Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Avantguarda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Avantguarda. Mostrar tots els missatges

20120424

[134] Portades d'avantguarda a «Vida Lleidatana»


1928. Revista «Vida Lleidatana», núm 57 (UdL, Càtedra Màrius Torres).    
Revista lleidatana en plena dictadura espanyola i primoriverista, que fou la introductora de les primeres pinzellades d'avantguarda en la cultura lleidatana. Entre les novetats que aportà, la popularització del topònim normativitzat «Lleida» enlloc del tradicional d'arrel medievalitzant «Lleyda».
1928. Revista «Vida Lleidatana», núm 59.    
La introducció de les línies rectes i de les figures geomètriques assenyalava l'abandó definitiu del recargolament modernista, ja passat de moda a tot Europa. Número especial dedicat a l'escriptor Ignasi Iglésias, al preu d'una pesseta.
1929. Revista «Vida Lleidatana», núm 62.    
Joc aleshores novedós de línies i espais buits, amb toc de color.
1929. Revista «Vida Lleidatana», núm 64.    
L'ús de colors llavors poc habituals era signe de trencament amb la tradició.
1929. Revista «Vida Lleidatana», núm 66.    
Portada avantguardista. Color, geometria i buit.
1929. Revista «Vida Lleidatana», núm 67.    
Portada avantguardista. La tipografia classicitzant també fou signe d'avantguarda a Catalunya, i l'índex ressembla una columna romana.
1929. Revista «Vida Lleidatana», núm 73.    
Portada avantguardista. Els buits blancs i la manca de recarregament visual marcava distàncies amb la tradició recent.
1929. Revista «Vida Lleidatana», núm 74.    
Portada avantguardista. Inici d'una sèrie de portades amb els triangles a dalt i a baix, del mateix o de diferents colors.
1929. Revista «Vida Lleidatana», núm 83.    
Portada avantguardista. També l'enfocament dels continguts, sorgits de la tradició local, però plenament universals alhora per la seua rigorositat i qualitat, lluny de la «xabacaneria» localista, marcava el punt d'inflexió de la incorporació de Lleida a la cultura catalana moderna.
1929. Revista «Vida Lleidatana», núm 84.    
Portada avantguardista. La tipografia vertical també marcava la modernor de la publicació. La tercera generació de la Renaixença lleidatana portà la cultura lleidatana a la seua màxima esplendor, que es perllongaria durant els anys republicans.
1930. Revista «Vida Lleidatana», núm 85.    
Portada avantguardista. Ara amb el quadrat interior acolorit.
1930. Revista «Vida Lleidatana», núm 87.    
Portada avantguardista. La buidor i la recta avantguardistes. Per a un breu resum històric de l'aportació i autors de la revista, consulteu la ressenya següent: Torrent, Joan; Tasis, Rafael (1966). Història de la Premsa Catalana. Barcelona: Bruguera, vol. II, pàg. 664-665.


20120225

[107] Anís Infernal, de cada dia és més dolent

Anys 1910-20. Anís Infernal, Lleida.
Destil·leria de Miquel Serra, a la Bordeta: «vista general posterior de las fábricas de licores y aceites».
Anys 1910-20. Anís Infernal, Lleida.
Cartell publicitari d'Anís Infernal, «marca acreditada desde el año 1888».

Anys 1910-20. Anís Infernal, Lleida.
Etiqueta d'Anís Infernal, «elaborado con los peores vinos del Priorato», quan el Priorat no era gens conegut tret de les quatre comarques on arribava aquest vi.
Anys 1910-20. Anís Infernal, Lleida.
Ampolleta d'Anís Infernal, a l'època que s'anava als cafès a fer un «sol i sombra» (una copeta d'anís amb conyac).
Anys 1910-20. Anís Infernal, Lleida.
Detall de l'ampolla gravada d'Anís Infernal.
1925. Anís Infernal, Lleida.
Propaganda de pàgina sencera d'Anís Infernal, a la revista «Lleida», núm.12. Els anys 20 marquen l'arribada de les noves composicions tipogràfiques a les impremtes lleidatanes, allunyades ja del tot de les reminiscències modernistes.
1925. Anís Infernal, Lleida.
Propaganda de pàgina sencera d'Anís Infernal, a la revista «Lleida», núm.15. Les lletres van perdent les recargolamentes antigues i apareixen les diagonals. 
1926. Anís Infernal, Lleida.
Propaganda de pàgina sencera d'Anís Infernal, a la revista «Lleida», núm.20. Els buits i la simplicitat es contraposen a la recarregamenta modernista, ja passada de moda.
1925. Anís Infernal, Lleida.
Propaganda de pàgina sencera d'Anís Infernal, a la revista «Lleida», núm.26. Sobrietat, senzillesa per contrarestar els excessos passats del cartellisme modernista.
1925. Anís Infernal, Lleida.
Anunci de pàgina sencera d'Anís Infernal, a la revista «Lleida» núm.27. A veure si trobarem una etiqueta «d'Oli Infernal, el pitjor oli de les Garrigues».
1928. Anís Infernal, Lleida.
Anunci d'Anís Infernal, a la revista «Lo Rampill» núm.132, de Lleida: «De cada dia és més dolent», fidel als principis.
 
1929. Anís Infernal, Lleida.
Anunci d'Anís Infernal, a la revista «Vida Lleidatana» núm.70-71. Amb alineació vertical i simplicitat màxima.
1929. Anís Infernal, Lleida.
Anunci de pàgina sencera d'Anís Infernal, a la revista «Vida Lleidatana» núm.77. La disposició dels mots recorda un cal·ligrama de l'època.
1932. Anís Infernal, Lleida.
Anunci de contraportada d'Anís Infernal, a la revista «ART», núm.1, de l'artista lleidatà Enric Crous. La publicitat de Miquel Serra reflecteix l'evolució de l'art publicitari des de final del segle XIX fins a la Guerra Civil, època d'avantguarda i d'art deco.
Anys 2010. Anís Infernal, Lleida.
Per comprar una tassa amb el més famós cartell d'Anís Infernal a www.postershoplive.com


[104] Anís Infernal, lo pitjor del món