[2711] De Peníscola fins Alcalà de Xivert, als temps de Cavanilles

 

La Peníscola d'abans de la ferida del turisme.

1795. La Peníscola de Cavanilles.

«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).

A les envistes de Peníscola. «Dentro de los muros y entre peñas muy duras nace una hermosa fuente de agua dulce tan copiosa, que despues de abastecer al pueblo se pierde en cantidad más que suficiente para mover dos muelas [rodes de molí], si la situación permitiese construir un molino». Aquest fet natural feia que la guarnició i la població tancades dins muralla puguin aguantar per molt de temps en cas de setge. 

1795. La Peníscola de Cavanilles.

«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).

S'hi comenta lo bufador del Papa Luna, i com l'aigua en surt amb tanta força que inunda de pluja les cases veïnes. La població havia augmentat al llarg del segle, i arribava als 500 veïns. Hi faltava mà d'obra per al conreu d'un terme ric i extens. Sembla que les cebes n'eren cultiu destacat.

1795. L'Alcalà de Xivert de Cavanilles.

«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).

Los encontorns de Peníscola fins a Alcalà de Xivert, i l'orografia de la zona fins a Alcossebre. 

1795. L'Alcalà de Xivert de Cavanilles.

«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).

Lo mal ploure que té lo clima mediterrani d'aquesta part de la costa feia que les aigües s'entollessin a la plana, entre los tossals i el mar. Per evitar-ho, los antics pobladors d'Alcalà obriren un canal per desguassar i abocar les aigües al barranc de Polpis. Però calia fer-ne manteniment, llavors descuidat, i fer-ne de nous: «no són costosos ni quitan terreno a la agricultura, reduciéndose a estrechos canales, cubiertos con losas, sobre las quales ponen pie y medio de tierra. Más solidos serían si el canal vacio se llenase de cantos, porque se evitarían de este modo los hundimientos, y las aguas filtrarían sin obstáculo».

1795. L'Alcalà de Xivert de Cavanilles.

«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).

L'autor il·lustra alguns rics propietaris sobre els beneficis d'una agricultura moderna. Es queixa que los llauradors no valoren los garrofers mascles i, en tallar-los, «dejan viudas a las hembras», amb la corresponent minva de fruit. Tampoc no gosaven esporgar aulivers o garrofers per tal que augmentessin la producció: «les produciría más fruto que el arado». Queda clara la intenció didàctica de l'autor il·lustrat.

Lo població tenia 800 veïns i l'economia era bàsicament agrícola i de secà: blat, oli, vi i garrofes. Per veure, l'aigua l'havien d'extraure dels pous. 

1795. L'Alcalà de Xivert de Cavanilles.

«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).

La serra d'Irta, al sud de Peníscola i a l'oest d'Alcalà: «muy pronto se descubre el mar y las raices del monte Irta batidas por las olas, donde salen varias fuentecillas de agua dulce entre arenas, bañadas poco antes por las saladas... Dentro del mismo mar y como a 30 pies de la orilla hay un abundante ojo de agua dulce que allí llaman ullal». És clar, com n'havien de dir, si no? Lo valencià era l'única llengua de la immensa majoria de la població, i només la gent formada, com en Cavanilles, s'havien passat a la llengua del colonitzador espanyol. 

1795. L'Alcalà de Xivert de Cavanilles.

«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).

D'Irta per avall, la terra litoral es fa pantanosa i de maresmes, fins i tot amb formació de basses a Beltran i Capicorb, «que pertenecen al término de Alcalà». Als afores d'Alcossebre, encara existeix lo camí de l'estany.

Anys 60-70. Peníscola, País Valencià.

Postals de la Peníscola turística de fa més de mig segle, i que ja semblen prehistòria.

[2667] De Paniscla i els panisclans: la Peníscola d'abans dels turistes

Quinalafem.blogspot.com  

[2691] L'Estel, col·lecció literària valencianista

 

1928-1933. «Col·lecció l'Estel».

«La poesia valenciana en 1930», sèrie Literària, núm. 7. València.

Antologia dels poetes de la Renaixença valenciana de començament de segle XX, amb poemes de Francesc Almela i Vives, Bernat Artola i Tomàs, Francesc Caballero i Muñoz, Miquel Duran i Tortajada, Enric Duran i Tortajada, Daniel Martínez i Ferrando, Enric Navarro i Borràs, Bernat Ortín i Benedito, Artur Perucho i Badia, Carles Salvador i Gimeno, Maximilià Thous i Llorens, Salvador Verdeguer.

1928-1933. «Col·lecció l'Estel».

 Fullet de propaganda de les obres que s'hi anaven publicant.

1928-1933. «Col·lecció l'Estel».

«Contes per a infants (de la imaginació nòrdica)», 

sèrie Literària, núm. 6. València.

Antologia de contes nord-europeus, traduïts de l'anglès per Joaquim Reig.

 1934. «Col·lecció l'Estel».

L’Estel va ser una editorial pionera valenciana fundada l’any 1928 per Adolf Pizcueta, amb lo suport econòmic d’Ignasi Villalonga i Joaquim Reig. L’objectiu de l’editorial era dignificar la literatura escrita en valencià i difondre les noves normes ortogràfiques de Castelló, en un temps en què la cultura valenciana vivia una revitalització després d’una dècada de poca activitat cultural.

Los volumets d'aquesta col·lecció de divulgació literària i nacionalista se dividien en dos sèries, la literària, amb 5 publicacions fins al 1934, i la dels Quaderns de Divulgació Valencianista, amb 5, que buscaven un espai de reflexió per al valencianisme emergent. Los preus variaven segons la gruixària, però buscaven de ser assequibles a la classe mitjana. 

«És una editorial històrica, aquesta de la qual parlarem avui: L’Estel. L’editorial valenciana més acurada, digna i solvent dels anys trenta del segle XX -aviat farà un segle de la seua fundació-, quan semblava que el valencianisme polític i cultural prenia embranzida. I la va prendre, i tant que sí, però el colp de la desfeta del 1939 s’ho endugué tot per endavant: vides, dignitat, il·lusions i projectes. La llarga dictadura nacionalista espanyola acabà amb tot això. Amb l’esperança d’una societat millor, l’emancipació de les dones i la promoció social dels més desfavorits, l’augment del nivell educatiu i cultural, la consolidació d’una Renaixença feble i el desplegament d’un valencianisme amb una projecció social més àmplia. És a dir, amb una modernitat republicana que hauria estat tant beneficiosa com raonable. Però no va poder ser. Els interessos de l’Espanya negra, l’oligarquia, el clero integrista, els generals africanistes, en connivència amb una conjuntura internacional nefasta -l’auge del feixisme i el nazisme- ho varen fer impossible» (enllaç).

1934. «Col·lecció l'Estel».

L'estel de la llibertat presidia el logo de l'editorial.

1928-1933. «Col·lecció l'Estel».

«La llengua dels valencians», Manuel Sanchis Guarner, 

sèrie Quaderns d'Orientació Valencianista, núm. 4. València.

De lectura indispensable. Lectura online (enllaç).

1928-1933. «Col·lecció l'Estel».

«La llengua dels valencians», Manuel Sanchis Guarner, 

sèrie Quaderns d'Orientació Valencianista, núm. 4. València.

1928-1933. «Col·lecció l'Estel».

«Mistral i Llorente (recull de notícies i impressions)», Teodor Llorente Falcó,

 sèrie Literària, núm. 8. València.

La relació del gran autor valencià amb lo poeta felibritge, vista pel seu fill. 

Condol de Mistral per la mort de Llorente. 

«La Veu de Catalunya», núm. 11762, de 23 de febrer 1934 (ARCA).

Nota de condol de Mistral per la mort de Llorente al 1911.

1928-1933. «Col·lecció l'Estel».

«Mistral i Llorente (recull de notícies i impressions)», Teodor Llorente Falcó,

 sèrie Literària, núm. 8. València.

1928-1933. «Col·lecció l'Estel».

«Morfologia valenciana amb exercicis pràctics. Lliçons de Gramàtica, 2»,

 Carles Salvador, sèrie Quaderns d'Orientació Valencianista, núm. 6. València.

La gramàtica de Carles Salvador.

1928-1933. «Col·lecció l'Estel».

«Morfologia valenciana amb exercicis pràctics. Lliçons de Gramàtica, 2»,

 Carles Salvador,  sèrie Quaderns d'Orientació Valencianista, núm. 6. València.

[2311] Amb l'Espinàs per la costa mediterrània, 1959: De Miami Platja a Torrevella (v)

Quinalafem.blogspot.com

[2690] Paisatges valencians de fa (gairebé) cent anys (ii)

 

1934. «El Camí, setmanari valencianista», núm. 132, de 22 de setembre (BIVALDI).

1933. Sant Mateu, Baix Maestrat, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 93, de 16 de desembre (BIVALDI),

dibuix de Pancho.

1934. Sant Mateu, Baix Maestrat, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 109, de 7 d'abril (BIVALDI),

dibuix de Pasqual Roc.

1933. Vallivana, Morella, els Ports, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 94, de 23 de desembre (BIVALDI),

dibuix de Bernabé.

1933. Torís, la Ribera Alta, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 95, de 30 de desembre (BIVALDI),

dibuix de Teresa Pascual.

1934. Torís, la Ribera Alta, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 115, de 26 de maig (BIVALDI),

dibuix de Tereseta Pasqual.

1934. Torís, l'Alt Maestrat, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 119, de 23 de juny (BIVALDI),

dibuix de Tereseta Pasqual.

1934. Culla, l'Alt Maestrat, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 96, de 6 de gener (BIVALDI),

dibuix de Teresa Pascual.

1934. Culla, l'Alt Maestrat, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 112, de 5 de maig (BIVALDI),

dibuix de Tereseta Pascual.

1934. Llíria, Camp de Túria, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 97, de 13 de gener (BIVALDI),

dibuix d'Alfred Baeschlin.

1934. Castells d'Espadà, Castell d'Artana, la Plana Baixa, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 98, de 20 de gener (BIVALDI),

dibuix de J. Tomàs i Martí.

1934. Castells d'Espadà, Castro, la Plana Baixa, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 101, de 10 de febrer (BIVALDI),

dibuix de J. Tomàs i Martí.

1934. Alacant, l'Alacantí, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 99, de 27 de gener (BIVALDI),

dibuix de Pasqual Roc.

1934. Portal de la Mola, Benassal, l'Alt Maestrat, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 100, de 3 de febrer (BIVALDI),

dibuix de Teresa Pasqual.

1934. Benassal, l'Alt Maestrat, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 103, de 24 de febrer (BIVALDI),

dibuix d'Alfred Baeschlin.

1934. Benassal, l'Horta Nord, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 130, de 8 de setembre (BIVALDI),

dibuix de Tereseta Pasqual.

1934. Xèrica, l'Alt Palància, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 102, de 17 de febrer (BIVALDI),

dibuix d'Alfred Baeschlin.

1934. Barraca del Borbotó, l'Horta Nord, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 104, de 3 de març (BIVALDI),

dibuix d'Alfred Baeschlin.

1934. Calp i Penyal d'Ifac, la Marina Alta, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 105, de 10 de març (BIVALDI),

dibuix d'Alfred Baeschlin.

1934. Montolivet, València, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 106, de 17 de març (BIVALDI),

dibuix de Teresa Pascual.

1934. Rocafort, l'Horta Nord, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 108, de 31 de març (BIVALDI),

dibuix de R. Garcia Vargas.

1934. Dénia, la Marina Alta, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 115, de 25 de maig (BIVALDI),

dibuix de R. Garcia Vargas.

1934. Requena, la Plana d'Utiel, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 110, de 14 d'abril (BIVALDI),

dibuix d'Alfred Baeschlin.

1934. L'Alcúdia de Crespins, la la Costera, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 111, de 21 d'abril (BIVALDI),

dibuix d'Alfred Baeschlin.

1934. Olocau, Camp de Túria, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 113, de 12 de maig (BIVALDI),

dibuix de Pasqual Roc.

1934. Dénia, la Marina Alta, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 114, de 19 de maig (BIVALDI),

dibuix de Pasqual Roc.

1934. El Montgó, Dénia, la Marina Alta, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 118, de 16, de juny (BIVALDI),

dibuix de Pasqual Roc.

1934. Alaquàs, l'Horta Sud, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 117, de 23 de juny (BIVALDI),

dibuix de Tereseta Pasqual.

1934. Alaquàs, l'Horta Sud, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 121, de 7 de juliol (BIVALDI),

dibuix de Tereseta Pasqual.

1934. Ciutat de València, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 120, de 30 de juny (BIVALDI),

dibuix de Pasqual Roc.

1934. Ciutat de València, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 123, de 21 de juliol (BIVALDI),

dibuix de Pasqual Roc.

1934. Caudiel, l'Alt Palància, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 126, d'11 d'agost (BIVALDI),

dibuix de Vicent Arlandis.

1934. Alboraia, l'Horta Nord, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 127, de 18 d'agost (BIVALDI),

dibuix d'Esther Muñoz.

1934. Alboraia, l'Horta Nord, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 128, de 25 d'agost (BIVALDI),

dibuix d'Esther Muñoz.

1934. Alboraia, l'Horta Nord, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 128, de 25 d'agost (BIVALDI).

1934. Sant Josep de Xàtiva, la Costera, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 131, de 15 de setembre (BIVALDI),

dibuix de Rafel Gómez.

1934. La Carroja, la Vall de Gallinera, la Marina Alta, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 132, de 22 de setembre (BIVALDI),

dibuix d'Alfred Baeschlin.

1934. Montcada, l'Horta Nord, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 133, de 29 de setembre (BIVALDI),

dibuix de Joan Llovera.

Paisatges valencians de fa (gairebé) cent anys (i)

Quinalafem.blogspot.com