Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Seu d'Urgell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Seu d'Urgell. Mostrar tots els missatges

20170505

[1695] Els Pirineus de l'Espinàs, de mar a mar (ii): Ripollès i Cerdanya

1960. «Els Pirineus de mar a mar. II. De Ripoll a la Pobla de Segur», Josep M. Espinàs.
«Destino», núm. 1.201, 13 d'agost (BdC).

Cap a Núria per la vall del riu Freser, «famoso por sus truchas, que según el consejo popular deben tener las tres efes: 'fresques, fregides i del Freser'. el paisaje es unbrío, rico en aguas y manantiales que han dado origen a varios balnearios sosegados y finiseculares».
1960. «Els Pirineus de mar a mar. II. De Ripoll a la Pobla de Segur», Josep M. Espinàs.
«Destino», núm. 1.201, 13 d'agost (BdC).

Per la vall de Ribes.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. II. De Ripoll a la Pobla de Segur», Josep M. Espinàs.
«Destino», núm. 1.201, 13 d'agost (BdC).

La neu a punt de fondre's al santuari de Núria. 
1960. «Els Pirineus de mar a mar. II. De Ripoll a la Pobla de Segur», Josep M. Espinàs.
«Destino», núm. 1.201, 13 d'agost (BdC).

Planoles, un panell informatiu, dels primers de l'època, dictatorialment en l'espanyol obligat de l'època.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. II. De Ripoll a la Pobla de Segur», Josep M. Espinàs.
«Destino», núm. 1.201, 13 d'agost (BdC).

Puigcerdà i la Cerdanya. 
1960. «Els Pirineus de mar a mar. II. De Ripoll a la Pobla de Segur», Josep M. Espinàs.
«Destino», núm. 1.201, 13 d'agost (BdC).

El «romàntic» llac de Puigcerdà, cignes inclosos.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. II. De Ripoll a la Pobla de Segur», Josep M. Espinàs.
«Destino», núm. 1.201, 13 d'agost (BdC).

L'estació d'esquí de la Molina, a principis dels anys 60.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. II. De Ripoll a la Pobla de Segur», Josep M. Espinàs.
«Destino», núm. 1.201, 13 d'agost (BdC).

Tot baixant per la Cerdanya, «no dejo de mirar las márgenes del río, lujosamente arboladas, una contemplación peligrosa porque a las curvas propias de la carretera hay que añadir las suplementarias a que obligan los baches». Aquest riu és ja el Segre. 
1960. «Els Pirineus de mar a mar. II. De Ripoll a la Pobla de Segur», Josep M. Espinàs.
«Destino», núm. 1.201, 13 d'agost (BdC).

Una vista pastoral de la Cerdanya, amb les vaques a tocar de la carretera, i una carretera encara afilerada de plàtans o plataners per tots dos costats, com sempre hauria de ser. 
1960. «Els Pirineus de mar a mar. II. De Ripoll a la Pobla de Segur», Josep M. Espinàs.
«Destino», núm. 1.201, 13 d'agost (BdC).

Arribada a la Seu, poble llavors ja encarat al turisme per ésser pas inevitable cap a Andorra, «que tiene a solo 17 kilómetros. Imaginamos que por aquí han pasado en los tres últimos años más ollas exprés que soldados armados en los siglos medievales. Los autocares y los turismos han dado a la Seo una nuevo aire, un aire en explosión que a menudo sustituye a su tradicional aire en sedimentación». L'Espinàs descriu l'accidentat viatge que calia fer en aquells anys per arribar de la Seu a la Pobla, per mitjà d'una carretera que, diu, no pot recomanar en consciència a ningú.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. II. De Ripoll a la Pobla de Segur», Josep M. Espinàs.
«Destino», núm. 1.201, 13 d'agost (BdC).

Bellver de Cerdanya, amb el Cadí de decoració. 
1960. «Els Pirineus de mar a mar. II. De Ripoll a la Pobla de Segur», Josep M. Espinàs.
«Destino», núm. 1.201, 13 d'agost (BdC).

Una imatge tradicional de Martinet de Cerdanya, encara sense cap ni una adossada.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. II. De Ripoll a la Pobla de Segur», Josep M. Espinàs.
«Destino», núm. 1.201, 13 d'agost (BdC).

La tradicional vista de la catedral romànica del nostre Pirineu.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. II. De Ripoll a la Pobla de Segur», Josep M. Espinàs.
«Destino», núm. 1.201, 13 d'agost (BdC).
Als porxos d'Organyà, amb autoretrat del jove autor. 

20170430

[1692] La Seu d'Urgell algun segle enrere

1675 ca. Planta de la Seu d'Urgell i de ses fortificacions, d'Ambrosio Borsano (BDH).
Plànol de la ciutat siscentista, «Planta del Asseu de Urgel», obra d'aquest enginyer militar, tinent coronel d'artilleria, al servei de la corona (espanyola), veg. biografia a El mapa com a llenguatge geogràfic, recull de textos històrics (ss. XVII-XX), a cura de Jesús Burgueño (IEC, 2008).
1845. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
«Situada en el centro de un llano de 2 leguas de largo y cuatro de ancho, que fertilizan las aguas de los ríos Segre y Valira. Su clima es bastante frío pero sano; su atmósfera, despejada».

La ciutat fortificada dels segles moderns disposava de quatre portes: de la Princesa, de la Pau, de Cerdanya i d'Andorra. A dins, més de 400 cases, «algunas de buen aspecto, distribuidas en varias calles regularmente rectas, pero mal empedradas, y 4 plazas bastante espaciosas».

La tropa i la presó eren a l'edifici de l'antic convent dels jesuïtes, vacant des de l'expulsió de l'orde a la segona meitat del segle anterior. I és clar: «Hay palacio episcopal bastante bien construido y con buena distribución». Escola primària, amb cent canalles, i de secundària, que llavors era «de gramática latina y retórica», amb cinquanta. No com ara, que les lletres es van bandejant del currículum...

Hi ha la breu descripció del claustre i de la catedral, que «tiene 13 altares con retablos». El cementiri ja havia estat traslladat fora muralla, «en paraje ventilado, y es muy capaz», o sigui, ben gran.

Les fortaleses que envoltaven la ciutat, a l'oest, a mitja llegua, eren la Ciutadella o Torre Blanca, el Castell i la Torre de Solsona.
1675 ca. Planta de la Seu d'Urgell i de ses fortificacions, d'Ambrosio Borsano (BDH).
Aquest plànol ben bé podria ésser un dels esborranys preparatoris del que apareix a l'orla del seu gran mapa de Catalunya de 1687. La característica planta triangular de la Seu, entre el peu del  Pirineu i el Segre.
1845. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
«El agua del río Segre, que atraviesa la huerta, proporciona grandes beneficios con el riego; y la del Valira, que corre por el confín de la ciudad, es sumamente cristalina y de buen beber; ambos ríos abundan en pesca de truchas, barbos, anguilas y otros peces, teniendo para su paso un puente de bastante solidez, cada uno». La ciutat feia tres dies de fira al 3 de novembre, i tenia fàbriques de ganivets, falçs, serralleria, terrisseria, teixidors i molins fariners.

La ciutat tenia 425 veïns, amb un total de gairebé 2.900 habitants, a raó de prop de 7 persones per casa. L'autor fa un bon resumet de la història local, però com és en ell habitual, l'Edat Mitjana i de plenitud nacional se l'empassa amb quatre ratlles. La ciutat fou cremada pels gavatxos al 1792, i patí setge de 53 dies al 1823 durant el trienni liberal (espanyol).

Segueix l'article dedicat al conjunt del partit judicial de la Seu, «de 10 leguas de Este a Oeste, contando desde el pueblo de Prats al de Castells, y casi la misma... desde el pueblo de Os al de Alinyà». Sobre el clima: «el invierno es pues largo, bastante frío, corto el verano y calorosísimo, poco perceptible la primavera y el otoño delicioso».

El vent del Nord, gèlid, i que rostia les plantes, era popularment anomenat 'vent de la misèria', per gelar-ne les collites. «También reina el viento del Este que conduce la mayor parte de las lluvias y nieves de que tanto abunda este partido».

1845. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
S'hi fa comentari de la geologia, del terreny i dels rius. De la Valira, afirma que era «conocido por los antiguos bajo el nombre de río Negro, que baja de Andorra». La sèquia del Segre comença al Pont de Bar: «sus aguas son muy buenas para el riego y para beber, así como las del Valira, que como ferruginosas son mejores para beber y no tan buenas para el riego». Altres riuets de la comarca són el Riu de la Pedra, el Riu o Coborriu de Bellver, el de Capiscol, el de Querforadat, el d'Arsèguel, el de Bell-lloc, el de les Torres, el de la Culó... majorment baixants del Cadí. 

És ben curiosa l'estadística criminal de l'any 1843, amb el nombre d'acusats, de penats i les condemnes, i l'estadística d'aquests processats per la justícia. En aquell any hi hagueren «4 delitos de homicidio y heridas con una arma de fuego de uso lícito y 3 instrumentos contundentes».
1675 ca. Planta de la Seu d'Urgell i de ses fortificacions, d'Ambrosio Borsano (BDH).
Detalls del plànol de la ciutat, on s'aprecien la muralla i els baluards. La sèquia que baixava de la Valira feia de fossat a la part occidental de la vila. S'hi aprecien els carrers i places des del capdevila fins al soldevila, i hi ha ben marcades la catedral i l'església de Sant Domènec, avui parador nacional (de l'estat veí, de moment).

20170429

[1691] L'Alt Urgell, anys 1960: llet i fusta, més

1968. La Vall de Castellbò, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«...aquest poble que us saluda amb dos monuments: la creu missional, que substitueix la de terme, i l'edifici cúbic de l'esquerra, que és Correus, Ajuntament, Caserna de la Guàrdia Civil, escoles i tot el que vulgueu, d'un plegat».
1968. La Vall de Castellbò, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Les ruïnes del castell, que centren la foto, no fan altre que confirmar la verticalitat abrupta del poble, alguns dels carrers del qual -de lamentable desertor- pugen en pendents inversemblants. Una mola romànica, molt pobra de decoració, constitueix l'església parroquial, que té, però, una magnífica porta ferrada. Pel mig del poble travessa un pont d'esquena d'ase, amb pilars possiblement romans... La pissarra domina, amb curiosos afegitons d'uralita, signe de l'encariment de la mà d'obra i de la pèrdua de paciència dels operaris moderns. Els voltants del poble encara són agrícoles. A tota la vall escassejaran els caps de bestiar en relació amb altres indrets de l'alt Urgell, però en canvi observarem una riquesa en fusta molt interessant».
 ¡1968. La Vall de Castellbò, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«La fusta a la Vall de Castellbò, majorment explotada... al vessant nord, apareix de tant en tant preparada per a la càrrega. Els carregadors són fets amb els mateixos troncs, i hom cerca com a emplaçament un indret des d'on, esponejant damunt el camí, hom pugui carregar a nivell de caixa de camió».
1968. La Vall de la Vansa, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«El paisatge en aquesta profunditat és arbori, propi de la Catalunya humida... El pastor que vigila les vaques està assegut al marge de l'esquerra, i es confon un xic amb l'herbei... El riu de la Vansa, format un poc més avall de Tuixén per les aigües del riu Jossa i del riu de la Mola, el primer davallant del nord del Pedraforca, el segon format als cingles de les Costasses, duu força aigua, i s'obrirà pas per un congost bellíssim i romàntic abans de desembocar al Segre al peu de la ruta de Montan, uns deu quilòmetres al nord d'Organyà».
1968. Josa, l'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Si no fos pels camions de subministre, o llenyers o lleters, la incomunicació d'aquests pobles seria ben bé còsmica... Per aquests indrets conflueixen les fronteres de les tres comarques del Solsonès, l'Alt Urgell i el Berguedà». Al 1960, tenia una seixantena de persones, vuit anys després només n'hi queden 10.

«Ja no hi ha possibilitat de redreçament: Josa no té cap tractor, i treballen els pocs prats en actiu, vora el poble, amb les vaques. Hi ha tres famílies que s'alternen per dur la llet en carro fins a Tuixén, una cada dia, plogui o nevi, car el camió ja no arriba a Josa. Els portals tancats tenen una immobilitat entre severa i acollidora, com si esperessin, encara amb una esperança tènue, de tornar a ésser oberts».
1968. Tuixén, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Tuixent és la capital de tota aquesta vall que corre per la solana del Cadí... no ha tingut el despoblament vertiginós d'altres indrets: fa uns deu anys que es manté a l'entorn dels dos-cents habitants. La plaça de Tuixent, menuda i encimentada, té aquesta curiosa font amb dues canelles idèntiques, obra de farga, que ens recorda tant les gàrgoles com les pintures picassianes. L'aigua cau seguida, freda, vidriosa, i les gotes espurnegen com perles contra la fosca gola de l'abeurador».
1968. Cava, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«On la mort no fa por. No podeu negar-ho... aquests cementiris humils de muntanya són indrets molt més acollidors que les construccions quadriculades, fredes, administratives... de les grans ciutats. Acollidors fins i tot en aquest cas de desolació que és el de Cava».
1968. Cava, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«El cementiri és continuació de l'església (segle XI), derruïda. Cal que us diguem que era romànica? Encara n'és visible l'àbsida, l'entrada lateral i part del campanar de cadireta. Els esbarzers ho envaeixen tot... Entretant, el cementiri, mentre durin els habitants del poble, serà encara emprat per a anar-los-hi enterrant... Res de xiprers, que aquí no tenen vida... Aquí tot és directe, viu fins i tot en la mort».

1968. Cava, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
Descriu la dona el nostre gran garriguenc: «...una heroica representant de les dones treballadores de muntanya... ens agrada així, tal com va, amb el jersei gruixut, el mocador inflant-li la butxaca, emmarcat tot el cos dins l'arc de la vella font, on les generacions anteriors ja es proveïen d'aigua per als animals, per a beure ells, i per a rentar les cantines de la llet».
1968. Arsèguel, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Un estenedor que s'estimi ha de fer panxa, ha de trencar la rectilínia horitzontalitat de la barana i del ràfec superior... En molts indrets de muntanya, com ara aquí, a Arsèguel, teniu un xic la sensació que les cases s'han anat pujant per acumulació de segments, i que les finestres i altres obertures no corresponen a cap pla preestablert, sinó que han estat obrades en generacions successives, i a mida que se'n presentava la necessitat».
1968. La Seu d'Urgell, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«...no hem vist enlloc un treball tan afiligranat en fusta. I sembla ben bé artesania popular, entallat, fet d'acord amb un patró previ...»
1968. La Seu d'Urgell, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Un detall de la restauració del campanar de la catedral de la Seu d'Urgell. La gran ciutat episcopal -potser no tan accentuadament episcopal com Solsona- està acabant... la restauració de la seva catedral».
1968. La Seu d'Urgell, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Aquest capitell tan pur presenta una mostra de la imaginació dels artífexs romànics que, alguna vegada -poques-, treballaven també el fust de la columna... No sabem ben bé a qui va adreçada la poma que la serp porta a la boca, i ho diem perquè els dos ninots superiors no semblen pas suggerir gaire els nostres primers pares (però els són). Sigui com sigui, la serp continua enfilant-se al llarg dels segle temptant aquest dos exemplars dels gènere humà com a recordatori que el pecat original no ha perdut vigència».
1968. La Vall de la Vansa, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«A l'entrada del poble... hem trobat aquesta masia, tan sòlida, ta voltada de flors. Lilàs gegantins... i prats, i els corriols d'aigua abundosa, i el gran badiu davant la casa, i els fruiters. No sembla pas que siguem dins el massís de l'Alt Urgell. Per aquesta banda ho hi ha pissarra, i la teula ho domina tot. Al fons hi veiem el cementiri, renovat, a tocar de les restes romàniques inevitables».

1968. Fórnols, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Carrer de Fórnols. La casa de la televisió són les escoles nacionals. La casa del davant és tancada i les fustes dels balcons estan podrint-se al sol... L'home passa entotsolat, el caminar mandrós, i just dona el bon dia».
1968. Fórnols, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Per a deu cases el forn encara funciona. Naturalment que deu pastar per algun altre poble o agrupat veí. Fan el pa per quinze dies, i a campar. Aquest pa de muntanya, del qual malauradament va desapareixent el perfum de sègol, a mida que la farina és portada cada cop més de la Seu; aquest pa de muntanya que no s'asseca, que llescat ben prim té qualitats de tall més que d'acompanyament...»
1968. Fórnols, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Fórnols té rètols als carrers, però no a l'entrada, si no en unes rajoles de principis del segle passat, força expressives, posades a la paret de la primera casa del poble: 'Fórnols, corregiment de Puigcerdà, Província de Lleyda, Bisbat de la Seu d'Urgell... Triguen minuts llargs, els del forn, a baixar a despatxar-me: tinc temps de tafanejar les arteses, els calendaris, les saques de farina portades de la Seu i els racons del forn. La fornera m'encoloma un pa com una roda de camió...»

1968. Santa Creu, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
Tir al plat en la diada de la Festa Major. «Aquest prat d'herba curta, tallat 'a la garçon', és el camp de futbol, un camp de futbol amb totes les sinuositats i bonys de la ruralia, però amb dues porteries reglamentàries. Ens preguntem com s'ho fan per recuperar una pilota que els caigui al barranc contigu: la nostra estimació és que rodolarà almenys fins a la Seu d'Urgell, per tota la vall de Castellbò».
1968. La Seu d'Urgell, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Nosaltres trobem artístic i acollidor el casc antic, distribuït al llarg de dos carrers paral·lels i emporxats... Els dos carrers allargassats són tancats al nord pel transversal que dona a la façana corresponent de la catedral; així, el temple episcopal es constitueix en límit de la ciutat... La varietat de pilastres i columnes és enorme, de totes les èpoques i amb més o menys fantasia; darrera les columnes, dessota les voltes, s'obren les botigues mercadanes, antigues, plenes de saboria».
1968. Montferrer, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
Retrat «goiesc» d'una família espanyola de nouvinguts de l'època.
1968. Sant Sadurní de Tavèrnoles+, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Anserall, a la ratlla andorrana, camí de Sant Joan de Lòria... el poble roman enfonsat, a poca alçada damunt el nivell de les aigües... Més amunt de la població, un quilòmetre riu amunt, hi ha la col·legiata o església romànica, amb diversos cossos, dos absis i un campanar quadrat i sense decoració. Hom s'adona immediatament que l'edificació ha sofert transformacions durant els segles».
1968. Sant Joan de l'Erm, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Cremada l'ermita antiga, hom ha bastit aquesta altra, de característiques alpines i bona defensa contra la neu... L'ermita de Sant Joan de l'Erm, originada, diuen, per la penitència que anà a fer en aquelles solituds Sant Joan d'Organyà, fou amb el temps un hospital o hostal de camí en la ruta de la Basseta vers el Pallars».