1968. L'Aiguabarreig, lo Baix Cinca.
«Catalunya Visió 04», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Catalunya Visió 04», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
Vista aèria de l'aiguabarreig del Segre amb el Cinca, a tocar de la Granja d'Escarp, a l'angle inferior dret. «El paisatge té una amplitud colossal. Hi ha molt poca vegetació, només a la riba esquerra veien l'afanyosa plantació de fruiters... Aquest pont damunt el Segre és l'única comunicació que, per la riba esquerra, tenen aquests pobles. Absurdament, les dues carreteres, la del Segre i la del Cinca, que va a Mequinensa, no tenen comunicació per cap pont, almenys fins que estigui acabat el que hom fa a Mequinensa...»
1968. Mequinensa, lo Baix Cinca.
«Catalunya Visió 04», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Catalunya Visió 04», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
La sala de cine era un habitual dels cafès dels pobles d'aquells anys. A fora, un resum gràfic de la pel·li, a base de quadres de cartró. Dèiem, anem a veure els quadres! Així sabíem de què anava mínimament la sessió, normalment de programa doble. «Malgrat l'aire abandonat i d'anar tirant que tenen les coses, percebem a Mequinensa una vigoria vital, una energia de supervivència, malgrat la problemàtica de futur de les seves mines, la tradicional agricultura, l'aiguabarreig de gent i la lletjor palesa del medi», escriu l'Homenot garriguenc.
1968. Mequinensa, lo Baix Cinca.
«Catalunya Visió 04», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Catalunya Visió 04», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Dels detritus de les mines, degudament calcinats pel foc més primitiu, aquesta gent en trauen calç».
1968. Les mines, Mequinensa, lo Baix Cinca.
«Catalunya Visió 04», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Catalunya Visió 04», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«L'encarregat de la mina, al peu de la boca, vora la vagoneta, els llums encesos, i el caliquenyo apagat. Fa vint-i-vuit anys que descendeix cada dia a les galeries, tusta la travada, petja el terra molsós i humidament calent, espia les filtracions d'aigua, i conviu amb els minaires de rostre negre i ànima blanca». Afegeix la prosa sàvia de Vallverdú: «A dos-cents, a tres-cents metres terra endins, el contacte dels homes amb les realitats primàries de la geologia els desenrotlla una filosofia pròpia, arrelada, i esdevenen, ells mateixos, pedra viva i mineral. Són els únics que, un cop traspassats, deuen trobar-se immediatament bé en la fosca amiga de la tomba».
1968. Mequinensa, lo Baix Cinca.
«Catalunya Visió 04», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Catalunya Visió 04», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
Vista de Mequinensa des del castell. L'Ebre va creixent lentament i hi ha inundat ja el camp de futbol.
1968. Mequinensa, lo Baix Cinca.
«Catalunya Visió 04», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Catalunya Visió 04», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
I mentre l'aigua va pujant, «a dos pams de l'aigua, contra una paret admirablement tractada pel paleta... un parell d'homes s'apliquen a xollar la mula. Li han lligat tres potes, com manen els cànons... Ja no hi ha xolladors joves, tot és feina de vells, és a dir, artesans. Aquests homes de Mequinensa fan de tot: han treballat a les mines, han fet de pagès, han fet de comerciant. Els tipuss que aquí apareixen podrien ésser igualment del Segrià, de la Noguera o de l'Urgell: són homes forts, un poc filòsofs, cordials: són dels nostres».
1968. Esplucs, lo Baix Cinca.
«Catalunya Visió 04», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Catalunya Visió 04», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
L'espectacle geològic d'aquesta tossalada és espectacular, prop d'Esplucs. Llavors només hi faltava el reg.
1968. Fraga, lo Baix Cinca.
«Catalunya Visió 04», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Catalunya Visió 04», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
La capital de la comarca. «Fraga és tota costeruda, tota baldera i, si voleu, tota típica. Indret de pas, ciutat prou rica, amb una horta fruitera de primera qualitat».
1968. Fraga, lo Baix Cinca.
«Catalunya Visió 04», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Catalunya Visió 04», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
Detalls de la vila vella, quan el poble de l'altre costat del pont encara era incipient. Dos camions carregats de paques de palla fins al capdamunt travessen el poble. «Les cases amuntegades, el campanar capriciós, els enderrocs que deixen veure com eren edificades abans les cases, contra el terra mateix dels terraplens naturals».
1968. Osso /Ossó de Cinca, lo Baix Cinca.
«Catalunya Visió 04», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Catalunya Visió 04», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
Parets de toves i de tàpia, corrals, magatzems i cases tot alhora. El primer poble després de Saidí, ja de domini lingüístic castellà. Probablement, molt despoblat després de la Guerra dels Segadors i de la de Successió, i repoblat per població de l'interior de l'Aragó, va consumar la substitució lingüística entre els segles XVII i XVIII. A la foto, en Josep Vallverdú davant el seu Citroen 2CV, foto de Ton Sirera.
1968. Bellver de Cinca, lo Baix Cinca.
«Catalunya Visió 04», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Catalunya Visió 04», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
Després d'Osso, trobem Bellver. Un carrer desert en un ventós matí d'hivern. «En aquests indrets el Cinca conserva el seu llit amplíssim, ni de bon tros ocupat per l'aigua, que, al contrari, fa rierols deixant illes allargassades entremig. Milions i milions de còdols proclamant l'al·luvió de segles». La llera només s'omplia, indefectiblement, durant les avingudes d'aigua d'abans del temps dels pantans.
