la vila closa.
1929. Maials, les Garrigues històriques (clixé F. Grinyó),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
La població, «que fou murada», també «presenta mants detalls medievals, com són portals característics, carrers estrets amb arcs apuntats, cases de traçat senyorial». El gravat «ens mostra, clarament, on estava aposentada dins aquest recinte una església del segle XIII».
1929. Maials, les Garrigues històriques (clixé Català),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
L'església vella de Santa Maria, avui totalment desapareguda. La fotografia deu remetre als inicis de segle XX.

«L'església vella de Santa Maria de Maials és avui en dia un edifici en ruïnes. Per les restes que en queden i fotografies antigues podem saber com era aquest temple. Es tracta d'una església romànica de planta rectangular amb una sola nau i absis semicircular orientat a llevant decorat amb una cornisa motllurada sostinguda per mènsules. La coberta era formada per una volta de maó arrebossat apuntada sostinguda per arcs torals. En els murs laterals eren resseguits per una cornisa, punt d'unió entre la nau i els arcs torals. L'aparell és de carreus de pedra sorrenca, en alguns s'hi pot veure la marca del picapedrer. Es conserva una de les capelles laterals, la segona del costat nord, amb coberta d'arc apuntat. La capella més propera a l'altar fou modificada i ampliada durant el segle XVI. La porta d'accés és d'arc de mig punt emmarcat per una cornisa motllurada de gust classicista i dues pilastres, a la base de les quals hi ha un escut amb una àliga. De l'edifici però, només en resta una façana interior i una capella lateral. Es troba desprotegida dels agents meteorològics i per tant en estat de degradació.

«L'església vella de Santa Maria de Maials està ubicada al carrer de la vila closa. Està en ruïna parcial i té pràcticament adossat l'actual casal parroquial construïda al segle XX. Aquesta església va fer funcions de capella de cementiri fins que al segle XIX els fossars es varen traslladar fora de les poblacions i aquesta va quedar sense culte. L'església es va anar enrunant i fins i tot les pedres varen ser aprofitades per bastir altres construccions. L'església va fer les funcions de presó durant un temps i també rebia el nom del fortí. Podria ser que les ruïnes de l'església s'haguessin fet servir con a defensa durant les guerres carlines, o bé per la proximitat amb el castell» (pat.mapa.gencat.cat).
1900 ca. Maials, les Garrigues històriques.
Una altra imatge de començament de segle XX de les runes de l'antiga església de Santa Maria de Maials (Catalunya Medieval).
1929. L'Albi, les Garrigues (clixé Català),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
Les runes del magne castell de la població. Dalt del primer mur, un personatge observa les velles pedres. Un parell més de figurants apareixen a la finestra central.
1929. L'Albi, les Garrigues (clixé Català),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
La preciosa alta galeria renaixentista de què disposava el castell.
1929. L'Albi, les Garrigues, pintura de B. Gili i Roig,
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
L'abeurador i els porxos en un antic carrer empedrat de l'Albi.