Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aviació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aviació. Mostrar tots els missatges

20190630

[1996] Un globus captiu a la festa major lleidatana, 1883

Anys 1900-1910 ca. Globus captiu a Lleida. 
És aquesta una preciosa i històrica imatge del globus captiu instal·lat a l'esplanada de Cappont. Sense data, però sens dubte de principi del segle passat i no gaire diferent de l'estampa que devien oferir els primers globus captius que es mostraren a la nostra ciutat ja al segle XIX, com a atracció de fireta a la Festa Major.

Una gran gernació s'agombolava al voltant de l'artefacte, i la cua per pujar-hi era inacabable. Davant per davant, hi veiem un dels dos pals, un a cada costat, amb què se sostenia a terra el globus mentre el públic accedia a la cistella. Només que l'alçada de l'elevació captiva, o sigui, amb el globus sempre ben lligat amb una forta soga a alguna o algunes estaques a terra, fos de cap als 30 m l'efecte de sorpresa, admiració i fins i tot basarda havia d'ésser freqüent entre els usuaris. Em fa l'efecte que el preu no devia resultar gaire popular i que més aviat es tractava d'una atracció tirant cap a aburgesada. Al darrere, el primer carrer del Cappont vuitcentista, sense gran cosa més al darrere més que horts i alguna fàbrica o molí.

1883. Globus captiu a Lleida.
«La Correspondència de España. Diario universal de noticias», 14 de maig.
Resum dels actes de la festa major de maig a la nostra capital, iniciades a les 6 del matí amb la cercavila dels gegantons, nans, timbalers i «danses del país». Oficis religiosos també matiners, i obligats per celebrar el sant patró Anastasi, acte de caritat als pobres i necessitats, la tradicional cursa de la «cordera» a les 2 de la tarda, que llavors hi havia horari europeu, juntament amb l'elevació «de vistosos globus aerostàtics». Desconeixem si era el primer cop que això es veia a Lleida, però per a l'època no devia haver estat gaire freqüent. No dona la notícia més informació p. ex. del lloc des d'on s'elevaven aquests enginys. L'expectació, igual que a tot arreu on aquesta atracció de fira s'establia, era màxima i les cues interminables. Això es veu en totes les imatges que ens han pervingut d'altres viles i ciutats. 

Aquella festa major de 1883 també incloïa la processó amb el Sant pels carrers de la ciutat, a la tarda. En fer-se fosc, premissa necessària per al cas, inauguració de l'enllumenat elèctric de la Rambla de Ferran, «a las siete de la noche». La llum «produjo un efecto fantástico, lo cual honra sobre manera la Sociedad Española Electricista que la ha instalado». Probablement es tractava d'un espectacle temporal, però aquesta referència a l'arribada de la llum elèctrica és deu anys anterior a la instal·lació de l'enllumenat a la ciutat a càrrec de la Sociedad Eléctrica de Lérida d'Emilio de la Cuadra, que inaugurava l'electrificació definitiva dels carrers i cases de la ciutat al 1893. És, doncs, ben factible que fos una atracció més de la festa major, atès que aquell 1883 encara faltava uns anys perquè s'electrifiqués la Rambla barcelonina, i ben just hi havia 30 llums elèctrics a la nostra capital nacional, que rebria l'impuls electrificador definitiu a partir de l'Exposició de 1888. Desconeixem, a més, la font del fluid elèctric amb què s'abastia aquesta il·luminació de la Rambla de Ferran, potser connectada de manera convenient a alguna de les màquines de vapor d'alguna de les empreses de la zona.

La tradició dels focs d'artifici, encara ben present a les festes majors lleidatanes actuals, ja existia en aquelles dates del segle XIX, i la sessió de sarsuela, en castellà, al Teatre del Camps Elisis també devia fornir l'oportunitat a les classes benestants de lluir joies i vestits.

Aquell any la Festa Major de Maig s'allargà dos dies més, dissabte i fins diumenge. El penúltim dia hi tornà a haver elevació dels globus, a més de cucanyes i més curses. A la Paeria, hi hagué un acte institucional en record del malaurat Dr. Lluís Roca i Florejacs, metge i cronista de la ciutat, prohom de la Renaixença local, mort l'any 1882. Se'n penjà el retrat al Saló de Sessions.

Aquell dissabte, diu la crònica, «la iluminación será general». Frase poc explícita, però que sembla indicar que la Rambla de Ferran exhibí la il·luminació elèctrica bona part del vespre i de la nit.

Al diumenge i darrer dia de la festa major, a l'Institut de secundària, llavors ubicat a l'edifici del Roser, hi hagué lliurament de premis artístics, científics i literaris. A les 6 de la tarda, al passeig dels Camps Elisis, la «corrida de la sortija», que era una exhibició eqüestre, probablement de tradició militar, en què els genets havien d'encertar una argolla amb una llança, en una mena de rememoració de les justes medievals.
1895. Globus Montgolfier a Lleida.
Full del programa de la Festa Major de maig, en què s'anunciava l'elevació d'un globus, dit de Montgolfier en honor a l'inventor del giny al final del s. XVIII, amb un «intrépido capitán» a bord, a les cinc de la tarda i tot plegat amenitzat per la banda de música lleidatana de la «Lira Popular».
1900. Globus Montgolfier a Lleida.
La portada del programa de la Festa Major de maig d'aquell any ens il·lustra en què consistien aquestes elevacions de globus amb pilot incorporat: el «capità» hi anava lligat, sense cistella, i devia elevar-se a gran alçada per causar l'admiració popular. 
1911. Globus grotescos a Lleida.
Quan l'aviació substituí l'interès aeronàutic del públic, decaigueren els espectacles de globus captius. Sembla que durant un temps foren substituïts per espectacle de «globus grotescos», que eren globus caricaturescos d'animals o humans.
Anys 1910-20. Globus grotescos.
Mostra dels globus que s'enlairaven per a divertiment del públic concentrat, amb caricatures de tipus humans i animals, i que arribaven a fer fins a 2,5 m de grandària.
1910 ca. Globus captiu a la Seu d'Urgell.
Una magnífica vista de l'era des de la qual s'enlairava el globus captiu a la festa major de la Seu d'ara fa més o menys cent anys. L'expectació era màxima, i la cua per pujar-hi inacabable. Dos pals a cada banda del globus, l'aguanten en estat de repòs. Cada viatge devia carregar d'entre 6 a 10 persones. És probable que fos la primera vegada que un giny de la nova modernitat hagués arribat com a atracció de fireta a la població.

1910 ca. Globus captiu, BCN.
Una atracció de globus captiu a tocar del monument al Dr. Rius i Taulet, davant de la Ciutadella, al peu del Saló de Sant Joan.
1910 ca. Globus captiu, BCN.
Una altra esplèndida imatge acolorida ens mostra un globus aerostàtic sobre l'Arc de Triomf del Passeig de Sant Joan barceloní.
1907. Globus captiu, BCN.
Preciosa il·lustració d'un globus captiu sobre la capital catalana, amb el peu de les torres de la catedral i de Santa Maria del Mar. El Passeig o Saló de Sant Joan, llavors en un extrem de la ciutat i que oferia espai suficient i vistes completes, fou el lloc habitual d'aquests enlairaments.

1888. Globus captiu, BCN.
Durant l'Exposició Universal d'aquell any, els globus foren una atracció contínua. Les imatges ens permeten de veure en detall la cistella i la disposició del passatge.


20140804

[792] L'antiga fàbrica de cervesa «San Miguel» de Lleida, més

1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Vista aèria de la fàbrica San Miguel a les 3 carreteres. Més enllà, l'estació del Pla de Vilanoveta, la fàbrica CROS d'adobs i al fons el barri dels Mangraners.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall del barri dels Mangraners, travessat per la carretera de Tarragona, que puja cap al pla, on s'albira l'hangar dels anys 1930 del Camp Civit d'Aviació. 
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall dels trossos de darrere del cementiri, a l'angle inferior dret, fins a les terrasses de l'altiplà entre els Mangraners i la Bordeta.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Darrere de la fàbrica de cervesa, s'observen totes les instal·lacions del Pla de Vilanoveta, fins al semicercle que servia de plataforma giratòria i aparcament de les màquines de tren. Més enllà de la N-II, els dipòsits de la CAMPSA i la fàbrica d'adobs CROS.
 1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall de la fàbrica cervesera, llavors encara lleidatana. Darrere, l'estació del Pla de Vilanoveta, amb una torre d'aigua i, a la dreta, un gran dipòsit rodó de fuel.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall de la fàbrica CROS al peu de la N-II, que també tenia una alta torre d'aigua al seu darrere.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall dels dipòsits de la CAMPSA i de les vies del Pla de Vilanoveta amb el gran magatzem en semicercle al voltant de la plataforma giratòria.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Vista general de la gran cervesera de la Lleida de postguerra.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall de l'entrada principal d'aquells anys per la carretera que donava a les 3 Carreteres, amb els parterres enjardinats.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall dels trossos posteriors a la fàbrica, que en el futur es convertirien en el carrer principal del polígon del Segre. El mas del turó passarà també a propietat de la fàbrica, que s'expandirà a l'altra banda del carrer.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Vista del conjunt industrial de les 3 Carreteres, a l'antiga N-II. Al fons, s¡observa el talús de la C-1313 per damunt de la via de tren i fins a desembocar a la carretera N-II, allà on ara hi ha la rotonda principal d'entrada a Lleida a la LL-11.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall de la cruïlla de la C-1313 amb la N-II al fons; més enllà encara la gran bassa de dipòsit d'aigua, actualment abandonada, que s'omplia de la 4a sèquia del Canal d'Urgell, que hi passava pel costat i que es pot resseguir per les corbes dels arbres.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall de l'estació i dipòsit de fuel del Pla de Vilanoveta.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall de la primera industrialització de la N-II lleidatana.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall de la fàbrica i dels camions que hi carregaven. La construcció de la cervesera suposà un gran impacte com a motor d'industrialització de la Lleida franquista de postguerra, i fou decisiva per a l'explanació del primer polígon industrial de la ciutat al seu voltant. 

20140415

[691] L'Aeròdrom Civit, més

1929. Lleida, revista «Vida lleidatana», núm. 67.
Retrat de Josep Civit, impulsor del camp d'aviació dels Mangraners.
1929. Lleida, revista «Aire».
Anunci de vols «para la visita de ambas exposiciones». Es refereix a les exposicions d'aquell any, la Iberoamericana de Sevilla i la Internacional de Barcelona. Josep Civit n'era el delegat per a la província. Els preus no devien pas ésser a l'abast de gaires lleidatans. Els aparells: «aviones trimotores de seis toneladas».
1929. Lleida, revista «Vida lleidatana», núm. 67.
«Lleida està molt ben situada per tal d'atravessar el Pirineu pel centre... El dia que el transport aeri assoleix més extensió en terres ibèriques, serà forçat que la ciutat de Lleida hi desempenyi un paper importantíssim...» Gairebé cent anys després, aquest moment sembla que no ha arribat encara.
1929. Lleida, revista «Vida lleidatana», núm. 67.
«El Camp dels Mangraners ofereix uns avantatges extraordinaris ja que en ell hi serà fàcil el portar-hi l'aigua i la llum, dos elements indispensables...» Certament sí que tenia raó, com veiem actualment a Alguaire, que un aeroport a Lleida «sols se pot fer per amor ja que un ha de pensar que de rendir han de trigar molts anys i encara aquest rendiment serà mins...»
1929. Lleida, revista «Vida lleidatana», núm. 67.
Josep Civit intentà posar Lleida en el mapa de l'aviació comercial. Va comprar els terrenys dels Mangraners, però només aconseguí que, un cop arranjat el sòl, esdevingués un aeròdrom, però no pogué veure'l convertit en aeroport: «no és sinó l'aeròdrom fornit de tots els utillatges que permeten no sols un bon aterratge i un bon despegament, sinó que un cop l'avió o avioneta en el camp trobi en ell tots els elements indispensables per reparar qualque avaria, proveir-se de lo indispensable, tenir grans coberts per a dipositar-hi els avions, una bona estació de telegrafia sense fils, i la instal·lació de focus lluminosos per als aterratges nocturns».
1929. Lleida, revista «Vida lleidatana», núm. 67.
Notíci breu sobre la revista «Aire» del Aeri Club lleidatà, llavors acabat de fundar. 
1929. Lleida, revista «Vida lleidatana», núm. 67.
«Dilluns dia 12... A les cinc i mitja de la tarda, a l'aeròdrom del Pla de Mangraners i amb la cooperació d'Aero Club, primera festa d'aviació a càrrec dels valuosos elements de l'Escola Catalana de Barcelona, els notables pilots Srs. Canudes i Xuclà, amb exhibició d'acrobàcies aèries, vols de lluïment i altres interessants manifestacions esportives. Amenitzarà la festa una Banda de música militar i s'establirà un servei extraordinari d'autobusos».
1934. Lleida, revista «Camins», núm. 4.
Festival aeri de la festa major d'aquell any a l'Aeròdrom Civit.
1934. Lleida, revista «Camins», núm. 4.
Festival aeri de la festa major d'aquell any a l'Aeròdrom Civit. Acrobàcies.
1934. Lleida, revista «Camins», núm. 4.
Festival aeri de la festa major d'aquell any a l'Aeròdrom Civit. Paracaigudistes.
1934. Lleida, revista «Camins», núm. 4.
Festival aeri de la festa major d'aquell any a l'Aeròdrom Civit. Biplà.
1934. Lleida, revista «Camins», núm. 4.
Festival aeri de la festa major d'aquell any a l'Aeròdrom Civit. Sopar que l'Aeri Club oferí als pilots participants, amb presència de les autoritats.
1934. Lleida, revista «Camins», núm. 4.
Pàgina sencera del reportatge.
1930. Concurs Aviació, Lleida.
Cartell d'estètica déco, amb línies rectes i perspectiva acusada. No sabem si l'autor n'era lleidatà.

20140412

[688] Camp d'aviació dels Mangraners

Anys 1950. Lleida. La Seu Vella.
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
L'altiplà del camp d'aviació, l'aeròdrom lleidatà privat de Josep Civit, en una vista aèria esplèndida.
Anys 1950. Lleida. La Seu Vella.
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
Detall dels Mangraners, poc abans que el barri comencés a créixer per l'arribada de la immigració espanyola, sota el context de la dictadura feixista d'un seu general espanyol. 
Anys 1950. Lleida. La Seu Vella.
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
Detall de la torre i de l'hangar, d'arquitectura racionalista dels anys 1930.
Anys 1950. Lleida. La Seu Vella.
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
El camp fou usat per la (pobra) aviació republicana, juntament amb el d'Alfés.
Anys 1950. Lleida. La Seu Vella.
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
El camp d'aviació dels Mangraners encara mantindria certa activitat durant els primers vint anys de la postguerra.
Anys 1950. Lleida. La Seu Vella.
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
Detall dels avions aparcats als peus de la torre.
1929. Camp d'aviació dels Mangraners.
Una foto al costat d'un antic aparell d'abans de la guerra.
Anys 1940-50. Lleida. Camp d'aviació dels Mangraners.
Una trobada d'avionetes, potser durant alguna festa major, que suscità l'interès dels lleidatans, que s'hi atansaren en bicicleta.



Any 1949. Lleida. Camp d'aviació dels Mangraners.
Festival aeri de la festa major de Lleida.
Anys 1960-70. Lleida. Camp d'aviació dels Mangraners.
El camp d'aviació dels Mangraners no resistiria la pressió urbanística d'un barri que als anys 1960-70 cresqué a la xamberga, i que durant la bombolla dels anys 2000-10 acabarà d'urbanitzar-se amb blocs formiguers. És que no tenim perdó!
Anys 1960-70. Lleida. Camp d'aviació dels Mangraners.
Detall dels Mangraners, amb l'hangar ja a tocar de les cases, rere el camp de futbol.
Anys 1960-70. Lleida. Camp d'aviació dels Mangraners.
Els nous usos agropecuaris del camp.
Anys 2010. Lleida. Camp d'aviació dels Mangraners.
L'estat d'aquests darrers anys de l'hangar, amb l'estrella de Nadal damunt la torre. S'ha aprofitat com a estable del naixement de Jesús per al pessebre vivent del barri.
Anys 2010. Lleida. Camp d'aviació dels Mangraners.
Detall dels accessoris del pessebre vivent, ja abandonats.
Anys 2000. Lleida. Camp d'aviació dels Mangraners.
La paret de la torre, rockòdrom per al jovent durant algun temps.
Anys 2000. Lleida. Camp d'aviació dels Mangraners.
Un edifici que cal preservar de la fagocitació urbanística. 
Anys 2010. Lleida. Camp d'aviació dels Mangraners.
El barri dels Mangraners, envoltat de polígons i carreteres per totes bandes.  
Anys 2010. Lleida. Camp d'aviació dels Mangraners.
L'històric hangar de l'Aeròdrom Civit resta com a testimoni del vell camp d'aviació enmig d'equipaments i bloc de pisos construïts a l'antiga pista.

[590] Lleida, primera postguerra